Tornar del Mar i mirar a la Muntanya (ara SI )

Amo el Amor de los marineros

Para que nada nos amarre,
que no nos una nada.
Ni la palabra que aromó tu boca,
ni lo que no dijeron las palabras.

Ni la fiesta de amor que no tuvimos,
ni tus sollozos junto a la ventana.
Para que nada nos amarre,
que no nos una nada.

Amo el amor de los marineros que besan y se van.
Dejan una promesa, no vuelven nunca más.
En cada puerto una mujer espera;
los marineros besan y se van.
Una noche se acuestan con la muerte en el lecho del mar.

Desde el fondo de ti y arrodillado,
un niño triste como yo nos mira.
Por esa vida que arderá en sus venas
tendrían que amarrarse nuestras vidas.

Por esas manos, hijas de tus manos,
tendrían que matar las manos mías.
Por sus ojos abiertos en la tierra,
veré en los tuyos lágrimas un día.

Amo el amor de los marineros que besan y se van.
Amor que puede ser eterno y puede ser fugaz.
En cada puerto una mujer espera;
los marineros besan y se van.
Una noche se acuestan con la muerte en el lecho del mar.

Pablo Neruda

P.D.: Mai he sigut molt de Sabina , però no he pogut evitar incrustar aquest vídeo amb el que he ensopegat per pura casualitat. De tota manera , pot ser , avui soc un poc més de Sabina que ahir :$.

Recordar velles cançons

Un poquet d'Ella no vindrà mal a un matí com el d'avui ... "Stormy Weather" amb Joe Pass, Hannover 1975 , crec que es una elecció correcta , besets i a volar.

El vuit

Que tindrà el vuit que dir-me?
No ho se , no ho se , però... .
Per que nassos dic el vuit?
No estic segur , però ho es.
Potser una quimera mental?
Probablement , però mai es sap
Que tindrà que dir-me el vuit?
Qui sap , ja ho sabré.
Es el vuit i no altre ,
m'ho ha dit , m'ho ha dit
El cel , l'aigua , la terra ,
fins i tot la 'matriculologia'.
El vuit esperaré segut ,
per a eixir a córrer darrere ,
darrere de la meua sort.


P.D.: Continue buscant algú que vinga amb mi a Pirineus 4 o 5 dies , objectiu pujar el Perdut. Viatge ràpid. Voluntaris cridar-me. Dates , negociables :P. Transport , el fique jo. I poc més a dir. Potser el vuit algú em diga de vindre amb mi :).

P.D.2: Aquest cap de setmana he matat i he mort a 'mansalva' i 'cascoporro' , gracies nens per el cap de setmana de conya , però no oblideu pagar els 5€ de xines i el 6€ de Mercadona. Morosos !!! :).

P.D.3: Un adieu petite, bon viage et beaucoup de sort, je te regarde déjà depuis là-haut de la montée.

A la merda.

I un poquet de NAPALM al matí no fa tant de mal , no?. Ho sents?, sents la pudor?, doncs acostuma't , es així. I no es tan roin , només es el que es , desinfecció(deforestació). I ara , un poc d'alè de vida extret al matí baix un sol abrasador i barrejat amb la terra que ens dona vida i on retornem a la mort. I a córrer.

Ay voz secreta del amor oscuro
¡ay balido sin lanas! ¡ay herida!
¡ay aguja de hiel, camelia hundida!
¡ay corriente sin mar, ciudad sin muro!

¡Ay noche inmensa de perfil seguro,
montaña celestial de angustia erguida!
¡ay perro en corazón, voz perseguida!
¡silencio sin confín, lirio maduro!

Huye de mí, caliente voz de hielo,
no me quieras perder en la maleza
donde sin fruto gimen carne y cielo.

Deja el duro marfil de mi cabeza,
apiádate de mí, ¡rompe mi duelo!
¡que soy amor, que soy naturaleza!

Federico García Lorca, 1935-1936

Crida'm 'avui'

Avui només un supositori de música. Es en vídeo que vaig capturar amb el mòbil el 4 de Juliol al concert 'Dos Pájaros de un Tiro' , Serrat i Sabina , amb els seus dos estils antagònics de captivadors , barrejats i barrejant. I ací teniu un retall del que van fer amb les seves cançons. Un beset de bones nits.

Pluja acida.

