A Tristàn el van armar d'acer. Semblava fet a mida per a aquesta prova, per a aquella tortura de colps, fred i fang. Tristàn va viure per i per a ella. La va odiar, la va estimar i finalment la va comprendre. Va viure moments aliens, llunyans i fins i tot va arribar a desistir. Però ell vivia obsessionat amb aquella dama del nord. Tristàn i ella van ser presentats una nit de primavera. No es van caure malament. Ell va aconseguir fins i tot un somriure, tot un èxit. L'enamorament va sorgir immediatament.Des d'aquell dia no va desistir en el seu afany per conquerir el seu nou amor. Però no és una noia fàcil a la que un pot portar al llit a la primera cita. Alguns van malgastar la seva vida suportant els seus menyspreus, els seus capricis, els seus canvis d'humor, les seves reaccions violentes, per a res. Ella requereix, excepte en casos excepcionals, molta paciència i, sobretot, bona sort.
He copiat descaradament aquest text fent quatre canvis mal contats, no he pogut evitar-ho, teniu l'original en record de Franco Ballerini aci. I per descomptat ja sabeu de que parle.
He copiat descaradament aquest text fent quatre canvis mal contats, no he pogut evitar-ho, teniu l'original en record de Franco Ballerini aci. I per descomptat ja sabeu de que parle.
