Mon Punyeta

música ...

2011-07-12T01:04:00.003+02:00

Faig de menys aquelles nits al hall del ivam amb el teu somriure a la meua orella.

M'he perdut, s'ha perdut

2011-05-26T02:33:00.002+02:00

On soc? Qui sap? que es? on soc?

ets? m'he perdut

vols? el que? jo que se

i tu? jo que? que que?

no ho se, no ho se

si ho saps, però vols?

se el que no vuig,

i que vuig somriure

i mirar al cel

i emocionar-me amb un núvol

no demane molt

pot ser el més complicat

equilibri

hoje

2011-03-28T01:42:00.000+02:00

Desejo Cafuné

2011-03-27T20:29:00.003+02:00

S A U D A D E

I demà dilluns.

2010-11-15T00:47:00.004+01:00

Avui he tirat el dia per la finestra. Hi ha ombres que un matí t'atrapen i ja no volen deixar de romandre fins la nit, hi ha dies llargs com nits, que es mouen tan lentament i passen voltant pel nostre cor que a la nit ja no hi ha res a fer.
Puc pensar que el mon es injust, però per mi seria irracional i covard queixar-me, el mon es injust, però jo estic en la banda dels afortunats, per mi la vida es un regal, un regal i a més fàcil, ni molt menys un patiment. Podria demanar que no existira aquesta distancia, encara que se que potser es una oferta. Voldria tindre la teva mirada als meus ulls, plenar-me dels teus gestos, beure del teu somriure. Potser demà. Avui es un dia per a tirar per la finestra.

Debades plou en algun lloc remot.

Tot és suau, i aquests instants que passo

configurant records que no he viscut

són uns instants d'intimitat extrema

densament plens de tot allò que vull;

moments de vida il.limitada i clara.

Debades plou. També debades xisclen

els falciots ran de finestra, i s'omple

molt lentament el càntir de la tarda.

Miquel Martí i Pol

Afortunadament tots tenim una porta al abast de la ma, i al caure la nit ens podem fer un glop de jazz amb cervesa. O transportar-nos a una bodega de Zagreb on tot açò t'envolta.
Disculpeu, però el so es de mòbil. Llastima.

Joguet trencat

2010-09-12T23:24:00.005+02:00

Avui tinc el dia un pel trencat, amb l'anim d'una mirada als ulls i el regust patit de la tristesa. Potser per això evoque un viatge, segur que me'l demana, un llarg viatge amb dibuix de la mediterrània. Una mirada cap endavant i un somriure que sempre viurà en mi, o una cançó a cau d'orella que mai oblidaré. Ja faig camí, costera amunt, carrer avall, continue el meu viatge.
Per altra banda en unes setmanes me'n vaig a Zagrebačka županija, i conte els dies ja per emprendre camí, per créixer i tornar amb un altra terra nova als ulls. Pregue per que sigui llarg, que sovint entraré en un port que els meus ulls ignoraven i més lluny, he d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara m'empresonen.

Lluís Llach · Verges 2007 · Viatge a Ítaca

Un petit regal, un lloc inmens.

2010-07-06T01:37:00.004+02:00

Deixa que la música acarone la teua anima, travesse el teu aura i veuràs com llisca per la teua pell, fins que entra i et fa tancar els ulls. Pots gaudir-la, tastar-la i jugar amb ella a la boca. Es un mos saborós amb regust a sexe. Relaxat i que et transporte. Un petit regal.

Tornar a Neruda

2010-05-27T23:40:00.004+02:00

La Canción Desesperada

Emerge tu recuerdo de la noche en que estoy.
El río anuda al mar su lamento obstinado.
Abandonado como los muelles en el alba.
Es la hora de partir, oh abandonado!
Sobre mi corazón llueven frías corolas.
Oh sentina de escombros, feroz cueva de náufragos!
En ti se acumularon las guerras y los vuelos.
De ti alzaron las alas los pájaros del canto.
Todo te lo tragaste, como la lejanía.
Como el mar, como el tiempo. Todo en ti fue naufragio !
Era la alegre hora del asalto y el beso.
La hora del estupor que ardía como un faro.
Ansiedad de piloto, furia de buzo ciego,
turbia embriaguez de amor, todo en ti fue naufragio!
En la infancia de niebla mi alma alada y herida.
Descubridor perdido, todo en ti fue naufragio!
Te ceñiste al dolor, te agarraste al deseo.
Te tumbó la tristeza, todo en ti fue naufragio!
Hice retroceder la muralla de sombra.
anduve más allá del deseo y del acto.
Oh carne, carne mía, mujer que amé y perdí,
a ti en esta hora húmeda, evoco y hago canto.
Como un vaso albergaste la infinita ternura,
y el infinito olvido te trizó como a un vaso.
Era la negra, negra soledad de las islas,
y allí, mujer de amor, me acogieron tus brazos.
Era la sed y el hambre, y tú fuiste la fruta.
Era el duelo y las ruinas, y tú fuiste el milagro.
Ah mujer, no sé cómo pudiste contenerme
en la tierra de tu alma, y en la cruz de tus brazos!
Mi deseo de ti fue el más terrible y corto,
el más revuelto y ebrio, el más tirante y ávido.
Cementerio de besos, aún hay fuego en tus tumbas,
aún los racimos arden picoteados de pájaros.
Oh la boca mordida, oh los besados miembros,
oh los hambrientos dientes, oh los cuerpos trenzados.
Oh la cópula loca de esperanza y esfuerzo
en que nos anudamos y nos desesperamos.
Y la ternura, leve como el agua y la harina.
Y la palabra apenas comenzada en los labios.
Ese fue mi destino y en él viajó mi anhelo,
y en el cayó mi anhelo, todo en ti fue naufragio!
Oh sentina de escombros, en ti todo caía,
qué dolor no exprimiste, qué olas no te ahogaron.
De tumbo en tumbo aún llameaste y cantaste
de pie como un marino en la proa de un barco.
Aún floreciste en cantos, aún rompiste en corrientes.
Oh sentina de escombros, pozo abierto y amargo.
Pálido buzo ciego, desventurado hondero,
descubridor perdido, todo en ti fue naufragio!
Es la hora de partir, la dura y fría hora
que la noche sujeta a todo horario.
El cinturón ruidoso del mar ciñe la costa.
Surgen frías estrellas, emigran negros pájaros.
Abandonado como los muelles en el alba.
Sólo la sombra trémula se retuerce en mis manos.
Ah más allá de todo. Ah más allá de todo.
Es la hora de partir. Oh abandonado.

Un any enrere ...

2010-05-16T18:45:00.002+02:00

Ahir va fer un any, avui fa un any. Any complicat, trist, de trontollar i amb molts dies de llàgrimes als ulls. Un any amb un buit molt gran i amb molts més buits. Però com diuen, als homes ens agrada plorar a soles. En tot cas, i com sempre, per a tot i per a res, només queda mirar cap endavant i enyorar els teus ulls blaus, encara que només siga una estoneta a la vora del sofà.

Un tren que se'n va ...

2010-04-06T18:23:00.007+02:00

... i mire com marxa des de la andana de la estació, la meua imaginació dibuixa la Gare Saint-Lazare a un dia quasi de tardor, de cel gris i ploure tranquil, amb els trens banyats que venen i van.
Pinte ara Santa Llúcia a la vora de la mar, baix els estels i el rumor d'una guitarra.
O potser es la meua estimada Estació del Nord, amb banda sonora de Pink Floyd i un somriure a cau d'orella.
El tren ha marxat, i desitge que tinga un molt bon viatge.
Jo ara vaig a gaudir d'aquesta estació que tant m'agrada.

A tots ens agradaria que lo bo durara per sempre, però desprès dura el que te que durar... normalment més del que deuria.

like tears in rain

2010-03-02T01:29:00.002+01:00

del Nord

2010-02-23T00:23:00.012+01:00

A Tristàn el van armar d'acer. Semblava fet a mida per a aquesta prova, per a aquella tortura de colps, fred i fang. Tristàn va viure per i per a ella. La va odiar, la va estimar i finalment la va comprendre. Va viure moments aliens, llunyans i fins i tot va arribar a desistir. Però ell vivia obsessionat amb aquella dama del nord. Tristàn i ella van ser presentats una nit de primavera. No es van caure malament. Ell va aconseguir fins i tot un somriure, tot un èxit. L'enamorament va sorgir immediatament.Des d'aquell dia no va desistir en el seu afany per conquerir el seu nou amor. Però no és una noia fàcil a la que un pot portar al llit a la primera cita. Alguns van malgastar la seva vida suportant els seus menyspreus, els seus capricis, els seus canvis d'humor, les seves reaccions violentes, per a res. Ella requereix, excepte en casos excepcionals, molta paciència i, sobretot, bona sort.

He copiat descaradament aquest text fent quatre canvis mal contats, no he pogut evitar-ho, teniu l'original en record de Franco Ballerini aci. I per descomptat ja sabeu de que parle.

Passar pàgina

2010-02-09T00:42:00.009+01:00

F. Chopin: Estudi en mi major, op. 10 nº 3 ''Tristesse''

Jo soc, tinc el cor patit. Algú s'en va emportar els meus somriures i un milió de bessos, només va deixar tristesa als meus ulls. Avui una cicatriu, encara tendra i Chopin dibuixant sentiments al aire. Em sembla que he tornat a trobar les meues ales...

Avui. Matinada.

2010-01-03T05:19:00.002+01:00

Ets el meu sol i els meus estels. La meua lluna i el calor al meu pit. I soc aci. Al teu costat.

Avui II

2009-12-12T01:33:00.002+01:00

Tingues molta cura.
Més val que no plores.

Avui

2009-11-30T00:27:00.007+01:00

Avui soc al carrer, fa fred. Ets asseguda al mig de la vorera. No se com, però t'has fet amb una cadira. Es màgia ??. Torne a mirar després de fregar-me els ulls i continues allà. Potser es cert que ets màgica. Potser jo estic una mica boig. Però tot plegat m'agrada. Potser estic boig.

Ahir

2009-11-30T00:16:00.002+01:00

Va ser un 15 de maig, el dia va amaneïxer net i blau , amb un sol brillant que primer va pujar i després va minvar fins amagar-se sense far cap estrany, era un bon dia. Per mi no. Aquell dia vas dir que prou de patir, que la cosa ja no tenia sentit, i vas partir, sense fer soroll, al mig de la nit, per no fer rebombori. Encara em bloquege només de pensar-ho i els ulls volen tancar-se , i els dits es crispen i no volen continuar. Fa mal. Més de sis mesos i no soc capaç de fer. Aquell dia vaig morir un poc, vaig patir un prou, vaig pedre un troç de la meua anima. Sempre recordaré aquell cel blau. Sempre recordaré aquells ulls que tant m'estimaven.

Demà.

2009-08-06T02:56:00.003+02:00

No tinc paraules per a descriure la boca del meu estomac i per això he fet un vídeo. Jo soc la clau anglesa. No puc dir res més. Be, si, si faig el que considere coherent, per que estic tan trist???. Incertesa. No tinc més paraules. Mireu el vídeo.

Clau Anglesa

Si hi ha cap dubte ja sabeu on adreçar-vos. No?.

Que li passa a CalçotetMan??

2008-11-25T00:40:00.009+01:00

Acompanyat?

Esglaiat?

No!!! enamorat!!!

P.D.: Si veus qualsevol paregut amb SpiderMan ... Es que estàs malalt !!!

El GRAN col·lisionador d'Hadrons

2008-08-07T01:39:00.010+02:00

No , no es el motor del Falcó Mil·lenari.

