Passar pàgina

F. Chopin: Estudi en mi major, op. 10 nº 3 ''Tristesse''

Jo soc, tinc el cor patit. Algú s'en va emportar els meus somriures i un milió de bessos, només va deixar tristesa als meus ulls. Avui una cicatriu, encara tendra i Chopin dibuixant sentiments al aire. Em sembla que he tornat a trobar les meues ales...

Avui. Matinada.

Ets el meu sol i els meus estels. La meua lluna i el calor al meu pit. I soc aci. Al teu costat.

Avui II

Tingues molta cura.
Més val que no plores.

Avui

Avui soc al carrer, fa fred. Ets asseguda al mig de la vorera. No se com, però t'has fet amb una cadira. Es màgia ??. Torne a mirar després de fregar-me els ulls i continues allà. Potser es cert que ets màgica. Potser jo estic una mica boig. Però tot plegat m'agrada. Potser estic boig.

Ahir

Va ser un 15 de maig, el dia va amaneïxer net i blau , amb un sol brillant que primer va pujar i després va minvar fins amagar-se sense far cap estrany, era un bon dia. Per mi no. Aquell dia vas dir que prou de patir, que la cosa ja no tenia sentit, i vas partir, sense fer soroll, al mig de la nit, per no fer rebombori. Encara em bloquege només de pensar-ho i els ulls volen tancar-se , i els dits es crispen i no volen continuar. Fa mal. Més de sis mesos i no soc capaç de fer. Aquell dia vaig morir un poc, vaig patir un prou, vaig pedre un troç de la meua anima. Sempre recordaré aquell cel blau. Sempre recordaré aquells ulls que tant m'estimaven.

Demà.

No tinc paraules per a descriure la boca del meu estomac i per això he fet un vídeo. Jo soc la clau anglesa. No puc dir res més. Be, si, si faig el que considere coherent, per que estic tan trist???. Incertesa. No tinc més paraules. Mireu el vídeo.

Clau Anglesa

Si hi ha cap dubte ja sabeu on adreçar-vos. No?.

Que li passa a CalçotetMan??

Acompanyat?

Esglaiat?

No!!! enamorat!!!

P.D.: Si veus qualsevol paregut amb SpiderMan ... Es que estàs malalt !!!

El GRAN col·lisionador d'Hadrons

No , no es el motor del Falcó Mil·lenari.

Divendres , el vuit d'agost del 2008 , 08/08/08 a les 00:00 es fa el primer test al LHC , el Gran Col·lisionador d'Hadrons.
Que es açò? Doncs així explicat a tota ostia be a ser un aparell que accelera partícules , el tema es que col·lisionarà protons (un tipus d'hadró) en compte d'electrons i positrons (leptons) com els que funcionen ara.
Per a que? La idea es trobar una partícula màsica coneguda com el bosó de Higgs. Tot açò per a intentar explicar com la resta de partícules elementals guanyen la massa com explica la teoria de la relativitat especial.
I a mi que? Doncs la gracia es que hi ha una teoria catastrofista que defenen un tal Walter Wagner i Luis Sancho que diu que al ficar-se en marxa el LHC pot ser que comence un proces que pot provocar la destrucció de la terra i potser de l'univers sencer. En Teoria no hi ha cap model matemàtic que sustente açò , però quantes vegades s'han demostrat cosses matematicament després d'estar 100 anys treballant amb elles?? El tema es que segons aquests dos pot passar...

• La creació d'un forat negre inestable
• La creació de matèria exòtica super-massiva, tan estable com la matèria ordinària.
• La creació de monopols magnètics (prevists a la teoria de la relativitat) que poden catalitzar el decaïment del protó.
  
• L'activació de la transició a un estat de buit quàntic.

I ja a aquest punt et preguntaràs, que collons em dius tio???, si tu sempre has passat de teories catastrofistes i mig(o del tot) et rius de la revista "enigmas" i similars. Doncs açò ve a que si arriba la fi del mon, jo estic ben tranquil, perquè estime a la xiqueta en qui m'agradaria estar si passa res d'açò. I espere estar dormint amb ella el divendres a mitjanit encara que em toque alçar-me a les 6 del matí. Un beset Edelweiss !!!.

Una de música ...

L'altre dia vaig estar al MassaRock que es fa tots els anys per aquestes dates. Tant l'any passat com enguany a la sala Fussion. Be enguany jo l'he vist un poc gelat respecte a l'any passat supose que tant per l'horari , oficialment començava a les 19:00 com per el cartell, que tenia una qualitat acceptable però desconeguda en els grups menys importants. Ací van tres vídeos del festival. Falta un de InMute però no ha eixit be ...

Moche.



Ekthomb.


No Relax.

soc rosa ...

Ja se que es volar, ja he entrat al club dels que s'han caigut, se quin sabor te l'asfalt i el que es la depilació per abrasió. Se quina es la sensació de passar volant i pegant volantins entre coxes i quin color te la por d'un instant. Se el que es alçar-ce de terra d'un bot per a vorer com has deixat ferralla i sang disseminada per la carretera. Se el que es patir perquè saps que darrere de tu va algú que va a esglaiar-se més que ningú al voret. Ja m'han rentat amb un fregall la pell i m'han emplenat de benes. Però avui se que més de cinc persones amb moto van parar per ajudar-me, que un immigrant va ser qui va cridar la guàrdia civil i a una ambulància de seguida per a que vingueren a per mi. I sobretot se, que algú ha vingut a veurem amb tota la dificultat que se que comporta això, i que avui puc dir amb un somriure que soc ROSA. Gracies a tots els nomenats i sobretot, gracies peque!!!.

Potser ...

