divendres, d’abril 13, 2007

Contradicció


La fotografia es d'aquesta noticia. La he inclosa perquè es d'una plasticitat brutal. Tan terrible com hipnòtica.Gran foto.


Si , tens raó , soc una contradicció , visc al caos , en mig del no res i envoltat per tot. No se cap a on anar , però no pare de caminar , dubitatiu , avant , arrere , dreta , avant , esquerra , darrere ... no se el que volen les meues cames , les meues mans , els meus ulls , cada dia més cansats de intentar mirar més enllà i no veure ací. M'agrada que m'acaronen i mentre sentir les veritats que fustiguen la meua pell amb suavitat , Tinc el cor de vacances i el cervell en vaga , i la resta del cos perduda als corredors d'un edifici que de sobte , no coneixen. La ma esquerra diu Sol , i la dreta Lluna , una cama em demana encens i l'altra mirra , que ha sigut dels reis mags ???. I al final desperte i sempre la mateixa qüestió , si soc tan gos per afaitar-me la cara , que faré quan siga el cap?? I en eixa resposta , pot ser , tinc la solució.
Perquè no sempre es el mateix el que es vol , que el que es desitja.
I estan les pors per a confondre el que es te , el que es vol , i el que es desitja.
I tu , que vols? que desitges? i sobre tot , de que tens por?

1 comentari:

El marco de la puerta ha dit...

Tinc por dels racons oscurs, dels fantasmes, de que Becquer no existisca, de les mans mortes separades del cos, dels humans. Tinc por de lo que et vaig dir anit, molta, molta por.