Divendres , el vuit d'agost del 2008 , 08/08/08 a les 00:00 es fa el primer test al LHC , el Gran Col·lisionador d'Hadrons.
Que es açò? Doncs així explicat a tota ostia be a ser un aparell que accelera partícules , el tema es que col·lisionarà protons (un tipus d'hadró) en compte d'electrons i positrons (leptons) com els que funcionen ara.
Per a que? La idea es trobar una partícula màsica coneguda com el bosó de Higgs. Tot açò per a intentar explicar com la resta de partícules elementals guanyen la massa com explica la teoria de la relativitat especial.
I a mi que? Doncs la gracia es que hi ha una teoria catastrofista que defenen un tal Walter Wagner i Luis Sancho que diu que al ficar-se en marxa el LHC pot ser que comence un proces que pot provocar la destrucció de la terra i potser de l'univers sencer. En Teoria no hi ha cap model matemàtic que sustente açò , però quantes vegades s'han demostrat cosses matematicament després d'estar 100 anys treballant amb elles?? El tema es que segons aquests dos pot passar...

La creació d'un forat negre inestable
La creació de matèria exòtica super-massiva, tan estable com la matèria ordinària.
La creació de monopols magnètics (prevists a la teoria de la relativitat) que poden catalitzar el decaïment del protó.
L'activació de la transició a un estat de buit quàntic.

I ja a aquest punt et preguntaràs, que collons em dius tio???, si tu sempre has passat de teories catastrofistes i mig(o del tot) et rius de la revista "enigmas" i similars. Doncs açò ve a que si arriba la fi del mon, jo estic ben tranquil, perquè estime a la xiqueta en qui m'agradaria estar si passa res d'açò. I espere estar dormint amb ella el divendres a mitjanit encara que em toque alçar-me a les 6 del matí. Un beset Edelweiss !!!.

Una de música ...

2008-06-21T00:58:00.003+02:00

L'altre dia vaig estar al MassaRock que es fa tots els anys per aquestes dates. Tant l'any passat com enguany a la sala Fussion. Be enguany jo l'he vist un poc gelat respecte a l'any passat supose que tant per l'horari , oficialment començava a les 19:00 com per el cartell, que tenia una qualitat acceptable però desconeguda en els grups menys importants. Ací van tres vídeos del festival. Falta un de InMute però no ha eixit be ...

Moche.

Ekthomb.

No Relax.

soc rosa ...

2008-06-19T01:14:00.007+02:00

Ja se que es volar, ja he entrat al club dels que s'han caigut, se quin sabor te l'asfalt i el que es la depilació per abrasió. Se quina es la sensació de passar volant i pegant volantins entre coxes i quin color te la por d'un instant. Se el que es alçar-ce de terra d'un bot per a vorer com has deixat ferralla i sang disseminada per la carretera. Se el que es patir perquè saps que darrere de tu va algú que va a esglaiar-se més que ningú al voret. Ja m'han rentat amb un fregall la pell i m'han emplenat de benes. Però avui se que més de cinc persones amb moto van parar per ajudar-me, que un immigrant va ser qui va cridar la guàrdia civil i a una ambulància de seguida per a que vingueren a per mi. I sobretot se, que algú ha vingut a veurem amb tota la dificultat que se que comporta això, i que avui puc dir amb un somriure que soc ROSA. Gracies a tots els nomenats i sobretot, gracies peque!!!.

Potser ...

2008-06-10T10:20:00.004+02:00

Potser només ets l'ombra rient i fugitiva

d'un desig obstinat a habitar dins la ment,

i t'he cenyit entorn amb carn de pensament

i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.

Amor, potser el suau sospirar que de tu

ve a mi, és tan sols la folla ressonança

d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,

ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.

No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;

fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí

serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,

-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.

Carles Riba, del Primer Llibre Estances

No fa molt que m'he trobat amb Carles Riba. No es una poesia fàcil. De fet no es la poesia que jo podria dir que es el meu rotllo, però te un no se que, que m'ha fet llegir més d'ell. Aquest poema es el poema 7 del primer Llibre d'Estances. Gaudiu-lo.

El circ dels miserables

2008-06-09T16:45:00.002+02:00

Tinc la cara torta. La torta cara en una barreja de indefensió. Les mans lligades sense cap corda i el cor, que deuria estar al pit, a la ma. No se com 12 hores poden ser tan eternes com efímeres i plenar el carrer d'aigua fins a dalt. No se com fer per a trobar eixa confiança, pense que amb una mirada deuria bastar.
Jo mentre mastegaré les meues dents.

2008-06-03T00:21:00.008+02:00

central tèrmica d'Endesa.

Avui tinc el dia del JA! ,que per que?? Doncs perquè he anant botant d'un a altra i la gent pensa que sempre hi ha més. Que? Com? , ah no, estic parlant de feina !!!, i del meu mòbil, que avui ha tret fum. I parlant de fum, el que realment m'indigna ultimament es la publicitat d'empreses que contaminen un ou , Endesa , Repsol, Iberdrola, ... i que estan fent anuncis d'aquells de no dir res amb un missatge com amagat però evident, per a que els inútils d'aquest costat llegim entre línies, que resumint diuen que volen un mon millor, més verd, més bonic, la ostia en verso i la xaranga de Benifarfuig a ple pulmó. Però com son empreses que contaminen la ostia, doncs això, no diuen res més, fiquen el logo a la fi del anunci, continuen contaminant com ningú i damunt veus un mig somriure al que tens al costat veient l'anunci i pensant que els de endesa son la polla en verso i que que bonic.

En resum: BORREGOS , som tots uns BORREGOS.

Per a qui no li quede clar, encara que penses que eres diferent, i que potser millor que la resta, mira al teu voltant, perquè també eres un maleït BORREGO. Encara que potser eres més conscient, qui sap?.

2008-05-24T03:19:00.004+02:00

De vegades vaig i em pegue contra una pared , que sembla infinitament alta i infinitament ampla. No ho entenc però esta, ha aparegut de sobte. La meua resposta es assentar-me davant i mirar-la per a vorer si puc entendre el seu enigma. A aquestes hores continue donant-li voltes però no ho veig. Que passa?? Que collons passa??. Ara per ara , no tinc ni idea. I ací estic, amb el mateix rictus serio que quan ha aparegut, intentant desxifrar el enigma de la pared.

Actualització: Però hi han murs que desapareixen, o son imaginaris o realment mai han estat. I darrere pots trobar la mar o el somriure més bonic del mon.

xarrar

2008-05-20T00:45:00.003+02:00

Açò es un comentari per a comentar un comentari. O potser dos. El primer es per a dir-te a TU, que hola i que un beset. El segon es que comente per un comentari que m'han fet, potser has sigut TU. I el tercer no te res a vorer amb TU, més be amb el mon envoltat amb celofan i un llaç dalt, que hi ha gent que es pensa que bamba per enlloc i no se'n adonen que la vida d'un es seua, i que interferir en la de la resta no els va a fer més feliços, més be tot el contrari, per molt que en aquell moment tinguen el regust ametllat de la traïció a la boca.

Oooops

2008-04-12T05:06:00.001+02:00

He perdut el meu penjant del coll i estic trist. només puc dir VUIT!.

Vigília

2008-03-12T00:18:00.005+01:00

Et vigila l'ull des de la branca del arbre proper. Primavera que arriba amb un mant groc que tot cobrix, que entra per la finestra fins a sepultar-me baix dels meus llençols mentre emplene els pulmons. Primavera amb violència que arriba suau de sobte, que no saps fins que la tens al damunt. Primavera amb els primers pits al aire de la temporada. Primavera a València. Llum blanca i neta com en altre lloc.
I jo perdut al mig del no res, semble cec i mut , sord i coix. arribe tard, me'n adone tard. Continue dormint baix dels llençols, potser encara somnie. Potser estic en aquest moment tan dolç que hi ha entre la son i el despertar, aquest impass en el que ni som ni deixem de ser, en el que barregem realitat i somnis. En el que quan vols adonar-te, sembla que ja ha passat tot.

-... --- -. .--- --- ..- .-. .--. .-. .. -. - . -- .--. ...

TRES

2008-02-23T04:55:00.003+01:00

Com era el blat que menjaven els tres tristes tigres?

Era pura trigristeça tigrerifica trastointestigrenal....

ekthomb !!

"He visto un lindo gatito ..."

2008-02-10T16:33:00.000+01:00

Dos tipos crien un cadell lleó des de que es merunet fins a que es pot valdre per si mateix, i l'amollen a la sabana. Un any desprès s'apropen per a vorer com li va al seu "fill" i el que passa es açò ... (ara li tens que donar al play).

Brutal , no?. El més increïble es que l'altre que hi ha per aquí si que es salvatge del tot. Molt tendret i bonic, a que si?.

P.D.:M'agradaria saber que va passar quan van tornar uns anys desprès i el gatet ja tenia manada pròpia.

Incondicional

2008-02-07T23:03:00.000+01:00

Declare el meu amor incondicional a Pink Floyd. I encara que aquesta no es ni la que pense millor ni la que més m'agrada, si que significa molt.
Com diria el meu amic 'Melchor el Dubaiti' (perquè ara es de Duabi si o si ... ) - Joder tio , joder , jodeeer ... -

P.D.: Que faig jo ací sense puta idea d'anglès, si qui no volia anar no te ni puta idea de francès. Continue pensant que tens molta sort !!!! Passa-ho be.

Al asfalt

2008-01-29T00:43:00.001+01:00

ETS UN SOL

Ets un sol. Sempre vas abocant dia.
Font ets de cel que despertes abril
amb el teu peu, la nata més subtil
del camí que s'estrella quan te guia.

¿Quin aire amarg, quin so de gelosia
tens tu, que, tot vessant, mansa i humil,
si et vull beure de llamp uses l'estil,
deixant-me als llavis set penjada, impia?

Per tu me lladra el cor un lamentable
crit negre, com una aigua amortallable.
Líquid lladrar amb passió de cel!

I tot jo mor en soledat obscura.
I a tu et pugen abrils, oh, criatura
capaç de convertir un lladruc en bel.

Blai Bonet
(D'Entre el coral i l'espiga, 1952)

quasi

2008-01-28T00:57:00.000+01:00

Tot el que vull es tot el que sento.

...

2008-01-26T02:29:00.000+01:00

Aquell regal d'aniversari va ser un t'estime d'anada i tornada.

sdaasdasd

2008-01-17T00:35:00.000+01:00

sdkfio fhsdilña hv ioñdfh vioñasdhvioñ asdhñvo aseg hdifhasduiofhduiioñzxcu

malaltia

2008-01-12T01:34:00.000+01:00

Era una nova malaltia que venia del sud i del oest, penetrava de sobte, inesperada i agressiva, causant el caos, el desordre i l'alteració sensorial. Malaltia que torna boig, per tots els fronts, més de 2000km de front per a una invasió a la desesperada. Les onades penetren i van fent-se amb tot, sense miraments, ni compassió. Jo espere assegut a terra la confirmació. El horror barrejat amb el sabor de la sang a la boca em fan vindre les primeres arcades. No es una batalla, ni podem parlar de guerra, més be es la desesperació que porta a la sang a bombejar més fort, a causar problemes, a alçar-se una vegada que els genolls han estat a un mil·limetro de tocar terra. A respondre amb fúria, ara, que fins i tot sembla tard. Mai trobarem culpable, ni ens aproparem, però al final, tots sabem que lluitem per el mateix... per una llibertat somniada. Això si, la llibertat es diferent per a cada un, pese a que en moments determinats grans masses humanes lluiten per un tipus de llibertat determinat,i... jo afegisc relatiu... però tornat al tema, la llibertat es inherent a un mateix, cadascú te la seua pròpia e intransferible. Perquè ets lliure quan vius com vols, no com deuries.

Corol·lari : i SI , si un es més feliç encadenat, es lliure de elegir-ho com a la seua llibertat.

Curt de Nadal

2008-01-06T19:45:00.000+01:00

Ja tenim el nou curt , el curt de nadal. Son 9 minuts de metratge , però una feinada. Això si, un fart de riure, de viure, de gaudir. Gracies per açò companys!!!. Es el que es i no més. Som el que som , i poc més. Així que no val entrar a lo que no hem fet , si no al que si hem fet. I que vos agrade!!!.

P.D.: Ja se que jo sone molt raro , però son exigencies del guió...

Efímer

2008-01-01T15:27:00.000+01:00

I el geògraf va obrir el seu registre i va fer punta al llapis. Els relats dels exploradors, primer s'apunten amb llapis. Per escriure'ls amb tinta s'espera que l'explorador hagi portat proves.
-I doncs? - va interrogar el geògraf
Oh! - va dir el petit príncep -, no es gaire interessant, és molt petit. tinc tres volcans. Dos volcans en activitat i un volcà apagat. Però no se sap mai.
-No se sap mai - va dir el geògraf.
-També tinc una flor.
-No apuntem les flors - va dir el geògraf.
-Per que no!? És el més bonic!
-Perquè les flors son efímeres.
-Que vol dir efímer?
-Les geografies - va dir el geògraf- , son els llibres més preciosos de tots els llibres. No passen mai de moda. És molt estrany que una muntanya canviï de lloc. És molt estrany que un oceà es quedi sense aigua. Nosaltres escrivim coses eternes.
-Però els volcans apagats es poden despertar - va interrompre el petit príncep-. Que vol dir efímer?
-Que els volcans estiguin apagats o que estiguin encesos ens és igual - va dir el geògraf -. Per a nosaltres el que compta és la muntanya. Aquesta no canvia.
-Però què vol dir "efímer"? - va repetir el petit príncep, que no havia renunciat mai de la vida a cap pregunta un cop l'havia feta-
-Vol dir "que l'amenaça una desaparició propera".
-A la meva flor l'amenaça una desaparició propera?
-Es clar.
"La meva flor és efímera - es va dir el petit príncep -,només te quatre espines per defensar-se del món! I jo l'he deixada tota sola a casa!"
Aquest va ser el primer moment de recança que va tenir. Però es va tornar a animar:
- Què m'aconselleu que vagi a visitar? - va preguntar.
-El planeta Terra - li va respondre el geògraf -. Té bona reputació...
I el petit príncep se'n va anar pensant en la seva flor.

Açó s'acaba ...

2007-12-31T21:55:00.000+01:00

Retirada rere retirada , fugir del roig per a acabar al blau. I a casa.

Millor 2008 companys !!!

Lluna

2007-12-28T01:43:00.001+01:00

Montilla ,Córdoba, imatge per Paco Bellido

Owned

2007-12-28T01:40:00.000+01:00

Que cony significa 'owned'?. doncs sencillament quant la cagues i queda enregistrat en vídeo. Com a mostra un botó. Un nano puja a un armari , i crida a la seua germana per a donar-li un esglai , la resta al vídeo ...

Owned

Horitzontal

2007-12-24T19:10:00.000+01:00

Horitzontal , pla , lineal , recte com un regle i prop de la Mar. Dessagnant els dies com qui tria les volutes del fum del fumerol , seleccionant els minuts i apreciant els segons més delicats. El temps es just , passa igual per a un ric que per a un pobre , per a un pensador o un pagès. El temps es injust en la mida en que ens consumix, amb la mirada enrere, torta, que ens diu sempre massa tard com i quan l'hem perdut i en quin moment no el varem saber perdre. Temps que ens travessa ens envolta i puja cap al cel horitzontalment , sempre a les butxaques a l'abast de la ma, sempre tan aprop que no el podem agafar.

El cap de setmana es va acomiadar Susurros - Victor de Sujeto K. Vaig fer un vídeo amb el mòbil. Vos el enllace. Justament jo recordava que Victor va ser la primera persona que em va confiar un instrument musical. Un baix Yamaha amb un contrapés a la pala. En aquell moment no vaig saber aprofitar el regal. Potser ara ...

Resujetokate.

I per a tancar una curiositat , el amic Johnny Lee Chung fent de les seues amb una Wii. El vídeo està en anglès, però no es molt complicat. En tot cas si no l'entens paciència , doncs val la pena vorer-lo tot i perdre quatre minuts i mig del teu temps doncs el tio ho mereix.

Wii 3D. Thanks for watching.

bull el brou

2007-12-13T00:56:00.000+01:00

A la foscor bull el brou , durant hores l'aigua a poc foc va desfent la carn , entrant dins dels seus racons més secrets i traient la essència, el ale de vida que en un moment va fer que aquesta menejara una cuixa. La cuina a foc lent, el brou saborós, quant més temps estripant al objecte millor. L'aigua bullit entra per els orificis , crema orelles , nas , boca i baixa cap al interior , crema, ataca i va xuclant primer la vida i després la resta. No ens volem ficar mai allà dins , ho veiem de lluny i pensem que es una bogeria, però un dia estem amb el cap dins i fins i tot no volem sortir. Crema, però penses que lluitant resistiràs primer i canviaràs allò després. Crema, però la lluita te sentit (o no) , crema i al final t'escaldes. Crema i es dur eixir. Però ho tornaria a repetir, doncs el brou cuinat a foc lent es el més saborós, el que millor alimenta i al final, quan el prens a una vesprada freda de desembre reconforta com no res més ho pot fer. Avui classe de cuina, demà ja vorem. Cuideu-se i Salut !.

01110100 01100001 01101110 01110100 00100000 01110100 00100111 01100101 01110011 01110100 01101001 01101101 01100001 01110110 01100001 00100000 001011

2007-12-10T13:23:00.000+01:00

01100110 01100001 01101001 01100111 00100000 01100100 01100101 00100000 01101101 01100101 01101110 01111001 01110011 00100000 00101100 00100000 01101001 00100000 01101110 01101111 00100000 01110000 01110101 01100011 00100000 01100110 01100101 01110010 00100000 01110010 01100101 01110011 00101110 00100000 01000001 01110100 01100001 01100011 00100000 01100100 01100101 00100000 01110010 01100101 01100001 01101100 01101001 01110100 01100001 01110100 00101110 00100000 01001010 01100001 00100000 01101110 01101111 00100000 01101000 01101001 00100000 01101000 01100001 00100000 01110010 01100101 01110011 00100000 01101101 11101001 01110011 00100000 01100101 01101110 01101100 01101100 01100001 00100000 01100100 01100101 01101100 01110011 00100000 01100101 01110011 01110100 01100101 01101100 01110011 00101110 00100000 01000010 01110101 01101001 01110100 00101110 00100000 01010000 01101111 01110100 01110011 01100101 01110010 00100000 01110001 01110101 01100101 01100100 01100001 01110010 01100001 00100000 01101110 01100101 01110100 00100000 01110000 01100101 01110010 01101111 00100000 01100001 01110010 01100001 00100000 01100101 01110011 00100000 01100010 01110010 01110101 01110100 00101110 00100000 01001000 01100101 00100000 01110000 01100001 01110100 01101001 01110100 00101110 00100000 01001110 01101111 00100000 01110011 01100101 00100000 01110011 01101001 00100000 01110000 01101111 01100100 01110010 01100101 00100000 01110000 01100101 01110010 01100100 01101111 01101110 01100001 01110010 00100000 01100001 01101100 01100111 01110101 01101110 00100000 01100100 01101001 01100001 00101110 00100000 01001101 00100111 01100101 01101110 00100000 01110110 01100001 01101001 01100111 00100000 00101100 00100000 01101001 00100000 01110000 01100101 01101110 01110011 01100101 00100000 01110001 01110101 01100101 00100000 01100001 01110010 01100001 00100000 01110011 01101001 00100000 01110001 01110101 01100101 00100000 01100101 01110011 00100000 01100100 01100101 01100110 01101001 01101110 01101001 01110100 01101001 01110101 00101100 00100000 01000101 01110011 01110000 01100101 01110010 01100101 00100000 01110001 01110101 01100101 00100000 01110011 01101001 01100111 01100001 00100000 01100100 01100101 01100110 01101001 01101110 01101001 01110100 01101001 01110101 00101100 00100000 01001010 01100001 00100000 01101110 01101111 00100000 01101000 01101001 00100000 01101000 01100001 00100000 01100110 01110101 01110100 01110101 01110010 00100000 01100001 01101000 01101001 00101110

sona música ...

2007-12-04T23:38:00.000+01:00

Per sort , a la vida les coses no son blanques o negres. Però hi ha que tindre els ulls i sobretot la ment per a vorer certes coses, valor per a tastar-les i gust per a jugar amb elles. I si som capaços de fer-ho, a més de ser més complets, possiblement serem més feliços.
El problema es que de vegades un ix ferit al jugar-se-la , surt rebotat amb la mateixa força amb la que entra al colp, però les ferides cicatritzen, les blaures passen i el dolor ens fa més forts a la llarga.
Les ferides , independentment de la seua gravetat poden sanar avanç o desprès, millor o pitjor, amb o sense medicina, be açò últim es més discutible, doncs es poden entendre moltes cosses per medicina :). La qüestió es que si un vol, sana.
El pensament es que no hi ha que tindre por, hi ha que fer, jugar, arriscar, experimentar, tastar ... i no perdre mai la por, que es la que finalment ens arrela a la vida. Si aconseguim un equilibri viurem més, serem més i sobretot contarem millor contes. I qui vulga escoltar un conte que s'arrime i es fique les orelles de xiquet, i si ja no pots, potser es perquè has perdut massa temps.

Una Aurora Boreal , el meu proper projecte. Qui s'apunta??

Sensacions

2007-11-27T23:47:00.000+01:00

Setmana trèmula, atzarosa, viatge a una muntanya russa. Dies de fúria , d'arrapar el aire amb la mirada, de ulls perduts a l'horitzó de verd i plata. Feina, fred i temps per a estar a soles, pensaments creuant, creuats, contradictoris i contraindicats.
Fred que no hi es, potser ha entrat per la meua esquena i s'ha quedat un parell de dies donant pel cul. Sembla que ja no hi es, que demà podré anar en pantaló curt per el mon i decorar el meu cos amb nous dibuixos de forma indefinida.
I ara, i ara?. Avui tranquil , repòs preventiu, solució de conflicte. Demà toca rematar, polir i netejar, si tot quadra, dijous tranquil.

No, no passa res, simplement que he estrenat la temporada de camperol, de treball a la terra, d'arrels. M'he passat el cap de setmana fent oliva, el que assegura tindre oli la resta del any. Es dur per a mi, però més dur ha de ser per a qui ho fa tot l'any , dic jo. Es fotut , sobretot si la colla de marietes de doingthegamb agafen just el cap de setmana per a liar-la (fills de copula de conill i goril·la). Però ací, en petit comitè , he de reconèixer que m'estimula, que em dona vida i que recupera una part de mi que si no fos per açò, supose estaria soterrada per a sempre , com potser molta gent la te tan amagada que ni sap que hi es. I només per això, jo pense que tots hauríem de treballar la terra uns dies al any.

Al bancal , assegut al tractor.

Per cert , m'ha arribat la factura de la Lluna , i sembla que aquest mes m'he passat xarrant amb ella. Potser deuria canviar de companyia per a aquestes coses. El que no puc fer, es deixar de parlar amb ella si la veig amb el somriure tort.

Aiguat.

