Kafre

Mon Punyeta
Fa temps , ni molt ni poc , simplement temps. Recorde de vegades , en moments puntuals , supose que quan s'alineen una mosca , una panderola i una puça respecte al marc de la meua finestra , en eixe exacte moment , una espurna brolla al meu cap i recorde un comic que es deia , que es diu (espere) KAFRE. Potser tothom el coneix , potser a ningú li sone , però era genial. Jo el recorde amb afecte , i sobretot el recorde al water , així que supose que el llegia a “El Jueves” , però potser no. No estic gens segur.
Estic segur , aixó si , de que Diumenge va ser un bon dia , van ser dotze hores blanques , blaves , verdes , violacies , genials , fraternals , fins a última hora quan vaig plegar pese a que volia allargar tot el posible el dia , exprimir-ho , allí en mig de la ferralla amb converses de got de vi , amb cautela trencada , a la llum de quatre estels i mil faroles , a la vora del riu. En el lloc menys imaginat , pero el més improvisat , conversa de mitja nit , rialla fácil i abraçada forçada. Va ser divertit , Diumenge per a recordar. Diumenge de “ChupaChups”.