... i mire com marxa des de la andana de la estació, la meua imaginació dibuixa la Gare Saint-Lazare a un dia quasi de tardor, de cel gris i ploure tranquil, amb els trens banyats que venen i van.
Pinte ara Santa Llúcia a la vora de la mar, baix els estels i el rumor d'una guitarra.
O potser es la meua estimada Estació del Nord, amb banda sonora de Pink Floyd i un somriure a cau d'orella.
El tren ha marxat, i desitge que tinga un molt bon viatge.
Jo ara vaig a gaudir d'aquesta estació que tant m'agrada.
Pinte ara Santa Llúcia a la vora de la mar, baix els estels i el rumor d'una guitarra.
O potser es la meua estimada Estació del Nord, amb banda sonora de Pink Floyd i un somriure a cau d'orella.
El tren ha marxat, i desitge que tinga un molt bon viatge.
Jo ara vaig a gaudir d'aquesta estació que tant m'agrada.
A tots ens agradaria que lo bo durara per sempre, però desprès dura el que te que durar... normalment més del que deuria.
