
dimarts, de novembre 25, 2008
dijous, d’agost 07, 2008
El GRAN col·lisionador d'Hadrons
Que es açò? Doncs així explicat a tota ostia be a ser un aparell que accelera partícules , el tema es que col·lisionarà protons (un tipus d'hadró) en compte d'electrons i positrons (leptons) com els que funcionen ara.
Per a que? La idea es trobar una partícula màsica coneguda com el bosó de Higgs. Tot açò per a intentar explicar com la resta de partícules elementals guanyen la massa com explica la teoria de la relativitat especial.
I a mi que? Doncs la gracia es que hi ha una teoria catastrofista que defenen un tal Walter Wagner i Luis Sancho que diu que al ficar-se en marxa el LHC pot ser que comence un proces que pot provocar la destrucció de la terra i potser de l'univers sencer. En Teoria no hi ha cap model matemàtic que sustente açò , però quantes vegades s'han demostrat cosses matematicament després d'estar 100 anys treballant amb elles?? El tema es que segons aquests dos pot passar...
- La creació d'un forat negre inestable
- La creació de matèria exòtica super-massiva, tan estable com la matèria ordinària.
- La creació de monopols magnètics (prevists a la teoria de la relativitat) que poden catalitzar el decaïment del protó.
- L'activació de la transició a un estat de buit quàntic.
I ja a aquest punt et preguntaràs, que collons em dius tio???, si tu sempre has passat de teories catastrofistes i mig(o del tot) et rius de la revista "enigmas" i similars. Doncs açò ve a que si arriba la fi del mon, jo estic ben tranquil, perquè estime a la xiqueta en qui m'agradaria estar si passa res d'açò. I espere estar dormint amb ella el divendres a mitjanit encara que em toque alçar-me a les 6 del matí. Un beset Edelweiss !!!.
dissabte, de juny 21, 2008
Una de música ...
Ekthomb.
No Relax.
dijous, de juny 19, 2008
soc rosa ...

dimarts, de juny 10, 2008
Potser ...

Potser només ets l'ombra rient i fugitiva
d'un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t'he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.
No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;
fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.
Carles Riba, del Primer Llibre Estances
No fa molt que m'he trobat amb Carles Riba. No es una poesia fàcil. De fet no es la poesia que jo podria dir que es el meu rotllo, però te un no se que, que m'ha fet llegir més d'ell. Aquest poema es el poema 7 del primer Llibre d'Estances. Gaudiu-lo.
dilluns, de juny 09, 2008
El circ dels miserables

Tinc la cara torta. La torta cara en una barreja de indefensió. Les mans lligades sense cap corda i el cor, que deuria estar al pit, a la ma. No se com 12 hores poden ser tan eternes com efímeres i plenar el carrer d'aigua fins a dalt. No se com fer per a trobar eixa confiança, pense que amb una mirada deuria bastar.
Jo mentre mastegaré les meues dents.
dimarts, de juny 03, 2008
Avui tinc el dia del JA! ,que per que?? Doncs perquè he anant botant d'un a altra i la gent pensa que sempre hi ha més. Que? Com? , ah no, estic parlant de feina !!!, i del meu mòbil, que avui ha tret fum. I parlant de fum, el que realment m'indigna ultimament es la publicitat d'empreses que contaminen un ou , Endesa , Repsol, Iberdrola, ... i que estan fent anuncis d'aquells de no dir res amb un missatge com amagat però evident, per a que els inútils d'aquest costat llegim entre línies, que resumint diuen que volen un mon millor, més verd, més bonic, la ostia en verso i la xaranga de Benifarfuig a ple pulmó. Però com son empreses que contaminen la ostia, doncs això, no diuen res més, fiquen el logo a la fi del anunci, continuen contaminant com ningú i damunt veus un mig somriure al que tens al costat veient l'anunci i pensant que els de endesa son la polla en verso i que que bonic.
En resum: BORREGOS , som tots uns BORREGOS.
Per a qui no li quede clar, encara que penses que eres diferent, i que potser millor que la resta, mira al teu voltant, perquè també eres un maleït BORREGO. Encara que potser eres més conscient, qui sap?.
dissabte, de maig 24, 2008

De vegades vaig i em pegue contra una pared , que sembla infinitament alta i infinitament ampla. No ho entenc però esta, ha aparegut de sobte. La meua resposta es assentar-me davant i mirar-la per a vorer si puc entendre el seu enigma. A aquestes hores continue donant-li voltes però no ho veig. Que passa?? Que collons passa??. Ara per ara , no tinc ni idea. I ací estic, amb el mateix rictus serio que quan ha aparegut, intentant desxifrar el enigma de la pared.
Actualització: Però hi han murs que desapareixen, o son imaginaris o realment mai han estat. I darrere pots trobar la mar o el somriure més bonic del mon.
dimarts, de maig 20, 2008
xarrar

Açò es un comentari per a comentar un comentari. O potser dos. El primer es per a dir-te a TU, que hola i que un beset. El segon es que comente per un comentari que m'han fet, potser has sigut TU. I el tercer no te res a vorer amb TU, més be amb el mon envoltat amb celofan i un llaç dalt, que hi ha gent que es pensa que bamba per enlloc i no se'n adonen que la vida d'un es seua, i que interferir en la de la resta no els va a fer més feliços, més be tot el contrari, per molt que en aquell moment tinguen el regust ametllat de la traïció a la boca.
dissabte, d’abril 12, 2008
dimecres, de març 12, 2008
Vigília

