M'ha cridat , i la he pogut sentir com el vent a través de les fulles d'un arbre , un murmuri, un moviment suau, i la llum del sol. Si , es per ací i sembla que vol parlar amb mi.
M'agafa la panxa i fa jocs malabars amb ella , puja a la gola amb espirals impossibles i peta com una carcassa al meu cap. Se que la resposta es a prop, tan propera que al voler agafar-la els dits em cremen com si els tinguera dins de neu, i el vent talla el meu rostre com mil agulles de vidre trencant contra la meua pell.
Un glop puja a la meua boca , sembla que ja només queda una última costera i podré refugiar-me darrere de la pared de pedra. I allà dalt , em quedaré a soles contant estels , i esperant que ells em conten a mi com puc escoltar la veu que em murmura.
Dormint.
Al cim.
Fa fred.
Potser aquesta nit nevarà.
Deuria trencar a ploure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada