dilluns, de desembre 31, 2007

Açó s'acaba ...

Retirada rere retirada , fugir del roig per a acabar al blau. I a casa.

Millor 2008 companys !!!

divendres, de desembre 28, 2007

Lluna

Montilla ,Córdoba, imatge per Paco Bellido

Owned

Que cony significa 'owned'?. doncs sencillament quant la cagues i queda enregistrat en vídeo. Com a mostra un botó. Un nano puja a un armari , i crida a la seua germana per a donar-li un esglai , la resta al vídeo ...


Owned

dilluns, de desembre 24, 2007

Horitzontal

Horitzontal , pla , lineal , recte com un regle i prop de la Mar. Dessagnant els dies com qui tria les volutes del fum del fumerol , seleccionant els minuts i apreciant els segons més delicats. El temps es just , passa igual per a un ric que per a un pobre , per a un pensador o un pagès. El temps es injust en la mida en que ens consumix, amb la mirada enrere, torta, que ens diu sempre massa tard com i quan l'hem perdut i en quin moment no el varem saber perdre. Temps que ens travessa ens envolta i puja cap al cel horitzontalment , sempre a les butxaques a l'abast de la ma, sempre tan aprop que no el podem agafar.

El cap de setmana es va acomiadar Susurros - Victor de Sujeto K. Vaig fer un vídeo amb el mòbil. Vos el enllace. Justament jo recordava que Victor va ser la primera persona que em va confiar un instrument musical. Un baix Yamaha amb un contrapés a la pala. En aquell moment no vaig saber aprofitar el regal. Potser ara ...


Resujetokate.

I per a tancar una curiositat , el amic Johnny Lee Chung fent de les seues amb una Wii. El vídeo està en anglès, però no es molt complicat. En tot cas si no l'entens paciència , doncs val la pena vorer-lo tot i perdre quatre minuts i mig del teu temps doncs el tio ho mereix.


Wii 3D. Thanks for watching.

dijous, de desembre 13, 2007

bull el brou

A la foscor bull el brou , durant hores l'aigua a poc foc va desfent la carn , entrant dins dels seus racons més secrets i traient la essència, el ale de vida que en un moment va fer que aquesta menejara una cuixa. La cuina a foc lent, el brou saborós, quant més temps estripant al objecte millor. L'aigua bullit entra per els orificis , crema orelles , nas , boca i baixa cap al interior , crema, ataca i va xuclant primer la vida i després la resta. No ens volem ficar mai allà dins , ho veiem de lluny i pensem que es una bogeria, però un dia estem amb el cap dins i fins i tot no volem sortir. Crema, però penses que lluitant resistiràs primer i canviaràs allò després. Crema, però la lluita te sentit (o no) , crema i al final t'escaldes. Crema i es dur eixir. Però ho tornaria a repetir, doncs el brou cuinat a foc lent es el més saborós, el que millor alimenta i al final, quan el prens a una vesprada freda de desembre reconforta com no res més ho pot fer. Avui classe de cuina, demà ja vorem. Cuideu-se i Salut !.





dilluns, de desembre 10, 2007

01110100 01100001 01101110 01110100 00100000 01110100 00100111 01100101 01110011 01110100 01101001 01101101 01100001 01110110 01100001 00100000 001011

01100110 01100001 01101001 01100111 00100000 01100100 01100101 00100000 01101101 01100101 01101110 01111001 01110011 00100000 00101100 00100000 01101001 00100000 01101110 01101111 00100000 01110000 01110101 01100011 00100000 01100110 01100101 01110010 00100000 01110010 01100101 01110011 00101110 00100000 01000001 01110100 01100001 01100011 00100000 01100100 01100101 00100000 01110010 01100101 01100001 01101100 01101001 01110100 01100001 01110100 00101110 00100000 01001010 01100001 00100000 01101110 01101111 00100000 01101000 01101001 00100000 01101000 01100001 00100000 01110010 01100101 01110011 00100000 01101101 11101001 01110011 00100000 01100101 01101110 01101100 01101100 01100001 00100000 01100100 01100101 01101100 01110011 00100000 01100101 01110011 01110100 01100101 01101100 01110011 00101110 00100000 01000010 01110101 01101001 01110100 00101110 00100000 01010000 01101111 01110100 01110011 01100101 01110010 00100000 01110001 01110101 01100101 01100100 01100001 01110010 01100001 00100000 01101110 01100101 01110100 00100000 01110000 01100101 01110010 01101111 00100000 01100001 01110010 01100001 00100000 01100101 01110011 00100000 01100010 01110010 01110101 01110100 00101110 00100000 01001000 01100101 00100000 01110000 01100001 01110100 01101001 01110100 00101110 00100000 01001110 01101111 00100000 01110011 01100101 00100000 01110011 01101001 00100000 01110000 01101111 01100100 01110010 01100101 00100000 01110000 01100101 01110010 01100100 01101111 01101110 01100001 01110010 00100000 01100001 01101100 01100111 01110101 01101110 00100000 01100100 01101001 01100001 00101110 00100000 01001101 00100111 01100101 01101110 00100000 01110110 01100001 01101001 01100111 00100000 00101100 00100000 01101001 00100000 01110000 01100101 01101110 01110011 01100101 00100000 01110001 01110101 01100101 00100000 01100001 01110010 01100001 00100000 01110011 01101001 00100000 01110001 01110101 01100101 00100000 01100101 01110011 00100000 01100100 01100101 01100110 01101001 01101110 01101001 01110100 01101001 01110101 00101100 00100000 01000101 01110011 01110000 01100101 01110010 01100101 00100000 01110001 01110101 01100101 00100000 01110011 01101001 01100111 01100001 00100000 01100100 01100101 01100110 01101001 01101110 01101001 01110100 01101001 01110101 00101100 00100000 01001010 01100001 00100000 01101110 01101111 00100000 01101000 01101001 00100000 01101000 01100001 00100000 01100110 01110101 01110100 01110101 01110010 00100000 01100001 01101000 01101001 00101110

dimarts, de desembre 04, 2007

sona música ...

Per sort , a la vida les coses no son blanques o negres. Però hi ha que tindre els ulls i sobretot la ment per a vorer certes coses, valor per a tastar-les i gust per a jugar amb elles. I si som capaços de fer-ho, a més de ser més complets, possiblement serem més feliços.
El problema es que de vegades un ix ferit al jugar-se-la , surt rebotat amb la mateixa força amb la que entra al colp, però les ferides cicatritzen, les blaures passen i el dolor ens fa més forts a la llarga.
Les ferides , independentment de la seua gravetat poden sanar avanç o desprès, millor o pitjor, amb o sense medicina, be açò últim es més discutible, doncs es poden entendre moltes cosses per medicina :). La qüestió es que si un vol, sana.
El pensament es que no hi ha que tindre por, hi ha que fer, jugar, arriscar, experimentar, tastar ... i no perdre mai la por, que es la que finalment ens arrela a la vida. Si aconseguim un equilibri viurem més, serem més i sobretot contarem millor contes. I qui vulga escoltar un conte que s'arrime i es fique les orelles de xiquet, i si ja no pots, potser es perquè has perdut massa temps.


Una Aurora Boreal , el meu proper projecte. Qui s'apunta??