Et vigila l'ull des de la branca del arbre proper. Primavera que arriba amb un mant groc que tot cobrix, que entra per la finestra fins a sepultar-me baix dels meus llençols mentre emplene els pulmons. Primavera amb violència que arriba suau de sobte, que no saps fins que la tens al damunt. Primavera amb els primers pits al aire de la temporada. Primavera a València. Llum blanca i neta com en altre lloc.
I jo perdut al mig del no res, semble cec i mut , sord i coix. arribe tard, me'n adone tard. Continue dormint baix dels llençols, potser encara somnie. Potser estic en aquest moment tan dolç que hi ha entre la son i el despertar, aquest impass en el que ni som ni deixem de ser, en el que barregem realitat i somnis. En el que quan vols adonar-te, sembla que ja ha passat tot.
-... --- -. .--- --- ..- .-. .--. .-. .. -. - . -- .--. ...
dissabte, de febrer 23, 2008
TRES
Era pura trigristeça tigrerifica trastointestigrenal....
ekthomb !!
diumenge, de febrer 10, 2008
"He visto un lindo gatito ..."
Brutal , no?. El més increïble es que l'altre que hi ha per aquí si que es salvatge del tot. Molt tendret i bonic, a que si?.
P.D.:M'agradaria saber que va passar quan van tornar uns anys desprès i el gatet ja tenia manada pròpia.
dijous, de febrer 07, 2008
Incondicional
Com diria el meu amic 'Melchor el Dubaiti' (perquè ara es de Duabi si o si ... ) - Joder tio , joder , jodeeer ... -
P.D.: Que faig jo ací sense puta idea d'anglès, si qui no volia anar no te ni puta idea de francès. Continue pensant que tens molta sort !!!! Passa-ho be.
dimarts, de gener 29, 2008
Al asfalt


ETS UN SOL
Ets un sol. Sempre vas abocant dia.
Font ets de cel que despertes abril
amb el teu peu, la nata més subtil
del camí que s'estrella quan te guia.
¿Quin aire amarg, quin so de gelosia
tens tu, que, tot vessant, mansa i humil,
si et vull beure de llamp uses l'estil,
deixant-me als llavis set penjada, impia?
Per tu me lladra el cor un lamentable
crit negre, com una aigua amortallable.
Líquid lladrar amb passió de cel!
I tot jo mor en soledat obscura.
I a tu et pugen abrils, oh, criatura
capaç de convertir un lladruc en bel.
Blai Bonet
(D'Entre el coral i l'espiga, 1952)
dilluns, de gener 28, 2008
dissabte, de gener 26, 2008
dijous, de gener 17, 2008
dissabte, de gener 12, 2008
malaltia

Era una nova malaltia que venia del sud i del oest, penetrava de sobte, inesperada i agressiva, causant el caos, el desordre i l'alteració sensorial. Malaltia que torna boig, per tots els fronts, més de 2000km de front per a una invasió a la desesperada. Les onades penetren i van fent-se amb tot, sense miraments, ni compassió. Jo espere assegut a terra la confirmació. El horror barrejat amb el sabor de la sang a la boca em fan vindre les primeres arcades. No es una batalla, ni podem parlar de guerra, més be es la desesperació que porta a la sang a bombejar més fort, a causar problemes, a alçar-se una vegada que els genolls han estat a un mil·limetro de tocar terra. A respondre amb fúria, ara, que fins i tot sembla tard. Mai trobarem culpable, ni ens aproparem, però al final, tots sabem que lluitem per el mateix... per una llibertat somniada. Això si, la llibertat es diferent per a cada un, pese a que en moments determinats grans masses humanes lluiten per un tipus de llibertat determinat,i... jo afegisc relatiu... però tornat al tema, la llibertat es inherent a un mateix, cadascú te la seua pròpia e intransferible. Perquè ets lliure quan vius com vols, no com deuries.
Corol·lari : i SI , si un es més feliç encadenat, es lliure de elegir-ho com a la seua llibertat.
diumenge, de gener 06, 2008
Curt de Nadal
dimarts, de gener 01, 2008
Efímer

I el geògraf va obrir el seu registre i va fer punta al llapis. Els relats dels exploradors, primer s'apunten amb llapis. Per escriure'ls amb tinta s'espera que l'explorador hagi portat proves.
-I doncs? - va interrogar el geògraf
Oh! - va dir el petit príncep -, no es gaire interessant, és molt petit. tinc tres volcans. Dos volcans en activitat i un volcà apagat. Però no se sap mai.
-No se sap mai - va dir el geògraf.
-També tinc una flor.
-No apuntem les flors - va dir el geògraf.
-Per que no!? És el més bonic!
-Perquè les flors son efímeres.
-Que vol dir efímer?
-Les geografies - va dir el geògraf- , son els llibres més preciosos de tots els llibres. No passen mai de moda. És molt estrany que una muntanya canviï de lloc. És molt estrany que un oceà es quedi sense aigua. Nosaltres escrivim coses eternes.
-Però els volcans apagats es poden despertar - va interrompre el petit príncep-. Que vol dir efímer?
-Que els volcans estiguin apagats o que estiguin encesos ens és igual - va dir el geògraf -. Per a nosaltres el que compta és la muntanya. Aquesta no canvia.
-Però què vol dir "efímer"? - va repetir el petit príncep, que no havia renunciat mai de la vida a cap pregunta un cop l'havia feta-
-Vol dir "que l'amenaça una desaparició propera".
-A la meva flor l'amenaça una desaparició propera?
-Es clar.
"La meva flor és efímera - es va dir el petit príncep -,només te quatre espines per defensar-se del món! I jo l'he deixada tota sola a casa!"
Aquest va ser el primer moment de recança que va tenir. Però es va tornar a animar:
- Què m'aconselleu que vagi a visitar? - va preguntar.
-El planeta Terra - li va respondre el geògraf -. Té bona reputació...
I el petit príncep se'n va anar pensant en la seva flor.