I'm not a Superman

Avui vaig a fer una entrada molt multimèdia , supose que en part perquè així els meus remecs passaran més desapercebuts. I es que la sensació que em gaste es curiosa , encara que no irracional ,, fins i tot es pot dir que es coherent , que de que parle?? es cert , anem per feina. Resulta que aquesta el la setmana NO , o NO TINC.
1. Doncs no tinc pasta , encara que mai la he tinguda i no es una cosa que em lleve la son , en els 2 duros que tinc soc prou feliç.
2. No tinc sort , gens diria jo , Dimarts la grua va enganxar el meu cotxe i se'l va endur d'un lloc on es pot aparcar , no hi ha senyal que indique el contrari , fa un any que aparquen ... em tocara recórrer , avui el meu motor ha dit prou i basicament ha deixat de funcionar be , com soc pobre con una rata , ho he apanyat amb masilla , ja veurem quin resultat dona la MacGyverada que he fet ...
3. Si no tens sort ni diners , seràs afortunat amb l'amor , no?. Doncs No , no ho soc , més be al contrari , últimament la cosa es desfà del tot , i es que no m'agrada gens el plantejament , així que d'amor poquet poquet.

Que quina es la paradoxa ?? , doncs que estic prou be , pese a tot això veig les coses de colors i amb optimisme , que per que es raonable?? Doncs crec , i dic crec perquè segur del tot no puc estar , dimarts vaig entendre certes coses i m'he llevat un pes de damunt , perquè el que no pot ser ,no pot ser , i més si es impossible.

I al final la reflexió , de vegades el que volem es el que necessitem , però altres hi ha que agafar un plan alternatiu.

I ara la multimèdia , primer un tango que m'ha passat una xiqueta amb un somriure de boba enamorada que tira d'esquenes , un beset ;).




I ara un vídeo dels Monthy Phyton , extret d'aci.



'Graham Chapman, miembro de los Monty Python, murió en 1989 y hace unos días me topé con esta grabación tomada en su funeral. Merece la pena verla entera no sólo por la divertida elegía de Cleese o porque el numero musical final (que no desvelaré, pero que los lectores pueden imaginarse) levante el espíritu a cualquiera. '

(Podria ficar només l'enllaç , però no puc resistir penjar-ho ací , la frase de dalt també es copiada del lloc.)

Un dia em pillen els continguts i em cau una multa :P.

Una miserable Pizza

Avui he guanyat una pizza , això si , no la menjaré amb gana , la he guanyada per pronosticar que Rita tornaria a ser alcaldessa. Que gustós la hauria pagat !! Hi ha moments socials que un no pot entendre , i aquest es un fins i tot radical , ha guanyat el Pp amb majoria absoluta , cara de tonto , nas de clown. I es que la legislatura anterior s'han dedicat a fer cosses grans , a més tamany , més gasto absurd i més parafernalia millor , i els nanos fent classe a barracons , els centres de salut plens de cues , la policia local que unicament fica multes de transit i tanca garitos a les dues del matí ... però valència està tan bonica ... Boniatos !! I si no tenim prou amb una setmana de falles , he dit setmana?? , no no ... que ja es un mes de absolutisme faller al any !!, doncs ara menjarem un altre amb un circuit urbà de F1 , ens hem tornat bojos o que ??? .
La gent sacrifica benestar en cosses bàsiques com educació o sanitat per tindre tres moles de ciment blanc i faroles de ferro ?? Doncs la resposta es SI , i per a comprovar-ho empíricament , només has de pensar en la gent que veus a una boda o una comunió , i que es capaç de malviure una temporada per a portar un vestit de nosequi que val una ronyonada per a aparentar i ser més que el familiar que ha fet el mateix , doncs dos i dos , quatre . Som així de tristos , i ara tenim quatre anys més de blaverisme ,fallerisme i faraonisme . I per a mi , de merdisme. I el que no vaig a fer avui es parlar de la llengua , que això em mata , només dir que la imposició política de la denominació de la llengua es equivalent a que imposaren que dos i dos son cinc , i la gent damunt aplaudint. Apa a fer la ma ja , ostia...

