Dies horribilis

Mon Punyeta
De vegades el vent bufa gelat , de costat i a més et pilla sense res d'abric , el mugrons es fiquen com a pedres , un apreta el cul tot el que pot , pero aixó no evita que tinga fred. Porte uns dies que sempre em pilla el vent amb el peu esquerre , incomode , sense capacitat per a reaccionar i clar , apretant el cul no anem a cap lloc.
Un dia perque et troves , de repent en un lloc que t'es alié , on no tens punt de repos i el més prop que tens a açó juga a tot el contrari , perque de repent la incomoditat es suprema i damunt s'et congelen les pilotes , resultat , desastre , mort per congelació.
Un altre dia , les coses no encaixen , el trencaclosques sembla no tindre cap peça que puga anar amb la que tu tens a la mà , et desesperes , pero sempre et queda la certidumbre de que es un trencaclosques i si no es avui , demà trovaras la maleïda peça. Resultat , hipotermia , pero fluixeta , de la que es cura amb un cola-cao.
El dia següent es més de tormenta repentina , et troves en mig d'un no saps que , fins i tot el vent no sap cap on va ni d'on ve i no para de canviar de direcció , i tu al mig , més que perdut , en una travesa de camins mirant cap a tots el costats amb cara de bobo i finalment tirant per on el teu nas et diu que sembla olorar a senglar rostit. Resultat , posible congelació , pot ser hi haura que amputar.
Un dia més , i torne'm a patir fred , pero per contrast , fred-calor , fred-calor , fred -calor. Resultat , el nas ple de mocs , mal menor i fins i tot somriure.
I finalment avui , matí de voltar , de pluja i fred , de carrer i oficines , i quan ja torne cap al cau , un despistat deixa el cotxe en mig d'un mal lloc , un camió passa , s'enganxa , tots parats , no pode'm moure , aprofite i deixant el coxe parat en mig del carrer puc fer una visita a un lloc proper , increible. Despres s'obliden de mi , per a plorar , i finalment dic adeu a un virus que no te nom , clavat a una nevera que be conec. Resultat , sembla que només tinc els peus un poquet gelats , no està mal , potser demà siga millor ...

Molts beset al tres , pq només tinc conciencia de vosaltres ací.I gracies per postejar Dorothy.

Nice to Know You

Mon Punyeta
I cada persona que coneixes , o millor dit que t'abeix coneixer , es un mon , no , millor un univers ignot pel que hi ha que trepitjar en cura , endinsarse amb cautela i procurar no fer massa soroll ; però es tan apasionant de vegades que entrem com elefant a caxarreria , tractem de obrir portes tancades , mirar en racons que estàn foscos per raons , que com no coneixem no done'm importancia , i fiquem de vegades el nas allà on tenim clar que no hem de fer-ho pero que no podem resistir.
Altre cas son amics de sempre , que deambulen per les nostres vides , i que un dia , una llum als seus ulls , una frase dita de manera diferent , una paraula que els fà la mirada esquiva , alló en alerta , fiquem les orelles de punta i comencem a indagar , potser es ell que realment ens ho vol dir , pero potser no es així , i pese a tot clave'm les mans a la farni a vore si dins de tot podem trovar quelcom .
Jo tinc la maledicció de vore un poquet més enlla del que deuria , i he apress , encara que no ho parega , a no obrir massa els forats , o al menys a intentar no donar a entendre el que puc haver arrivat a vore ; però de vegades , el meu esperit joganer , de xiquet menut i crüel , com tots el xiquets supose , perque mai ho faig a mal sino amb tota la inocencia , em porta a jugar cartes que maï deuria jugar , furgar on se que pot fer mal , be sempre m'en adone despres de les consequencies ... , i a sorprendre amb afirmacions que no s'esperen de mi. A qualsevol que puga llegir açó , i que jo he fet sentir així , no diré que ho sentixc , perque no tenia mala fe , només puc dir , que vos estime.
Molt besets de Nut.

