A la merda.

I un poquet de NAPALM al matí no fa tant de mal , no?. Ho sents?, sents la pudor?, doncs acostuma't , es així. I no es tan roin , només es el que es , desinfecció(deforestació). I ara , un poc d'alè de vida extret al matí baix un sol abrasador i barrejat amb la terra que ens dona vida i on retornem a la mort. I a córrer.

Ay voz secreta del amor oscuro
¡ay balido sin lanas! ¡ay herida!
¡ay aguja de hiel, camelia hundida!
¡ay corriente sin mar, ciudad sin muro!

¡Ay noche inmensa de perfil seguro,
montaña celestial de angustia erguida!
¡ay perro en corazón, voz perseguida!
¡silencio sin confín, lirio maduro!

Huye de mí, caliente voz de hielo,
no me quieras perder en la maleza
donde sin fruto gimen carne y cielo.

Deja el duro marfil de mi cabeza,
apiádate de mí, ¡rompe mi duelo!
¡que soy amor, que soy naturaleza!

Federico García Lorca, 1935-1936

Crida'm 'avui'

Avui només un supositori de música. Es en vídeo que vaig capturar amb el mòbil el 4 de Juliol al concert 'Dos Pájaros de un Tiro' , Serrat i Sabina , amb els seus dos estils antagònics de captivadors , barrejats i barrejant. I ací teniu un retall del que van fer amb les seves cançons. Un beset de bones nits.

Pluja acida.

Farem ploure aquesta nit que la lluna passarà per davant de la porta de Saturn. Aquesta nit de lluna creixent i mancant 12 dies per a que s'emplene del tot.

Plourà a sobre del meu llençol , i el meu mon viurà la catarsi que anhela. Plourà al voltant dels meus somnis , mentre el so de les gotes estavellant-se a la alçada del meu cap seran com un bressol per a la meua anima. Pluja purificadora , que baixarà la xafogor fins a terra alçant una fresca melodia de l'herba que creix al meu voltant. Me'n vaig a peu a recórrer el cau fins tocar la Mar , i descobrir per que el riu ja no canta.

Qui li te por a la Mar ?

Qui es deixa acaronar els cabells per un llevant juganer, temperar la pell per la sal i escolta amb atenció el que li xiuxiueja totes les nits, però juga amb les ones només amb els dits dels peus. Mirant a l'horitzó amb una barreja de por , rancúnia , tendresa i amor. Potser la Mar li ha llevat alguna cosa important , i tot vell mariner sap que la Mar no torna el que es queda , però només a la Mar es pot recuperar.

M'ha dit la Mar

Avui sorra , sorra i sal,
sorra i carbó , sorra i vent,
sorra als ulls , sorra a les butxaques,
sorra amb sorra , sorra en definitiva.

Avui Mar , Mar que canta,
Mar que escolta i parla,
Mar als oïts i Mar als ulls,al nas i a la boca,
La Mar que es la Mare en definitiva.

Avui sal i un colp al pòmul,
Avui vent i foc als pulmons,
Avui núvols a dalt al cel,
Avui m'ha parlat la Mar.

Pentagrama amalgamat

Jerry Gonzalez

No se on es el cable , ni tinc bluetooth a cap dels meus trastos , així que les fotos i els dos vídeos que tinc enmagatzemats al trastet o trastot , depenent de la perspectiva , han d'esperar. Que son ? Doncs dimecres la barreja màgica de Serrat i Sabina , i dijous , la barreja salvatge de Eddie Palmieri i Jerry Gonzalez . Només puc dir GRACIES , oh GRACIES , per haver-hi estat. Perquè 'orgasmic' es queda curt :).
I dimarts ? dimarts de tres anys enrere , puta vida , com els feia de menys i jo sense saber-ho.
I gracies per estar-hi , i per compartir-ho amb mi als de dimarts , dimecres i dijous.

Pense que ja es hora de jubilar a Saurius , be , realment de donar-li una feina millor qualificada.

I ja que vaig trepitjar la zona de la 'America's Cup' (llegir-ho amb retintí ) , que menys que recuperar el poema d'Ausias March que espere sia la raó del nom del edifici emblema.

Veles e vents.