2007-11-21T00:35:00.000+01:00

Avui un glop de pluja , un glop de vida , una mirada llarga de blau intens , vent a la cara , sal als llavis.
Avui un glop de pluja , sang a les venes, vida als ulls, alè dur a la boca.
Avui , si, avui , un glop de pluja , un got de patxaran i mos al cul. Mel a la boca.
Avui es un dia qualsevol, feina fosca, fum negre i follí. Però amb un glop de pluja.

In-justicia. Sempre hi ha classes ... i les de sang son les pitjors.

2007-11-18T13:19:00.000+01:00

Feia uns dies que volia fer aquesta entrada , però per unes cosses i altres no ho havia fet. Resulta que han multat als dibuixants de "El Jueves" amb 3000€ per la famosa caricatura de Felip i Letitzia al llit. Em sembla tan injust , em dona tanta ràbia i tanta impotència el tema , i a la vegada el fet es que si passa res al final son 3000€ , que he decidit afegir-me al tema. Evidentment no soc caricaturista, ni vinyetista ni res semblant , he fet el dibuix en 10 minuts amb el ratolí i no accepte que comenceu a recordar cert dibuix de Sauron que deuria haver guanyat el tercer premi de cert concurs (només hi havien 3 dibuixos , el meu va ser desqualificat perquè el jurat em tenia mania :P).

AGENCIAS 13-11-2007

El juez ha impuesto hoy una multa de 3.000 euros para cada uno de los dibujantes de la portada de El Jueves, en la que se caricaturizaba a los Príncipes de Asturias, al considerarles "responsables de un delito de injurias al Príncipe" contemplado en el artículo 491.1 del Código Penal. El juez, que ha adelantado el fallo al final de la vista oral, que se ha celebrado hoy, ha considerado que tanto el dibujo como el texto de la viñeta realizada por el dibujante Guillermo Torres y el guionista Manel Fontdevilla es "objetivamente injurioso".

hi ha dies

2007-11-18T04:38:00.000+01:00

Edvard Munch, Melangia (1891)

De sobte hi ha un dia que m'abeix plorar però ni puc , ni vull ,ni m'ho vaig a permetre. Aleshores simplement passa a ser un dia amb traces de melangia.Però son dies de sensacions contradictòries voltant el meu cap , alçant els meus peus , buidant la meua panxa. Se el que se , el que saps i saps el que se, i es així. Però no lleva que de tant en tant i de sobte uns pardals volen voltant el meu cap , que els mire , amb sorpresa , melangia i sorpresa , i no puc més que esbossar un somriure mirant cap als estels, perquè son moments en els que no se si estimar o enviar a la merda.

m'encanta conduir

2007-11-17T04:19:00.000+01:00

Lagrimes negres

2007-11-08T00:43:00.000+01:00

Hi ha dies que sembla que vius a un quadre ...

Hi ha dies de la foscor del Greco ...

O potser dies del surrealisme de Dalí ...

Hi ha molts altres dies dins d'altres quadres però aquest son els meus últims dies.

Contant estels.

2007-11-06T00:10:00.000+01:00

M'ha cridat , i la he pogut sentir com el vent a través de les fulles d'un arbre , un murmuri, un moviment suau, i la llum del sol. Si , es per ací i sembla que vol parlar amb mi.
M'agafa la panxa i fa jocs malabars amb ella , puja a la gola amb espirals impossibles i peta com una carcassa al meu cap. Se que la resposta es a prop, tan propera que al voler agafar-la els dits em cremen com si els tinguera dins de neu, i el vent talla el meu rostre com mil agulles de vidre trencant contra la meua pell.
Un glop puja a la meua boca , sembla que ja només queda una última costera i podré refugiar-me darrere de la pared de pedra. I allà dalt , em quedaré a soles contant estels , i esperant que ells em conten a mi com puc escoltar la veu que em murmura.
Dormint.
Al cim.
Fa fred.
Potser aquesta nit nevarà.
Deuria trencar a ploure.

temps ...

2007-11-03T01:46:00.001+01:00

Feia temps que no dic açò ... 'Fes el que degues ... ' , amb un somriure, ja era hora , no?

i es que el mon no es tan rodó com l'imaginem.

Capvespre.

2007-11-01T17:49:00.000+01:00

Vespreja , son eixes hores on la llum va minvant i sembla que fuig cap als estels. On els racons comencen a amagar més secrets i fins i tot el so camina de puntetes sonant més amortit. Els ocells comencen a buscar una branca. Es el moment en que l'aigua comença a deixar de ser en si mateixa per a fondre's en un tot al paisatge. Vespreja , i la manca de llum dona serenitat , lleva velocitat i convida a mirar al fons, a la filosofia, als ulls, a les mirades que amague dalt de més amunt del cap. D'estimar per dins i no per fora. Vespreja i Frida ensuma l'aire. Surt la lluna de tort somriure, i jo li pregunte per els dubtes dels meus secrets. Avui deuria trencar a ploure.

Dona i ocell

No vídeo

2007-10-31T00:17:00.000+01:00

Avui volia ficar el vídeo de 'Apuesta por el Rock and Roll' del concert dels 'Heroes del Silencio' , però jo, ingenu de mi, li vaig deixar al consultor que els COPIARA perquè ell no tenia cap record del concert, i el que va fer va ser MOURE-LOS, així que ara jo no els tinc , espere que amablement mels porte la propera vegada que ens veiem , al seu mòbil , a un cd , on vuiga , però que els porte.

Com no hi ha vídeo doncs no vaig a comentar res del concert , excepte que em feia falta.

Com no hi ha vídeo de música en directe del meu mòbil , doncs fique un al que he arribat des de la recomanació den Jordi. Un paio i la seua flauta. Gaudiu.

Greg Pattillo inspector gadget

CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT

2007-10-27T04:22:00.000+02:00

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

Lluís Llach

Finestra màgica

2007-10-25T00:50:00.000+02:00

Ja se que vull tindre a una paret. Sempre m'han agradat els finestrals grans , però ara n'estic enamorat. I es que via el Gadgetoblog he trobat el capritx que no faltarà a una de les meues parets. Que que es? Doncs es una finestra , però una finestra màgica. De fet estic pensant que igual la tenen al SIMO i només per això , pense que m'aproparia a Madrid. Passe d'explicar com funciona perquè hi ha un vídeo ací baix i es millor que qualsevol parida que diga jo , encara que no ho semble, no es una pantalla, es una finestra real, lo de darrere es el carrer !!!!. El fet es que ha de ser espectacular seure a a questa finestra una vesprada o nit com avui i vorer ploure durant hores amb tota la casa fosca i en silenci.
Si , potser avui estic un poquet melangiós , però es que hi han cosses que no entenc i altres que no vull entendre. Però sobretot hi han cosses que no vull oblidar. Avui plou , i això em fa feliç.

Video fet per Juan Castromil i Carolina Denia, de Clipset.

Adeu Gala

2007-10-24T01:08:00.000+02:00

Avui se'n ha anat Gala , no hem estat molt de temps junts , però li tenia prou d'afecte. Era una nena reservada , més be tímida i a la vegada una pilla , gens revoltosa , però si era qui millor me l'ha donat amb formatge. Collons , que estic trist , decebut amb mi mateix i a la vegada rabiós. I que açò m'ha portat a la ment cosses que son més properes del que voldria , i cosses més llunyanes però que sempre romandran. I per això , no puc evitar avui ficar la imatge que penja de la meua paret , de un moment que tinc marcat a la memòria , amb les tres nenes ballant per el meu jardí. Cadell , Menut i Milka. Borroses al meu cap , com ho estan al dibuix. Però tinc el dibuix , per a recordar com era aquell dia.

Avui sal grossa

2007-10-21T06:09:00.001+02:00

Per la victòria dels teus ulls.

Somriure de pluja.

2007-10-18T23:30:00.000+02:00

Arc de San Martí , vols somniar?

Anit em vaig gitar xarrant del somriure tort de la lluna , i que potser als somnis som capaços de desentranyar el misteri que aquest amaga. Avui m'he desdejunat pluja passejant per els camins del matí. I m'he dinat un arc de San Martí que convida a somniar despert. Potser avui se que em vol dir la lluna amb aquell somriure . Per a berenar res millor que visitar una exposició , cranis adobats amb aliens i farcits de harkonnen , baix la atenta mirada de H. R. Giger. Lloc de retrobades inimaginables només 10 segons avanç de produir-se , de mística fantàstica, de ser de una ment que funciona a un altre pla. I de tornar baix una atmosfera neta com feia tant de temps , mentre la terra sua. I ara , i ací , escoltant a Frida i a Gala juganeres , pense que potser si , avui he tingut un moment en el que he somniat despert , i per un instant he sabut que volia dir-me la lluna amb aquell somriure tan tort. Es hora de somriure.

O somnies ja?

Lluitar. Jugar. Viure.Guanyar.

2007-10-17T14:04:00.000+02:00

I així quan el cor et martelleja el pit, la boca es resseca i els nervis s'agafen al estómac, estàs preparat.

Avui

2007-10-17T00:42:00.001+02:00

Per molt que vivim , sempre ens queda tot per aprendre. Flexible.“She’s a Rainbow”.

La Publicitat.

Les coses no sempre son com semblen que son

2007-10-08T01:31:00.000+02:00

Avui res , carn i blat al mig del camp de batalla , amagat a la trinxera baix la xafogor d'una clàssica pluja de tardor. Escoltant com un poc més enllà esclaten les descarregues que tota guerra provoca. Avui estic segur , dins del meu ponxo , baix de la pluja , a sota d'un suau aiguat amb artilleria de baixa intensitat. I el menjar no es gens roin , no ...

Ahir França la va liar al mundial de rugbi. Es va desfer de la gent per a qui aquest esport no es només un esport , es una forma de vida , una religió ... i tant es així que ho mostren al principi de cada partit amb un ball tribal , la Haka , ací teniu el 'Kapa o Pango' , escrita especialment per a aquestos autèntics soldats del rugbi.

Pluja al anima

2007-10-03T00:17:00.000+02:00

De vegades plou. Potser he trobat al tigre , i no vaig a fugir. Avui vent i núvols , veles e vents , navegant poesia italiana. Acomiadar nits sense estels. Viatjar a lloms d'un cometa fins el meu asteroide. Escollir un color , et sembla el color del teus ulls?, doncs fica-lo a la caixa. Caminar baix de la pluja , caminar , un pas , i un altre pas , fins a la fi.

Jazz al Ivam.

Una ralla més per al tigre ...

2007-09-30T13:02:00.000+02:00

Fins avui he procurat no eixir a cap foto de les exposades , però el que em va passar ahir , va a fer que faça una excepció. I es que a mitja vesprada , a pocs metres de la mar i a sobre d'un mant de gespa es desenvolupava un partit de rugbi , i per causes alienes em va tocar jugar de centre , i per l'atzar punyeter vaig entrar a un doble placatge , amb la mala baba que varem entrar els dos a baix , la meua cara contra el cap del meu company , resultat : jo estes a terra amb un poquet de sang al nas , per sort no es va trencar , només es va desviar un poquet. Del camp al hospital i em van atendre prou be (ja veus) , em van cosir el trau i em va dir el metge que tenia 7 punts , que jo mire la ferida i no em caven a no ser que siguen molt menuts , però be , els que siguen , que més dona. I ara les fotos ...

Al vestuari , amb un pegot de vaselina damunt de la ferida , lo de la vaselina espere no penedir-me de haver-me-la ficada.