Per cert , he recuperat els videos de 'Los Gandules' del 'wha wha' a vore si demà els puc pujar al youtube i els escanyote ací ... Bona nit xiquets i xiquetes.

Espurnes de felicitat.

Hi han caps de setmana i caps de setmana , i aquest es pot qualificar. Tota historia te un inici i en aquesta es un Dijous a la nit. Nit de relats , mal cridats contes , amb companyia inesperada al sopar , no van arribar a 3 hores , però em van deixar amb intriga , hi ha alguna cosa al fons d'eixa mirada ; nit que va finalitzar amb el record d'un matí a la plaça de Hondarribia menjant boles de formatge arrebossat tornat de la cel·la que tant ens va costar trobar. Divendres dia d'anada i tornada , de morir damunt la gespa amb foc als pulmons i llums als ulls , de donar fins l'últim alè a la vora del mar ; no entendre mai per que 'YeiSi' (així el crida Julica) no te una cohort més nombrosa d'admiradors/admiradores ; salvar a un grapat de xiques de les mans de la màfia russa , i de no tindre celles. Dissabte , evidencia que em costa un mon comprar , que soc un desastre emplenant la cistella , de sentir i assentir , d'escoltar i envejar poder errar , dia de no , de sopar xines i galeta de la sort , 'Amor es la única medicina para un corazón dolorido' , cara de poker , hi havia que anar a fer-se una Voll-Damm , o dos ... matem la nit al futbolin del 'Darkness' . Diumenge , 'de oca a oca i tire perquè em toca' , expulsats de la 'casa del amor' sense ser nominats ni res , cotxe i per un gelat , lluny , tan lluny que trobem a 'Gatonidas' fent la vesprada com un gran fill , si xiquet , una enhorabona de la meua part , i tanquem amb una peli que millor no esmentaré.
El resum es que tinc gent que m'estima i a la que estime , que està ahi , que em demana que menge més i m'abraça al veure'm els ulls. que sap qui soc i m'estima així.I que els he tingut quatre dies seguits tots per a mi.

I després de la nyonyada apegue un article de 'Perez Reverte' que em va pasar Marta, la xiqueta que més fàcil s'enamora a aquest costat del Turia ... un beset xiqueta.

'Oye, chaval

Oye, chaval. Me dice tu hermana que estás cada vez más para allá, y que has perdido el curso, cacho cabrón. Y que encima te estas metiendo de todo. Y digo todo, colega. Alcohol y pastillas, y pastillas y alcohol, y dos paquetes diarios de tabaco a tus diez y nueve tacos. Y que has dejado a tu novia, o en realidad es ella la que te ha dejado porque no te aguanta. Y que vuelves a las tantas saltándote semáforos en rojo con una castaña que te cagas, y que las broncas con tu viejo son de órdago, y que pasas de todo. Que pasas de verdad, con los ojos de estar allí lejos sin la menor intención de darte de nuevo una vuelta por aquí en el resto de tu puta vida. Suponiendo, dice tu hermana, que te quede mucha puta vida por delante.

Dice que te diga algo, que me lees los domingos y me haces caso. No sé en que carajo podrías hacerme caso tú a mí; pero si lo dice ella, que es la Bambi de la familia, sus motivos tendrá. En fin, que te diga algo, escribe la pava, como si yo fuera la virgen de Lourdes. Y no sé qué decirte, la verdad. De finales felices me creo lo justo, y la última varita mágica que vi la tenía clavada en el coño un hada a la que violaron en Sarajevo. No sé si me explico.

Pero en fin. Me sentiría raro si hoy no te dedicara esta página. No por ti, que no te conozco, sino por la Bambi. Se quedaría decepcionada, y a lo mejor ya no se leía más novelas mías, ni soñaba con ligarse al padre Quart o a Lucas Corso. Así que mira, voy a decirte que acabo de apuntar que no te conozco, pero es mentira. No es difícil conocerte si uno mira alrededor y se fija en el país en el que vives, y la tele que ves, y los perros que planifican tu vida y tu futuro, y los políticos a los que votan tu padre y tu madre. No es difícil si uno piensa en esa empresa donde estuviste trabajando este verano, y en el trabajo donde explotan a tu ex novia, y en la desesperación de tus amigos. No es difícil y me hago cargo, te lo juro. Esto es una mierda, y la palabra futuro es como para colgársela de los huevos. ¿Ves como en realidad sí te conozco?

Hay, sin embargo, algo que puedo decirte. Estás aquí, en el mundo que te ha tocado. Sería estupendo que hubiera revoluciones por hacer y sueños por alcanzar, cosas que te pusieran caliente y con ganas de echarte a la calle. Pero sabes, o lo intuyes, que todas las revoluciones se hicieron, y una vez hechas se las apropiaron los de siempre. Que los buenos se quedan afuera, bajo la lluvia, y que esta película la ganan siempre los malos. Sé todo eso porque lo he visto en todas las lenguas y colores. Lo he visto allí y lo veo aquí. Y sé que las grandes aventuras colectivas, la solidaridad, los mecheritos, yupi, yupi, todo eso se fue a tomar por saco hace mucho tiempo.

Pero quedan cosas, te doy mi palabra. Cuando ya no son posibles los héroes solidarios, llega la vez de los héroes solitarios. A lo mejor, ahora que han muerto los dioses y los héroes con mayúscula, la salvación está en el heroísmo con minúscula. En el peón de ajedrez olvidado en un rincón del tablero que mira alrededor y ve al rey corrupto, a la reina hecha una zorra, al caballo de cartón y a la torre inmóvil, haciendo dinero. Pero el peón está allí de pie, en su frágil casilla. Y esa casilla se convierte de pronto en una razón para luchar, en una trinchera para resistir y abrigarse del frío que hace afuera. Ésta es mi casilla, aquí estoy, aquí lucho, aquí muero. Las armas dependen de cada uno. Amigos fieles, una mujer a la que amas, un sueño personal, una causa, un libro. Cómo reconforta, colega, mirar a un lado y ver en otra casilla a otro peón tan solo y asqueado como tú, pero que se mantiene erguido y, tal vez, tiene un libro en las manos. Hay aventuras maravillosas, vidas riquísimas, sueños increíbles que empezaron de la forma más tonta, con solo pasar la primera página de un libro.

Ya sé que no es gran cosa, colega, No soluciona nada, y lo único que te permite es comprender. Pero eso no está nada mal. Me refiero a comprender que nacemos, vivimos y morimos en un mundo absurdo, que a lo más que podemos aspirar es a asumirlo mirándolo de frente, con orgullo de quien se sabe peleando solo, hasta el final, solidario con aquellos otros peones que, como tú, libran su pequeña y pobre batalla en casillas olvidadas. Y al final descubres que no es tan grave. Los hombres vagan perdidos hace miles de años, y siempre fue la misma historia. Lo único que los diferencia es cómo viven y cómo mueren'

Arturo Perez Reverte

Bona nit , i si demà veus una espurna de felicitat als meus ulls , no serà un miratge.

Pensat i fet !

Avui m'han passat un enllaç que parla de 'feng shui', i el meu llit ja no es on era aquest matí. Gracies princesa. El més acollonat es que tot ha quadrat , fins i tot la orientació de la meua capçalera respecte al meu Kua.
Ja vos contaré si estic dormint millor i descansant més. Bona nit.

Cap al nord , timonel !!!

Som a dilluns , i certament he tingut un cap de setmana ... per a començar el divendres , de sobte , sorpresa !! , Mario tenia una entrada per a mi per al Palau de Les Arts , per fi anava a vorer la mole de Calatrava per dins !!!. I la veritat , esperava més , es un tros de formigó blanc amb trencadís a sobre en certs punts , es certament atractiu fins que t'apropes i veus el formigó cru , en certs llocs em va recordar els bunquers de la segona guerra mundial que vaig vorer a St. Maló. I desprès una vegada dins , la sala em va semblar menuda , es molt menuda per al bitxo que l'envolta , de fet comence a sospitar que dins de aquella mole hi ha alguna cosa més , un làser mortal per a destruir el Tibidabo ??? , un circuit de F1 desplegable ?? No ho se , però alguna cosa hi ha de haver allà dins !!!. Cert es que la acústica no es roin i que el lloc es bonic , però es molt menut ,però tenint en conte que la conya els ha costat al voltant de 2€ , es cert que no es pot demanar molt ...

Respecte a l'obra ,Dobře placená procházka (Paseig ben pagat) 'Opera jazz, basada en un llibret de Jiří Suchý' era anunciada com Opera-Jazz , jo diria que de opera no hi havia , i que de Jazz , lo justet. He de dir que escoltar una Bossa nova o un Tango en xec te el seu punt. I poc més puc contar , doncs les entrades eren gratuïtes , molt bones , a platea , al mig , impressionant per a ser de gorra ... fins que en vam adonar que excepte la nostra fila , la resta tenia uns LCD davant amb els subtítols de l'obra. Es a dir , ens vam papar un obra 100% en xec . I jo m'ho vaig passar genial. I la recomane , encara que no tinc ni idea del argument original , jo em vaig fabricar un , i com es molt plàstica , la vaig gaudir com un menut fent de lleonet .
La resta del cap de setmana es difusa , vaig tindre un final de divendres tendret , un dissabte de festa temàtica que em va ajustar massa al final i un diumenge envoltat de gent per la vesprada i fugaç per la nit.

I ara ací estic , menjant-me un a un els estels que havia ficat al cel i que ja només valen per a guiar-me en busca de bon vent. Bona nit a tothom.

Mira'm als ulls , que et veig.

A sovint me'n vinc ací i em refugie del mon , només son instants que em permet la meua imaginació , però se que d'ací no molt vaig a tornar , vaig a pujar al Perdut i tancar un maleït cicle. No se com es tancarà , però de segur que es amb un somriure.


Em trobava perdut , perdut ,
quan per fi em vaig retrobar ,
vaig morir al intentar abraçar
el reflex de la lluna al aigua.

Ara que soc al fons del llac,
només en resta surar.
Doncs allà dalt ,
desdibuixada per les ones,
encara puc albirar una lluna.

Qui sap quina Lluna m'espera ,
jo no en tinc ni idea ,
però ja ho va dir el poeta ,
parlant de nits com aquesta ...

'Nadie come naranjas
bajo la luna llena.
Es preciso comer
fruta verde y helada.'


I un poc d'un altre mestre com es en Serrat ...

La cosa più importante.

Gotes de metall pensant cauen ,
sorgides del temps cremant etapes,
lacerant la meua pell sense pietat,
omplint-me la vida de cicatrius.

Vaig ser agosarat , potser massa
i la partida es com es ,
no hi ha 'farol' , un error?
no se jugar d'un altra manera.

De nit la lluna em mira
i tinc converses amb ella
però mai em sap dir el nom dels estels
son massa per a recordar-los sembla.

Que puc fer per conèixer el nom
del únic estel que m'interessa ,
si no em deixa preguntar-li ,
i la lluna ja no se'n recorda?.

No vull que la foscor em prenga ,
però l'anima ja es morta ,
ni rel , ni fulles , només fusta,
deixe'm córrer el vent.

Dia pla

Que tinc ? , no ho se ,
Que vull ? , depèn del dia , de la hora , del minut ,
Cap a on vaig ? , ara cap a dalt , ara cap a baix , ... ,
Que desitge ? , la pau mundial , ?
Que espere ? , esperança

Potser ha arribat el moment de curar-me del tot
de netejar-ho , amb el risc que això comporta
de deixar de fer força i respirar fons.



Potser ja es moment del au revoire mon petisa.

Maig Negre

Sembla que de vegades tot el vent bufa a la contra , no hi ha res que s'endrece i per contra tot el que t'envolta comença a ficar-se tort. Comentava un parell d'entrades a baix que avui aniria al Palau de les Arts a vorer La Walkiria , doncs no , no vaig a poder anar-hi perquè tot s'ha capgirat d'última hora i s'ha ensorrat el plan.

No se que passa ,les arrels del meu arbre han perdut força , no busca l'aigua com avanç. Les fulles cauen al maig com si arribara la tardor; pense que es trist. Son les decisions mal preses al hivern , coses que ara es poden vorer clares al cel blau de la primavera i que aleshores s'ocultaven darrere de núvols grisos. Per un moment , vaig pensar que m'havia adonat del error a temps , i va reviscolar , va traure forces i les fulles verdes que van mirar al mon a les hores son les que ara estan a terra. Al menys ara puc vorer quin va ser el error , soc menys neci , i estic en pau amb el mon , per molt que aquest intente donar-me guerra amb els colps demolidors del destí que em fan pagar per tot això , que carreguen damunt de la meua esquena un pes infinitament superior al que pensava que podria aguantar , però aguante !!! , i aguantaré , i continuaré Somniant i continuaré Lluitant. I si he de morir per a tornar a nàixer , així serà.

Només se que no em puc llevar del cap una mirada , una paraula , un adeu ,amb sinceritat.


No hi ha demà - Obrint Pas

No Comment

IN MEMORIAM

Cregué en prodigis fins que un oportú
forat al pulmó dret el corsecà
com una rel posada al sol.
                                        Tenia
dinou anys o poc més i la tendresa
li tacava la pell com un èczema.

Va partir poc. Quan el sobtà la mort
digué quatre renecs amb veu ben clara
i escopí sang,impúdic i solemne.

Ara reposa en pau. Preguem per ell.

Miquel Martí i Pol.

Mossegant

La foto l'he estreta d'ací

Estabornit per la nit , dedique els dies a mirar a l'horitzó per damunt de l'aigua i el salnitre. Deixant que la rumor de la Mar m'acarone l'anima. Només tinc ganes de donar-li un mos al l'horitzó i trencar l'implacable línia continua. Recobrar l'equilibri desequilibrat on tan segur estic , de ballar per damunt del cable a la llum de Lluna , miolar amb els gats del carreró i botar fins a una penya per udolar amb els llops mentre mire als ulls , fins al fons de la seua anima , a la Lluna , a la Lluna Llunera. I eixir correns nu fins tocar el Sol de la matinada, per a desprès volar fins a un tros de pedra que sura al mig del univers , i seure amb les cames penjat a la vora dels estels , per a finalment, poder somniar en fer coses meravelloses.

Caminar per la sorra de la platja pot ser un castic o un plaer , es pesat i fins i tot esgotador , però fent-ho, escolte la Mar al meu costat , sentir el meu cos començant per la planta dels peus , i sempre note com la brisa m'envolta , m'abraça i finalment em fa flotar per damunt de la sorra , carrega les meues ales i puc començar a volar. Ja estic a la platja , Dimarts i Dimecres vaig tastar sorra , comence a caminar , si vols volar amb mi , no et descuides massa ...

Dilluns , vaig a visitar El Palau de les Arts , ni més ni menys que per a vorer La walkiria , amb Zubin Mehta a la direcció musical i la La Fura dels Baus encarregada de la resta. Tinc tantes ganes , primer d'explorar el recinte de Calatrava que tant de temps he vist créixer i indagar per l'arquitectura del edifici. Segon per l'espectacle , promet ser d'aquelles cosses que costa oblidar en una temporada. Promet contar les meues impressions de 'lego'. I tercer agrair a Mario , per dir-me-ho , convèncerm i finalment , aconseguir-me l'entrada , gracies mestre !!!.

I al despertar ...

I al despertar , més que res , faré de menys que ningú em diga que els meus ulls s'han reciclat.

La màgia encara hi es amb mi. Somnie i Lluite.Però ja faig teràpia.

Mire els estels , no em queda altra.

cavalls.horitzó.el mur.—camí porcellana.petita.(pas de dansa.cavall.enyor.

Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent ...

I com avui no m'ixen més paraules , empraré les del mestre Lluís ...

Cant de l'enyor

Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Lluís Llach

Traduïnt ...

Voici que vient l'été la saison violente
Et ma jeunesse est morte ainsi que le printemps
O Soleil c'est le temps de la Raison ardente
Et j'attends
Pour la suivre toujours la forme noble et douce
Qu'elle prend afin que je l'aime seulement
Elle vient et m'attire ainsi qu'un fer l'aimant
Elle a l'aspect charmant
D'une adorable rousse.

Extret de La jolie rousse
Guillaume Apollinaire (1880 - 1918)

I que qui diu rousse , diu el que a cadascú li interesse ;).

Avui Rugbi-sangria , a vorer si en el proper post vos done detalls , Bon Soir mes amis !!.

Camí D'Itaca

I vinc , d'un dia de pluja , d'una setmana de pluja , d'un temps de mel amb terra , de dolça amargura , de terra verda i aire humit , de vorer els estels.

Primer , com es habitual , els deures , que ja era hora ...

PIEDRA NEGRA SOBRE UNA PIEDRA BLANCA

Me moriré en París con aguacero,
un día del cual tengo ya el recuerdo.
Me moriré en París -y no me corro-
talvez un jueves, como es hoy de otoño.

Jueves será, porque hoy, jueves, que proso
estos versos, los húmeros me he puesto
a la mala y,
jamas como hoy, me he vuelto,
con todo mi camino, a verme solo.

César Vallejo ha muerto, le pegaban
todos sin que él les haga nada;
le daban duro con un palo y duro

también con una soga; son testigos
los días jueves y los huesos húmeros,
la soledad, la lluvia, los caminos…

César Vallejo

Quatre parts , una idea.
Primera:
No se en quin moment de la seua vida escriu açò , però per a mi la imatge es un escriptor en soledat ,a París , un dia de pluja , i veient passar els últims instants de la seua vida , pot ser queden un parell de mesos , de dies , de hores , qui sap. Simplement ell ja es mort , avui mateix.
Segona:
Avui ha decidit que ja es mort , mort per a lo que a ell li importa , ja no hi ha res al mon que li valga la pena , ja no val la pena continuar vivint
Tercera:
L'unic que li queda es el record de la pena , de lo dur de la vida , de la gent que l'ha maltractat , que s'ha aprofitat d'ell ...
Quarta:
Només li queda el que l'envolta , inanimat , lúgubre , només li queda la mort.

La idea:
Ja no li queda res realment valuós , només la mort , per que no avui ?

Curiosament , va morir un dia de pluja a Paris , un dia del que ja tenia el record.

I ara , les banalitats ...
Puc resumir-ho tot amb una setmana intensa d'anada i tornada , de pluja , de sang , i sobretot de força per a mi. He estat al 'Vinya Rock' , finalment , i ha sigut el Vinya de la pluja , el Vinya per el qual , a partir de l'any que ve , un escenari s'anomenarà 2007. Jo podré dir allò tan clàsic de 'Jo vaig estar allà' . De fet vaig pujar i baixar , i tres dies a remulla. Però valuosos , de vorer concerts potser irrepetibles , com el de 'Obrint Pas' , amb 30000 goles corejant cançons del País Valencià , o el de 'Manu Chao' que va ser el millor de tots , sense oblidar el de 'Macaco' o el de 'Los Delinqünetes' on ho vaig passar de por. També vaig vorer grups als que tenia ganes , com 'Hora zulú' , que em van pareixer una mica justos en directe , 'S.A.' , potser es el de sempre , a mi no em va fascinar , però hi ha gent que diu va ser el millor , i la gran pena que tinc va ser no vorer a 'Solufly' , ja que estava fugint de la tempestat.
I més dies d'anar i tornar al meu cap , d'estimar amb força i no rendir-me de somniar , de somniar dur i fort.I finalment d'oferir , d'oferir el que em demane el mon , soc generós perquè ho dec tot. Així que aprofiteu-vos de mi , que estic d'oferta ;) !!!!.
Somniaré amb fàbriques de cafè , màquines de te i passarel·les de xocolata , somniaré , perquè hi ha que somniar. Així , que tots , somnieu , somnieu fort. I per damunt de tot , somnia tu , ma Meru.

Doneu-li al Play i gaudiu del viatge com ho faig jo.



Viatge a Itaca - Lluís Llach