dissabte, de desembre 12, 2009
dilluns, de novembre 30, 2009
Avui
Ahir
Va ser un 15 de maig, el dia va amaneïxer net i blau , amb un sol brillant que primer va pujar i després va minvar fins amagar-se sense far cap estrany, era un bon dia. Per mi no. Aquell dia vas dir que prou de patir, que la cosa ja no tenia sentit, i vas partir, sense fer soroll, al mig de la nit, per no fer rebombori. Encara em bloquege només de pensar-ho i els ulls volen tancar-se , i els dits es crispen i no volen continuar. Fa mal. Més de sis mesos i no soc capaç de fer. Aquell dia vaig morir un poc, vaig patir un prou, vaig pedre un troç de la meua anima. Sempre recordaré aquell cel blau. Sempre recordaré aquells ulls que tant m'estimaven.
dijous, d’agost 06, 2009
Demà.
No tinc paraules per a descriure la boca del meu estomac i per això he fet un vídeo. Jo soc la clau anglesa. No puc dir res més. Be, si, si faig el que considere coherent, per que estic tan trist???. Incertesa. No tinc més paraules. Mireu el vídeo.
Si hi ha cap dubte ja sabeu on adreçar-vos. No?.
Clau Anglesa
Si hi ha cap dubte ja sabeu on adreçar-vos. No?.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)