Setmana en salmura

Mon Punyeta
9 dies. 9 dies , més llargs , més curts , més grans i més menuts que qualsevol altre dia de l'any. Podria escriure una agenda i pense que ho faré. Podria resumir-ho en tres linies , i potser finalment també ho faça ... nem per feina.
Dissabte : Llit , son , pasta amb tonyina , carregar piles , por a la mà , adrenalina (en exces) , sorpresa , victoria ,somriure , vos estime , corre a sopar , benicadell.
Diumenge : Llit , son , noooooooooooo , tractor , gasolina , arbres , fang , cel ras i calor , feina , calor , feina , arros al forn , més feina , no puc més , per que? , ahí , un punt , devindre temporal ...
Dilluns : Llit , dolor , café , fred , matraca , feina , esperança , feina , impaciencia , sol , gasolina , terra , fulles , oli , esperant , mala llet i dit en alt , soc més feliç ara , ja no , per que? , que passa? , que ha passat? , que va passar? , que passarà? ... el sostre es tan aprop ...
Dimarts : Botar , somriure , subtil punyeteria , no saps el que t'espera , kilos de roba , el pont , fang , al fons , pesat , calor , dolor , sona el timbal de la galera , mica de vergonya al altre costat del arbre , cel ras , samarreta de mango , fotos , tractor , 997 + terra , no puc més , vuig ... no puc ... vuig dormir.
Dimecres : Et quedes , ho se , m'en vaig , a correr , plou , garbell , mans terroses , boca de fang , et veig i olivaret , l'odie , ací hi han de més de 200 anys , enfeinat , t'en vas , no vuig , t'en vas , bancal , marge.
Dijous : La llum , fred , nuvols envoltant la penya , pressa , resistencia , plou , banyarse m'encanta , fulles rosades per aigua de pluja , olor a terra i punt i final. M'en vaig ... tornaré. Sambori , truïta i espera. Somnis verds.
Divendres : T'en vas , a soles , temps , solitud , desesperança , festa , horror verd , madalena , estudi , son , t'estime , em rendixc.
Dissabte: malestar , maleït verd tóxic ,dinar xines , boira mental , no se , el que? , migdiada vespradera , sopar , gollum , retrovada ,coloretto , no puc més , me'n vaig , 4 ºC , no tinc calefacció !! , xandall , somnis de fusta.
Diumenge : Jo dine ahí ? , extrany Wok , creïlles , m'adoptes, PES , micro-machines ,PES , no podria cantar pitjor , somriure , exaltat ninnya russia, Que pasa? ,segrest , pizza , nit extranya pero fins i tot així m'agrada , l'adriatic mira mig trist mig confós, descampat , cap abraçada , sorpresa , fred , llit ... vos estime , sobretot a tu , que dorms als braços de la terra.

I amb tres frases quedaria així :
* Rugbi , per fi , amb espectadors de luxe.
* Oliva i feina , amb fang i calor , pluja i fred , i amb una visita genial , encara em dura la cansera , pero potser fins i tot em fà feliç anar-hi.
* Cap de setmana d'amics , de raje , de ser i estar , de pasar-ho i jugar a ser qui soc , de que vos estime a tots i a totes , i a la cama de be.

Bona nit , i somnieu amb nuvols de fusta que suren a l'aire.

Verd i sorra

Mon Punyeta
Avui no tinc molt a dir. Només que estic un poquet cansat , que demà es un dia d'aquells interesants pero posiblement intrancendents , que la linea es massa recta i potser voldria poder baixar i caminar un bon rato per l'herva , a poder ser sense calcer. Que no se que fer , que tinc locura transitoria i que veig els colors canviats. Estic cansat. Voldria sentir la fredor suau baix els meus peus , però només trove la sensació del calcer , que es comode , pero no es el que m'abeix. Potser es perque estic cansat. Només vuig un poc de pau. Un somriure. Somriure. Fes-me riure perque estic cansat.

A tree Full Of Secrets

Mon Punyeta
I es que en el fons jo soc així , un arbre ple de secrets. Poca gent pot dir realment que em coneix o pot jugar a encertar que passa per el meu cap , i molta menys , potser ningú , ho faria respecte a la meua anima. De vegades un pensa que el seu blog es un linea que pot descriure el estat vital d'un en un interval de temps concret , de fet en certa manera jo ho pensava , però realment no es cert. Avui vaig a parlar de coses que han passat els últims quatre o cinc dies , però el meu estat d'ànim es el del moment el d'ara mateix , influït per la bestial música de Pink Floyd , que em torna a temps d'inocencia tant personal com musical. Així es marca irremisiblement el rumb d'aquestes linies.
Doncs porte uns dies que no se com descriure , potser son dolços , amargs de cacao 100% , amb dubtes , rialles , somriures , mirades melancòliques , closques defensives , sorpreses increïbles , felicitat , carreres, amistat i més amistat.
El diumenge va ser molt especial , com venen últimament els diumenges es cert , però aquest especialment , per alçar-me rialler , encara que de presa , per dinar al sol baix els meus pins , per la batalla valinor , per la cagada que vaig ficar a la sorpresa :$ , per la il·lusió de les dues xiquetes més sorprenents que vos podeu trobar si vos perdeu al bosc, val la pena l'esglai si les trobeu , per els cavallers mica inútils :P. Per els somriures , per tornar a la vora del riu fins a les tres del matí ,per oblidar les claus de casa , per la meua poca capacitat per fer una miserable perduda :$ , per les bones nits. Per tot , que collons. Molts besets a tot el que trobe aquest racó semi-públic de la meua anima.

Fang.

Mon Punyeta
Hi ha vegades que sembla que camines a sobre de fang , amb el peus ficats fins als turmells , notes que no pots moure't amb soltura , com t'agradaria , notes que vas lent i pesant a qualsevol lloc on vols arribar. Manca la alegria , i encara que vols volar , no pots , estàs atrapat !!!.
Doncs en aquest just moment tinc eixa punyetera sensació. Voldria volar , voldria canviar mil coses , però no puc , tot son periodes de temps que he d'esperar per a poder resoldre els meus problemes , els meus dubtes i el que es el pitjor , les meues il·lusions . Voldria poder volar , agafar carrereta botar i volar. El Fang , el maleït fang , que fa que no puga ni començar la carrera i molt menys botar , potser demà eixira el sol , i endurirà el terra , potser; però mai mai es sap el que pot passar. Bona nit.

P.D.: I potser tot es producte de la meua © imaginació i de la meua mà.

Kafre

Mon Punyeta
Fa temps , ni molt ni poc , simplement temps. Recorde de vegades , en moments puntuals , supose que quan s'alineen una mosca , una panderola i una puça respecte al marc de la meua finestra , en eixe exacte moment , una espurna brolla al meu cap i recorde un comic que es deia , que es diu (espere) KAFRE. Potser tothom el coneix , potser a ningú li sone , però era genial. Jo el recorde amb afecte , i sobretot el recorde al water , així que supose que el llegia a “El Jueves” , però potser no. No estic gens segur.
Estic segur , aixó si , de que Diumenge va ser un bon dia , van ser dotze hores blanques , blaves , verdes , violacies , genials , fraternals , fins a última hora quan vaig plegar pese a que volia allargar tot el posible el dia , exprimir-ho , allí en mig de la ferralla amb converses de got de vi , amb cautela trencada , a la llum de quatre estels i mil faroles , a la vora del riu. En el lloc menys imaginat , pero el més improvisat , conversa de mitja nit , rialla fácil i abraçada forçada. Va ser divertit , Diumenge per a recordar. Diumenge de “ChupaChups”.

Underground Tango

Cada cert temps hi ha que reinventarse , només que fer-ho a sovint es prou complicat , així que només queda variar certs aspectes , si no de la vida d'un mateix , si de la forma en com mires aquesta. Crec que l'últim mes ha sigut per a mi un temps de trontollar , voltar i jugar. Crec que han canviat algunes coses i he redescobert unes altres , però a sobre de tot he retrobat un parell de coses que estaven ai , al meu costat i que ara son més importants. Encara que el més gran ha sigut la casualitat , el mirar a un cantó i trobar un ale nou , un somriure gegant , i moltes ganes de rialla. He trobat una força nova que em fa mirar les coses d'un altra manera , repensar unes altres , refrescar les antigues. Així que a tu , si a tu , gracies per el teu somriure. I a la resta , per estar. I al mon per ser. Ara se que jo soc. Esteu tots convidats a vindre al meu lloc.

