bull el brou

A la foscor bull el brou , durant hores l'aigua a poc foc va desfent la carn , entrant dins dels seus racons més secrets i traient la essència, el ale de vida que en un moment va fer que aquesta menejara una cuixa. La cuina a foc lent, el brou saborós, quant més temps estripant al objecte millor. L'aigua bullit entra per els orificis , crema orelles , nas , boca i baixa cap al interior , crema, ataca i va xuclant primer la vida i després la resta. No ens volem ficar mai allà dins , ho veiem de lluny i pensem que es una bogeria, però un dia estem amb el cap dins i fins i tot no volem sortir. Crema, però penses que lluitant resistiràs primer i canviaràs allò després. Crema, però la lluita te sentit (o no) , crema i al final t'escaldes. Crema i es dur eixir. Però ho tornaria a repetir, doncs el brou cuinat a foc lent es el més saborós, el que millor alimenta i al final, quan el prens a una vesprada freda de desembre reconforta com no res més ho pot fer. Avui classe de cuina, demà ja vorem. Cuideu-se i Salut !.