Penses que eres el que el mon necessita
un ser indispensable , el correcte,
al menys així ho fas veure.
I fins i tot t'ho creus ,
i la culpa de tot sempre de la resta.
I no eres més que les restes d'un naufragi ,
d'un naufragi de naufragis ,
navegant per la mar amb la fusta pútrida
el velamen negre per l'odi,
i salitre menjan-te les entranyes ,
l'anima coberta de brea ...
i amb el vent sempre en contra.
Però no es el vent que t'esquiva,
es la teua anima que sempre gira ,
per a tindre excusa , la excusa , la gran excusa,
i poder clamar al cel que la vida es injusta.
Que les coses no som com deurien.
Així que estàs tu per endreçar-les.
si fa falta zitzània , no dubtes,
i apunyalar per l'esquena es quotidià.
El fi sempre justifica els mitjans ... .
Per a després anar plorant les penes
intentant donar la llàstima que tu provoques,
fent veure que eres un desgraciat.
Et desitjaria que mossegares la teua llengua ,
no fa falta , se que ho fas cada nit ,
que el rancor et consumeix a diari ,
i que al final , tot es paga . Tot.
2 comentaris:
Si et donara el mateix consell que em vas donar a mi en una situació pareguda i, per casualitat em feres cas, esclataria una guerra de ganivetades a través de les paraules que creueu d'ara en davant. Això no només fa mal al contrari, això tb et fa mal a tú. Vaig veure un doc l'altre día d'un fill que li deia a son pare assasinat durant la guerra "in"civil: Papa, prefiero que seas el asesinado que el asesino.
Això et dic, preferixc que sigues la victima (ja que no estás ferit de mort) que l'ejecutor.
T'estime.
Virü , açò es tot , no anirà més enllà. Però necessitava cridar , perquè com be saps , no es la primera vegada. I com diuen al "El jueves" , "que cada palo aguante su vela" , es a dir , que si algú s'ha ofès ,que sap on trobar-me per a parlar-ho tranquil·lament. Però ja saps que això no va a ser així ;).
Publica un comentari a l'entrada