UnLink

95 actualitzats, 0 nous a instal·lar, 0 a eliminar i 15 no actualitzats.
Es necessita obtenir 48,1MB d'arxius.
Després de desempaquetar s'usaran 2447kB d'espai en disc addicional.
Voleu continuar [S/n]? s

Des:1 http://ftp.fi.debian.org etch/main bsdutils 1:2.12r-12 [67,8kB]
Des:2 http://ftp.fi.debian.org etch/main mount 2.12r-12 [156kB]
Des:3 http://ftp.fi.debian.org etch/main ncurses-bin 5.5-5 [214kB]
Des:4 http://ftp.fi.debian.org etch/main util-linux 2.12r-12 [372kB]
Des:5 http://ftp.fi.debian.org etch/main libncurses5 5.5-5 [300kB]
Des:6 http://ftp.fi.debian.org etch/main ncurses-base 5.5-5 [13,0kB]
Des:7 http://ftp.fi.debian.org etch/main console-common 0.7.66 [123kB]
Des:8 http://ftp.fi.debian.org etch/main libx11-data 2:1.0.3-2 [154kB]
Des:9 http://ftp.fi.debian.org etch/main libx11-6 2:1.0.3-2 [567kB]
3% [9 libx11-6 369097/567kB 65%] 6989B/s 1h50m26s
Err http://ftp.fi.debian.org etch/main x11-common 1:7.1.0-5
No es pot iniciar la connexió amb ftp.fi.debian.org:80 (2001:708:310:54::99). - connect (101 La xarxa és inabastable) [IP: 2001:708:310:54::99 80]
0% [S'està connectant amb ftp.fi.debian.org (130.230.54.99)]
connect to host ftp.fi.debian.org port 21: Connection timed out


Fred a les mans , suor a la front , foscor als ulls , travese la polseguera i continue per el camí que no trove , no conecte , i jugue a fer formes amb el meu alé al fred de la nit , mentre observe els estels.

Alfil a torre

Potser s'apropa la jugada , la partida està en un moment vital.El alfil mira de costat a la torre , i aquesta està pensant en coses molt més grans , o potser molt menudes , depen de la mirada , com tot. De vegades pareix que la partida es juga a soles i d'altres que dos ments estàn darrere de les jugades , pensades minuciosament. Potser hi ha un "Escac" prop , un altre , potser es un "Escac i mat" , potser no , la veritat no se per quin camí va la táctica de la partida , estic perdut en mig de la meua própia batalla , només se que ara per ara vuig continuar jugant , pero qui sap que ens depararà el proper moviment. Potser siga el que em coloque de nou a la partida , potser no ..

Enllaçar

Avui el dia ha començat , podria dir que be , era un dia d'alló més incert , un dia amb un milió de dubtes , pero ha naixcut per a mi amb plutja , com havia promes i aixó era una garantia.
Tot era borros a primera hora , no tenia respostes , pero a mida que ha avançat el dia baix el sostre de nuvols d'avui tot agafava , potser , sentit. I al migdia curios , i al entrar la vesprada , sorpresa , i al entrar en ella un reencontre prou agradable , despres un parell de bucles i a brincar. Finalment uns malabarismes al fil que brolla pel mig de la sabana del Serengheti , i un poquet de filosofia. Si afegim que la banda sonora ha sigut el millor Jazz de Marcus Miller , tenim un cocktail prou saboros i amb un colp de pebre. Un bon dia , encara que avui m'ha mancat poder creuar una mirada amb la vida , pero potser demà ho podré fer , potser demà. Bones nits de part d'un xiquet feliç.

Arrapant un nuvol

Al arrapar un nuvol pot pasar que et quedes amb ell ficat a les ungles , que el disemines per el cel o que dibuixes esteles blanques a la estratosfera , pero de tota manera no deixa de ser un gran joc al que jugue amb la meua imaginació quant vuig netejar la ment de tot el que es capfica ahí dins a lo llarg de setmanes com la actual , en la que no he tingut temps de quasi res , mentre la resta del mon ha tingut temps de quasi tot.
Setmana ocupada en mig de vacances universals , setmana de "pren que nosaltres se'n anem" i finalment cap de setmana de queda't que tots van a jugar , estic un poquet baixet amb el tema , precisament , necessitava aquest maleït cap de setmana , espere que per un avatar del univers , encaixe un peça al altre costat d'on siga i al menys tinga una compensació en aquella altra part. L'enhorabona a qui li vaja be :P. Bona nit a tothom.

Disabte , vaig a vore la mar.

Es per a mi d'un efecte balsamic , renovador i espiritual , el simple fet de vore la mar. Si en la meua vida guanye prou diners , viuré a la vore de la mar , i si pot ser trevallaré amb un finestral INMENS que mire al horitzo semicircular per on asoma el sol tots el matins , eixa estació de transit de nuvols , aus migrants i persones inmigrants. La mar per a mi es com una mare , silent , pero que se que està ahí , estiga jo on estiga.
Avuí voré la mar perque he d'aproparme a ella quasi fins a tocarla per a fer un poquet d'esport , un poquet de companyerisme , un poquet de mala llet , un poquet de sacrifici , una mica de somriure i al final prou felicitat , i a més al costat de la mar. Potser siga molt feliç durant uns minuts , que potser ja em toca , o potser no , pero que em fà una falta inimaginable.
La resta com sempre , com si navegara el atlantic en un barqueta , amunt i avall depenent de les ones , un poquet mane jo i l'altre mana la mar.
El meu gran problema es que tinc molt clares unes coses i molt difuses unes altres. Només se que no vaig a aceptar una cosa ...i el problema es que cada dia la veig més accentuada i aixó em mata per dins , es verí del de morir lentament.
L'altra resta , podria dir que be , pareix que veiem el tunel al final de la llum , que per que es bo açó i no el contrari? , doncs perque fins ara anaven un poquet perduts en mig de molta llum i per fi pareix que sabem per qui cony de forat hem de clavarse , i jo pense que eixir del tunel serà molt menys costos que pegar tombs contra opinions contraposades i decisions d'última hora. Ja vore'm que pasa i ja et contaré. Bon DIA.

Ou dur

I tot es com un ou dur , blanc per fora , groc per dins , amb corfà , pero saps que es blanet , tendre i que amb un raig d'oli, una mica de sal i una molta ràpida de pebre-negre per damunt està de la ostia , i així es com tinc la nit , d'ou dur.
Espere que demà no m'entere de que tenia salmonelosis , tincs els analisis en camí , encara que he menjat l'ou avanç de coneixer els resultats , creuem els dits , juguem , que si guanyem , guanyarem prou.
Besets i bona nit.

Caminante no hay camino ...

Caminant per la vora dels nuvols , amb una mà davant i un altra darrere , de vegades desplegades als costats com si d'un funambulista es tractara , vaig fent equilibri , i si sentixc eixa seguretat fins i tot , potser , una cabriola . I es que estime als meus amics , se quins son , encara que no se si ells ho saben , i els respecte i els puteje amistosament a parts iguals. Potser tu si saps qui son , son aquells que se que d'alguna manera m'estimen , pero que m'estimen de forma sana , que ho veus als seus ulls , i et poden estar cridant , esbroncante , pero veus als seus ulls que t'estimen.
I amb el cap de setmana la revolta , de repent soc Testrolero , l'horitzo amenaza amb portar mil i una oportunitats , i els nuvols per els que passetge passen del gris fosc a un un color indeterminat , més agradable pero probablement mès perillos , encara i aixó , preferixc el risc i m'endinse al nuvol fent cabrioles. Bona nit.

Fanatics

tindre idees es saludable , tindre diferencies amb la resta del mon està molt be , i protestar i manifestar el que penses es el millor que pots fer. Pero agredir , censurar o violentar a latres per fer açó es increible que pase amb la educació que he rebut. no entra al meu cap que li monten al rubianes la historia que li han montat per dir el que pensa , siga el que siga , no entra al meu cap que existixca gent que mate altra gent per el que pensa , o gent que mataria a la gent que mata perque mata per el que pensa. Ja que en fique'm en aquestes tesitures , i tenint en conte que ja conte'm amb la infraestructura que ens proporcien les places de bous , eliminem el tema taurí , i deixem descansar els pobres animals , i aprofitem les plaçes per a recuperar el circ romà. Fiquem un ultra nacionalista feixista com els de la foto , contra un ultranacionalista independentista , ambdos d'ixos que es dediquen a la violencia , i que es maten , i de pas donen espectacle. Podem recuperar les reproduccions de batalles historiques que feien el romans amb grups d'aquesta gent , així ells es queden tranquils i saciats de sang i la resta de la gent més tranquila. Respecte a la autodeterminació , que pareix que es la pedra angular de tot açó , es sencill , referedum incremental , es a dir , es fà un referendum cada X anys , i depenent dels resultats SI o NO , es va donant més independencia o es lleva el referendum. Perque al final la democracia es aixó , i no anar escupint la paraula com una ametralladora amb la intenció de ferir , com fà habitualment certa porció de politcs.

