Mon Punyeta
De vegades el vent bufa gelat , de costat i a més et pilla sense res d'abric , el mugrons es fiquen com a pedres , un apreta el cul tot el que pot , pero aixó no evita que tinga fred. Porte uns dies que sempre em pilla el vent amb el peu esquerre , incomode , sense capacitat per a reaccionar i clar , apretant el cul no anem a cap lloc.
Un dia perque et troves , de repent en un lloc que t'es alié , on no tens punt de repos i el més prop que tens a açó juga a tot el contrari , perque de repent la incomoditat es suprema i damunt s'et congelen les pilotes , resultat , desastre , mort per congelació.
Un altre dia , les coses no encaixen , el trencaclosques sembla no tindre cap peça que puga anar amb la que tu tens a la mà , et desesperes , pero sempre et queda la certidumbre de que es un trencaclosques i si no es avui , demà trovaras la maleïda peça. Resultat , hipotermia , pero fluixeta , de la que es cura amb un cola-cao.
El dia següent es més de tormenta repentina , et troves en mig d'un no saps que , fins i tot el vent no sap cap on va ni d'on ve i no para de canviar de direcció , i tu al mig , més que perdut , en una travesa de camins mirant cap a tots el costats amb cara de bobo i finalment tirant per on el teu nas et diu que sembla olorar a senglar rostit. Resultat , posible congelació , pot ser hi haura que amputar.
Un dia més , i torne'm a patir fred , pero per contrast , fred-calor , fred-calor , fred -calor. Resultat , el nas ple de mocs , mal menor i fins i tot somriure.
I finalment avui , matí de voltar , de pluja i fred , de carrer i oficines , i quan ja torne cap al cau , un despistat deixa el cotxe en mig d'un mal lloc , un camió passa , s'enganxa , tots parats , no pode'm moure , aprofite i deixant el coxe parat en mig del carrer puc fer una visita a un lloc proper , increible. Despres s'obliden de mi , per a plorar , i finalment dic adeu a un virus que no te nom , clavat a una nevera que be conec. Resultat , sembla que només tinc els peus un poquet gelats , no està mal , potser demà siga millor ...
Molts beset al tres , pq només tinc conciencia de vosaltres ací.I gracies per postejar Dorothy.
3 comentaris:
De los elementos de la Naturaleza, el viento es uno de los más caprichosos e inexplicables: tan pronto puede golpearte con una fuerza dolorosa, clavándose en tu piel como cuchillos afilados, como puede acariciarte suavemente la cara con una dulce brisa y es que, no es algo fácil de dominar; tal vez esa es la esencia pura del viento y por qué no, de la vida.
Lo mejor es que cierres los ojos, te dejes acariciar por sus soplidos, inspires profundamente tratando de olisquear cada uno de los sueños y recuerdos que lleva consigo y por supuesto, que dejes de apretar el culete, reacciones y disfrutes, coñeeeeeee!!!!, jajajaja.
Y desde aquí te mando un caluroso abrazo (de esos que no sé dar, jajajaja), un besito térmico y una cálida sonrisa, para ver si te descongelas un poquito. Y si hablamos del verdadero frío, también te mandaré una estufa, porque a tu socio lo tienes congelaoooo, pero en el sentido literal de la palabra, jajajaja.
Besets a tu també. De res per postejar, encantada: quant més blogs, més diversió, jejejeje i ja saps que jo sóc un poc “viciosilla” d’aixó ;-)
P.D.: Aunque hables de frío, congelación, hipotermia..... me sigue pareciendo cálido, jajajajajajajajajaja.
Acaso tú nunca aprietas el culo ;) ????. En todo caso tienes razón , lo mejor seria no hacerlo. Tu abrazo no me ha llegado , la próxima vez , a ver si lo mandas con acuse de recivo , y al menos vemos que es lo que pasa :).La sonrisa , si ha llegado , y no veas lo que bien que me ha venido , muchas gracias. Y muchos besos para ti.
P.D.: ¿Para que quieres 50 brocas?
Eeeeey, que no es el viento... son las orejas de Alex en movimiento!! :P
Ara en serio, no et queixes del vent i del fred que ja li ha costat aplegar enguany. I el fred de l'ànima es passa rapid, nomes tens que buscar el teu lloc. I em consta que estàs ben capacitat per a fer-ho. Una abraçada molt forta i molts besets per a tu tambe.
PD: Recibo es amb b, i no amb v. Estas llorquizant-te ;)
PPD: I tu dius que el meu blog es massa sentimental happy flower? No tens perdó :P.
Publica un comentari a l'entrada