Primer apanyo al hospital , per a poder anar a radio per a que feren la placa i vorer si tenia el nas trencat.
La placa. Després de ficar-me el nas al lloc , em van remendar , no vaig tindre ous per a dir-li al infermer que fera una foto mentre el metge em cosia.
Ja fora , baix dels 'strips' es suposa que hi han set punts , ara mateix tinc el nas del doble de tamany que a la foto i amb més colorins.

I amb això i un sopar a la italiana ( ravioli farcit d'albergina amb salsa al curri ) , i la victòria de Fiji sobre Gales vaig tancar la nit. I gracies a tots els que heu cridat , i moltes més a qui ha cridat més d'una vegada , i infinites a qui ho ha fet més de tres :).

I amb el somriure la revolta (bis)

2007-09-24T23:59:00.000+02:00

I es que amb un somriure tot es molt més senzill. Gracies per somriure.
Avui poc que per a mi es molt , una foto :

Es genial , mireu les expressions de les cares , del xiquet i dels guàrdies. A mi em fan pensar que d'altra manera tot seria molt més senzill. Però es tan complicat. Només queda lluitar per arribar-hi.
I la segona es un enllaç , ponts del mon que es genial , hi ha imatges d'una plasticitat màgica , irreal , pura matemàtica flotant a sobre el espai , quasi son música.
I la tercera es que Setembre s'esgota , aquest mes al vell mig de tot i de res.

Bona nit.

Plou

2007-09-22T05:03:00.000+02:00

Només escolta el so de la pluja , es màgic.

De vegades plou al cor
i no saps ben bé perquè.
De vegades plou i fa sol
plou i no vol ploure
però dol.

Plou en el teu cor i prou
sense pressa ni repòs.
De vegades plou i no fa fang.
Plou sense llamps i sense trons.

I l'anima fuig com un gos sol
que no troba aixopluc en lloc.
De vegades plou sense fer enrenou
i plou, i plou,
i plou al cor.

I hi ha llenya al foc i tall al plat
i entre el llençols dorm un somni grat.
Però res d'això es prou:
quan vol ploure plou
i plou, i plou,
i plou al cor.

Joan Manel Serrat.

Canvie Pini per Güini

2007-09-21T01:54:00.000+02:00

Aquesta nit un poquet de sexe , de luxúria tirat a terra del hall del Ivam. He dit sexe , però potser volia dir saxo , Stefano di Battista amb el seu quartet m'han retornat a les nit de JAzz al IVAM , ... i a les seues escales. Es com tornar a un oasis d'on brolla verda aigua vital , aquest espai amb aquest so. Ara només em queda somniar bonic. Per cert el concert m'ha agradat molt o més , ens veiem per allà dijous que ve si voleu vindre.

Stefano Di Battista Quartet al IVAM , es talla abrupte , 'ma non ho più memoria'. El so tampoc no es el millor :(.

Mal de Panxa

2007-09-19T23:30:00.000+02:00

Avui estic tan cansat , amb la panxa centrifugant, que es com sentir la remor de la mar rebolicada. No estic per a moltes bambolles a l'aire i si per a la bromera que barretja dalt d'ones salades al meu cap. Però no se per que , avui tinc que escriure quatre brots que passen per les meues mans adormides. Ja tinc a la nena neta i amb menjar , dormint a sobre dels gronxadors de goma-espuma. Ja estic net per dins i suau per fora. Ja es hora d'anar a dormir. Bons somnis.

Ritornare

2007-09-16T17:30:00.000+02:00

M1 : Sigues bona persona. Cuida de la resta al teu voltant.

M2 : T'has parat mai a pensar qui manté els àtoms del univers units ?. R1.

SORPRESA: Albalat del sorells , concert per a salvar l'horta , Tinc Ladilles , versió del Bandoler ...

Tros de la versió del Bandoler.

E1 : He tornat de Roma , falta el segon dia del FRA i mil pensaments que em recorren l'esquena amunt i avall , potser tinga una nit i emplene un post amb aquest tros de la meua vida.

F1: I a Roma , vaig passar-hi per la Via del Corso i no podia deixar de fer-me aquesta foto. Qui la reconega sabrà que es , qui no , li dire que potser li pot sonar de la segona escena d'una pel·licula de Tornatore.

Via del Corso mirant cap a la Plaça Venezia.

I vaig anar amunt i avall , i a la Via Nazionale vaig trobar açó endinsat en tot ...

Non un deserto di spalle in sordo silenzio rivolte
all'altro ma con una mano afferrare un senso
che a parole muore,
fissare l'intuizione, un paessaggio di luce
intramontabile,
mettere terra in bocca
da impastare con saliva e sangue, strappare la polpa
destinata a marcie,
scoprendo verità rifiutate,
il nocciolo sputato delle cose.

Biagio Salmeri.

Ja només em queda demanar-vos que cuideu de la tardor que ve , i que li feu un somriure tots el dies. Besets !!.

Ah si ... R1: Tu ho fas !!.

Per cert avui he dinat ,un ràpid, fàcil i sexy ... Rice to the Cuban.

Concerts !!!.

2007-09-01T05:24:00.000+02:00

Ni si ni no , ni tot el contrari. I que passa ?? no passa res. I que bull?? , potser avui farem olla. Els ulls no enganyem , ja ho saps , i jo de vegades , veig coses als ulls. I ja saps el que dic. I avui tocava volar , i a volar s'ha dit. Soc lliure quan navegue per l'espai , menejant-me entre els estels com un cometa , con un asteroide , com un aviador recentment estavellat al desert. I em dona el mateix , que sone ... que més dona ? potser es la corxea que duc al cor , però per a mi ja es prou , i estic feliç.

Pequeño Grupo de Mierda (Anacoreta). Amb la vida de Carlitos de fons.

Avui hem tastat dos sabors , dos colors , dos festivals , el primer a Quart de Poblet , el Anacoreta Rock , Pequeño Grupo de Mierda + Cretino's Borne + M-clan. Els primers m'han agradat i m'han fet riure , i al final he tingut sorpresa inesperada. El segons ja els coneixia , i ja els coneixem , versions amb lletres plenes d'ironia i mala llet. Els dos grups no han parat de clavar-se amb M-Clan , i no m'extranya , el cantant de M-Clanes GILIPOYAS. Una cançó d'aquestos i hem plegat cap a Alaquas , al FRA amb THE CHARLATANS + THE SOUNDS + THE RAKES + ANTONOMASIA. Hem arribat als dos caps de Cartell , dos grups guiris de Popi britànic , i be , si saps el que hi ha , no esta malament , jo me ho he passat be , això si , semblava un mini FIB , no hi havia tanta concentració de Gafapasta des de el mateix FIB , però sense guiris. El curiós es que he trobat un ou de gent coneguda. Que no aniré al FIB d'enguany :P.

The Charlatans (FRA). Amb Carlitos y Toni cascant de fons.

Be xiquets , que ja clareja ... vaig al llit. Molts besets a tots. A la Mar també.

P.D.:Si vas a un concert amb Carlos , ja saps que no calla :P.

Tornar de la Muntanya i nou amic ...

2007-08-22T18:36:00.000+02:00

Només porte dos dies ací i ja han passat un grapat de cosses , la primera es que tinc a casa un eriçó , intentàrem fer que se'n anara , però ell ha tornat fins a tres vegades , i com que no hi ha manera de que Sambori no li lladre , l'ha clavat a dins de casa. El bitxo es molt guapo , i prou divertit. I no , NO te nom , i no el tindrà fins que me'l quede , si me'l quede.

El Eriçó !!.

Per altra banda ahir per la vesprada em van convidar a un concert i anit vaig estar al Radio City a un de flamenco fusió que va estar de la ostia , o com escriu la meua estimada Inés Infante :
"¡Ámonos quillo! En las pupilas de Inés Infante zapatea un gitano, y oleee… zapatea mientras su primo da palmas y arden las pupilas de Inés sobre la boca un cuarto de luna abierta; Entre las oscuras palmas se forma una minúscula guarida donde crece romero y se bebe manzanilla, Inés se cuela cuidadosamente y se acurruca, el pecho le late al compás y el aire se le entrecorta en destellos…y oleee! Palmea el primo palmea, entre una línea y otra de su palma Inés Infante yace excedida con los zapatos negros en los ojos y un túnel en sus oídos, ¡ámonos quillo, ámonos!"

I per a que afegir res més , no?. Potser un vídeo. Podeu escoltar una flauta , i no la veieu , simplement es que la tapa una columna.

Flamenco al Radio City.

Esport rural a Otsagabia

2007-08-22T02:32:00.000+02:00

I decidirem anar cap a Otsagabia o Otsagi com li diu Aitziber, a vorer esport rural que en euskara es Herri Kirolak, la carretera revirada com ella a soles però impressionant per els arbres que la bordejaven , es una de les carreteres més boniques per les que he conduit. Una vegada a Otsagabia , que es un poblet amb un clar regust vasc , situada al nort del Vall de Salazar, a 764 metres d'altitud, a la confluència dels rius Zatoya i Anduña, al costat del bosc d'Irati, Otsagabia es presenta com un dels pobles més típics del Pirineu Navarres. El caracteritzen, el seu pont medieval, carrers empedrats i cuidades cases situades als dos costats del riu Anduña. A la plaça del poble hi ha una tenda , que varem assaltar per a comprar des de formatge fins a fongs. L'esport rural , com li diuen per allà , es com a mínim curiós , i si , consisteix en demostrar qui es més burro de tots.

Esport Rural.

Tot va començar amb una prova combinada que si no recorde malament consistia , en córrer , córrer amb un sac de 40 kg a l'esquena , replegar panotxes de blat de terra i clavar-les dins d'una cistella , serrar un tronc en llesques i crec que ja està. Després ja vingueren les individuals , que si partir un tronc amb destral , que si pujar fardos a 7 metres d'alçada , portar dos lleteres de 50 kg. , o com diu Aitziber que es diuen txingas, el més lluny possible ... i en aquesta última prova , hi havia concurs popular , i qui es va apuntar ?? , doncs Edu i Edgar , si si , Gozilla i Gamera de nou cara a cara , i amb premi , un pernil !!!. El resultat va ser victòria absoluta d'Edgar amb el guany del pernil. Encara que tenim el vídeo que permet impugnar la prova , no ho farem :P , doncs es pot vorer com no xafa la línia.

Vídeo de Edgar no xafant la línia.Per a nosaltres es el campió.

Després del esport rural i com la colla no parava de parlar de la truita de fongs , vam decidir comprar uns pots de fongs i fer el sopar a casa. El que en certa manera va ser un error , doncs el plan d'eixir a acomiadar-se de Iruñea va quedar malferit al sofà ... que ens va portar directes al llit.
Al dia següent , l'únic que vam fer va ser conduir per a tornar fins a casa , aixó nosaltres , als altres encara els va donar temps de visitar Olite i vorer al expresident de USA Jimmy Carter , que coses.
De tornada vam parar a Albarracín a una fosa comuna de la guerra civil espanyola.

Monument republicà a Albarracín.

El nostre més sentit homenatge a tota la gent que va perdre la vida per defensar la causa republicana.

Tercer dia a Pirineus , Lakora.

2007-08-20T19:51:00.000+02:00

El so del Pirineu Navarres.

Com pujar i baixar del Perdut ens va semblar be , doncs al dia següent vam fer descans actiu. Matinarem i agafarem carretera cap al vall de Roncal , al final agafarem una senda cap a dalt per pujar fins a Lakora. Es una pujada sense massa exigències, però te una vista espectacular , i una senda que va fent cresta una estona que es brutal. Pujarem fins a dalt de tres pics propers , ballant per les crestes que fan de nexe entre elles, i veien de prop la ovella que dona la llet per al formatge del Roncal, la 'Ardi Latxa' (ovella peluda?). Que anaven pintades de colors. Per suposat també vam vore vaques. Al pic de Lakora hi ha una bústia en forma de caseta , on es tradició que l'últim que puja agafe el paper que ha deixat el penúltim i li envie una carta a la direcció, deixant aquest el seu paper amb la seua direcció per a que el proper faça el mateix.

Vistes des de el camí cap a Lakora.

Jo de pujar no tenia problema , però al baixar , els bessons es van fer de fusta i patia més que un gos. Fins que vaig descobrir que si els calfava un poquet i feia petjades menys dures no em feien mal , així que vaig començar a baixar corrent , carlitos es va unir a mi , i anàvem per les crestes fent marxa com si de la 'comunitat del anell' es tractara :P. Ara seriosament , pujar a Lakora es una excursió molt recomanable. Una passada.

Al cim de Lakora.

Una vegada baix , vam buscar un lloc on dinar , però no va haver-hi forma. I ens conformarem amb uns gelats i unes gominoles. La 'excusa' per a no donar-nos de dinar va ser que feia deu minus que el menjador estava tancat i que si no ens donaven ben be de menjar , no ens en donaven. Lo curiós , que vam visitar uns 10 restaurants i a cap ens van donar de dinar.

Ardi Latxa

La vesprada es tan particular que la vaig a deixar per a un proper post , ja veureu ...

Cim a Mont Perdut

2007-08-20T18:41:00.000+02:00

Amaneix a Ordesa.

Avui es el dia , jo he dormit prou malament , els veis tenien una 'jarana' important fins a les dos del matí i desprès Juanma ha començat a menejar-se. Si , ja ho se , soc un ploró . El fet es que ens fiquem la roba , eixim de la tenda , a la que li llevem les varetes per a que caiga terra i a les 7 comencem a pujar. Son uns 4 km. de pujada fins al cim , amb un desnivell de uns 1200 m. que poden costar de 3 a 3 hores i mitja.
Hi han dos grups més que comencen a pujar amb nosaltres , un xic i una xica que jo pense que son Polonesos i un pare (Aita) i un fill amb uniforme del Athlelic de Bilbao. La pujada al principi no es molt complicada , prou pedra , camí , alguna escaleta i un parell d'eixumeneres de pedra. Primer des de el refugi anem cap a la dreta per a una vegada superat el primer espoló , trencar cap a la esquerra per anar cap a la gelera que hi ha entre el Cilindre i Mont Perdut. Anem pujant amb calma , parant un parell de minuts cada 30 per prendre aigua. A mitja pujada es poden vorer ja trossos de gel amb aigua acabada de fer , a la gelera. Finalment arribem al 'Llac Gelat' i podem vorer tota la 'escupidera' , pujant directament cap al cel. Es cresteja un poquet i comencem la pujada per les pedres , aquest tram es fa llarg , molt llarg , tot es pedra menuda i esvara molt , però quan ja començava a desesperar-me vaig trobar una mena de senda que em facilità la resta de pujada , finalment pujava la escupidera , desprès continuar pujant per l'esquerra un tros que encara tenia gel i on vaig patir molt de fred , i ja estàs al cim.

La 'Escupidera' , la taca negra es Juanma.

I al cim toques el cel , al teu voltant tots els Pirineus , els núvols als teus peus. I al cim , curiosament ,poc vent , i poc fred. Al rato arribava Juanma , que va pujar en menys de 4 hores, i es que ja el tenim en forma.
Ara tocava baixar , i tocava baixar fins a Iruñea , uns 15 km. de baixada fins a la pradera d'Ordesa . La baixada del Perdut a mi em va costar , a Juanma més :P (Lentooooo !!!). Una vegada a Goriz , replegarem tenda i trastos , menjarem barretes , xocolata ... per a poder baixar el més raid posible. Arrearem cap a baix , baixarem per les clavilles , aquesta vegada si. I cap a la pradera. Ordesa baixant es va fer interminable , una vegada a l'alçada del riu continua i continua , i amb 12 hores de camí a la esquena estàvem prou cansats. A les 7 de la vesprada agafarem per fi el bus. Ens vam canviar i carretera fins a Iruñae , sopar per el camí i al arribar tast de bacalao al Pil Pil de Aitzi , que encara que ella diga que no , estava molt bo. Una dutxadeta , un got de patxaran i dormir , que demà matinem per anar a un altre pic , Lakora.

Acó es el cim del Mont Perdut.Una pena el so, això si.

P.D. : Agrair , com no , a Edgar i a Aitzi la seua paciencia amb nosaltres :).

Primer dia Pirinueus

2007-08-20T17:52:00.000+02:00

Al camí de baix d'Ordesa.

Groooooooaaarrrrr , son les 5 a.m. el telefon ha fet acte de presencia en forma d'alarma , i jo ja estic eixint de la caserna general de Iruñea. A les 5:32 a.m. Juanma baixa del tren i camí cap Torla amb cotxe. Per el camí només ens vam perdre dins d'Iruñea i acabarem al cementeri. Un cafè amb llet i croissant a Jaca , llarg , prou llarg.Finalment a les 10 ja estem envoltats de natura i un fum de turistes,som pocs amb moxilla gran, tras deixar el cotxe a Torla i agafar el bus (Per si algú va, al bus no venes bitllets , els heu de comprar avanç!!). Amb no molta pressa comencem a pujar per Ordesa cap a Goriz. L'última vegada pujarem per Caçadors , però avui volem arribar el més aviat i descansats que siga possible , que jo he dormit 3 horetes i Juanma ha passat tota la nit al tren.

La famosa 'Cua de Cavall' desde el camí que puja a Goriz.

Al arribar al 'Circ de Soaso' hi han dues possibilitats per a pujar , el camí de les clavilles o un camí que puja per la dreta. Agafarem el camí , es mig hora més , però anem be de temps i prou carregats. Una vegada dalt , Goriz està a una passejada d'una horeta. A les 15:00 estem ja a Goriz , però no podem plantar la tenda fins d'ací unes hores doncs només es permet la pernocta, el tema es que s'acampa a una mena de terrasses a una vessant , i com es aviat podem escollir una còmoda i propera al refugi , així que la busquem i quan ja la hem escollit , ens tirem a fer una migdiada damunt del lloc que ens agrada , així passa el temps , mirant al cel i fent forat als núvols , xarrant del plan de demà i del mon en particular , i dormint a estones. Sopem lleuger , i ens fiquem al sac avanç de les nou de la nit , fa fred , prou fred. Quan ja es de nit tancada obrim la porta de la tenda i agraïm la nostra sort d'una nit en la que els núvols han escampat i no hi ha lluna , el celt es PLE d'estreles , hi ha tantes , tan juntes , tan màgiques que un se sent menut , menut , insignificant. Es veu la 'Via Lactea' com un camí que creua el cel , a pesar del fred tenim el cap fora de la tenda i mirem al cel un bon rato. Sempre val la pena pujar fins ací.

Açò es el refugi de Goriz.

P.D.: En nits com aquesta es fa de menys a Mario contant quina es cada constel·lació :P. També es fa de menys a gent que no va vindre , a la que no va poder i al a que no va voler. Jo vaig recordar amb un somriure la gent que ja havia estat a Goriz amb mi.

Coneguent Iruña

2007-08-16T00:39:00.000+02:00

Carlos y Edgar veient Monty Phyton

Avui dia de conèixer Iruñea , de passejar per els seus carrers , trepitjar les seues muralles i respirar la seua historia. Continuem alterant la tranquil·la vida d'Edgar i Aitziber , que com a premi ens ensenyen aquesta ciutat que a mi personalment m'està agradant prou , no es massa gran , ni es menuda , no es sorollosa i de fet te un fum de jardinds , verd i muralla i fortificacions al vell mig de la ciutat , l'ambient polític es respirable , vibrant ... el fet es que no me la imagine a San Fermín.

Cérvols a un dels parcs (La Taconera)

El dia ha consistit en dormir prou pel matí i voltar per la vesprada , canviant el 'pintxos' per el gelat , que no podia fallar al juntar a 'Gozilla Edu' amb 'Gamera Edgar' , la curiositat el mig litre de gelat de quallada que m'he empassat tranquil·lament. I poc més , perquè demà anem a la muntanya , aixo , dividim grup. Uns van a Irati i altres , es a dir jo , replegue a Juanma a les 5 del matí i arreem cap al Mont Perdut. Si , a les 5 del matí , i si , ja es quasi la una. així que vaig a tancar ràpid açò i pensar en buscar un lloc on clucar el cap. Ja vos contaré quan tornem.

Pas de peatons a Iruñea

I ja contaré més cosetes , bona nit !!! i besets. Muxus de Aitzi.

Rice to the Cuban.

2007-08-15T04:18:00.000+02:00

En la carretera , delante el "guia".

Y llegó agosto ,y la compañía se desmoronó , o más bien se desperdigó. Algunos se fueron a la playa (cobardes) y otros emigramos a tierras más inhospitas , aunque a los aborígenes de éstas les pareciera mal que las llamaramos así. En resumen que hemos venido a las dicotomicas tierras de Navarra , y hemos aterrizao en Pamplona , asolando la casa de Aitziber y Edgar , que no saben lo que les ha caido encima. Para llegar, ni Ulises en su odisea , 21 horas para llegar desde Valencia a Pamplona , pasando por Albalat dels tarongers , durmiendo en una gasolinera perdida en medio de Teruel por que a Edu se le olvidó que NO tenia gasolina , llegando luego a dormir en un pueblo pedido , 'Cascante del Rio', con su pedazo de comilona asociada , o apagar un movil y luego no recordar el pin. Una vez llegados a Zaragoza , pues como decirlo , darle vueltas y vueltas a una rotonda , hasta darnos cuenta de que no disponiamos de mapa de carreteras en ninguno de los coches , tras solucionar estos temas y conseguir un mapa , conseguir escapar de Zaragoza por la puerta de atras , conseguimos enfilar hacia Pamplona , hasta llegar a Tafalla , donde de repente estabamos metidos con los coches en un encierro , literal, pero claro como en 'Tafalla , si te joden , calla ... ' pues arreando y para adelante.

Futbolo.

Por fin hemos llegado a Pamplona , y bueno , hemos hecho de todo menos tomarnos un patxaran ... hemos estado de pintxos y vino, algo altamente recomendable , despues de 4 o 5 vasos de vino , pues a buscar garitos locales a ver que tal las pintan por aquí , y la verdad es que no está mal , excepto el futbolín que es rarote , aunque eso si , los jugadores tienen pies , y donde Carlitos y Edu , al final hasta han triunfado sobre los aborigenes en el empeño de hacerse con el futbolín. Ah si , por cierto , el Calimotxo de aquí es de profesionales , en un garito nos lo han puesto directamente de un tirador que sacaba cola y vino a la vez , y en el otro el vino era de botella de VIDRIO :O !!!!. Bueno y para cerrar un video que os puede dar a entender que se hace en Pamplona un martes de Agosto.

Carlos canta en Iruñea.

P.D.: Que per que en castellà ?, doncs perquè estic amb gent amb qui parle en aquesta llengua i ja està ;).

Tornar del Mar i mirar a la Muntanya (ara SI )

2007-08-10T23:03:00.000+02:00

Amo el Amor de los marineros

Para que nada nos amarre,
que no nos una nada.
Ni la palabra que aromó tu boca,
ni lo que no dijeron las palabras.

Ni la fiesta de amor que no tuvimos,
ni tus sollozos junto a la ventana.
Para que nada nos amarre,
que no nos una nada.

