dimecres, de juny 27, 2007
Maleïts tots , amb un somriure.
"El més difícil, doncs, es sobreviure ..."
El més difícil, doncs, és sobreviure
amb escates de vidre a les entranyes,
amb plom, en lloc de sang, a dins les venes.
Sobreviure: cordar-se les sabates,
treballar, fer l'amor, llegir poemes,
veure envellir la gent, cantar en veu alta,
amb escates de vidre a les entranyes
i plom, en lloc de sang, a dins les venes,
sense treure's els ulls, sense fer a miques
els subtilíssims mirallets del somni,
i esgüellar com un porc, de por o d'enveja.
Miquel Martí i Pol.
Dimecres de juny , a trenc d'alba el meu somni ha sigut sacsejat per el cant d'un pardal , goig de poder romandre encara al llit. Avui es(era) un dia d'aquells que la gent passa mitja vida mirant cap a ell , potser amb temor , i finalment arriba , i es un dia més , però no ho es. Portava temps darrere de la meua nuca , jo sentia el seu alè i al final ja està ací , i no passa res. Be si que passa , maleïts tots, amb un somriure , i es que hi han coses que fan que un sia més feliç avui que ahir. Hi han sms que et fan somriure i altres que et fiquen humida la mirada , hi ha gent que saps que et somriu , GRACIES. Hi ha gent que et crida i que saps que s'ha preocupat per tu , per buscar el teu somriure , i el troba ... i hi ha gent que es capaç de dir-te-ho en persona , considerar que ha sigut molt fugaç i cridar-te per a refermar-lo , GRACIES MESTRE. Finalment hi ha gent que saps que t'estima un grau més i t'ho demostra , a la seua manera , això si , però ja ens coneixem ... i fan que jo els estime un poquet més , en cas de que puga.
Tot açò et mostra les constel·lacions que hi han al voltant de l'univers que es un. I com m'han dit avui , pots mossegar tranquil·lament l'horitzó per a trencar la maleïda línia continua que el descriu. Així ho farem !!! Gracies a tots , i un vos estime , cadascú ja sap quant i com . Bona nit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Solo es una señal más...
Poetas, no perdamos el tiempo, trabajemos,
que al corazón le llega poca sangre.
un beso!
que bien te sienta la madurez pardiez!! :D
te quiero perra...
felicidades
Madur...que ?? Nunca dejaré de ser un niño , y espero que tu hagas lo mismo. Viva el club de El Principito y Peter Pan !!! ;).
Publica un comentari a l'entrada