música ...

Faig de menys aquelles nits al hall del ivam amb el teu somriure a la meua orella.

M'he perdut, s'ha perdut

On soc? Qui sap? que es? on soc?

ets? m'he perdut

vols? el que? jo que se

i tu? jo que? que que?

no ho se, no ho se

si ho saps, però vols?

se el que no vuig,

i que vuig somriure

i mirar al cel

i emocionar-me amb un núvol

no demane molt

pot ser el més complicat

equilibri

hoje

Desejo Cafuné

S A U D A D E

I demà dilluns.

Avui he tirat el dia per la finestra. Hi ha ombres que un matí t'atrapen i ja no volen deixar de romandre fins la nit, hi ha dies llargs com nits, que es mouen tan lentament i passen voltant pel nostre cor que a la nit ja no hi ha res a fer.
Puc pensar que el mon es injust, però per mi seria irracional i covard queixar-me, el mon es injust, però jo estic en la banda dels afortunats, per mi la vida es un regal, un regal i a més fàcil, ni molt menys un patiment. Podria demanar que no existira aquesta distancia, encara que se que potser es una oferta. Voldria tindre la teva mirada als meus ulls, plenar-me dels teus gestos, beure del teu somriure. Potser demà. Avui es un dia per a tirar per la finestra.

Debades plou en algun lloc remot.

Tot és suau, i aquests instants que passo

configurant records que no he viscut

són uns instants d'intimitat extrema

densament plens de tot allò que vull;

moments de vida il.limitada i clara.

Debades plou. També debades xisclen

els falciots ran de finestra, i s'omple

molt lentament el càntir de la tarda.

Miquel Martí i Pol

Afortunadament tots tenim una porta al abast de la ma, i al caure la nit ens podem fer un glop de jazz amb cervesa. O transportar-nos a una bodega de Zagreb on tot açò t'envolta.
Disculpeu, però el so es de mòbil. Llastima.

Joguet trencat

Avui tinc el dia un pel trencat, amb l'anim d'una mirada als ulls i el regust patit de la tristesa. Potser per això evoque un viatge, segur que me'l demana, un llarg viatge amb dibuix de la mediterrània. Una mirada cap endavant i un somriure que sempre viurà en mi, o una cançó a cau d'orella que mai oblidaré. Ja faig camí, costera amunt, carrer avall, continue el meu viatge.
Per altra banda en unes setmanes me'n vaig a Zagrebačka županija, i conte els dies ja per emprendre camí, per créixer i tornar amb un altra terra nova als ulls. Pregue per que sigui llarg, que sovint entraré en un port que els meus ulls ignoraven i més lluny, he d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara m'empresonen.

Lluís Llach · Verges 2007 · Viatge a Ítaca

Un petit regal, un lloc inmens.

Deixa que la música acarone la teua anima, travesse el teu aura i veuràs com llisca per la teua pell, fins que entra i et fa tancar els ulls. Pots gaudir-la, tastar-la i jugar amb ella a la boca. Es un mos saborós amb regust a sexe. Relaxat i que et transporte. Un petit regal.