Avui

Avui soc al carrer, fa fred. Ets asseguda al mig de la vorera. No se com, però t'has fet amb una cadira. Es màgia ??. Torne a mirar després de fregar-me els ulls i continues allà. Potser es cert que ets màgica. Potser jo estic una mica boig. Però tot plegat m'agrada. Potser estic boig.

Ahir

Va ser un 15 de maig, el dia va amaneïxer net i blau , amb un sol brillant que primer va pujar i després va minvar fins amagar-se sense far cap estrany, era un bon dia. Per mi no. Aquell dia vas dir que prou de patir, que la cosa ja no tenia sentit, i vas partir, sense fer soroll, al mig de la nit, per no fer rebombori. Encara em bloquege només de pensar-ho i els ulls volen tancar-se , i els dits es crispen i no volen continuar. Fa mal. Més de sis mesos i no soc capaç de fer. Aquell dia vaig morir un poc, vaig patir un prou, vaig pedre un troç de la meua anima. Sempre recordaré aquell cel blau. Sempre recordaré aquells ulls que tant m'estimaven.