De vegades vaig i em pegue contra una pared , que sembla infinitament alta i infinitament ampla. No ho entenc però esta, ha aparegut de sobte. La meua resposta es assentar-me davant i mirar-la per a vorer si puc entendre el seu enigma. A aquestes hores continue donant-li voltes però no ho veig. Que passa?? Que collons passa??. Ara per ara , no tinc ni idea. I ací estic, amb el mateix rictus serio que quan ha aparegut, intentant desxifrar el enigma de la pared.

Actualització: Però hi han murs que desapareixen, o son imaginaris o realment mai han estat. I darrere pots trobar la mar o el somriure més bonic del mon.