Altre dia que tinga ganes , explicaré que pense de la autodeterminació , del estat espanyol i de lo fàcil que resultaria ficar d'acord a molta gent si no fos perque als maleïts politics els interesa la confrontació.

Blanc i Negre

Blanc i Negre , Fred i Calor , Estar o No estar , Ser o No ser i tantes altres , estic navegant entre dos aigües , caminant a la vora de un crater volcanic o fent volantins a dalt de tot de una muntanya. Ni al centre ni al mig , i molt menys a la vora. M'agradaria poder jugar , pero moltes vegades no puc , altres no vuig , pero quan puc i vuig , m'ho neguen , i em restreguen a la cara que altres vegades no he pogut o no he vuigut , doncs molt be , pero despres van i es queixen de que no jugues , doncs aneu a la merda. Estic ací , si voleu que jugue només teniu que convidar , estic esperant ...
Per altra banda estic confus , i ja van molts dies així :P. a vore si puc aclarir-me que falta em fà. I ja vore'm si plou o neva , ja ho vore'm.
Només dir que estic ací , ara , pero demà no se si estaré , només dir que si vols parlar en mi , estic escoltant , ara , demà ja vore'm , i que si vols jugar en mi ... ja ho saps. Besets a tots els que encara poden jugar al pati. I als que no , pero que ho intentem quan podem , encara que despres ens discriminen per haber pasat el pati a la biblio. Bona nit.

I amb el somriure la revolta ??

Pense que més be seria I sense somriure la revolta , perque comence a cantar:










M’agrada el riure dels teus ulls,
on el reflex d’una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d’estar mig foll
jo m’imagino mariner
buscant recer en el teu somriure.

I ací talle , no puc continuar , s'en va la llum , es tanca la porta , i si tire mà a obrirla es corre la clau 10 vegades , pero es la vida. La porta es tancada amb clau i pareix que no tinc opció d'obrirla , si , ja se que vaig ser jo qui va eixir per eixa porta , si , ja se que ja sabia que açó podia pasar , i si , no tinc dret ni a extranyarme ni demanar que s'obriga , ho se , pero m'ha costat acceptarlo , pense que encara em costarà un poquet , pero tambe se que al ser com soc ho acceptaré , giraré esquena i m'en anire costera amunt. I com no puc cantar a en Lluis , m'en recorde de en Joan Manel i el seu m'en vaig a peu ...
Cal oblidar la teulada vermella
i la finestra amb flors.
L'escala fosca i la imatge vella
que s'amagava en un racó.
I el llit de fusta negra i foradada
i els teus llençols tan nets
i l'arribar suau d'una matinada
que et desperta més vell.

Però no vull que els teus ulls plorin:
digue'm adéu.
El camí fa pujada
i me'n vaig a peu.

Cal dir adéu a la porta que es tanca
i no hem volgut tancar.
Cal omplir el pit i cantar una tonada
si el fred de fora et fa tremolar.
Cal no escoltar aquest gos que ara borda
lligat en un pal sec,
i oblidar tot d'una la teva imatge
i aquest petit indret.

Cal carregar la guitarra a l'esquena
i tornar a fer el camí
que un vespre gris remuntant la carena
em va dur fins ací.
Les ones han de d'esborrar les petjades
que deixo en el teu port.
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
i a les vores hi ha flors.

Sempre he tingut una especial estima per aquesta lletra , i ara relata perfectament la sensació que ve cap a mi. Vaig a fer camí , i no vaig a mirar enrere , perque si comence a caminar , el major error serà tornar la vista. Encara em remoloneje als últims dies del estiu que se'n va , amb els dies llargs i el sol encara calfant amb ganes , potser partiré en ells. Bona nit.