Farem ploure aquesta nit que la lluna passarà per davant de la porta de Saturn. Aquesta nit de lluna creixent i mancant 12 dies per a que s'emplene del tot.

Plourà a sobre del meu llençol , i el meu mon viurà la catarsi que anhela. Plourà al voltant dels meus somnis , mentre el so de les gotes estavellant-se a la alçada del meu cap seran com un bressol per a la meua anima. Pluja purificadora , que baixarà la xafogor fins a terra alçant una fresca melodia de l'herba que creix al meu voltant. Me'n vaig a peu a recórrer el cau fins tocar la Mar , i descobrir per que el riu ja no canta.

Qui li te por a la Mar ?

Qui es deixa acaronar els cabells per un llevant juganer, temperar la pell per la sal i escolta amb atenció el que li xiuxiueja totes les nits, però juga amb les ones només amb els dits dels peus. Mirant a l'horitzó amb una barreja de por , rancúnia , tendresa i amor. Potser la Mar li ha llevat alguna cosa important , i tot vell mariner sap que la Mar no torna el que es queda , però només a la Mar es pot recuperar.

M'ha dit la Mar

Avui sorra , sorra i sal,
sorra i carbó , sorra i vent,
sorra als ulls , sorra a les butxaques,
sorra amb sorra , sorra en definitiva.

Avui Mar , Mar que canta,
Mar que escolta i parla,
Mar als oïts i Mar als ulls,al nas i a la boca,
La Mar que es la Mare en definitiva.

Avui sal i un colp al pòmul,
Avui vent i foc als pulmons,
Avui núvols a dalt al cel,
Avui m'ha parlat la Mar.

Pentagrama amalgamat

Jerry Gonzalez

No se on es el cable , ni tinc bluetooth a cap dels meus trastos , així que les fotos i els dos vídeos que tinc enmagatzemats al trastet o trastot , depenent de la perspectiva , han d'esperar. Que son ? Doncs dimecres la barreja màgica de Serrat i Sabina , i dijous , la barreja salvatge de Eddie Palmieri i Jerry Gonzalez . Només puc dir GRACIES , oh GRACIES , per haver-hi estat. Perquè 'orgasmic' es queda curt :).
I dimarts ? dimarts de tres anys enrere , puta vida , com els feia de menys i jo sense saber-ho.
I gracies per estar-hi , i per compartir-ho amb mi als de dimarts , dimecres i dijous.

Pense que ja es hora de jubilar a Saurius , be , realment de donar-li una feina millor qualificada.

I ja que vaig trepitjar la zona de la 'America's Cup' (llegir-ho amb retintí ) , que menys que recuperar el poema d'Ausias March que espere sia la raó del nom del edifici emblema.

Veles e vents.

1. Veles e vents han mos desigs complir,
2. ffahent camins duptosos per la mar.
3. Mestre y ponent contra d'ells veig armar;
4. xaloch, levant los deuen subvenir
5. ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
6. ffent humils prechs al vent tremuntanal
7. qu·en son bufar los sia parcial
8. e que tots cinch complesquen mon retorn.

9. Bullirà ·l mar com la caçola ·n forn,
10. mudant color e l'estat natural,
11. e mostrarà voler tota res mal
12. que sobre si atur hun punt al jorn;
13. grans e pochs peixs a recors correran
14. e cerquaran amaguatalls secrets:
15. ffugint al mar, hon són nudrits e fets,
16. per gran remey en terra exiran.

17. Los pelegrins tots ensemps votaran
18. e prometran molts dons de cera fets;
19. la gran paor traurà ·l lum los secrets
20. que al confés descuberts no seran.
21. En lo perill no·m caureu del esment,
22. ans votaré hal Déu qui·ns ha ligats,
23. de no minvar mes fermes voluntats
24. e que tots temps me sereu de present.

25. Yo tem la mort per no sser-vos absent,
26. per què Amor per mort és anul·lats;
27. mas yo no creu que mon voler sobrats
28. pusqua esser per tal departiment.
29. Yo só gelós de vostr· escàs voler,
30. que, yo morint, no meta mi ·n oblit;
31. sol est penssar me tol del món delit
32. --car nós vivint, no creu se pusqua fer--:

33. aprés ma mort, d'amar perdau poder,
34. e sia tots en ira convertit,
35. e, yo forçat d'aquest món ser exit,
36. tot lo meu mal serà vós no veher.
37. O Déu!, ¿per què terme no·y à ·n amor,
38. car prop d'aquell yo·m trobara tot sol?
39. Vostre voler sabera quant me vol,
40. tement, fiant de tot l'avenidor.