Amo el amor de los marineros que besan y se van.
Dejan una promesa, no vuelven nunca más.
En cada puerto una mujer espera;
los marineros besan y se van.
Una noche se acuestan con la muerte en el lecho del mar.

Desde el fondo de ti y arrodillado,
un niño triste como yo nos mira.
Por esa vida que arderá en sus venas
tendrían que amarrarse nuestras vidas.

Por esas manos, hijas de tus manos,
tendrían que matar las manos mías.
Por sus ojos abiertos en la tierra,
veré en los tuyos lágrimas un día.

Amo el amor de los marineros que besan y se van.
Amor que puede ser eterno y puede ser fugaz.
En cada puerto una mujer espera;
los marineros besan y se van.
Una noche se acuestan con la muerte en el lecho del mar.

Pablo Neruda

P.D.: Mai he sigut molt de Sabina , però no he pogut evitar incrustar aquest vídeo amb el que he ensopegat per pura casualitat. De tota manera , pot ser , avui soc un poc més de Sabina que ahir :$.

Recordar velles cançons

2007-08-07T13:25:00.000+02:00

Un poquet d'Ella no vindrà mal a un matí com el d'avui ... "Stormy Weather" amb Joe Pass, Hannover 1975 , crec que es una elecció correcta , besets i a volar.

El vuit

2007-08-07T01:37:00.000+02:00

Que tindrà el vuit que dir-me?
No ho se , no ho se , però... .
Per que nassos dic el vuit?
No estic segur , però ho es.
Potser una quimera mental?
Probablement , però mai es sap
Que tindrà que dir-me el vuit?
Qui sap , ja ho sabré.
Es el vuit i no altre ,
m'ho ha dit , m'ho ha dit
El cel , l'aigua , la terra ,
fins i tot la 'matriculologia'.
El vuit esperaré segut ,
per a eixir a córrer darrere ,
darrere de la meua sort.

P.D.: Continue buscant algú que vinga amb mi a Pirineus 4 o 5 dies , objectiu pujar el Perdut. Viatge ràpid. Voluntaris cridar-me. Dates , negociables :P. Transport , el fique jo. I poc més a dir. Potser el vuit algú em diga de vindre amb mi :).

P.D.2: Aquest cap de setmana he matat i he mort a 'mansalva' i 'cascoporro' , gracies nens per el cap de setmana de conya , però no oblideu pagar els 5€ de xines i el 6€ de Mercadona. Morosos !!! :).

P.D.3: Un adieu petite, bon viage et beaucoup de sort, je te regarde déjà depuis là-haut de la montée.

A la merda.

2007-07-31T18:10:00.000+02:00

I un poquet de NAPALM al matí no fa tant de mal , no?. Ho sents?, sents la pudor?, doncs acostuma't , es així. I no es tan roin , només es el que es , desinfecció(deforestació). I ara , un poc d'alè de vida extret al matí baix un sol abrasador i barrejat amb la terra que ens dona vida i on retornem a la mort. I a córrer.

Ay voz secreta del amor oscuro
¡ay balido sin lanas! ¡ay herida!
¡ay aguja de hiel, camelia hundida!
¡ay corriente sin mar, ciudad sin muro!

¡Ay noche inmensa de perfil seguro,
montaña celestial de angustia erguida!
¡ay perro en corazón, voz perseguida!
¡silencio sin confín, lirio maduro!

Huye de mí, caliente voz de hielo,
no me quieras perder en la maleza
donde sin fruto gimen carne y cielo.

Deja el duro marfil de mi cabeza,
apiádate de mí, ¡rompe mi duelo!
¡que soy amor, que soy naturaleza!

Federico García Lorca, 1935-1936

Crida'm 'avui'

2007-07-25T01:08:00.000+02:00

Avui només un supositori de música. Es en vídeo que vaig capturar amb el mòbil el 4 de Juliol al concert 'Dos Pájaros de un Tiro' , Serrat i Sabina , amb els seus dos estils antagònics de captivadors , barrejats i barrejant. I ací teniu un retall del que van fer amb les seves cançons. Un beset de bones nits.

Pluja acida.

2007-07-16T22:28:00.000+02:00

Farem ploure aquesta nit que la lluna passarà per davant de la porta de Saturn. Aquesta nit de lluna creixent i mancant 12 dies per a que s'emplene del tot.

Plourà a sobre del meu llençol , i el meu mon viurà la catarsi que anhela. Plourà al voltant dels meus somnis , mentre el so de les gotes estavellant-se a la alçada del meu cap seran com un bressol per a la meua anima. Pluja purificadora , que baixarà la xafogor fins a terra alçant una fresca melodia de l'herba que creix al meu voltant. Me'n vaig a peu a recórrer el cau fins tocar la Mar , i descobrir per que el riu ja no canta.

Qui li te por a la Mar ?

2007-07-11T01:16:00.000+02:00

Qui es deixa acaronar els cabells per un llevant juganer, temperar la pell per la sal i escolta amb atenció el que li xiuxiueja totes les nits, però juga amb les ones només amb els dits dels peus. Mirant a l'horitzó amb una barreja de por , rancúnia , tendresa i amor. Potser la Mar li ha llevat alguna cosa important , i tot vell mariner sap que la Mar no torna el que es queda , però només a la Mar es pot recuperar.

M'ha dit la Mar

2007-07-10T00:33:00.000+02:00

Avui sorra , sorra i sal,
sorra i carbó , sorra i vent,
sorra als ulls , sorra a les butxaques,
sorra amb sorra , sorra en definitiva.

Avui Mar , Mar que canta,
Mar que escolta i parla,
Mar als oïts i Mar als ulls,al nas i a la boca,
La Mar que es la Mare en definitiva.

Avui sal i un colp al pòmul,
Avui vent i foc als pulmons,
Avui núvols a dalt al cel,
Avui m'ha parlat la Mar.

Pentagrama amalgamat

2007-07-07T01:57:00.000+02:00

Jerry Gonzalez

No se on es el cable , ni tinc bluetooth a cap dels meus trastos , així que les fotos i els dos vídeos que tinc enmagatzemats al trastet o trastot , depenent de la perspectiva , han d'esperar. Que son ? Doncs dimecres la barreja màgica de Serrat i Sabina , i dijous , la barreja salvatge de Eddie Palmieri i Jerry Gonzalez . Només puc dir GRACIES , oh GRACIES , per haver-hi estat. Perquè 'orgasmic' es queda curt :).
I dimarts ? dimarts de tres anys enrere , puta vida , com els feia de menys i jo sense saber-ho.
I gracies per estar-hi , i per compartir-ho amb mi als de dimarts , dimecres i dijous.

Pense que ja es hora de jubilar a Saurius , be , realment de donar-li una feina millor qualificada.

I ja que vaig trepitjar la zona de la 'America's Cup' (llegir-ho amb retintí ) , que menys que recuperar el poema d'Ausias March que espere sia la raó del nom del edifici emblema.

Veles e vents.

Veles e vents han mos desigs complir,
ffahent camins duptosos per la mar.
Mestre y ponent contra d'ells veig armar;
xaloch, levant los deuen subvenir
ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
ffent humils prechs al vent tremuntanal
qu·en son bufar los sia parcial
e que tots cinch complesquen mon retorn.

Bullirà ·l mar com la caçola ·n forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur hun punt al jorn;
grans e pochs peixs a recors correran
e cerquaran amaguatalls secrets:
ffugint al mar, hon són nudrits e fets,
per gran remey en terra exiran.

Los pelegrins tots ensemps votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà ·l lum los secrets
que al confés descuberts no seran.
En lo perill no·m caureu del esment,
ans votaré hal Déu qui·ns ha ligats,
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

Yo tem la mort per no sser-vos absent,
per què Amor per mort és anul·lats;
mas yo no creu que mon voler sobrats
pusqua esser per tal departiment.
Yo só gelós de vostr· escàs voler,
que, yo morint, no meta mi ·n oblit;
sol est penssar me tol del món delit
--car nós vivint, no creu se pusqua fer--:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tots en ira convertit,
e, yo forçat d'aquest món ser exit,
tot lo meu mal serà vós no veher.
O Déu!, ¿per què terme no·y à ·n amor,
car prop d'aquell yo·m trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l'avenidor.

Yo són aquell pus estrem amador,
aprés d'aquell a qui Déu vida tol:
puys yo són viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort per sa strema dolor.
A bé o mal d'amor yo só dispost,
mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.

Yo desig ço que·m porà sser gran cost,
y aquest esper de molts mals m'aconorta;
a mi no plau ma vida sser estorta
d'un cas molt fér, qual prech Déu sia tost.
Ladonchs les gents no·ls calrrà donar fe
al que amor fora mi obrarà;
lo seu poder en acte ·s mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós yo·n sent més que no·n sé,
de què la part pijor me'n romandrà;
e de vós sab lo qui sens vós està.
A joch de daus vos acompararé.

Ausias March

P.D. Preferiré tornar a Menton.

Subtil melangia

2007-07-02T23:44:00.000+02:00

Llums , estels , punts de color que s'allunyen i s'apropen , que passen a ser formes groguenques amb regust verdós al fer-ho amb força. Tanque els ulls , no es un bon dia , sembla que he errat un pensament i la muntanya ha deixat de minvar . Distancia estable , ho se , encara que avui em semble que la maleïda ha guanyat uns metres , com si tinguera uns escocesos treballant-hi de valent.
De tota manera el més dur ja està fet , ja he perdut l'alè a un parell d'il·lusions i se que darrere del proper colze trobaré Goritz , i si no , serà al següent , i si no serà al següent , ... .
Torne a les meues llums que de vegades venen del exterior a implantar-se al meu conscient i altres sorgixen del subconscient buscant brega i portant a la banda de darrere dels meus ulls vaixells de fusta vella navegant amb direcció a Grècia.
El més dur del camí ja està fet , això no lleva que encara dubte , del que fa només unes setmanes era per a mi una certesa i ara es tot el contrari. Que dubte dels dubtes , de les realitats ,encara que siguen tan obvies que si les mires fixament puguen deixar-me cec. Que , de vegades , planege damunt de mi un corb amb una rama d'olivera al bec o que tinga ganes de compartir un viatge a Folegandros.
Avui no es un bon dia ,i no se perque avui , però avui només es un indicador que demà serà millor.

Reflex

2007-06-29T00:15:00.000+02:00

Reflex de foscor a l'aigua clara ,el punt roig del laser em travessa la banyega.
A diari demostrem que som cecs ,que no mirem la mirada de la gent, miops de sentiments dels demés.
I si mirem cap endins ... ,no som conscients de que un no es el que pot fer ,es el que fa, i que el verdader somni ,es poder somniar.
Així caminem per la vida , com el que som ...un grapat d'idiotes !!!

Quasi totes les ferides son més profundes del que pensem , i aleshores et planteges , qui vols/imagines al teu costat si estàs malalt? i si tot t'ix mal? i si tens un fill ? i si eres feliç? i si eres feliç , a qui li ho voldràs contar ? . Som un grapat d'idiotes !!!

Última : GRACIES per l'evasió i la constitució. Infinita il·lusió , i demà més.

Maleïts tots , amb un somriure.

2007-06-27T23:39:00.000+02:00

"El més difícil, doncs, es sobreviure ..."

El més difícil, doncs, és sobreviure
amb escates de vidre a les entranyes,
amb plom, en lloc de sang, a dins les venes.
Sobreviure: cordar-se les sabates,
treballar, fer l'amor, llegir poemes,
veure envellir la gent, cantar en veu alta,
amb escates de vidre a les entranyes
i plom, en lloc de sang, a dins les venes,
sense treure's els ulls, sense fer a miques
els subtilíssims mirallets del somni,
i esgüellar com un porc, de por o d'enveja.

