Ahir va fer un any, avui fa un any. Any complicat, trist, de trontollar i amb molts dies de llàgrimes als ulls. Un any amb un buit molt gran i amb molts més buits. Però com diuen, als homes ens agrada plorar a soles. En tot cas, i com sempre, per a tot i per a res, només queda mirar cap endavant i enyorar els teus ulls blaus, encara que només siga una estoneta a la vora del sofà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada