DESESPERA.
Avui m'he despertat de sobte , he mirat el despertador i m'he adonat. Res no havia trencat el meu somni , la primera punxada a la panxa no arriba a durar un segon , ja ho se , ja estic assumint-ho i el següent es una mirada cap al fons, resignació i cap endavant , tinc dret a perdre'm al País Petit, encara que de sobte, em sembla un error. Intente girar i dormir , doncs dormint viatge a llocs onírics on es més fàcil perdre's , relativitzar la meua pressió interna. Però alguna cosa ja m'ha tret del llit , envie una marca d'aigua , escarida i fins i tot preocupada , però no hi ha resposta. Avui es un dia estrany, ja no espere res, però soc incapaç de fer la bugada i traure la roba neta. Ahir va ser , potser, la primera vegada que vaig tornar a vorer la lluita que tan poc entenc i no vaig plantar batalla , em vaig limitar a observar , amb gest trist i resignat a la PUTA realitat. I ara , amb tot el risc que comporta , torne a deixar ací nua la meua anima. Trepitja-la , trepitgeu-la si voleu , possiblement comença a estar adormida i insensible. Ja no espere res de demà , només que siga demà , un indicador de temps transcorregut.
Com de tota manera la vida corre , bota i fins i tot fa cabrioles al nostre voltant , vaig a penjar un parell de vídeos , un es un curt que m'he trobat per la red , exactament a delacrew.net
Es molt interessant com gasten 3 textures al llarg del curt per a explicar el moment i como es pot contar una història en 3 minuts i amb només dos actors , a vorer si a DoingtheGamb agafem consciència :P.
I l'altre es un que fins i tot pensava que ja l'havia pujat , es de fa mil anys , un concert a la sala Wha Wha del Cedro dels gandules , ho vaig gravar amb el movil , així que no espereu gens de qualitat , però pense que s'entén i te la seua gracia ...
Si pareu be l'orella podeu sentir a Cosa comentant la jugada :P.Avui m'he despertat de sobte , he mirat el despertador i m'he adonat. Res no havia trencat el meu somni , la primera punxada a la panxa no arriba a durar un segon , ja ho se , ja estic assumint-ho i el següent es una mirada cap al fons, resignació i cap endavant , tinc dret a perdre'm al País Petit, encara que de sobte, em sembla un error. Intente girar i dormir , doncs dormint viatge a llocs onírics on es més fàcil perdre's , relativitzar la meua pressió interna. Però alguna cosa ja m'ha tret del llit , envie una marca d'aigua , escarida i fins i tot preocupada , però no hi ha resposta. Avui es un dia estrany, ja no espere res, però soc incapaç de fer la bugada i traure la roba neta. Ahir va ser , potser, la primera vegada que vaig tornar a vorer la lluita que tan poc entenc i no vaig plantar batalla , em vaig limitar a observar , amb gest trist i resignat a la PUTA realitat. I ara , amb tot el risc que comporta , torne a deixar ací nua la meua anima. Trepitja-la , trepitgeu-la si voleu , possiblement comença a estar adormida i insensible. Ja no espere res de demà , només que siga demà , un indicador de temps transcorregut.
Com de tota manera la vida corre , bota i fins i tot fa cabrioles al nostre voltant , vaig a penjar un parell de vídeos , un es un curt que m'he trobat per la red , exactament a delacrew.net
Es molt interessant com gasten 3 textures al llarg del curt per a explicar el moment i como es pot contar una història en 3 minuts i amb només dos actors , a vorer si a DoingtheGamb agafem consciència :P.
I l'altre es un que fins i tot pensava que ja l'havia pujat , es de fa mil anys , un concert a la sala Wha Wha del Cedro dels gandules , ho vaig gravar amb el movil , així que no espereu gens de qualitat , però pense que s'entén i te la seua gracia ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada