Fins avui he procurat no eixir a cap foto de les exposades , però el que em va passar ahir , va a fer que faça una excepció. I es que a mitja vesprada , a pocs metres de la mar i a sobre d'un mant de gespa es desenvolupava un partit de rugbi , i per causes alienes em va tocar jugar de centre , i per l'atzar punyeter vaig entrar a un doble placatge , amb la mala baba que varem entrar els dos a baix , la meua cara contra el cap del meu company , resultat : jo estes a terra amb un poquet de sang al nas , per sort no es va trencar , només es va desviar un poquet. Del camp al hospital i em van atendre prou be (ja veus) , em van cosir el trau i em va dir el metge que tenia 7 punts , que jo mire la ferida i no em caven a no ser que siguen molt menuts , però be , els que siguen , que més dona. I ara les fotos ...
Al vestuari , amb un pegot de vaselina damunt de la ferida , lo de la vaselina espere no penedir-me de haver-me-la ficada.
Primer apanyo al hospital , per a poder anar a radio per a que feren la placa i vorer si tenia el nas trencat. La placa. Després de ficar-me el nas al lloc , em van remendar , no vaig tindre ous per a dir-li al infermer que fera una foto mentre el metge em cosia. Ja fora , baix dels 'strips' es suposa que hi han set punts , ara mateix tinc el nas del doble de tamany que a la foto i amb més colorins.
I amb això i un sopar a la italiana ( ravioli farcit d'albergina amb salsa al curri ) , i la victòria de Fiji sobre Gales vaig tancar la nit. I gracies a tots els que heu cridat , i moltes més a qui ha cridat més d'una vegada , i infinites a qui ho ha fet més de tres :).
I es que amb un somriure tot es molt més senzill. Gracies per somriure. Avui poc que per a mi es molt , una foto : Es genial , mireu les expressions de les cares , del xiquet i dels guàrdies. A mi em fan pensar que d'altra manera tot seria molt més senzill. Però es tan complicat. Només queda lluitar per arribar-hi. I la segona es un enllaç , ponts del mon que es genial , hi ha imatges d'una plasticitat màgica , irreal , pura matemàtica flotant a sobre el espai , quasi son música. I la tercera es que Setembre s'esgota , aquest mes al vell mig de tot i de res.
De vegades plou al cor i no saps ben bé perquè. De vegades plou i fa sol plou i no vol ploure però dol.
Plou en el teu cor i prou sense pressa ni repòs. De vegades plou i no fa fang. Plou sense llamps i sense trons.
I l'anima fuig com un gos sol que no troba aixopluc en lloc. De vegades plou sense fer enrenou i plou, i plou, i plou al cor.
I hi ha llenya al foc i tall al plat i entre el llençols dorm un somni grat. Però res d'això es prou: quan vol ploure plou i plou, i plou, i plou al cor.
Aquesta nit un poquet de sexe , de luxúria tirat a terra del hall del Ivam. He dit sexe , però potser volia dir saxo , Stefano di Battista amb el seu quartet m'han retornat a les nit de JAzz al IVAM , ... i a les seues escales. Es com tornar a un oasis d'on brolla verda aigua vital , aquest espai amb aquest so. Ara només em queda somniar bonic. Per cert el concert m'ha agradat molt o més , ens veiem per allà dijous que ve si voleu vindre.
Stefano Di Battista Quartet al IVAM , es talla abrupte , 'ma non ho più memoria'. El so tampoc no es el millor :(.
Avui estic tan cansat , amb la panxa centrifugant, que es com sentir la remor de la mar rebolicada. No estic per a moltes bambolles a l'aire i si per a la bromera que barretja dalt d'ones salades al meu cap. Però no se per que , avui tinc que escriure quatre brots que passen per les meues mans adormides. Ja tinc a la nena neta i amb menjar , dormint a sobre dels gronxadors de goma-espuma. Ja estic net per dins i suau per fora. Ja es hora d'anar a dormir. Bons somnis.
M1 : Sigues bona persona. Cuida de la resta al teu voltant.
