Fanatics

tindre idees es saludable , tindre diferencies amb la resta del mon està molt be , i protestar i manifestar el que penses es el millor que pots fer. Pero agredir , censurar o violentar a latres per fer açó es increible que pase amb la educació que he rebut. no entra al meu cap que li monten al rubianes la historia que li han montat per dir el que pensa , siga el que siga , no entra al meu cap que existixca gent que mate altra gent per el que pensa , o gent que mataria a la gent que mata perque mata per el que pensa. Ja que en fique'm en aquestes tesitures , i tenint en conte que ja conte'm amb la infraestructura que ens proporcien les places de bous , eliminem el tema taurí , i deixem descansar els pobres animals , i aprofitem les plaçes per a recuperar el circ romà. Fiquem un ultra nacionalista feixista com els de la foto , contra un ultranacionalista independentista , ambdos d'ixos que es dediquen a la violencia , i que es maten , i de pas donen espectacle. Podem recuperar les reproduccions de batalles historiques que feien el romans amb grups d'aquesta gent , així ells es queden tranquils i saciats de sang i la resta de la gent més tranquila. Respecte a la autodeterminació , que pareix que es la pedra angular de tot açó , es sencill , referedum incremental , es a dir , es fà un referendum cada X anys , i depenent dels resultats SI o NO , es va donant més independencia o es lleva el referendum. Perque al final la democracia es aixó , i no anar escupint la paraula com una ametralladora amb la intenció de ferir , com fà habitualment certa porció de politcs.

Altre dia que tinga ganes , explicaré que pense de la autodeterminació , del estat espanyol i de lo fàcil que resultaria ficar d'acord a molta gent si no fos perque als maleïts politics els interesa la confrontació.

Blanc i Negre

Blanc i Negre , Fred i Calor , Estar o No estar , Ser o No ser i tantes altres , estic navegant entre dos aigües , caminant a la vora de un crater volcanic o fent volantins a dalt de tot de una muntanya. Ni al centre ni al mig , i molt menys a la vora. M'agradaria poder jugar , pero moltes vegades no puc , altres no vuig , pero quan puc i vuig , m'ho neguen , i em restreguen a la cara que altres vegades no he pogut o no he vuigut , doncs molt be , pero despres van i es queixen de que no jugues , doncs aneu a la merda. Estic ací , si voleu que jugue només teniu que convidar , estic esperant ...
Per altra banda estic confus , i ja van molts dies així :P. a vore si puc aclarir-me que falta em fà. I ja vore'm si plou o neva , ja ho vore'm.
Només dir que estic ací , ara , pero demà no se si estaré , només dir que si vols parlar en mi , estic escoltant , ara , demà ja vore'm , i que si vols jugar en mi ... ja ho saps. Besets a tots els que encara poden jugar al pati. I als que no , pero que ho intentem quan podem , encara que despres ens discriminen per haber pasat el pati a la biblio. Bona nit.

I amb el somriure la revolta ??

Pense que més be seria I sense somriure la revolta , perque comence a cantar:










M’agrada el riure dels teus ulls,
on el reflex d’una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d’estar mig foll
jo m’imagino mariner
buscant recer en el teu somriure.

I ací talle , no puc continuar , s'en va la llum , es tanca la porta , i si tire mà a obrirla es corre la clau 10 vegades , pero es la vida. La porta es tancada amb clau i pareix que no tinc opció d'obrirla , si , ja se que vaig ser jo qui va eixir per eixa porta , si , ja se que ja sabia que açó podia pasar , i si , no tinc dret ni a extranyarme ni demanar que s'obriga , ho se , pero m'ha costat acceptarlo , pense que encara em costarà un poquet , pero tambe se que al ser com soc ho acceptaré , giraré esquena i m'en anire costera amunt. I com no puc cantar a en Lluis , m'en recorde de en Joan Manel i el seu m'en vaig a peu ...
Cal oblidar la teulada vermella
i la finestra amb flors.
L'escala fosca i la imatge vella
que s'amagava en un racó.
I el llit de fusta negra i foradada
i els teus llençols tan nets
i l'arribar suau d'una matinada
que et desperta més vell.

