Sensacions

Setmana trèmula, atzarosa, viatge a una muntanya russa. Dies de fúria , d'arrapar el aire amb la mirada, de ulls perduts a l'horitzó de verd i plata. Feina, fred i temps per a estar a soles, pensaments creuant, creuats, contradictoris i contraindicats.
Fred que no hi es, potser ha entrat per la meua esquena i s'ha quedat un parell de dies donant pel cul. Sembla que ja no hi es, que demà podré anar en pantaló curt per el mon i decorar el meu cos amb nous dibuixos de forma indefinida.
I ara, i ara?. Avui tranquil , repòs preventiu, solució de conflicte. Demà toca rematar, polir i netejar, si tot quadra, dijous tranquil.

No, no passa res, simplement que he estrenat la temporada de camperol, de treball a la terra, d'arrels. M'he passat el cap de setmana fent oliva, el que assegura tindre oli la resta del any. Es dur per a mi, però més dur ha de ser per a qui ho fa tot l'any , dic jo. Es fotut , sobretot si la colla de marietes de doingthegamb agafen just el cap de setmana per a liar-la (fills de copula de conill i goril·la). Però ací, en petit comitè , he de reconèixer que m'estimula, que em dona vida i que recupera una part de mi que si no fos per açò, supose estaria soterrada per a sempre , com potser molta gent la te tan amagada que ni sap que hi es. I només per això, jo pense que tots hauríem de treballar la terra uns dies al any.

Al bancal , assegut al tractor.

Per cert , m'ha arribat la factura de la Lluna , i sembla que aquest mes m'he passat xarrant amb ella. Potser deuria canviar de companyia per a aquestes coses. El que no puc fer, es deixar de parlar amb ella si la veig amb el somriure tort.

Aiguat.

Avui un glop de pluja , un glop de vida , una mirada llarga de blau intens , vent a la cara , sal als llavis.
Avui un glop de pluja , sang a les venes, vida als ulls, alè dur a la boca.
Avui , si, avui , un glop de pluja , un got de patxaran i mos al cul. Mel a la boca.
Avui es un dia qualsevol, feina fosca, fum negre i follí. Però amb un glop de pluja.

In-justicia. Sempre hi ha classes ... i les de sang son les pitjors.

Feia uns dies que volia fer aquesta entrada , però per unes cosses i altres no ho havia fet. Resulta que han multat als dibuixants de "El Jueves" amb 3000€ per la famosa caricatura de Felip i Letitzia al llit. Em sembla tan injust , em dona tanta ràbia i tanta impotència el tema , i a la vegada el fet es que si passa res al final son 3000€ , que he decidit afegir-me al tema. Evidentment no soc caricaturista, ni vinyetista ni res semblant , he fet el dibuix en 10 minuts amb el ratolí i no accepte que comenceu a recordar cert dibuix de Sauron que deuria haver guanyat el tercer premi de cert concurs (només hi havien 3 dibuixos , el meu va ser desqualificat perquè el jurat em tenia mania :P).



AGENCIAS 13-11-2007

El juez ha impuesto hoy una multa de 3.000 euros para cada uno de los dibujantes de la portada de El Jueves, en la que se caricaturizaba a los Príncipes de Asturias, al considerarles "responsables de un delito de injurias al Príncipe" contemplado en el artículo 491.1 del Código Penal. El juez, que ha adelantado el fallo al final de la vista oral, que se ha celebrado hoy, ha considerado que tanto el dibujo como el texto de la viñeta realizada por el dibujante Guillermo Torres y el guionista Manel Fontdevilla es "objetivamente injurioso".

hi ha dies

Edvard Munch, Melangia (1891)

De sobte hi ha un dia que m'abeix plorar però ni puc , ni vull ,ni m'ho vaig a permetre. Aleshores simplement passa a ser un dia amb traces de melangia.Però son dies de sensacions contradictòries voltant el meu cap , alçant els meus peus , buidant la meua panxa. Se el que se , el que saps i saps el que se, i es així. Però no lleva que de tant en tant i de sobte uns pardals volen voltant el meu cap , que els mire , amb sorpresa , melangia i sorpresa , i no puc més que esbossar un somriure mirant cap als estels, perquè son moments en els que no se si estimar o enviar a la merda.

m'encanta conduir

Lagrimes negres

Hi ha dies que sembla que vius a un quadre ...

Hi ha dies de la foscor del Greco ...


O potser dies del surrealisme de Dalí ...

Hi ha molts altres dies dins d'altres quadres però aquest son els meus últims dies.

Contant estels.

M'ha cridat , i la he pogut sentir com el vent a través de les fulles d'un arbre , un murmuri, un moviment suau, i la llum del sol. Si , es per ací i sembla que vol parlar amb mi.
M'agafa la panxa i fa jocs malabars amb ella , puja a la gola amb espirals impossibles i peta com una carcassa al meu cap. Se que la resposta es a prop, tan propera que al voler agafar-la els dits em cremen com si els tinguera dins de neu, i el vent talla el meu rostre com mil agulles de vidre trencant contra la meua pell.
Un glop puja a la meua boca , sembla que ja només queda una última costera i podré refugiar-me darrere de la pared de pedra. I allà dalt , em quedaré a soles contant estels , i esperant que ells em conten a mi com puc escoltar la veu que em murmura.
Dormint.
Al cim.
Fa fred.
Potser aquesta nit nevarà.
Deuria trencar a ploure.

temps ...

Feia temps que no dic açò ... 'Fes el que degues ... ' , amb un somriure, ja era hora , no?

i es que el mon no es tan rodó com l'imaginem.

Capvespre.

Vespreja , son eixes hores on la llum va minvant i sembla que fuig cap als estels. On els racons comencen a amagar més secrets i fins i tot el so camina de puntetes sonant més amortit. Els ocells comencen a buscar una branca. Es el moment en que l'aigua comença a deixar de ser en si mateixa per a fondre's en un tot al paisatge. Vespreja , i la manca de llum dona serenitat , lleva velocitat i convida a mirar al fons, a la filosofia, als ulls, a les mirades que amague dalt de més amunt del cap. D'estimar per dins i no per fora. Vespreja i Frida ensuma l'aire. Surt la lluna de tort somriure, i jo li pregunte per els dubtes dels meus secrets. Avui deuria trencar a ploure.

Dona i ocell