M2 : T'has parat mai a pensar qui manté els àtoms del univers units ?. R1.
SORPRESA: Albalat del sorells , concert per a salvar l'horta , Tinc Ladilles , versió del Bandoler ...
Tros de la versió del Bandoler.
E1 : He tornat de Roma , falta el segon dia del FRA i mil pensaments que em recorren l'esquena amunt i avall , potser tinga una nit i emplene un post amb aquest tros de la meua vida.
F1: I a Roma , vaig passar-hi per la Via del Corso i no podia deixar de fer-me aquesta foto. Qui la reconega sabrà que es , qui no , li dire que potser li pot sonar de la segona escena d'una pel·licula de Tornatore.
Via del Corso mirant cap a la Plaça Venezia.
I vaig anar amunt i avall , i a la Via Nazionale vaig trobar açó endinsat en tot ...
Non un deserto di spalle in sordo silenzio rivolte all'altro ma con una mano afferrare un senso che a parole muore, fissare l'intuizione, un paessaggio di luce intramontabile, mettere terra in bocca da impastare con saliva e sangue, strappare la polpa destinata a marcie, scoprendo verità rifiutate, il nocciolo sputato delle cose.
Biagio Salmeri.
Ja només em queda demanar-vos que cuideu de la tardor que ve , i que li feu un somriure tots el dies. Besets !!.
Ah si ... R1: Tu ho fas !!.
Per cert avui he dinat ,un ràpid, fàcil i sexy ... Rice to the Cuban.
Ni si ni no , ni tot el contrari. I que passa ?? no passa res. I que bull?? , potser avui farem olla. Els ulls no enganyem , ja ho saps , i jo de vegades , veig coses als ulls. I ja saps el que dic. I avui tocava volar , i a volar s'ha dit. Soc lliure quan navegue per l'espai , menejant-me entre els estels com un cometa , con un asteroide , com un aviador recentment estavellat al desert. I em dona el mateix , que sone ... que més dona ? potser es la corxea que duc al cor , però per a mi ja es prou , i estic feliç.
Pequeño Grupo de Mierda (Anacoreta). Amb la vida de Carlitos de fons.
Avui hem tastat dos sabors , dos colors , dos festivals , el primer a Quart de Poblet , el Anacoreta Rock , Pequeño Grupo de Mierda + Cretino's Borne + M-clan. Els primers m'han agradat i m'han fet riure , i al final he tingut sorpresa inesperada. El segons ja els coneixia , i ja els coneixem , versions amb lletres plenes d'ironia i mala llet. Els dos grups no han parat de clavar-se amb M-Clan , i no m'extranya , el cantant de M-Clanes GILIPOYAS. Una cançó d'aquestos i hem plegat cap a Alaquas , al FRA amb THE CHARLATANS + THE SOUNDS + THE RAKES + ANTONOMASIA. Hem arribat als dos caps de Cartell , dos grups guiris de Popi britànic , i be , si saps el que hi ha , no esta malament , jo me ho he passat be , això si , semblava un mini FIB , no hi havia tanta concentració de Gafapasta des de el mateix FIB , però sense guiris. El curiós es que he trobat un ou de gent coneguda. Que no aniré al FIB d'enguany :P.
The Charlatans (FRA). Amb Carlitos y Toni cascant de fons.
Be xiquets , que ja clareja ... vaig al llit. Molts besets a tots. A la Mar també.
P.D.:Si vas a un concert amb Carlos , ja saps que no calla :P.
Al vestuari , amb un pegot de vaselina damunt de la ferida , lo de la vaselina espere no penedir-me de haver-me-la ficada.
Primer apanyo al hospital , per a poder anar a radio per a que feren la placa i vorer si tenia el nas trencat.
La placa. Després de ficar-me el nas al lloc , em van remendar , no vaig tindre ous per a dir-li al infermer que fera una foto mentre el metge em cosia.
Ja fora , baix dels 'strips' es suposa que hi han set punts , ara mateix tinc el nas del doble de tamany que a la foto i amb més colorins.
