sona música ...

Per sort , a la vida les coses no son blanques o negres. Però hi ha que tindre els ulls i sobretot la ment per a vorer certes coses, valor per a tastar-les i gust per a jugar amb elles. I si som capaços de fer-ho, a més de ser més complets, possiblement serem més feliços.
El problema es que de vegades un ix ferit al jugar-se-la , surt rebotat amb la mateixa força amb la que entra al colp, però les ferides cicatritzen, les blaures passen i el dolor ens fa més forts a la llarga.
Les ferides , independentment de la seua gravetat poden sanar avanç o desprès, millor o pitjor, amb o sense medicina, be açò últim es més discutible, doncs es poden entendre moltes cosses per medicina :). La qüestió es que si un vol, sana.
El pensament es que no hi ha que tindre por, hi ha que fer, jugar, arriscar, experimentar, tastar ... i no perdre mai la por, que es la que finalment ens arrela a la vida. Si aconseguim un equilibri viurem més, serem més i sobretot contarem millor contes. I qui vulga escoltar un conte que s'arrime i es fique les orelles de xiquet, i si ja no pots, potser es perquè has perdut massa temps.

Una Aurora Boreal , el meu proper projecte. Qui s'apunta??

Sensacions

Setmana trèmula, atzarosa, viatge a una muntanya russa. Dies de fúria , d'arrapar el aire amb la mirada, de ulls perduts a l'horitzó de verd i plata. Feina, fred i temps per a estar a soles, pensaments creuant, creuats, contradictoris i contraindicats.
Fred que no hi es, potser ha entrat per la meua esquena i s'ha quedat un parell de dies donant pel cul. Sembla que ja no hi es, que demà podré anar en pantaló curt per el mon i decorar el meu cos amb nous dibuixos de forma indefinida.
I ara, i ara?. Avui tranquil , repòs preventiu, solució de conflicte. Demà toca rematar, polir i netejar, si tot quadra, dijous tranquil.

No, no passa res, simplement que he estrenat la temporada de camperol, de treball a la terra, d'arrels. M'he passat el cap de setmana fent oliva, el que assegura tindre oli la resta del any. Es dur per a mi, però més dur ha de ser per a qui ho fa tot l'any , dic jo. Es fotut , sobretot si la colla de marietes de doingthegamb agafen just el cap de setmana per a liar-la (fills de copula de conill i goril·la). Però ací, en petit comitè , he de reconèixer que m'estimula, que em dona vida i que recupera una part de mi que si no fos per açò, supose estaria soterrada per a sempre , com potser molta gent la te tan amagada que ni sap que hi es. I només per això, jo pense que tots hauríem de treballar la terra uns dies al any.

Al bancal , assegut al tractor.

Per cert , m'ha arribat la factura de la Lluna , i sembla que aquest mes m'he passat xarrant amb ella. Potser deuria canviar de companyia per a aquestes coses. El que no puc fer, es deixar de parlar amb ella si la veig amb el somriure tort.

Aiguat.

Avui un glop de pluja , un glop de vida , una mirada llarga de blau intens , vent a la cara , sal als llavis.
Avui un glop de pluja , sang a les venes, vida als ulls, alè dur a la boca.
Avui , si, avui , un glop de pluja , un got de patxaran i mos al cul. Mel a la boca.
Avui es un dia qualsevol, feina fosca, fum negre i follí. Però amb un glop de pluja.

In-justicia. Sempre hi ha classes ... i les de sang son les pitjors.

Feia uns dies que volia fer aquesta entrada , però per unes cosses i altres no ho havia fet. Resulta que han multat als dibuixants de "El Jueves" amb 3000€ per la famosa caricatura de Felip i Letitzia al llit. Em sembla tan injust , em dona tanta ràbia i tanta impotència el tema , i a la vegada el fet es que si passa res al final son 3000€ , que he decidit afegir-me al tema. Evidentment no soc caricaturista, ni vinyetista ni res semblant , he fet el dibuix en 10 minuts amb el ratolí i no accepte que comenceu a recordar cert dibuix de Sauron que deuria haver guanyat el tercer premi de cert concurs (només hi havien 3 dibuixos , el meu va ser desqualificat perquè el jurat em tenia mania :P).



