Certesa

Només se que m'aterra no poder navegar a la teua mirada
i trobar les encluses que em porten al mar tancades.

Potser perquè les he trobat massa vegades segellades,
perquè no he pogut , no he sabut o no he volgut.
Potser ja estic cansat de lluitar contra lo irrefrenable.
Potser tot passa per la meua covardia ,
perquè tot pesa molt , i sempre acava a la meua anima.
Potser no deuria haver-ho fet ,
potser no ; però no em penedisc de res,
només de la lluentor baix dels teus ulls.
Perquè fa massa temps que no veig la teua llum,
potser només quan la teua mirada anava a altres llocs,
només perquè al teu somriure mai estava jo.
Potser no em sentia part,
només un acompanyant amb qui trepitjar els camins.
Potser sempre he buscat i regirat tot per una resposta,
perquè jo la necessitava i no he pogut trobar-la,
potser estava al meu abast i no l'he vista,
perquè o mai l'he tinguda o encara es a la meua ma.
Perquè continue buscant , per tots els racons,
potser mai la sabré ;però continuaré ensumant.
Potser et perdre ; però lluitaré fins al final,
perquè ets part de la meua anima.
Potser no torne a vorer la lluna,
perquè a cada racó la lluna es diferent, o no ,
només es que la veiem des de altre angle.
Potser camines ja cap al sud ; però jo t'acompanyaré,
perquè per molt lluny que te'n vages jo sempre hi seré amb tu.
Perquè potser només se una cosa ara mateix amb certesa , i es que cada dia tinc menys monyo. La resta , només potser perquè ...

QUAN TENIA QUINZE ANYS

Quan tenia quinze anys vaig escriure un poema.
Era el temps d'estimar i jo encara era pur.
Us en podria dir gairebé tots els versos
perquè llavors encara no pensava en l'angoixa
i d'aquell temps en servo ben vius tots els records.
I ara he estimat i he sofert i sóc home,
i tinc vint-i-set anys i la veu fosca i trista
i voldria oblidar tots els versos que escric.
Mireu-me bé les mans , com una rel em lliguen.
En les paraules sóc talment inviolable
que cada mot em torna més i més solitari,
més impotent potser per creure en els prodigis.
Tinc la rel dels cabells amarada de sorra
i el vent, un vent de sal , em bufeteja el rostre.
Agonitzo de tant d'esforç per no saber-me
i és , per befa ,en la veu que visc i que agonitzo.
I , encara, sé de cert que recomençar fóra
tan inútil i absurd que en el joc hi perdria
tot el que encara em resta de d'insabut i d'autèntic,
allò que potser els altre servaran quan em perdi.

Tot el que estimo i vull es resoldrà algun dia
en un sol mot obscur i dens , inajornable;
i només jo en podré saber l'abast per sempre.

Miquel Martí i Pol

Copiant mascotes :$

He vist el bixo que ha adoptat na viruset i no he pogut resistir-ho , i he anat i m'he portat un , juga tot el que vulgues amb ell , es un cadell i només vol que algú jugue amb ell , potser un poquet ens pasa el mateix. Viru , com ha vingut de tu , l'he batejat un poquet per a tu , només espere que jugues un rato amb ell. Mil besets !!!

Mario Bros. ver. Comunista

Nota: No soc l'autor del video. No se qui l'ha fet realment (newgrounds.com? terminal71.com?), pero es genial , jo l'enllace desde http://omglmao.blogspot.com .

Com seria Mario Bros si fos comunista ??? , ací teniu una visio prou divertida. Per la resta poc a contar , com vos he dit a tots , em manquen mimos , carinyo i estic d'alló mes nyonyo. besets a tot el mon , i un record molt especial per als micos d'aigua i el cosi d'acebes.

Round Up

Trencaclosques, espiral ,cercles concentrics , i mil figures geometriques que encaixen moltes a llocs concrets. Jugue a fer aquest trencaclosques universal i sembla que les peces que poden encaixar be , comencen a moure quan ja has avançat prou en el trencaclosques com per a que tornar enrere siga dificil , molt dificl , si no imposible. De vegades , aixó si , una peça tremola un temps , i quan la envoltes , màgicament , encaixa d'una manere perfecte , així , que aquest trencaclosques , asombros , viu , de vegades fosc com una nit ennuvolada sense lluna , de vegades llampant com un matí de primavera a un jardí botànic , es un entreteniment vital , aritmetic per una banda , impulsiu per altres i iracional per la resta. Un camina per la espiral , pensant que s'allunya del centre de la mateixa , pero el centre sempre està ahí , propet , i de vegades , una sacsejadamisteriosa , et torna a camins per els que penses que ja havies transitat , i els tornes a recorrer , pero evidentment , algú t'ha canviat els ulls en un descuit i ja no veus les coses iguals ... maleïts o beneits lladres d'ulls??? , no ho se , només se que estàn ahí ... i a tu , ja t'han furtat els ulls???

Ser cansa

Faig tant de menys no fer de menys. Em fa mal el cap.