De vegades vaig i em pegue contra una pared , que sembla infinitament alta i infinitament ampla. No ho entenc però esta, ha aparegut de sobte. La meua resposta es assentar-me davant i mirar-la per a vorer si puc entendre el seu enigma. A aquestes hores continue donant-li voltes però no ho veig. Que passa?? Que collons passa??. Ara per ara , no tinc ni idea. I ací estic, amb el mateix rictus serio que quan ha aparegut, intentant desxifrar el enigma de la pared.

Actualització: Però hi han murs que desapareixen, o son imaginaris o realment mai han estat. I darrere pots trobar la mar o el somriure més bonic del mon.

xarrar

Açò es un comentari per a comentar un comentari. O potser dos. El primer es per a dir-te a TU, que hola i que un beset. El segon es que comente per un comentari que m'han fet, potser has sigut TU. I el tercer no te res a vorer amb TU, més be amb el mon envoltat amb celofan i un llaç dalt, que hi ha gent que es pensa que bamba per enlloc i no se'n adonen que la vida d'un es seua, i que interferir en la de la resta no els va a fer més feliços, més be tot el contrari, per molt que en aquell moment tinguen el regust ametllat de la traïció a la boca.