Cim a Mont Perdut

Amaneix a Ordesa.

Avui es el dia , jo he dormit prou malament , els veis tenien una 'jarana' important fins a les dos del matí i desprès Juanma ha començat a menejar-se. Si , ja ho se , soc un ploró . El fet es que ens fiquem la roba , eixim de la tenda , a la que li llevem les varetes per a que caiga terra i a les 7 comencem a pujar. Son uns 4 km. de pujada fins al cim , amb un desnivell de uns 1200 m. que poden costar de 3 a 3 hores i mitja.
Hi han dos grups més que comencen a pujar amb nosaltres , un xic i una xica que jo pense que son Polonesos i un pare (Aita) i un fill amb uniforme del Athlelic de Bilbao. La pujada al principi no es molt complicada , prou pedra , camí , alguna escaleta i un parell d'eixumeneres de pedra. Primer des de el refugi anem cap a la dreta per a una vegada superat el primer espoló , trencar cap a la esquerra per anar cap a la gelera que hi ha entre el Cilindre i Mont Perdut. Anem pujant amb calma , parant un parell de minuts cada 30 per prendre aigua. A mitja pujada es poden vorer ja trossos de gel amb aigua acabada de fer , a la gelera. Finalment arribem al 'Llac Gelat' i podem vorer tota la 'escupidera' , pujant directament cap al cel. Es cresteja un poquet i comencem la pujada per les pedres , aquest tram es fa llarg , molt llarg , tot es pedra menuda i esvara molt , però quan ja començava a desesperar-me vaig trobar una mena de senda que em facilità la resta de pujada , finalment pujava la escupidera , desprès continuar pujant per l'esquerra un tros que encara tenia gel i on vaig patir molt de fred , i ja estàs al cim.

La 'Escupidera' , la taca negra es Juanma.

I al cim toques el cel , al teu voltant tots els Pirineus , els núvols als teus peus. I al cim , curiosament ,poc vent , i poc fred. Al rato arribava Juanma , que va pujar en menys de 4 hores, i es que ja el tenim en forma.
Ara tocava baixar , i tocava baixar fins a Iruñea , uns 15 km. de baixada fins a la pradera d'Ordesa . La baixada del Perdut a mi em va costar , a Juanma més :P (Lentooooo !!!). Una vegada a Goriz , replegarem tenda i trastos , menjarem barretes , xocolata ... per a poder baixar el més raid posible. Arrearem cap a baix , baixarem per les clavilles , aquesta vegada si. I cap a la pradera. Ordesa baixant es va fer interminable , una vegada a l'alçada del riu continua i continua , i amb 12 hores de camí a la esquena estàvem prou cansats. A les 7 de la vesprada agafarem per fi el bus. Ens vam canviar i carretera fins a Iruñae , sopar per el camí i al arribar tast de bacalao al Pil Pil de Aitzi , que encara que ella diga que no , estava molt bo. Una dutxadeta , un got de patxaran i dormir , que demà matinem per anar a un altre pic , Lakora.

Acó es el cim del Mont Perdut.Una pena el so, això si.

P.D. : Agrair , com no , a Edgar i a Aitzi la seua paciencia amb nosaltres :).