I demà dilluns.

Avui he tirat el dia per la finestra. Hi ha ombres que un matí t'atrapen i ja no volen deixar de romandre fins la nit, hi ha dies llargs com nits, que es mouen tan lentament i passen voltant pel nostre cor que a la nit ja no hi ha res a fer.
Puc pensar que el mon es injust, però per mi seria irracional i covard queixar-me, el mon es injust, però jo estic en la banda dels afortunats, per mi la vida es un regal, un regal i a més fàcil, ni molt menys un patiment. Podria demanar que no existira aquesta distancia, encara que se que potser es una oferta. Voldria tindre la teva mirada als meus ulls, plenar-me dels teus gestos, beure del teu somriure. Potser demà. Avui es un dia per a tirar per la finestra.

Debades plou en algun lloc remot.

Tot és suau, i aquests instants que passo

configurant records que no he viscut

són uns instants d'intimitat extrema

densament plens de tot allò que vull;

moments de vida il.limitada i clara.

Debades plou. També debades xisclen

els falciots ran de finestra, i s'omple

molt lentament el càntir de la tarda.

Miquel Martí i Pol

Afortunadament tots tenim una porta al abast de la ma, i al caure la nit ens podem fer un glop de jazz amb cervesa. O transportar-nos a una bodega de Zagreb on tot açò t'envolta.
Disculpeu, però el so es de mòbil. Llastima.