Chaos AD

<< Chaos AD, tanks on the street confronting police bleeding the pleebs.>> O aixó ens contava Sepultura . Doncs avui el meu dia ha sigut molt de tindre un tanc a la porta , casualment al cantó del lloc on pase gran part del temps diarí va haber-hi un aparcat un 23 de febrer de infaust record , més o meny on he pogut aparcar el cotxe aquest matí , doncs avuí he tingut la extranya sensació de que el maleït trasto estava ahí , pero apuntat-me a mi.
Que per que? Doncs perque no se perque , no se perque parlen les flors o perque els nuvols oloren a imaginació , no ho se. se que de vegades la vida t'arrea una ostia , per a seguidament fer-te una caricia i despres mosegarte la galta , i clar , no saps que pasa , encara que realment te ho ha dit ven clar , " Hola soc la teua vida i si tu no tens ni puta idea de que va açó , doncs jo menys" , i clar un ja no sap que dir o que pensar , si tot alló que creies no sap de que va la peli ... doncs només queda , somriure , cagar-te en el mon i intentar somriure , que somriure sempre ajuda ... ja pots estar ben ben i re-ben fotut que si pots somriure , per poquet que siga , tot va millor.
Ah si , a lo que anava , avui ha sigut dia Chaos AD , dia embolic , pero avui el meu donyet ha sigut un bon gatet i tot el cabdell que pintava malament de desfer , el tio jugant jugant , ha anat desfent-lo tot :) , que siiiii , que si el TFT no va , solucionat , que si el cunyo , solucionat , que si la flash al IDE , funcionant , que si em fà mal el cap de la ostia , me la jugue , entrene i SOLUCIONAT , ara estic molt be ... no se, un dia COMANSI. Arà només em queda esperar una trucada , si arriva i em criden amb linea directa desde Goriz , somriuré , i somriuré ben fort.
Bona nit a tothom i en especial al meu donyet felí.

Dia D

Avui erà dia D , i la hora H eren les dotze , i que ha pasat?, que he aprovat per fi un examen , que coses i damunt en nota , anava jo pensant com justificar que portem un més de retard (justificat i més que deuriem portar) , i hem eixit amb ,al menys , sis setmanes més per entregar el projecte , encara que la nostra previsió siga de dues o tres setmanes , pero teniem que cubrir-nos la esquena perque mai es sap , i amb aquesta gent encara menys , que sempre demanen coses a última hora i coses que et fan revisar mig projecte (quina puta habilitat que tenen per aixó , no poden demanar alguna cosa sencilla , no). En resum , que estic content , prou content dins de la bambolla aquesta , tot siga dit. Aixó si , estic molt , no que ha pasat al entrene que he mort i ara no se si soc persona , animal o cosa , o directament si no soc ... arrrfffff , potser em faig abuelet , qui sap?.
Bones nits a tots i en especial a tu. Besets.

P.D: Gaudeix d'aquesta magnífica foto del GRAN GRAN Robert Capa.

Conversar i expulsar

Defecar està be , es saludable , i fins i tot agradable , sobretot si no només defeques restes organiques.
Qui diu defecar , diu cagar , trunyar , parlar amb el senyor roca , seure al 'trono' , fer de ventre (està es de gent fina :) ), plantar una mona , ...

P.D: Hi ha algo molt curios a la meua vida , que son le converserses defecant , i pensar que m'agraden tant , es cosa punxaguda.

Un dia ... aaaaaah

Avui , café , amb una culleradeta de sucre , si pot ser.
Quina creu , quin cul , com no tinc deu-mil coses al cap , ara la cosa s'enreda , fà una espiral i un doble mortal , i si els dies es fàn curts per una banda i interminables per la vora , ara ane'm a fer butifarra amb el temps. No se si es sort o completa manca de ella , pero les coses estàn ràpides , esvaren i de pas son apegaloses , ja veus , es com si un dia pots volar , pero no pots eixir del maleït nuvol on t'has clavat i no veus , res , saps que voles , pero no val la pena.
Be ,tot açó be perque la gent es com es i no sap el que vol , pensen que com paguen tenen el dret del puteig , del 'llepa'm le sabates' , i demanen dues coses simultaneament quant les dues son completament incompatibles i tan agust !! :). Pero la veritat es que pese a no vore res , se que vole i aixó en certa mida alivia la sensació de café que tinc , pero de café roïn , que deixa eixe regust pastos a la boca. Curios cuadre , eh ? , volant amb la boca plena de regust desagradable.
En resum , em veig com a la foto.

