dimarts, d’abril 10, 2007

D'un xiquet ...


Avui primer els deures ...

F A R E W E L L

1

DESDE el fondo de ti, y arrodillado,
un niño triste, como yo, nos mira.

Por esa vida que arderá en sus venas
tendrían que amarrarse nuestras vidas.

Por esas manos, hijas de tus manos,
tendrían que matar las manos mías.

Por sus ojos abiertos en la tierra
veré en los tuyos lágrimas un día.

2

YO NO lo quiero, Amada.

Para que nada nos amarre
que no nos una nada.

Ni la palabra que aromó tu boca,
ni lo que no dijeron las palabras.

Ni la fiesta de amor que no tuvimos,
ni tus sollozos junto a la ventana.

3

(AMO el amor de los marineros
que besan y se van.

Dejan una promesa.
No vuelven nunca más.

En cada puerto una mujer espera:
los marineros besan y se van.

Una noche se acuestan con la muerte
en el lecho del mar.

4

AMO el amor que se reparte
en besos, lecho y pan.

Amor que puede ser eterno
y puede ser fugaz.

Amor que quiere libertarse
para volver a amar.

Amor divinizado que se acerca
Amor divinizado que se va.)

5

YA NO se encantarán mis ojos en tus ojos,
ya no se endulzará junto a ti mi dolor.

Pero hacia donde vaya llevaré tu mirada
y hacia donde camines llevarás mi dolor.

Fui tuyo, fuiste mía. Qué más? Juntos hicimos
un recodo en la ruta donde el amor pasó.

Fui tuyo, fuiste mía. Tu serás del que te ame,
del que corte en tu huerto lo que he sembrado yo.

Yo me voy. Estoy triste: pero siempre estoy triste.
Vengo desde tus brazos. No sé hacia dónde voy.

...Desde tu corazón me dice adiós un niño.
Y yo le digo adiós.

Pablo Neruda

1. Em fa mal només de pensar-ho.
2. A sovint no hi res millor que el silenci de les paraules.
3. El desig no es sempre la realitat , i al final , tots ens gitem amb la mateixa.
4. En definitiva la eternitat es fugaç.
5. "...Desde tu corazón me dice adiós un niño.
Y yo le digo adiós." , res més que afegir.


Pense que eren molt difícils els deures d'avui , i potser no els he treballat com deuria , però millor deixe'm-ho així ;).


Molt be , anem per feina :
La interpretació que jo li done , evidencia o una gran covardia o simplement el desig de sentir d'una manera pura , amb tota la amplada de la paula. El fet , que em van recordar a una conversa de cervesa a la ma , es qui es l'autor , i be , potser , des de aquest prisma es pot arribar a la conclusió que , regirant molt , es un poema al mateix però no como a sentiment si no com a un rapte momentani.
El resum es que al mig d'un amor tan gran com el cel , apareix un xiquet , un xiquet al qual hi ha que estimar , fins i tot matar , però que desvirtua el sentiment pur del amor, que no hi haja res que obligue , que només haja amor i res més. Per això alava el amor pur , el que només es amor , i finalment s'acomiada d'ella i d'ell.

Com son deures refets no els he treballat massa tampoc , no m'ho tingueu en conte.


I ara la crònica :

Fa més del que voldria que no hi ha res per ací , així que he acumulat , potser , massa pedres a la meua motxilla , però traure unes quantes , llevaré el fang , i les exposaré el millor que puga.

I m'he anat ,per fi , lliure al mig de la pluja , poses per el fang fins a les entranyes , ple d'aire de llibertat. I he conegut a "Gato Negro" un punt a recordar en mig del no res o del tot , gracies per fer-nos companyia al dinar. Ho he gaudit , ha sigut curt , però potent , genial , he volat sense traure els peus de terra , he sentit coses que feia de menys , i he netejat el meu cap. He jugat les meues cartes , i sembla que la partida agafa color , sembla que potser , ja se quina serà la meua propera ma , el que no se , es que tindrà la resta de la taula a les seues , juguem , juguem , que la vida es somni , i els somnis , somnis son.

2 comentaris:

El marco de la puerta ha dit...

No has fet els deures!:O, vaig dir-te que Farewell era infumable ara mateix així que et perdone i ho deixem x a altra ocasió. Yo vaig a fer els meus, els trobarás on ja saps. Mil besets ;);););).

Rerum ha dit...

Deures deures no son , els he refet , però res nou que no has sentit ja , aixó si , amb el text davant ;). Bona nit.