Maleïda mala resaca , maleït mon on tot es tan fàcil que resulta imposible. Com pot ser que quan saps que vols , como ho vols i pese a tindre-lo al abast de mà sigues incapaç d'agafarlo , que si el tens a les mans creme fins als ossos i t'obligue a obrir els ulls i rununciar a tot , a TOT per a ser exactes. Be como diria aquell , " així es la vida , i si no la aceptes sempre la patiras" . Es la vida , i en la vida hi ha que fer el més fàcil per dificil que siga , anar a per totes i jugar fort , ara només queda no pedre , o tot serà com una mala resaca d'absenta. Ací estic prement les dents i deixant que les fuses i les corxees bateguen per el meu cor. Un beset per a tú que se que eres lúnica i exclusiva persona que pot passar per ací.
En resum , que millor que un gelat de vainilla i xocolata al port de La Rochelle ?
2 comentaris:
Això no es fa. Ixa foto pot fer (fer-me, fer-te, fer-nos) mes mal que qualsevol altre dolor. Jop, enveje que hages pogut inclus obrir la carpeta de les fotos, t'enveje enano i et trac la llengua de rabieta:P jejejeje.Cura't. Estic ací per a lo que vulgues, necesites, etc... Infinits besets ;). Bona nit.
El fet , fet està. De tota manera ja pense que açó es un espai privat , teu i meu , encara que en principi estava segur de que era un racó només per a mi , amb eixe regust del risc que qualsevol pot entrar , pero sense desitjarlo realment , ja saps.
Supose que es una mena de terapia i cicatrizant.
No fà falta que em digues que estàs ahí perque ho se , ho se conscient i inconscientment , pero molt agraït per que m'ho recordes.
P.D. El problema de les cicatrius es que per ràpidament que tanquen sempre deixen una marca. encara que de vegades es fins i tot una marca atractiva , pero malauradament pasa les menys ocasions.
Publica un comentari a l'entrada