Es per a mi d'un efecte balsamic , renovador i espiritual , el simple fet de vore la mar. Si en la meua vida guanye prou diners , viuré a la vore de la mar , i si pot ser trevallaré amb un finestral INMENS que mire al horitzo semicircular per on asoma el sol tots el matins , eixa estació de transit de nuvols , aus migrants i persones inmigrants. La mar per a mi es com una mare , silent , pero que se que està ahí , estiga jo on estiga.
Avuí voré la mar perque he d'aproparme a ella quasi fins a tocarla per a fer un poquet d'esport , un poquet de companyerisme , un poquet de mala llet , un poquet de sacrifici , una mica de somriure i al final prou felicitat , i a més al costat de la mar. Potser siga molt feliç durant uns minuts , que potser ja em toca , o potser no , pero que em fà una falta inimaginable.
La resta com sempre , com si navegara el atlantic en un barqueta , amunt i avall depenent de les ones , un poquet mane jo i l'altre mana la mar.
El meu gran problema es que tinc molt clares unes coses i molt difuses unes altres. Només se que no vaig a aceptar una cosa ...i el problema es que cada dia la veig més accentuada i aixó em mata per dins , es verí del de morir lentament.
L'altra resta , podria dir que be , pareix que veiem el tunel al final de la llum , que per que es bo açó i no el contrari? , doncs perque fins ara anaven un poquet perduts en mig de molta llum i per fi pareix que sabem per qui cony de forat hem de clavarse , i jo pense que eixir del tunel serà molt menys costos que pegar tombs contra opinions contraposades i decisions d'última hora. Ja vore'm que pasa i ja et contaré. Bon DIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada