sona música ...

Per sort , a la vida les coses no son blanques o negres. Però hi ha que tindre els ulls i sobretot la ment per a vorer certes coses, valor per a tastar-les i gust per a jugar amb elles. I si som capaços de fer-ho, a més de ser més complets, possiblement serem més feliços.
El problema es que de vegades un ix ferit al jugar-se-la , surt rebotat amb la mateixa força amb la que entra al colp, però les ferides cicatritzen, les blaures passen i el dolor ens fa més forts a la llarga.
Les ferides , independentment de la seua gravetat poden sanar avanç o desprès, millor o pitjor, amb o sense medicina, be açò últim es més discutible, doncs es poden entendre moltes cosses per medicina :). La qüestió es que si un vol, sana.
El pensament es que no hi ha que tindre por, hi ha que fer, jugar, arriscar, experimentar, tastar ... i no perdre mai la por, que es la que finalment ens arrela a la vida. Si aconseguim un equilibri viurem més, serem més i sobretot contarem millor contes. I qui vulga escoltar un conte que s'arrime i es fique les orelles de xiquet, i si ja no pots, potser es perquè has perdut massa temps.

Una Aurora Boreal , el meu proper projecte. Qui s'apunta??