Potser només ets l'ombra rient i fugitiva

d'un desig obstinat a habitar dins la ment,

i t'he cenyit entorn amb carn de pensament

i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.

Amor, potser el suau sospirar que de tu

ve a mi, és tan sols la folla ressonança

d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,

ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.

No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;

fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí

serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,

-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.

Carles Riba, del Primer Llibre Estances

No fa molt que m'he trobat amb Carles Riba. No es una poesia fàcil. De fet no es la poesia que jo podria dir que es el meu rotllo, però te un no se que, que m'ha fet llegir més d'ell. Aquest poema es el poema 7 del primer Llibre d'Estances. Gaudiu-lo.

El circ dels miserables

Tinc la cara torta. La torta cara en una barreja de indefensió. Les mans lligades sense cap corda i el cor, que deuria estar al pit, a la ma. No se com 12 hores poden ser tan eternes com efímeres i plenar el carrer d'aigua fins a dalt. No se com fer per a trobar eixa confiança, pense que amb una mirada deuria bastar.
Jo mentre mastegaré les meues dents.

central tèrmica d'Endesa.

Avui tinc el dia del JA! ,que per que?? Doncs perquè he anant botant d'un a altra i la gent pensa que sempre hi ha més. Que? Com? , ah no, estic parlant de feina !!!, i del meu mòbil, que avui ha tret fum. I parlant de fum, el que realment m'indigna ultimament es la publicitat d'empreses que contaminen un ou , Endesa , Repsol, Iberdrola, ... i que estan fent anuncis d'aquells de no dir res amb un missatge com amagat però evident, per a que els inútils d'aquest costat llegim entre línies, que resumint diuen que volen un mon millor, més verd, més bonic, la ostia en verso i la xaranga de Benifarfuig a ple pulmó. Però com son empreses que contaminen la ostia, doncs això, no diuen res més, fiquen el logo a la fi del anunci, continuen contaminant com ningú i damunt veus un mig somriure al que tens al costat veient l'anunci i pensant que els de endesa son la polla en verso i que que bonic.

En resum: BORREGOS , som tots uns BORREGOS.

Per a qui no li quede clar, encara que penses que eres diferent, i que potser millor que la resta, mira al teu voltant, perquè també eres un maleït BORREGO. Encara que potser eres més conscient, qui sap?.

De vegades vaig i em pegue contra una pared , que sembla infinitament alta i infinitament ampla. No ho entenc però esta, ha aparegut de sobte. La meua resposta es assentar-me davant i mirar-la per a vorer si puc entendre el seu enigma. A aquestes hores continue donant-li voltes però no ho veig. Que passa?? Que collons passa??. Ara per ara , no tinc ni idea. I ací estic, amb el mateix rictus serio que quan ha aparegut, intentant desxifrar el enigma de la pared.

Actualització: Però hi han murs que desapareixen, o son imaginaris o realment mai han estat. I darrere pots trobar la mar o el somriure més bonic del mon.

xarrar

Açò es un comentari per a comentar un comentari. O potser dos. El primer es per a dir-te a TU, que hola i que un beset. El segon es que comente per un comentari que m'han fet, potser has sigut TU. I el tercer no te res a vorer amb TU, més be amb el mon envoltat amb celofan i un llaç dalt, que hi ha gent que es pensa que bamba per enlloc i no se'n adonen que la vida d'un es seua, i que interferir en la de la resta no els va a fer més feliços, més be tot el contrari, per molt que en aquell moment tinguen el regust ametllat de la traïció a la boca.

Oooops

He perdut el meu penjant del coll i estic trist. només puc dir VUIT!.

Vigília

Et vigila l'ull des de la branca del arbre proper. Primavera que arriba amb un mant groc que tot cobrix, que entra per la finestra fins a sepultar-me baix dels meus llençols mentre emplene els pulmons. Primavera amb violència que arriba suau de sobte, que no saps fins que la tens al damunt. Primavera amb els primers pits al aire de la temporada. Primavera a València. Llum blanca i neta com en altre lloc.
I jo perdut al mig del no res, semble cec i mut , sord i coix. arribe tard, me'n adone tard. Continue dormint baix dels llençols, potser encara somnie. Potser estic en aquest moment tan dolç que hi ha entre la son i el despertar, aquest impass en el que ni som ni deixem de ser, en el que barregem realitat i somnis. En el que quan vols adonar-te, sembla que ja ha passat tot.

-... --- -. .--- --- ..- .-. .--. .-. .. -. - . -- .--. ...

TRES

Com era el blat que menjaven els tres tristes tigres?

Era pura trigristeça tigrerifica trastointestigrenal....




ekthomb !!

"He visto un lindo gatito ..."

Dos tipos crien un cadell lleó des de que es merunet fins a que es pot valdre per si mateix, i l'amollen a la sabana. Un any desprès s'apropen per a vorer com li va al seu "fill" i el que passa es açò ... (ara li tens que donar al play).



Brutal , no?. El més increïble es que l'altre que hi ha per aquí si que es salvatge del tot. Molt tendret i bonic, a que si?.

P.D.:M'agradaria saber que va passar quan van tornar uns anys desprès i el gatet ja tenia manada pròpia.

Incondicional

Declare el meu amor incondicional a Pink Floyd. I encara que aquesta no es ni la que pense millor ni la que més m'agrada, si que significa molt.
Com diria el meu amic 'Melchor el Dubaiti' (perquè ara es de Duabi si o si ... ) - Joder tio , joder , jodeeer ... -

P.D.: Que faig jo ací sense puta idea d'anglès, si qui no volia anar no te ni puta idea de francès. Continue pensant que tens molta sort !!!! Passa-ho be.