41. Yo són aquell pus estrem amador,
42. aprés d'aquell a qui Déu vida tol:
43. puys yo són viu, mon cor no mostra dol
44. tant com la mort per sa strema dolor.
45. A bé o mal d'amor yo só dispost,
46. mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;
47. tot esvetlat, ab desbarrada porta,
48. me trobarà faent humil respost.

49. Yo desig ço que·m porà sser gran cost,
50. y aquest esper de molts mals m'aconorta;
51. a mi no plau ma vida sser estorta
52. d'un cas molt fér, qual prech Déu sia tost.
53. Ladonchs les gents no·ls calrrà donar fe
54. al que amor fora mi obrarà;
55. lo seu poder en acte ·s mostrarà
56. e los meus dits ab los fets provaré.

57. Amor, de vós yo·n sent més que no·n sé,
58. de què la part pijor me'n romandrà;
59. e de vós sab lo qui sens vós està.
60. A joch de daus vos acompararé.

Ausias March

P.D. Preferiré tornar a Menton.

Subtil melangia

Llums , estels , punts de color que s'allunyen i s'apropen , que passen a ser formes groguenques amb regust verdós al fer-ho amb força. Tanque els ulls , no es un bon dia , sembla que he errat un pensament i la muntanya ha deixat de minvar . Distancia estable , ho se , encara que avui em semble que la maleïda ha guanyat uns metres , com si tinguera uns escocesos treballant-hi de valent.
De tota manera el més dur ja està fet , ja he perdut l'alè a un parell d'il·lusions i se que darrere del proper colze trobaré Goritz , i si no , serà al següent , i si no serà al següent , ... .
Torne a les meues llums que de vegades venen del exterior a implantar-se al meu conscient i altres sorgixen del subconscient buscant brega i portant a la banda de darrere dels meus ulls vaixells de fusta vella navegant amb direcció a Grècia.
El més dur del camí ja està fet , això no lleva que encara dubte , del que fa només unes setmanes era per a mi una certesa i ara es tot el contrari. Que dubte dels dubtes , de les realitats ,encara que siguen tan obvies que si les mires fixament puguen deixar-me cec. Que , de vegades , planege damunt de mi un corb amb una rama d'olivera al bec o que tinga ganes de compartir un viatge a Folegandros.
Avui no es un bon dia ,i no se perque avui , però avui només es un indicador que demà serà millor.

Reflex

Reflex de foscor a l'aigua clara ,el punt roig del laser em travessa la banyega.
A diari demostrem que som cecs ,que no mirem la mirada de la gent, miops de sentiments dels demés.
I si mirem cap endins ... ,no som conscients de que un no es el que pot fer ,es el que fa, i que el verdader somni ,es poder somniar.
Així caminem per la vida , com el que som ...un grapat d'idiotes !!!

Quasi totes les ferides son més profundes del que pensem , i aleshores et planteges , qui vols/imagines al teu costat si estàs malalt? i si tot t'ix mal? i si tens un fill ? i si eres feliç? i si eres feliç , a qui li ho voldràs contar ? . Som un grapat d'idiotes !!!

Última : GRACIES per l'evasió i la constitució. Infinita il·lusió , i demà més.

Maleïts tots , amb un somriure.

"El més difícil, doncs, es sobreviure ..."

El més difícil, doncs, és sobreviure
amb escates de vidre a les entranyes,
amb plom, en lloc de sang, a dins les venes.
Sobreviure: cordar-se les sabates,
treballar, fer l'amor, llegir poemes,
veure envellir la gent, cantar en veu alta,
amb escates de vidre a les entranyes
i plom, en lloc de sang, a dins les venes,
sense treure's els ulls, sense fer a miques
els subtilíssims mirallets del somni,
i esgüellar com un porc, de por o d'enveja.

Miquel Martí i Pol.


