Açò es un comentari per a comentar un comentari. O potser dos. El primer es per a dir-te a TU, que hola i que un beset. El segon es que comente per un comentari que m'han fet, potser has sigut TU. I el tercer no te res a vorer amb TU, més be amb el mon envoltat amb celofan i un llaç dalt, que hi ha gent que es pensa que bamba per enlloc i no se'n adonen que la vida d'un es seua, i que interferir en la de la resta no els va a fer més feliços, més be tot el contrari, per molt que en aquell moment tinguen el regust ametllat de la traïció a la boca.
dimarts, de maig 20, 2008
xarrar
Açò es un comentari per a comentar un comentari. O potser dos. El primer es per a dir-te a TU, que hola i que un beset. El segon es que comente per un comentari que m'han fet, potser has sigut TU. I el tercer no te res a vorer amb TU, més be amb el mon envoltat amb celofan i un llaç dalt, que hi ha gent que es pensa que bamba per enlloc i no se'n adonen que la vida d'un es seua, i que interferir en la de la resta no els va a fer més feliços, més be tot el contrari, per molt que en aquell moment tinguen el regust ametllat de la traïció a la boca.
dissabte, d’abril 12, 2008
dimecres, de març 12, 2008
Vigília

Et vigila l'ull des de la branca del arbre proper. Primavera que arriba amb un mant groc que tot cobrix, que entra per la finestra fins a sepultar-me baix dels meus llençols mentre emplene els pulmons. Primavera amb violència que arriba suau de sobte, que no saps fins que la tens al damunt. Primavera amb els primers pits al aire de la temporada. Primavera a València. Llum blanca i neta com en altre lloc.
I jo perdut al mig del no res, semble cec i mut , sord i coix. arribe tard, me'n adone tard. Continue dormint baix dels llençols, potser encara somnie. Potser estic en aquest moment tan dolç que hi ha entre la son i el despertar, aquest impass en el que ni som ni deixem de ser, en el que barregem realitat i somnis. En el que quan vols adonar-te, sembla que ja ha passat tot.
-... --- -. .--- --- ..- .-. .--. .-. .. -. - . -- .--. ...
dissabte, de febrer 23, 2008
TRES
Com era el blat que menjaven els tres tristes tigres?
Era pura trigristeça tigrerifica trastointestigrenal....
ekthomb !!
Era pura trigristeça tigrerifica trastointestigrenal....
ekthomb !!
diumenge, de febrer 10, 2008
"He visto un lindo gatito ..."
Dos tipos crien un cadell lleó des de que es merunet fins a que es pot valdre per si mateix, i l'amollen a la sabana. Un any desprès s'apropen per a vorer com li va al seu "fill" i el que passa es açò ... (ara li tens que donar al play).
Brutal , no?. El més increïble es que l'altre que hi ha per aquí si que es salvatge del tot. Molt tendret i bonic, a que si?.
P.D.:M'agradaria saber que va passar quan van tornar uns anys desprès i el gatet ja tenia manada pròpia.
Brutal , no?. El més increïble es que l'altre que hi ha per aquí si que es salvatge del tot. Molt tendret i bonic, a que si?.
P.D.:M'agradaria saber que va passar quan van tornar uns anys desprès i el gatet ja tenia manada pròpia.
dijous, de febrer 07, 2008
Incondicional
Declare el meu amor incondicional a Pink Floyd. I encara que aquesta no es ni la que pense millor ni la que més m'agrada, si que significa molt.
Com diria el meu amic 'Melchor el Dubaiti' (perquè ara es de Duabi si o si ... ) - Joder tio , joder , jodeeer ... -
Com diria el meu amic 'Melchor el Dubaiti' (perquè ara es de Duabi si o si ... ) - Joder tio , joder , jodeeer ... -
P.D.: Que faig jo ací sense puta idea d'anglès, si qui no volia anar no te ni puta idea de francès. Continue pensant que tens molta sort !!!! Passa-ho be.
dimarts, de gener 29, 2008
Al asfalt

ETS UN SOL
Ets un sol. Sempre vas abocant dia.
Font ets de cel que despertes abril
amb el teu peu, la nata més subtil
del camí que s'estrella quan te guia.