AGENCIAS 13-11-2007

El juez ha impuesto hoy una multa de 3.000 euros para cada uno de los dibujantes de la portada de El Jueves, en la que se caricaturizaba a los Príncipes de Asturias, al considerarles "responsables de un delito de injurias al Príncipe" contemplado en el artículo 491.1 del Código Penal. El juez, que ha adelantado el fallo al final de la vista oral, que se ha celebrado hoy, ha considerado que tanto el dibujo como el texto de la viñeta realizada por el dibujante Guillermo Torres y el guionista Manel Fontdevilla es "objetivamente injurioso".

hi ha dies

Edvard Munch, Melangia (1891)

De sobte hi ha un dia que m'abeix plorar però ni puc , ni vull ,ni m'ho vaig a permetre. Aleshores simplement passa a ser un dia amb traces de melangia.Però son dies de sensacions contradictòries voltant el meu cap , alçant els meus peus , buidant la meua panxa. Se el que se , el que saps i saps el que se, i es així. Però no lleva que de tant en tant i de sobte uns pardals volen voltant el meu cap , que els mire , amb sorpresa , melangia i sorpresa , i no puc més que esbossar un somriure mirant cap als estels, perquè son moments en els que no se si estimar o enviar a la merda.

m'encanta conduir

Lagrimes negres

Hi ha dies que sembla que vius a un quadre ...

Hi ha dies de la foscor del Greco ...


O potser dies del surrealisme de Dalí ...

Hi ha molts altres dies dins d'altres quadres però aquest son els meus últims dies.

Contant estels.

M'ha cridat , i la he pogut sentir com el vent a través de les fulles d'un arbre , un murmuri, un moviment suau, i la llum del sol. Si , es per ací i sembla que vol parlar amb mi.
M'agafa la panxa i fa jocs malabars amb ella , puja a la gola amb espirals impossibles i peta com una carcassa al meu cap. Se que la resposta es a prop, tan propera que al voler agafar-la els dits em cremen com si els tinguera dins de neu, i el vent talla el meu rostre com mil agulles de vidre trencant contra la meua pell.
Un glop puja a la meua boca , sembla que ja només queda una última costera i podré refugiar-me darrere de la pared de pedra. I allà dalt , em quedaré a soles contant estels , i esperant que ells em conten a mi com puc escoltar la veu que em murmura.
Dormint.
Al cim.
Fa fred.
Potser aquesta nit nevarà.
Deuria trencar a ploure.

temps ...

Feia temps que no dic açò ... 'Fes el que degues ... ' , amb un somriure, ja era hora , no?

i es que el mon no es tan rodó com l'imaginem.

Capvespre.

Vespreja , son eixes hores on la llum va minvant i sembla que fuig cap als estels. On els racons comencen a amagar més secrets i fins i tot el so camina de puntetes sonant més amortit. Els ocells comencen a buscar una branca. Es el moment en que l'aigua comença a deixar de ser en si mateixa per a fondre's en un tot al paisatge. Vespreja , i la manca de llum dona serenitat , lleva velocitat i convida a mirar al fons, a la filosofia, als ulls, a les mirades que amague dalt de més amunt del cap. D'estimar per dins i no per fora. Vespreja i Frida ensuma l'aire. Surt la lluna de tort somriure, i jo li pregunte per els dubtes dels meus secrets. Avui deuria trencar a ploure.

Dona i ocell

No vídeo

Avui volia ficar el vídeo de 'Apuesta por el Rock and Roll' del concert dels 'Heroes del Silencio' , però jo, ingenu de mi, li vaig deixar al consultor que els COPIARA perquè ell no tenia cap record del concert, i el que va fer va ser MOURE-LOS, així que ara jo no els tinc , espere que amablement mels porte la propera vegada que ens veiem , al seu mòbil , a un cd , on vuiga , però que els porte.

Com no hi ha vídeo doncs no vaig a comentar res del concert , excepte que em feia falta.