Miquel Martí i Pol.

Dimecres de juny , a trenc d'alba el meu somni ha sigut sacsejat per el cant d'un pardal , goig de poder romandre encara al llit. Avui es(era) un dia d'aquells que la gent passa mitja vida mirant cap a ell , potser amb temor , i finalment arriba , i es un dia més , però no ho es. Portava temps darrere de la meua nuca , jo sentia el seu alè i al final ja està ací , i no passa res. Be si que passa , maleïts tots, amb un somriure , i es que hi han coses que fan que un sia més feliç avui que ahir. Hi han sms que et fan somriure i altres que et fiquen humida la mirada , hi ha gent que saps que et somriu , GRACIES. Hi ha gent que et crida i que saps que s'ha preocupat per tu , per buscar el teu somriure , i el troba ... i hi ha gent que es capaç de dir-te-ho en persona , considerar que ha sigut molt fugaç i cridar-te per a refermar-lo , GRACIES MESTRE. Finalment hi ha gent que saps que t'estima un grau més i t'ho demostra , a la seua manera , això si , però ja ens coneixem ... i fan que jo els estime un poquet més , en cas de que puga.

Tot açò et mostra les constel·lacions que hi han al voltant de l'univers que es un. I com m'han dit avui , pots mossegar tranquil·lament l'horitzó per a trencar la maleïda línia continua que el descriu. Així ho farem !!! Gracies a tots , i un vos estime , cadascú ja sap quant i com . Bona nit.

Dia D , la hora H son les 9:00 a.m.

2007-06-27T17:02:00.001+02:00

IRAM 30-m telescopi al 'Pico Veleta' , encara el recorde de quan vaig estar per allà.

Dia marcat al almanac, qui em coneix ja sap de que parle. Del número 22 evidentment , i per a que aquesta quantitat entre en correspondència astral , per a que les estreles i el Sol ,(doncs el Sol es una d'elles , només que més prop , encara que això es el que el fa especial , lo prop que està , i es que a qui més estimem es a qui sentim més prop , mesurant en estima , evidentment), es senten part de la mateixa família, per a que la Lluna continue fent ballar el tango etern de les marees a la Mar , i el vent esborrant les petjades a les dunes mentre les reordena com si fos el seu ... ara mateix tinc un 'Déjà vu' salvatge , com si el temps hi hagués botat 6 mesos endarrere i jo continuara ací , apegat a la cadira ... talle i tanque amb el vídeo del gos de la pradera (V. Sparta).

I jo tenia 4'99 anys ...

2007-06-26T12:29:00.000+02:00

"Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orió. He vist rajos C brillar a la foscor prop de la porta de Tannhäuser. Tots eixos moments es perdran en el temps, com llàgrimes a la pluja. Es hora de morir."

I a volar ...

2007-06-22T18:08:00.000+02:00

Avui he sentit que ' No hi ha ningú que estime com un boig '.estic quasi d'acord; però pense que no es correcte ,només el boig d'un xiquet.

Avui deixe enrere la llarga seqüència de passes que he anat dibuixant damunt del desert , es una serp que camina darrere de mi , rítmica i implacable. Paradoxalment neix en mi , doncs te un origen conegut , marcat al roig en un punt in/determinat de la meua anima , però amb un destí completament desconegut ,perquè la meua brúixola balla al son de la Lluna , com fa la Mar a diari. I això que te tant de sublim com la vida o la mort , es el que m'impulsa a continuar caminat , a pintar un quadre que només el ocells i potser un amic , que tindrà que fer un aterrament forçós a sobre de la sorra, puguen interpretar. Ni jo mateix soc capaç d'abastir amb la meua mirada el complex dibuix que em vigila , que tenaç em segueix , i que com tot a la vida , desembocarà a la Mar.

Anit , ella , la que acostuma a emmascarar la seva mirada neta darrere d'ombres fosques , amagant el ulls , fugint de mostrar-se a possibles intrusos , em va dir , oh sorpresa , meravellosa sorpresa , que llegirà aquestes línies , o millor dit , com em va assenyalar , les devorarà , i amb això em va fer brollar un riu d'il·lusió , i ara , així de torpement , li ho agraïxc.

Anit vam projectar a un pub , una part de la il·lusió de la vida d'uns quants de nosaltres , hem fet el més difícil , moure , caminar , i ha sigut genial. Alè de vida per a tots nosaltres que necessitem d'aquesta droga per a sentir que som i que no només ens dediquem a ser.

Avui només vos puc agrair a tots el que em mimeu com ho feu. I ja sabeu qui sou tots ..

Màgia

2007-06-19T16:59:00.000+02:00

74 47 707

Himne amb lletra ...

2007-06-17T16:51:00.000+02:00

Macià proclamant la República catalana com a Estat de la Federació Ibèrica.

Li busquen lletra al actual himne de espanya , un himne que molts no setim nostre al igual que no ho fem amb la actual bandera. I no ho fem perquè son dos símbols de victòria de una gent sobre altra , el que implica que també ho son de derrota , de la meua derrota. Ara al himne que va representar a una espanya 'Grande y Libre' li volen ficar lletra per a que la gent puga cantar quan sona.
Si volen cantar un himne que adopten el himne , i de pas la bandera , de la república , que a més d'acceptar millor que avui la plurinacionalitat , representava a tots , i si filem prim , a mi m'encantaria desfer-me de espanya i recuperar la romàntica idea de la Federació Ibèrica , així em sentiria part d'aquest tot. Els punts podrien ser ...

a) D'aquí a pocs anys Catalunya, Euskal-Herria i Galiza asoleixen un lloc destacat de sobirania.

b) Ha arribat el moment de fer la Confederació Ibèrica (República) i proposar a Portugal que ingrese. Com es fa per engrescar a Portugal?, fàcil, se li concedeix a Lisboa la capital administrativa de la Confederació. Ciutats polico-financeres, Madrid, Barcelona, Bilbao, etc, etc. Lisboa versus América i la resta de territoris versus Europa i Àsia.

Així , jo si em sentiria part del conjunt. Part d'un tot , però cadascú amb la seva identitat , la seva llengua , i tots respectant a tots.

El Himne de Riego , cantat.

El que espera ...

2007-06-16T11:42:00.000+02:00

DESESPERA.

Avui m'he despertat de sobte , he mirat el despertador i m'he adonat. Res no havia trencat el meu somni , la primera punxada a la panxa no arriba a durar un segon , ja ho se , ja estic assumint-ho i el següent es una mirada cap al fons, resignació i cap endavant , tinc dret a perdre'm al País Petit, encara que de sobte, em sembla un error. Intente girar i dormir , doncs dormint viatge a llocs onírics on es més fàcil perdre's , relativitzar la meua pressió interna. Però alguna cosa ja m'ha tret del llit , envie una marca d'aigua , escarida i fins i tot preocupada , però no hi ha resposta. Avui es un dia estrany, ja no espere res, però soc incapaç de fer la bugada i traure la roba neta. Ahir va ser , potser, la primera vegada que vaig tornar a vorer la lluita que tan poc entenc i no vaig plantar batalla , em vaig limitar a observar , amb gest trist i resignat a la PUTA realitat. I ara , amb tot el risc que comporta , torne a deixar ací nua la meua anima. Trepitja-la , trepitgeu-la si voleu , possiblement comença a estar adormida i insensible. Ja no espere res de demà , només que siga demà , un indicador de temps transcorregut.

Com de tota manera la vida corre , bota i fins i tot fa cabrioles al nostre voltant , vaig a penjar un parell de vídeos , un es un curt que m'he trobat per la red , exactament a delacrew.net

Es molt interessant com gasten 3 textures al llarg del curt per a explicar el moment i como es pot contar una història en 3 minuts i amb només dos actors , a vorer si a DoingtheGamb agafem consciència :P.

I l'altre es un que fins i tot pensava que ja l'havia pujat , es de fa mil anys , un concert a la sala Wha Wha del Cedro dels gandules , ho vaig gravar amb el movil , així que no espereu gens de qualitat , però pense que s'entén i te la seua gracia ...

Si pareu be l'orella podeu sentir a Cosa comentant la jugada :P.

Punt ...

2007-06-10T13:40:00.000+02:00

I FINAL.

Avui no.

2007-06-05T23:21:00.000+02:00

Avui no tinc ganes d'escriure , però vaig a obligar-me a vorer si m'ajuda a parar el run run que m'envolta.
Avui no tinc ganes , estic cansat , massa sol , molt de riure i un projecte ple d'il·lusió , tela roja , i cascos d'agranar sostres.
Avui es avui i demà , òbviament, serà demà.
I confie en demà , confie amb tot el meu cor i el que em resta de ment en demà , en demà mateix , dimecres , es a dir , el avui i fins i tot el ahir de tu , aquell que repassa aquestos renglons torts que possiblement no signifiquen res per a tu , i si no ho fan , es que no valen.
Avui els he d'escriure , m'obligue a fer-ho , i deixar-los a terra i desfer-me d'ells , i pensar en demà.
Demà faré ploure , banyaré els carrers i els camins , oloraré a terra humida , serà demà.
Avui , si puc , dormiré a dalt d'un núvol , i plegaré i desplegaré les meus ales , demà ja em deixaré caure.

Així que només puc dir fins demà ... i sort.

I'm not a Superman

2007-05-31T23:52:00.000+02:00

Avui vaig a fer una entrada molt multimèdia , supose que en part perquè així els meus remecs passaran més desapercebuts. I es que la sensació que em gaste es curiosa , encara que no irracional ,, fins i tot es pot dir que es coherent , que de que parle?? es cert , anem per feina. Resulta que aquesta el la setmana NO , o NO TINC.
1. Doncs no tinc pasta , encara que mai la he tinguda i no es una cosa que em lleve la son , en els 2 duros que tinc soc prou feliç.
2. No tinc sort , gens diria jo , Dimarts la grua va enganxar el meu cotxe i se'l va endur d'un lloc on es pot aparcar , no hi ha senyal que indique el contrari , fa un any que aparquen ... em tocara recórrer , avui el meu motor ha dit prou i basicament ha deixat de funcionar be , com soc pobre con una rata , ho he apanyat amb masilla , ja veurem quin resultat dona la MacGyverada que he fet ...
3. Si no tens sort ni diners , seràs afortunat amb l'amor , no?. Doncs No , no ho soc , més be al contrari , últimament la cosa es desfà del tot , i es que no m'agrada gens el plantejament , així que d'amor poquet poquet.

Que quina es la paradoxa ?? , doncs que estic prou be , pese a tot això veig les coses de colors i amb optimisme , que per que es raonable?? Doncs crec , i dic crec perquè segur del tot no puc estar , dimarts vaig entendre certes coses i m'he llevat un pes de damunt , perquè el que no pot ser ,no pot ser , i més si es impossible.

I al final la reflexió , de vegades el que volem es el que necessitem , però altres hi ha que agafar un plan alternatiu.

I ara la multimèdia , primer un tango que m'ha passat una xiqueta amb un somriure de boba enamorada que tira d'esquenes , un beset ;).

I ara un vídeo dels Monthy Phyton , extret d'aci.

'Graham Chapman, miembro de los Monty Python, murió en 1989 y hace unos días me topé con esta grabación tomada en su funeral. Merece la pena verla entera no sólo por la divertida elegía de Cleese o porque el numero musical final (que no desvelaré, pero que los lectores pueden imaginarse) levante el espíritu a cualquiera. '

(Podria ficar només l'enllaç , però no puc resistir penjar-ho ací , la frase de dalt també es copiada del lloc.)

Un dia em pillen els continguts i em cau una multa :P.