Avui volia ficar el vídeo de 'Apuesta por el Rock and Roll' del concert dels 'Heroes del Silencio' , però jo, ingenu de mi, li vaig deixar al consultor que els COPIARA perquè ell no tenia cap record del concert, i el que va fer va ser MOURE-LOS, així que ara jo no els tinc , espere que amablement mels porte la propera vegada que ens veiem , al seu mòbil , a un cd , on vuiga , però que els porte.
Com no hi ha vídeo doncs no vaig a comentar res del concert , excepte que em feia falta.
Com no hi ha vídeo de música en directe del meu mòbil , doncs fique un al que he arribat des de la recomanació den Jordi. Un paio i la seua flauta. Gaudiu.
Fe no és esperar, fe no és somniar. Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà. Fe és un cop de falç, fe és donar la mà. La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat sense haver sembrat, no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo; l'hem de treballar, l'hem d'anar a regar, encara que l'ossada ens faci mal.
No somnien passats que el vent s'ha emportat. Una flor d'avui es marceix just a l'endemà. Cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és esperar...
Enterrem la nit, enterrem la por. Apartem els núvols que ens amaguen la claror. Hem de veure-hi clar, el camí és llarg i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant sense perdre el pas. Cal regar la terra amb la suor del dur treball. Cal que neixin flors a cada instant.
Ja se que vull tindre a una paret. Sempre m'han agradat els finestrals grans , però ara n'estic enamorat. I es que via el Gadgetoblog he trobat el capritx que no faltarà a una de les meues parets. Que que es? Doncs es una finestra , però una finestra màgica. De fet estic pensant que igual la tenen al SIMO i només per això , pense que m'aproparia a Madrid. Passe d'explicar com funciona perquè hi ha un vídeo ací baix i es millor que qualsevol parida que diga jo , encara que no ho semble, no es una pantalla, es una finestra real, lo de darrere es el carrer !!!!. El fet es que ha de ser espectacular seure a a questa finestra una vesprada o nit com avui i vorer ploure durant hores amb tota la casa fosca i en silenci. Si , potser avui estic un poquet melangiós , però es que hi han cosses que no entenc i altres que no vull entendre. Però sobretot hi han cosses que no vull oblidar. Avui plou , i això em fa feliç.
Video fet per Juan Castromil i Carolina Denia, de Clipset.
Avui se'n ha anat Gala , no hem estat molt de temps junts , però li tenia prou d'afecte. Era una nena reservada , més be tímida i a la vegada una pilla , gens revoltosa , però si era qui millor me l'ha donat amb formatge. Collons , que estic trist , decebut amb mi mateix i a la vegada rabiós. I que açò m'ha portat a la ment cosses que son més properes del que voldria , i cosses més llunyanes però que sempre romandran. I per això , no puc evitar avui ficar la imatge que penja de la meua paret , de un moment que tinc marcat a la memòria , amb les tres nenes ballant per el meu jardí. Cadell , Menut i Milka. Borroses al meu cap , com ho estan al dibuix. Però tinc el dibuix , per a recordar com era aquell dia.
Anit em vaig gitar xarrant del somriure tort de la lluna , i que potser als somnis som capaços de desentranyar el misteri que aquest amaga. Avui m'he desdejunat pluja passejant per els camins del matí. I m'he dinat un arc de San Martí que convida a somniar despert. Potser avui se que em vol dir la lluna amb aquell somriure . Per a berenar res millor que visitar una exposició , cranis adobats amb aliens i farcits de harkonnen , baix la atenta mirada de H. R. Giger. Lloc de retrobades inimaginables només 10 segons avanç de produir-se , de mística fantàstica, de ser de una ment que funciona a un altre pla. I de tornar baix una atmosfera neta com feia tant de temps , mentre la terra sua. I ara , i ací , escoltant a Frida i a Gala juganeres , pense que potser si , avui he tingut un moment en el que he somniat despert , i per un instant he sabut que volia dir-me la lluna amb aquell somriure tan tort. Es hora de somriure.
Avui res , carn i blat al mig del camp de batalla , amagat a la trinxera baix la xafogor d'una clàssica pluja de tardor. Escoltant com un poc més enllà esclaten les descarregues que tota guerra provoca. Avui estic segur , dins del meu ponxo , baix de la pluja , a sota d'un suau aiguat amb artilleria de baixa intensitat. I el menjar no es gens roin , no ...
Ahir França la va liar al mundial de rugbi. Es va desfer de la gent per a qui aquest esport no es només un esport , es una forma de vida , una religió ... i tant es així que ho mostren al principi de cada partit amb un ball tribal , la Haka , ací teniu el 'Kapa o Pango' , escrita especialment per a aquestos autèntics soldats del rugbi.
De vegades plou. Potser he trobat al tigre , i no vaig a fugir. Avui vent i núvols , veles e vents , navegant poesia italiana. Acomiadar nits sense estels. Viatjar a lloms d'un cometa fins el meu asteroide. Escollir un color , et sembla el color del teus ulls?, doncs fica-lo a la caixa. Caminar baix de la pluja , caminar , un pas , i un altre pas , fins a la fi.
