Certesa

Només se que m'aterra no poder navegar a la teua mirada
i trobar les encluses que em porten al mar tancades.

Potser perquè les he trobat massa vegades segellades,
perquè no he pogut , no he sabut o no he volgut.
Potser ja estic cansat de lluitar contra lo irrefrenable.
Potser tot passa per la meua covardia ,
perquè tot pesa molt , i sempre acava a la meua anima.
Potser no deuria haver-ho fet ,
potser no ; però no em penedisc de res,
només de la lluentor baix dels teus ulls.
Perquè fa massa temps que no veig la teua llum,
potser només quan la teua mirada anava a altres llocs,
només perquè al teu somriure mai estava jo.
Potser no em sentia part,
només un acompanyant amb qui trepitjar els camins.
Potser sempre he buscat i regirat tot per una resposta,
perquè jo la necessitava i no he pogut trobar-la,
potser estava al meu abast i no l'he vista,
perquè o mai l'he tinguda o encara es a la meua ma.
Perquè continue buscant , per tots els racons,
potser mai la sabré ;però continuaré ensumant.
Potser et perdre ; però lluitaré fins al final,
perquè ets part de la meua anima.
Potser no torne a vorer la lluna,
perquè a cada racó la lluna es diferent, o no ,
només es que la veiem des de altre angle.
Potser camines ja cap al sud ; però jo t'acompanyaré,
perquè per molt lluny que te'n vages jo sempre hi seré amb tu.
Perquè potser només se una cosa ara mateix amb certesa , i es que cada dia tinc menys monyo. La resta , només potser perquè ...