Al asfalt

ETS UN SOL

Ets un sol. Sempre vas abocant dia.
Font ets de cel que despertes abril
amb el teu peu, la nata més subtil
del camí que s'estrella quan te guia.

¿Quin aire amarg, quin so de gelosia
tens tu, que, tot vessant, mansa i humil,
si et vull beure de llamp uses l'estil,
deixant-me als llavis set penjada, impia?

Per tu me lladra el cor un lamentable
crit negre, com una aigua amortallable.
Líquid lladrar amb passió de cel!

I tot jo mor en soledat obscura.
I a tu et pugen abrils, oh, criatura
capaç de convertir un lladruc en bel.

Blai Bonet
(D'Entre el coral i l'espiga, 1952)

quasi

Tot el que vull es tot el que sento.

...

Aquell regal d'aniversari va ser un t'estime d'anada i tornada.

sdaasdasd

sdkfio fhsdilña hv ioñdfh vioñasdhvioñ asdhñvo aseg hdifhasduiofhduiioñzxcu

malaltia

Era una nova malaltia que venia del sud i del oest, penetrava de sobte, inesperada i agressiva, causant el caos, el desordre i l'alteració sensorial. Malaltia que torna boig, per tots els fronts, més de 2000km de front per a una invasió a la desesperada. Les onades penetren i van fent-se amb tot, sense miraments, ni compassió. Jo espere assegut a terra la confirmació. El horror barrejat amb el sabor de la sang a la boca em fan vindre les primeres arcades. No es una batalla, ni podem parlar de guerra, més be es la desesperació que porta a la sang a bombejar més fort, a causar problemes, a alçar-se una vegada que els genolls han estat a un mil·limetro de tocar terra. A respondre amb fúria, ara, que fins i tot sembla tard. Mai trobarem culpable, ni ens aproparem, però al final, tots sabem que lluitem per el mateix... per una llibertat somniada. Això si, la llibertat es diferent per a cada un, pese a que en moments determinats grans masses humanes lluiten per un tipus de llibertat determinat,i... jo afegisc relatiu... però tornat al tema, la llibertat es inherent a un mateix, cadascú te la seua pròpia e intransferible. Perquè ets lliure quan vius com vols, no com deuries.

Corol·lari : i SI , si un es més feliç encadenat, es lliure de elegir-ho com a la seua llibertat.

Curt de Nadal

Ja tenim el nou curt , el curt de nadal. Son 9 minuts de metratge , però una feinada. Això si, un fart de riure, de viure, de gaudir. Gracies per açò companys!!!. Es el que es i no més. Som el que som , i poc més. Així que no val entrar a lo que no hem fet , si no al que si hem fet. I que vos agrade!!!.

P.D.: Ja se que jo sone molt raro , però son exigencies del guió...

Efímer

I el geògraf va obrir el seu registre i va fer punta al llapis. Els relats dels exploradors, primer s'apunten amb llapis. Per escriure'ls amb tinta s'espera que l'explorador hagi portat proves.
-I doncs? - va interrogar el geògraf
Oh! - va dir el petit príncep -, no es gaire interessant, és molt petit. tinc tres volcans. Dos volcans en activitat i un volcà apagat. Però no se sap mai.
-No se sap mai - va dir el geògraf.
-També tinc una flor.
-No apuntem les flors - va dir el geògraf.
-Per que no!? És el més bonic!
-Perquè les flors son efímeres.
-Que vol dir efímer?
-Les geografies - va dir el geògraf- , son els llibres més preciosos de tots els llibres. No passen mai de moda. És molt estrany que una muntanya canviï de lloc. És molt estrany que un oceà es quedi sense aigua. Nosaltres escrivim coses eternes.
-Però els volcans apagats es poden despertar - va interrompre el petit príncep-. Que vol dir efímer?
-Que els volcans estiguin apagats o que estiguin encesos ens és igual - va dir el geògraf -. Per a nosaltres el que compta és la muntanya. Aquesta no canvia.
-Però què vol dir "efímer"? - va repetir el petit príncep, que no havia renunciat mai de la vida a cap pregunta un cop l'havia feta-
-Vol dir "que l'amenaça una desaparició propera".
-A la meva flor l'amenaça una desaparició propera?
-Es clar.
"La meva flor és efímera - es va dir el petit príncep -,només te quatre espines per defensar-se del món! I jo l'he deixada tota sola a casa!"
Aquest va ser el primer moment de recança que va tenir. Però es va tornar a animar:
- Què m'aconselleu que vagi a visitar? - va preguntar.
-El planeta Terra - li va respondre el geògraf -. Té bona reputació...
I el petit príncep se'n va anar pensant en la seva flor.