¿Quin aire amarg, quin so de gelosia
tens tu, que, tot vessant, mansa i humil,
si et vull beure de llamp uses l'estil,
deixant-me als llavis set penjada, impia?
Per tu me lladra el cor un lamentable
crit negre, com una aigua amortallable.
Líquid lladrar amb passió de cel!
I tot jo mor en soledat obscura.
I a tu et pugen abrils, oh, criatura
capaç de convertir un lladruc en bel.
Blai Bonet
(D'Entre el coral i l'espiga, 1952)
dilluns, de gener 28, 2008
dissabte, de gener 26, 2008
dijous, de gener 17, 2008
dissabte, de gener 12, 2008
malaltia

Era una nova malaltia que venia del sud i del oest, penetrava de sobte, inesperada i agressiva, causant el caos, el desordre i l'alteració sensorial. Malaltia que torna boig, per tots els fronts, més de 2000km de front per a una invasió a la desesperada. Les onades penetren i van fent-se amb tot, sense miraments, ni compassió. Jo espere assegut a terra la confirmació. El horror barrejat amb el sabor de la sang a la boca em fan vindre les primeres arcades. No es una batalla, ni podem parlar de guerra, més be es la desesperació que porta a la sang a bombejar més fort, a causar problemes, a alçar-se una vegada que els genolls han estat a un mil·limetro de tocar terra. A respondre amb fúria, ara, que fins i tot sembla tard. Mai trobarem culpable, ni ens aproparem, però al final, tots sabem que lluitem per el mateix... per una llibertat somniada. Això si, la llibertat es diferent per a cada un, pese a que en moments determinats grans masses humanes lluiten per un tipus de llibertat determinat,i... jo afegisc relatiu... però tornat al tema, la llibertat es inherent a un mateix, cadascú te la seua pròpia e intransferible. Perquè ets lliure quan vius com vols, no com deuries.
Corol·lari : i SI , si un es més feliç encadenat, es lliure de elegir-ho com a la seua llibertat.
diumenge, de gener 06, 2008
Curt de Nadal
Ja tenim el nou curt , el curt de nadal. Son 9 minuts de metratge , però una feinada. Això si, un fart de riure, de viure, de gaudir. Gracies per açò companys!!!. Es el que es i no més. Som el que som , i poc més. Així que no val entrar a lo que no hem fet , si no al que si hem fet. I que vos agrade!!!.
P.D.: Ja se que jo sone molt raro , però son exigencies del guió...
dimarts, de gener 01, 2008
Efímer

I el geògraf va obrir el seu registre i va fer punta al llapis. Els relats dels exploradors, primer s'apunten amb llapis. Per escriure'ls amb tinta s'espera que l'explorador hagi portat proves.
-I doncs? - va interrogar el geògraf
Oh! - va dir el petit príncep -, no es gaire interessant, és molt petit. tinc tres volcans. Dos volcans en activitat i un volcà apagat. Però no se sap mai.
-No se sap mai - va dir el geògraf.
-També tinc una flor.
-No apuntem les flors - va dir el geògraf.
-Per que no!? És el més bonic!
-Perquè les flors son efímeres.
-Que vol dir efímer?
-Les geografies - va dir el geògraf- , son els llibres més preciosos de tots els llibres. No passen mai de moda. És molt estrany que una muntanya canviï de lloc. És molt estrany que un oceà es quedi sense aigua. Nosaltres escrivim coses eternes.
-Però els volcans apagats es poden despertar - va interrompre el petit príncep-. Que vol dir efímer?
-Que els volcans estiguin apagats o que estiguin encesos ens és igual - va dir el geògraf -. Per a nosaltres el que compta és la muntanya. Aquesta no canvia.
-Però què vol dir "efímer"? - va repetir el petit príncep, que no havia renunciat mai de la vida a cap pregunta un cop l'havia feta-
-Vol dir "que l'amenaça una desaparició propera".
-A la meva flor l'amenaça una desaparició propera?
-Es clar.
"La meva flor és efímera - es va dir el petit príncep -,només te quatre espines per defensar-se del món! I jo l'he deixada tota sola a casa!"
Aquest va ser el primer moment de recança que va tenir. Però es va tornar a animar:
- Què m'aconselleu que vagi a visitar? - va preguntar.
-El planeta Terra - li va respondre el geògraf -. Té bona reputació...