Però no vull que els teus ulls plorin:
digue'm adéu.
El camí fa pujada
i me'n vaig a peu.

Cal dir adéu a la porta que es tanca
i no hem volgut tancar.
Cal omplir el pit i cantar una tonada
si el fred de fora et fa tremolar.
Cal no escoltar aquest gos que ara borda
lligat en un pal sec,
i oblidar tot d'una la teva imatge
i aquest petit indret.

Cal carregar la guitarra a l'esquena
i tornar a fer el camí
que un vespre gris remuntant la carena
em va dur fins ací.
Les ones han de d'esborrar les petjades
que deixo en el teu port.
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
i a les vores hi ha flors.

Sempre he tingut una especial estima per aquesta lletra , i ara relata perfectament la sensació que ve cap a mi. Vaig a fer camí , i no vaig a mirar enrere , perque si comence a caminar , el major error serà tornar la vista. Encara em remoloneje als últims dies del estiu que se'n va , amb els dies llargs i el sol encara calfant amb ganes , potser partiré en ells. Bona nit.

Chaos AD

<< Chaos AD, tanks on the street confronting police bleeding the pleebs.>> O aixó ens contava Sepultura . Doncs avui el meu dia ha sigut molt de tindre un tanc a la porta , casualment al cantó del lloc on pase gran part del temps diarí va haber-hi un aparcat un 23 de febrer de infaust record , més o meny on he pogut aparcar el cotxe aquest matí , doncs avuí he tingut la extranya sensació de que el maleït trasto estava ahí , pero apuntat-me a mi.
Que per que? Doncs perque no se perque , no se perque parlen les flors o perque els nuvols oloren a imaginació , no ho se. se que de vegades la vida t'arrea una ostia , per a seguidament fer-te una caricia i despres mosegarte la galta , i clar , no saps que pasa , encara que realment te ho ha dit ven clar , " Hola soc la teua vida i si tu no tens ni puta idea de que va açó , doncs jo menys" , i clar un ja no sap que dir o que pensar , si tot alló que creies no sap de que va la peli ... doncs només queda , somriure , cagar-te en el mon i intentar somriure , que somriure sempre ajuda ... ja pots estar ben ben i re-ben fotut que si pots somriure , per poquet que siga , tot va millor.
Ah si , a lo que anava , avui ha sigut dia Chaos AD , dia embolic , pero avui el meu donyet ha sigut un bon gatet i tot el cabdell que pintava malament de desfer , el tio jugant jugant , ha anat desfent-lo tot :) , que siiiii , que si el TFT no va , solucionat , que si el cunyo , solucionat , que si la flash al IDE , funcionant , que si em fà mal el cap de la ostia , me la jugue , entrene i SOLUCIONAT , ara estic molt be ... no se, un dia COMANSI. Arà només em queda esperar una trucada , si arriva i em criden amb linea directa desde Goriz , somriuré , i somriuré ben fort.
Bona nit a tothom i en especial al meu donyet felí.

Dia D

Avui erà dia D , i la hora H eren les dotze , i que ha pasat?, que he aprovat per fi un examen , que coses i damunt en nota , anava jo pensant com justificar que portem un més de retard (justificat i més que deuriem portar) , i hem eixit amb ,al menys , sis setmanes més per entregar el projecte , encara que la nostra previsió siga de dues o tres setmanes , pero teniem que cubrir-nos la esquena perque mai es sap , i amb aquesta gent encara menys , que sempre demanen coses a última hora i coses que et fan revisar mig projecte (quina puta habilitat que tenen per aixó , no poden demanar alguna cosa sencilla , no). En resum , que estic content , prou content dins de la bambolla aquesta , tot siga dit. Aixó si , estic molt , no que ha pasat al entrene que he mort i ara no se si soc persona , animal o cosa , o directament si no soc ... arrrfffff , potser em faig abuelet , qui sap?.
Bones nits a tots i en especial a tu. Besets.

