Estic sol , orfe , nu , perdut ... perdre , aixó he fet , m'he obligat a perdre perque no podia més , i ho he perdut tot , ja res m'importa , no pense , no taste , no olore , només estic , pero no se on.
No tinc on aferrarme i qualsevol lleuger moviment fà que vague d'una vorera a un altra, del nord al sud , sense destinació , pero al contrari que sempre, ara ,viatjar , moure'm , es un suplici . Cada milimetre que em desplace es un malson , un preferir morir , sempre pareix la fi , i aquesta mai arriva i vague , vague , vague per el mar pero només hi ha sal.
Pero estava condemnat a perdre , no tenia més remei , havia de fer-ho , vaig apostar tot el que tenia i vaig perdre a proposit , no podia continuar enganyant i enganyantme , les coses son com son , i començava a odiar aquest joc que tan feliç m'ha fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada