hi ha dies

Edvard Munch, Melangia (1891)

De sobte hi ha un dia que m'abeix plorar però ni puc , ni vull ,ni m'ho vaig a permetre. Aleshores simplement passa a ser un dia amb traces de melangia.Però son dies de sensacions contradictòries voltant el meu cap , alçant els meus peus , buidant la meua panxa. Se el que se , el que saps i saps el que se, i es així. Però no lleva que de tant en tant i de sobte uns pardals volen voltant el meu cap , que els mire , amb sorpresa , melangia i sorpresa , i no puc més que esbossar un somriure mirant cap als estels, perquè son moments en els que no se si estimar o enviar a la merda.