P.D: Vaig prometre fà una setmana que dijous o divendres plouria , a vore si puc complir , encara que ho tinc dificil , no tinc massa temps per a fer , pero promes que ho estic intentant.

Mon Punyeta

Maleïda mala resaca , maleït mon on tot es tan fàcil que resulta imposible. Com pot ser que quan saps que vols , como ho vols i pese a tindre-lo al abast de mà sigues incapaç d'agafarlo , que si el tens a les mans creme fins als ossos i t'obligue a obrir els ulls i rununciar a tot , a TOT per a ser exactes. Be como diria aquell , " així es la vida , i si no la aceptes sempre la patiras" . Es la vida , i en la vida hi ha que fer el més fàcil per dificil que siga , anar a per totes i jugar fort , ara només queda no pedre , o tot serà com una mala resaca d'absenta. Ací estic prement les dents i deixant que les fuses i les corxees bateguen per el meu cor. Un beset per a tú que se que eres lúnica i exclusiva persona que pot passar per ací.

En resum , que millor que un gelat de vainilla i xocolata al port de La Rochelle ?

Ja no soc ni la mitja part

Estic sol , orfe , nu , perdut ... perdre , aixó he fet , m'he obligat a perdre perque no podia més , i ho he perdut tot , ja res m'importa , no pense , no taste , no olore , només estic , pero no se on.
No tinc on aferrarme i qualsevol lleuger moviment fà que vague d'una vorera a un altra, del nord al sud , sense destinació , pero al contrari que sempre, ara ,viatjar , moure'm , es un suplici . Cada milimetre que em desplace es un malson , un preferir morir , sempre pareix la fi , i aquesta mai arriva i vague , vague , vague per el mar pero només hi ha sal.
Pero estava condemnat a perdre , no tenia més remei , havia de fer-ho , vaig apostar tot el que tenia i vaig perdre a proposit , no podia continuar enganyant i enganyantme , les coses son com son , i començava a odiar aquest joc que tan feliç m'ha fet.

AHHHHHHHHHHHHHH
AHHHHHHHHHHHHHH
AHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH
AHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH
AHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH
AHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH
AHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH
AHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH
AHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH
AHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH
AHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH
AHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHhhhhhhhhhh
ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh
ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh
ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh
ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh
ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh
He escoltat el seu crit , a dins de mi , i despres el silenci , el maleït i doloros silenci. No puc , no puc ... Per que la inocencia es castiga en la mort?
Ara nomès vuig una cosa ... i no pararé fins aconseguir-ho ... m'escoltes FILL DE PUTA? o estàs massa ocupat disfrutant del tue brou de sang ? Doncs no patixques perque avanç o despres ho escoltaràs.

Avui només puc dir una cosa ... i Acebes que opina d'açó ?! JA !!

Un dia , ese dia , va madrugo y resulta que me sienta bien , eso si , despues de comer , me ha sentado fatal , nunca hay que dormir más de 20 minutos de siesta o estás perdido. El resto del dia sopas. Y ahora ?? ahora batallando con lo que deberia haber hecho esta tarde de sonambulismo , se podria decir que ahora estoy haciendo funambulismo con el código incluso. Respecto a las sensaciones , pues son pegajosas , curiosas y mañana será otro dia , o quizás sea el dia , quien sabe.
Y a la izquierda algo producto de mi encanliadismensincorporsopor o yo que se. vamos un producto de mi aburrimiento y el gimp.

Ací estic , maleïnt les falles , maleïnt al mon i esperant a vore per on ve el bou. Supose que estic davant de una setmana important pero no es la sensació que tinc , i per a mi , que em meneje a sovint per sensacions es una dada inquietant. Be només espere que no asome les banyes per la cantonada que em queda a la esquena , perque que t'enganxe un bou es dur , pero si damunt no el veus vindre ha de ser la reostia. I ara vaig ajugar en el blog aquest a vore si puc ajudar a eixe angelet amb cua i trident.