Et vigila l'ull des de la branca del arbre proper. Primavera que arriba amb un mant groc que tot cobrix, que entra per la finestra fins a sepultar-me baix dels meus llençols mentre emplene els pulmons. Primavera amb violència que arriba suau de sobte, que no saps fins que la tens al damunt. Primavera amb els primers pits al aire de la temporada. Primavera a València. Llum blanca i neta com en altre lloc.
I jo perdut al mig del no res, semble cec i mut , sord i coix. arribe tard, me'n adone tard. Continue dormint baix dels llençols, potser encara somnie. Potser estic en aquest moment tan dolç que hi ha entre la son i el despertar, aquest impass en el que ni som ni deixem de ser, en el que barregem realitat i somnis. En el que quan vols adonar-te, sembla que ja ha passat tot.
-... --- -. .--- --- ..- .-. .--. .-. .. -. - . -- .--. ...
