
Mon Punyeta
I cada persona que coneixes , o millor dit que t'abeix coneixer , es un mon , no , millor un univers ignot pel que hi ha que trepitjar en cura , endinsarse amb cautela i procurar no fer massa soroll ; però es tan apasionant de vegades que entrem com elefant a caxarreria , tractem de obrir portes tancades , mirar en racons que estàn foscos per raons , que com no coneixem no done'm importancia , i fiquem de vegades el nas allà on tenim clar que no hem de fer-ho pero que no podem resistir.
Altre cas son amics de sempre , que deambulen per les nostres vides , i que un dia , una llum als seus ulls , una frase dita de manera diferent , una paraula que els fà la mirada esquiva , alló en alerta , fiquem les orelles de punta i comencem a indagar , potser es ell que realment ens ho vol dir , pero potser no es així , i pese a tot clave'm les mans a la farni a vore si dins de tot podem trovar quelcom .
Jo tinc la maledicció de vore un poquet més enlla del que deuria , i he apress , encara que no ho parega , a no obrir massa els forats , o al menys a intentar no donar a entendre el que puc haver arrivat a vore ; però de vegades , el meu esperit joganer , de xiquet menut i crüel , com tots el xiquets supose , perque mai ho faig a mal sino amb tota la inocencia , em porta a jugar cartes que maï deuria jugar , furgar on se que pot fer mal , be sempre m'en adone despres de les consequencies ... , i a sorprendre amb afirmacions que no s'esperen de mi. A qualsevol que puga llegir açó , i que jo he fet sentir així , no diré que ho sentixc , perque no tenia mala fe , només puc dir , que vos estime.
Molt besets de Nut.
1 comentari:
Ey, loKo. No te preocupes, porque cualquiera que te conoce un poco sabe que, aunque te esfuerces día a día por conseguirlo, no eres mala persona. Y aún así, me sigues cayendo fatal, jajajaja.
Y sigo pensando que tu blog es muy cálido (aunque no quieras que lo sea, lo es, jejeje).
Ah, y a partir de ahora, yo tb voy a encriptar mis comentarios, jajajaja. Por ejemplo, tú serás loKo, yo seré Iaia...jajaja. Así está bien encriptado, ¿no?. jijijiji (sonrisita malvada encriptando la sabiduría que proporciona la edad) ;-).
Besos, cupitajos (nooooooooo, lo he colado en tu blog por fiiiiin, jajajajaja) y muchas sonrisas.
P.D.: Perdonamos fácilmente a nuestros amigos los defectos que en nada nos afectan.
La Rochefoucauld.
Aunque creo que esto lo dijo antes de que alguien de su grupo le envenenara con Polonio, jajajajaja.
Publica un comentari a l'entrada