I el petit príncep se'n va anar pensant en la seva flor.
dilluns, de desembre 31, 2007
Açó s'acaba ...
Retirada rere retirada , fugir del roig per a acabar al blau. I a casa.
Millor 2008 companys !!!
Millor 2008 companys !!!
divendres, de desembre 28, 2007
Owned
Que cony significa 'owned'?. doncs sencillament quant la cagues i queda enregistrat en vídeo. Com a mostra un botó. Un nano puja a un armari , i crida a la seua germana per a donar-li un esglai , la resta al vídeo ...
Owned
Owned
dilluns, de desembre 24, 2007
Horitzontal
Horitzontal , pla , lineal , recte com un regle i prop de la Mar. Dessagnant els dies com qui tria les volutes del fum del fumerol , seleccionant els minuts i apreciant els segons més delicats. El temps es just , passa igual per a un ric que per a un pobre , per a un pensador o un pagès. El temps es injust en la mida en que ens consumix, amb la mirada enrere, torta, que ens diu sempre massa tard com i quan l'hem perdut i en quin moment no el varem saber perdre. Temps que ens travessa ens envolta i puja cap al cel horitzontalment , sempre a les butxaques a l'abast de la ma, sempre tan aprop que no el podem agafar.
El cap de setmana es va acomiadar Susurros - Victor de Sujeto K. Vaig fer un vídeo amb el mòbil. Vos el enllace. Justament jo recordava que Victor va ser la primera persona que em va confiar un instrument musical. Un baix Yamaha amb un contrapés a la pala. En aquell moment no vaig saber aprofitar el regal. Potser ara ...
El cap de setmana es va acomiadar Susurros - Victor de Sujeto K. Vaig fer un vídeo amb el mòbil. Vos el enllace. Justament jo recordava que Victor va ser la primera persona que em va confiar un instrument musical. Un baix Yamaha amb un contrapés a la pala. En aquell moment no vaig saber aprofitar el regal. Potser ara ...
Resujetokate.
I per a tancar una curiositat , el amic Johnny Lee Chung fent de les seues amb una Wii. El vídeo està en anglès, però no es molt complicat. En tot cas si no l'entens paciència , doncs val la pena vorer-lo tot i perdre quatre minuts i mig del teu temps doncs el tio ho mereix.
Wii 3D. Thanks for watching.
Wii 3D. Thanks for watching.
dijous, de desembre 13, 2007
bull el brou
A la foscor bull el brou , durant hores l'aigua a poc foc va desfent la carn , entrant dins dels seus racons més secrets i traient la essència, el ale de vida que en un moment va fer que aquesta menejara una cuixa. La cuina a foc lent, el brou saborós, quant més temps estripant al objecte millor. L'aigua bullit entra per els orificis , crema orelles , nas , boca i baixa cap al interior , crema, ataca i va xuclant primer la vida i després la resta. No ens volem ficar mai allà dins , ho veiem de lluny i pensem que es una bogeria, però un dia estem amb el cap dins i fins i tot no volem sortir. Crema, però penses que lluitant resistiràs primer i canviaràs allò després. Crema, però la lluita te sentit (o no) , crema i al final t'escaldes. Crema i es dur eixir. Però ho tornaria a repetir, doncs el brou cuinat a foc lent es el més saborós, el que millor alimenta i al final, quan el prens a una vesprada freda de desembre reconforta com no res més ho pot fer. Avui classe de cuina, demà ja vorem. Cuideu-se i Salut !.