1. Veles e vents han mos desigs complir,
2. ffahent camins duptosos per la mar.
3. Mestre y ponent contra d'ells veig armar;
4. xaloch, levant los deuen subvenir
5. ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
6. ffent humils prechs al vent tremuntanal
7. qu·en son bufar los sia parcial
8. e que tots cinch complesquen mon retorn.

9. Bullirà ·l mar com la caçola ·n forn,
10. mudant color e l'estat natural,
11. e mostrarà voler tota res mal
12. que sobre si atur hun punt al jorn;
13. grans e pochs peixs a recors correran
14. e cerquaran amaguatalls secrets:
15. ffugint al mar, hon són nudrits e fets,
16. per gran remey en terra exiran.

17. Los pelegrins tots ensemps votaran
18. e prometran molts dons de cera fets;
19. la gran paor traurà ·l lum los secrets
20. que al confés descuberts no seran.
21. En lo perill no·m caureu del esment,
22. ans votaré hal Déu qui·ns ha ligats,
23. de no minvar mes fermes voluntats
24. e que tots temps me sereu de present.

25. Yo tem la mort per no sser-vos absent,
26. per què Amor per mort és anul·lats;
27. mas yo no creu que mon voler sobrats
28. pusqua esser per tal departiment.
29. Yo só gelós de vostr· escàs voler,
30. que, yo morint, no meta mi ·n oblit;
31. sol est penssar me tol del món delit
32. --car nós vivint, no creu se pusqua fer--:

33. aprés ma mort, d'amar perdau poder,
34. e sia tots en ira convertit,
35. e, yo forçat d'aquest món ser exit,
36. tot lo meu mal serà vós no veher.
37. O Déu!, ¿per què terme no·y à ·n amor,
38. car prop d'aquell yo·m trobara tot sol?
39. Vostre voler sabera quant me vol,
40. tement, fiant de tot l'avenidor.

41. Yo són aquell pus estrem amador,
42. aprés d'aquell a qui Déu vida tol:
43. puys yo són viu, mon cor no mostra dol
44. tant com la mort per sa strema dolor.
45. A bé o mal d'amor yo só dispost,
46. mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;
47. tot esvetlat, ab desbarrada porta,
48. me trobarà faent humil respost.

49. Yo desig ço que·m porà sser gran cost,
50. y aquest esper de molts mals m'aconorta;
51. a mi no plau ma vida sser estorta
52. d'un cas molt fér, qual prech Déu sia tost.
53. Ladonchs les gents no·ls calrrà donar fe
54. al que amor fora mi obrarà;
55. lo seu poder en acte ·s mostrarà
56. e los meus dits ab los fets provaré.

57. Amor, de vós yo·n sent més que no·n sé,
58. de què la part pijor me'n romandrà;
59. e de vós sab lo qui sens vós està.
60. A joch de daus vos acompararé.

Ausias March

P.D. Preferiré tornar a Menton.

Subtil melangia

Llums , estels , punts de color que s'allunyen i s'apropen , que passen a ser formes groguenques amb regust verdós al fer-ho amb força. Tanque els ulls , no es un bon dia , sembla que he errat un pensament i la muntanya ha deixat de minvar . Distancia estable , ho se , encara que avui em semble que la maleïda ha guanyat uns metres , com si tinguera uns escocesos treballant-hi de valent.
De tota manera el més dur ja està fet , ja he perdut l'alè a un parell d'il·lusions i se que darrere del proper colze trobaré Goritz , i si no , serà al següent , i si no serà al següent , ... .
Torne a les meues llums que de vegades venen del exterior a implantar-se al meu conscient i altres sorgixen del subconscient buscant brega i portant a la banda de darrere dels meus ulls vaixells de fusta vella navegant amb direcció a Grècia.
El més dur del camí ja està fet , això no lleva que encara dubte , del que fa només unes setmanes era per a mi una certesa i ara es tot el contrari. Que dubte dels dubtes , de les realitats ,encara que siguen tan obvies que si les mires fixament puguen deixar-me cec. Que , de vegades , planege damunt de mi un corb amb una rama d'olivera al bec o que tinga ganes de compartir un viatge a Folegandros.
Avui no es un bon dia ,i no se perque avui , però avui només es un indicador que demà serà millor.