P.D: Gaudeix d'aquesta magnífica foto del GRAN GRAN Robert Capa.

Conversar i expulsar

Defecar està be , es saludable , i fins i tot agradable , sobretot si no només defeques restes organiques.
Qui diu defecar , diu cagar , trunyar , parlar amb el senyor roca , seure al 'trono' , fer de ventre (està es de gent fina :) ), plantar una mona , ...

P.D: Hi ha algo molt curios a la meua vida , que son le converserses defecant , i pensar que m'agraden tant , es cosa punxaguda.

Un dia ... aaaaaah

Avui , café , amb una culleradeta de sucre , si pot ser.
Quina creu , quin cul , com no tinc deu-mil coses al cap , ara la cosa s'enreda , fà una espiral i un doble mortal , i si els dies es fàn curts per una banda i interminables per la vora , ara ane'm a fer butifarra amb el temps. No se si es sort o completa manca de ella , pero les coses estàn ràpides , esvaren i de pas son apegaloses , ja veus , es com si un dia pots volar , pero no pots eixir del maleït nuvol on t'has clavat i no veus , res , saps que voles , pero no val la pena.
Be ,tot açó be perque la gent es com es i no sap el que vol , pensen que com paguen tenen el dret del puteig , del 'llepa'm le sabates' , i demanen dues coses simultaneament quant les dues son completament incompatibles i tan agust !! :). Pero la veritat es que pese a no vore res , se que vole i aixó en certa mida alivia la sensació de café que tinc , pero de café roïn , que deixa eixe regust pastos a la boca. Curios cuadre , eh ? , volant amb la boca plena de regust desagradable.
En resum , em veig com a la foto.

P.D: Vaig prometre fà una setmana que dijous o divendres plouria , a vore si puc complir , encara que ho tinc dificil , no tinc massa temps per a fer , pero promes que ho estic intentant.

Mon Punyeta

Maleïda mala resaca , maleït mon on tot es tan fàcil que resulta imposible. Com pot ser que quan saps que vols , como ho vols i pese a tindre-lo al abast de mà sigues incapaç d'agafarlo , que si el tens a les mans creme fins als ossos i t'obligue a obrir els ulls i rununciar a tot , a TOT per a ser exactes. Be como diria aquell , " així es la vida , i si no la aceptes sempre la patiras" . Es la vida , i en la vida hi ha que fer el més fàcil per dificil que siga , anar a per totes i jugar fort , ara només queda no pedre , o tot serà com una mala resaca d'absenta. Ací estic prement les dents i deixant que les fuses i les corxees bateguen per el meu cor. Un beset per a tú que se que eres lúnica i exclusiva persona que pot passar per ací.

En resum , que millor que un gelat de vainilla i xocolata al port de La Rochelle ?

Ja no soc ni la mitja part

Estic sol , orfe , nu , perdut ... perdre , aixó he fet , m'he obligat a perdre perque no podia més , i ho he perdut tot , ja res m'importa , no pense , no taste , no olore , només estic , pero no se on.
No tinc on aferrarme i qualsevol lleuger moviment fà que vague d'una vorera a un altra, del nord al sud , sense destinació , pero al contrari que sempre, ara ,viatjar , moure'm , es un suplici . Cada milimetre que em desplace es un malson , un preferir morir , sempre pareix la fi , i aquesta mai arriva i vague , vague , vague per el mar pero només hi ha sal.
Pero estava condemnat a perdre , no tenia més remei , havia de fer-ho , vaig apostar tot el que tenia i vaig perdre a proposit , no podia continuar enganyant i enganyantme , les coses son com son , i començava a odiar aquest joc que tan feliç m'ha fet.