Una de música ...

L'altre dia vaig estar al MassaRock que es fa tots els anys per aquestes dates. Tant l'any passat com enguany a la sala Fussion. Be enguany jo l'he vist un poc gelat respecte a l'any passat supose que tant per l'horari , oficialment començava a les 19:00 com per el cartell, que tenia una qualitat acceptable però desconeguda en els grups menys importants. Ací van tres vídeos del festival. Falta un de InMute però no ha eixit be ...

Moche.



Ekthomb.


No Relax.

soc rosa ...

Ja se que es volar, ja he entrat al club dels que s'han caigut, se quin sabor te l'asfalt i el que es la depilació per abrasió. Se quina es la sensació de passar volant i pegant volantins entre coxes i quin color te la por d'un instant. Se el que es alçar-ce de terra d'un bot per a vorer com has deixat ferralla i sang disseminada per la carretera. Se el que es patir perquè saps que darrere de tu va algú que va a esglaiar-se més que ningú al voret. Ja m'han rentat amb un fregall la pell i m'han emplenat de benes. Però avui se que més de cinc persones amb moto van parar per ajudar-me, que un immigrant va ser qui va cridar la guàrdia civil i a una ambulància de seguida per a que vingueren a per mi. I sobretot se, que algú ha vingut a veurem amb tota la dificultat que se que comporta això, i que avui puc dir amb un somriure que soc ROSA. Gracies a tots els nomenats i sobretot, gracies peque!!!.

Potser ...

Potser només ets l'ombra rient i fugitiva

d'un desig obstinat a habitar dins la ment,

i t'he cenyit entorn amb carn de pensament

i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.

Amor, potser el suau sospirar que de tu

ve a mi, és tan sols la folla ressonança

d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,

ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.

No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;

fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí

serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,

-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.

Carles Riba, del Primer Llibre Estances

No fa molt que m'he trobat amb Carles Riba. No es una poesia fàcil. De fet no es la poesia que jo podria dir que es el meu rotllo, però te un no se que, que m'ha fet llegir més d'ell. Aquest poema es el poema 7 del primer Llibre d'Estances. Gaudiu-lo.

El circ dels miserables

Tinc la cara torta. La torta cara en una barreja de indefensió. Les mans lligades sense cap corda i el cor, que deuria estar al pit, a la ma. No se com 12 hores poden ser tan eternes com efímeres i plenar el carrer d'aigua fins a dalt. No se com fer per a trobar eixa confiança, pense que amb una mirada deuria bastar.
Jo mentre mastegaré les meues dents.

central tèrmica d'Endesa.

Avui tinc el dia del JA! ,que per que?? Doncs perquè he anant botant d'un a altra i la gent pensa que sempre hi ha més. Que? Com? , ah no, estic parlant de feina !!!, i del meu mòbil, que avui ha tret fum. I parlant de fum, el que realment m'indigna ultimament es la publicitat d'empreses que contaminen un ou , Endesa , Repsol, Iberdrola, ... i que estan fent anuncis d'aquells de no dir res amb un missatge com amagat però evident, per a que els inútils d'aquest costat llegim entre línies, que resumint diuen que volen un mon millor, més verd, més bonic, la ostia en verso i la xaranga de Benifarfuig a ple pulmó. Però com son empreses que contaminen la ostia, doncs això, no diuen res més, fiquen el logo a la fi del anunci, continuen contaminant com ningú i damunt veus un mig somriure al que tens al costat veient l'anunci i pensant que els de endesa son la polla en verso i que que bonic.

En resum: BORREGOS , som tots uns BORREGOS.

Per a qui no li quede clar, encara que penses que eres diferent, i que potser millor que la resta, mira al teu voltant, perquè també eres un maleït BORREGO. Encara que potser eres més conscient, qui sap?.