dilluns, de desembre 10, 2007
01110100 01100001 01101110 01110100 00100000 01110100 00100111 01100101 01110011 01110100 01101001 01101101 01100001 01110110 01100001 00100000 001011
01100110 01100001 01101001 01100111 00100000 01100100 01100101 00100000 01101101 01100101 01101110 01111001 01110011 00100000 00101100 00100000 01101001 00100000 01101110 01101111 00100000 01110000 01110101 01100011 00100000 01100110 01100101 01110010 00100000 01110010 01100101 01110011 00101110 00100000 01000001 01110100 01100001 01100011 00100000 01100100 01100101 00100000 01110010 01100101 01100001 01101100 01101001 01110100 01100001 01110100 00101110 00100000 01001010 01100001 00100000 01101110 01101111 00100000 01101000 01101001 00100000 01101000 01100001 00100000 01110010 01100101 01110011 00100000 01101101 11101001 01110011 00100000 01100101 01101110 01101100 01101100 01100001 00100000 01100100 01100101 01101100 01110011 00100000 01100101 01110011 01110100 01100101 01101100 01110011 00101110 00100000 01000010 01110101 01101001 01110100 00101110 00100000 01010000 01101111 01110100 01110011 01100101 01110010 00100000 01110001 01110101 01100101 01100100 01100001 01110010 01100001 00100000 01101110 01100101 01110100 00100000 01110000 01100101 01110010 01101111 00100000 01100001 01110010 01100001 00100000 01100101 01110011 00100000 01100010 01110010 01110101 01110100 00101110 00100000 01001000 01100101 00100000 01110000 01100001 01110100 01101001 01110100 00101110 00100000 01001110 01101111 00100000 01110011 01100101 00100000 01110011 01101001 00100000 01110000 01101111 01100100 01110010 01100101 00100000 01110000 01100101 01110010 01100100 01101111 01101110 01100001 01110010 00100000 01100001 01101100 01100111 01110101 01101110 00100000 01100100 01101001 01100001 00101110 00100000 01001101 00100111 01100101 01101110 00100000 01110110 01100001 01101001 01100111 00100000 00101100 00100000 01101001 00100000 01110000 01100101 01101110 01110011 01100101 00100000 01110001 01110101 01100101 00100000 01100001 01110010 01100001 00100000 01110011 01101001 00100000 01110001 01110101 01100101 00100000 01100101 01110011 00100000 01100100 01100101 01100110 01101001 01101110 01101001 01110100 01101001 01110101 00101100 00100000 01000101 01110011 01110000 01100101 01110010 01100101 00100000 01110001 01110101 01100101 00100000 01110011 01101001 01100111 01100001 00100000 01100100 01100101 01100110 01101001 01101110 01101001 01110100 01101001 01110101 00101100 00100000 01001010 01100001 00100000 01101110 01101111 00100000 01101000 01101001 00100000 01101000 01100001 00100000 01100110 01110101 01110100 01110101 01110010 00100000 01100001 01101000 01101001 00101110
dimarts, de desembre 04, 2007
sona música ...
Per sort , a la vida les coses no son blanques o negres. Però hi ha que tindre els ulls i sobretot la ment per a vorer certes coses, valor per a tastar-les i gust per a jugar amb elles. I si som capaços de fer-ho, a més de ser més complets, possiblement serem més feliços.
El problema es que de vegades un ix ferit al jugar-se-la , surt rebotat amb la mateixa força amb la que entra al colp, però les ferides cicatritzen, les blaures passen i el dolor ens fa més forts a la llarga.
Les ferides , independentment de la seua gravetat poden sanar avanç o desprès, millor o pitjor, amb o sense medicina, be açò últim es més discutible, doncs es poden entendre moltes cosses per medicina :). La qüestió es que si un vol, sana.
El pensament es que no hi ha que tindre por, hi ha que fer, jugar, arriscar, experimentar, tastar ... i no perdre mai la por, que es la que finalment ens arrela a la vida. Si aconseguim un equilibri viurem més, serem més i sobretot contarem millor contes. I qui vulga escoltar un conte que s'arrime i es fique les orelles de xiquet, i si ja no pots, potser es perquè has perdut massa temps.
El problema es que de vegades un ix ferit al jugar-se-la , surt rebotat amb la mateixa força amb la que entra al colp, però les ferides cicatritzen, les blaures passen i el dolor ens fa més forts a la llarga.
Les ferides , independentment de la seua gravetat poden sanar avanç o desprès, millor o pitjor, amb o sense medicina, be açò últim es més discutible, doncs es poden entendre moltes cosses per medicina :). La qüestió es que si un vol, sana.
El pensament es que no hi ha que tindre por, hi ha que fer, jugar, arriscar, experimentar, tastar ... i no perdre mai la por, que es la que finalment ens arrela a la vida. Si aconseguim un equilibri viurem més, serem més i sobretot contarem millor contes. I qui vulga escoltar un conte que s'arrime i es fique les orelles de xiquet, i si ja no pots, potser es perquè has perdut massa temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