Dimecres de juny , a trenc d'alba el meu somni ha sigut sacsejat per el cant d'un pardal , goig de poder romandre encara al llit. Avui es(era) un dia d'aquells que la gent passa mitja vida mirant cap a ell , potser amb temor , i finalment arriba , i es un dia més , però no ho es. Portava temps darrere de la meua nuca , jo sentia el seu alè i al final ja està ací , i no passa res. Be si que passa , maleïts tots, amb un somriure , i es que hi han coses que fan que un sia més feliç avui que ahir. Hi han sms que et fan somriure i altres que et fiquen humida la mirada , hi ha gent que saps que et somriu , GRACIES. Hi ha gent que et crida i que saps que s'ha preocupat per tu , per buscar el teu somriure , i el troba ... i hi ha gent que es capaç de dir-te-ho en persona , considerar que ha sigut molt fugaç i cridar-te per a refermar-lo , GRACIES MESTRE. Finalment hi ha gent que saps que t'estima un grau més i t'ho demostra , a la seua manera , això si , però ja ens coneixem ... i fan que jo els estime un poquet més , en cas de que puga.

Tot açò et mostra les constel·lacions que hi han al voltant de l'univers que es un. I com m'han dit avui , pots mossegar tranquil·lament l'horitzó per a trencar la maleïda línia continua que el descriu. Així ho farem !!! Gracies a tots , i un vos estime , cadascú ja sap quant i com . Bona nit.

Dia D , la hora H son les 9:00 a.m.

IRAM 30-m telescopi al 'Pico Veleta' , encara el recorde de quan vaig estar per allà.

Dia marcat al almanac, qui em coneix ja sap de que parle. Del número 22 evidentment , i per a que aquesta quantitat entre en correspondència astral , per a que les estreles i el Sol ,(doncs el Sol es una d'elles , només que més prop , encara que això es el que el fa especial , lo prop que està , i es que a qui més estimem es a qui sentim més prop , mesurant en estima , evidentment), es senten part de la mateixa família, per a que la Lluna continue fent ballar el tango etern de les marees a la Mar , i el vent esborrant les petjades a les dunes mentre les reordena com si fos el seu ... ara mateix tinc un 'Déjà vu' salvatge , com si el temps hi hagués botat 6 mesos endarrere i jo continuara ací , apegat a la cadira ... talle i tanque amb el vídeo del gos de la pradera (V. Sparta).

I jo tenia 4'99 anys ...

"Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orió. He vist rajos C brillar a la foscor prop de la porta de Tannhäuser. Tots eixos moments es perdran en el temps, com llàgrimes a la pluja. Es hora de morir."

I a volar ...

Avui he sentit que ' No hi ha ningú que estime com un boig '.estic quasi d'acord; però pense que no es correcte ,només el boig d'un xiquet.

Avui deixe enrere la llarga seqüència de passes que he anat dibuixant damunt del desert , es una serp que camina darrere de mi , rítmica i implacable. Paradoxalment neix en mi , doncs te un origen conegut , marcat al roig en un punt in/determinat de la meua anima , però amb un destí completament desconegut ,perquè la meua brúixola balla al son de la Lluna , com fa la Mar a diari. I això que te tant de sublim com la vida o la mort , es el que m'impulsa a continuar caminat , a pintar un quadre que només el ocells i potser un amic , que tindrà que fer un aterrament forçós a sobre de la sorra, puguen interpretar. Ni jo mateix soc capaç d'abastir amb la meua mirada el complex dibuix que em vigila , que tenaç em segueix , i que com tot a la vida , desembocarà a la Mar.

Anit , ella , la que acostuma a emmascarar la seva mirada neta darrere d'ombres fosques , amagant el ulls , fugint de mostrar-se a possibles intrusos , em va dir , oh sorpresa , meravellosa sorpresa , que llegirà aquestes línies , o millor dit , com em va assenyalar , les devorarà , i amb això em va fer brollar un riu d'il·lusió , i ara , així de torpement , li ho agraïxc.

Anit vam projectar a un pub , una part de la il·lusió de la vida d'uns quants de nosaltres , hem fet el més difícil , moure , caminar , i ha sigut genial. Alè de vida per a tots nosaltres que necessitem d'aquesta droga per a sentir que som i que no només ens dediquem a ser.

Avui només vos puc agrair a tots el que em mimeu com ho feu. I ja sabeu qui sou tots ..

Màgia

74 47 707

Himne amb lletra ...

Macià proclamant la República catalana com a Estat de la Federació Ibèrica.

Li busquen lletra al actual himne de espanya , un himne que molts no setim nostre al igual que no ho fem amb la actual bandera. I no ho fem perquè son dos símbols de victòria de una gent sobre altra , el que implica que també ho son de derrota , de la meua derrota. Ara al himne que va representar a una espanya 'Grande y Libre' li volen ficar lletra per a que la gent puga cantar quan sona.
Si volen cantar un himne que adopten el himne , i de pas la bandera , de la república , que a més d'acceptar millor que avui la plurinacionalitat , representava a tots , i si filem prim , a mi m'encantaria desfer-me de espanya i recuperar la romàntica idea de la Federació Ibèrica , així em sentiria part d'aquest tot. Els punts podrien ser ...

a) D'aquí a pocs anys Catalunya, Euskal-Herria i Galiza asoleixen un lloc destacat de sobirania.

b) Ha arribat el moment de fer la Confederació Ibèrica (República) i proposar a Portugal que ingrese. Com es fa per engrescar a Portugal?, fàcil, se li concedeix a Lisboa la capital administrativa de la Confederació. Ciutats polico-financeres, Madrid, Barcelona, Bilbao, etc, etc. Lisboa versus América i la resta de territoris versus Europa i Àsia.

Així , jo si em sentiria part del conjunt. Part d'un tot , però cadascú amb la seva identitat , la seva llengua , i tots respectant a tots.

El Himne de Riego , cantat.

El que espera ...

DESESPERA.

Avui m'he despertat de sobte , he mirat el despertador i m'he adonat. Res no havia trencat el meu somni , la primera punxada a la panxa no arriba a durar un segon , ja ho se , ja estic assumint-ho i el següent es una mirada cap al fons, resignació i cap endavant , tinc dret a perdre'm al País Petit, encara que de sobte, em sembla un error. Intente girar i dormir , doncs dormint viatge a llocs onírics on es més fàcil perdre's , relativitzar la meua pressió interna. Però alguna cosa ja m'ha tret del llit , envie una marca d'aigua , escarida i fins i tot preocupada , però no hi ha resposta. Avui es un dia estrany, ja no espere res, però soc incapaç de fer la bugada i traure la roba neta. Ahir va ser , potser, la primera vegada que vaig tornar a vorer la lluita que tan poc entenc i no vaig plantar batalla , em vaig limitar a observar , amb gest trist i resignat a la PUTA realitat. I ara , amb tot el risc que comporta , torne a deixar ací nua la meua anima. Trepitja-la , trepitgeu-la si voleu , possiblement comença a estar adormida i insensible. Ja no espere res de demà , només que siga demà , un indicador de temps transcorregut.


Com de tota manera la vida corre , bota i fins i tot fa cabrioles al nostre voltant , vaig a penjar un parell de vídeos , un es un curt que m'he trobat per la red , exactament a delacrew.net



Es molt interessant com gasten 3 textures al llarg del curt per a explicar el moment i como es pot contar una història en 3 minuts i amb només dos actors , a vorer si a DoingtheGamb agafem consciència :P.


I l'altre es un que fins i tot pensava que ja l'havia pujat , es de fa mil anys , un concert a la sala Wha Wha del Cedro dels gandules , ho vaig gravar amb el movil , així que no espereu gens de qualitat , però pense que s'entén i te la seua gracia ...

Si pareu be l'orella podeu sentir a Cosa comentant la jugada :P.

Punt ...

I FINAL.

Avui no.

Avui no tinc ganes d'escriure , però vaig a obligar-me a vorer si m'ajuda a parar el run run que m'envolta.
Avui no tinc ganes , estic cansat , massa sol , molt de riure i un projecte ple d'il·lusió , tela roja , i cascos d'agranar sostres.
Avui es avui i demà , òbviament, serà demà.
I confie en demà , confie amb tot el meu cor i el que em resta de ment en demà , en demà mateix , dimecres , es a dir , el avui i fins i tot el ahir de tu , aquell que repassa aquestos renglons torts que possiblement no signifiquen res per a tu , i si no ho fan , es que no valen.
Avui els he d'escriure , m'obligue a fer-ho , i deixar-los a terra i desfer-me d'ells , i pensar en demà.
Demà faré ploure , banyaré els carrers i els camins , oloraré a terra humida , serà demà.
Avui , si puc , dormiré a dalt d'un núvol , i plegaré i desplegaré les meus ales , demà ja em deixaré caure.

Així que només puc dir fins demà ... i sort.