Com no hi ha vídeo de música en directe del meu mòbil , doncs fique un al que he arribat des de la recomanació den Jordi. Un paio i la seua flauta. Gaudiu.

Greg Pattillo inspector gadget

CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

Lluís Llach

Finestra màgica

Ja se que vull tindre a una paret. Sempre m'han agradat els finestrals grans , però ara n'estic enamorat. I es que via el Gadgetoblog he trobat el capritx que no faltarà a una de les meues parets. Que que es? Doncs es una finestra , però una finestra màgica. De fet estic pensant que igual la tenen al SIMO i només per això , pense que m'aproparia a Madrid. Passe d'explicar com funciona perquè hi ha un vídeo ací baix i es millor que qualsevol parida que diga jo , encara que no ho semble, no es una pantalla, es una finestra real, lo de darrere es el carrer !!!!. El fet es que ha de ser espectacular seure a a questa finestra una vesprada o nit com avui i vorer ploure durant hores amb tota la casa fosca i en silenci.
Si , potser avui estic un poquet melangiós , però es que hi han cosses que no entenc i altres que no vull entendre. Però sobretot hi han cosses que no vull oblidar. Avui plou , i això em fa feliç.

Video fet per Juan Castromil i Carolina Denia, de Clipset.

Adeu Gala

Avui se'n ha anat Gala , no hem estat molt de temps junts , però li tenia prou d'afecte. Era una nena reservada , més be tímida i a la vegada una pilla , gens revoltosa , però si era qui millor me l'ha donat amb formatge. Collons , que estic trist , decebut amb mi mateix i a la vegada rabiós. I que açò m'ha portat a la ment cosses que son més properes del que voldria , i cosses més llunyanes però que sempre romandran. I per això , no puc evitar avui ficar la imatge que penja de la meua paret , de un moment que tinc marcat a la memòria , amb les tres nenes ballant per el meu jardí. Cadell , Menut i Milka. Borroses al meu cap , com ho estan al dibuix. Però tinc el dibuix , per a recordar com era aquell dia.

Avui sal grossa

Per la victòria dels teus ulls.

Somriure de pluja.

Arc de San Martí , vols somniar?

Anit em vaig gitar xarrant del somriure tort de la lluna , i que potser als somnis som capaços de desentranyar el misteri que aquest amaga. Avui m'he desdejunat pluja passejant per els camins del matí. I m'he dinat un arc de San Martí que convida a somniar despert. Potser avui se que em vol dir la lluna amb aquell somriure . Per a berenar res millor que visitar una exposició , cranis adobats amb aliens i farcits de harkonnen , baix la atenta mirada de H. R. Giger. Lloc de retrobades inimaginables només 10 segons avanç de produir-se , de mística fantàstica, de ser de una ment que funciona a un altre pla. I de tornar baix una atmosfera neta com feia tant de temps , mentre la terra sua. I ara , i ací , escoltant a Frida i a Gala juganeres , pense que potser si , avui he tingut un moment en el que he somniat despert , i per un instant he sabut que volia dir-me la lluna amb aquell somriure tan tort. Es hora de somriure.

O somnies ja?

Lluitar. Jugar. Viure.Guanyar.

I així quan el cor et martelleja el pit, la boca es resseca i els nervis s'agafen al estómac, estàs preparat.

Avui

Per molt que vivim , sempre ens queda tot per aprendre. Flexible.“She’s a Rainbow”.

La Publicitat.

Les coses no sempre son com semblen que son

Avui res , carn i blat al mig del camp de batalla , amagat a la trinxera baix la xafogor d'una clàssica pluja de tardor. Escoltant com un poc més enllà esclaten les descarregues que tota guerra provoca. Avui estic segur , dins del meu ponxo , baix de la pluja , a sota d'un suau aiguat amb artilleria de baixa intensitat. I el menjar no es gens roin , no ...


Ahir França la va liar al mundial de rugbi. Es va desfer de la gent per a qui aquest esport no es només un esport , es una forma de vida , una religió ... i tant es així que ho mostren al principi de cada partit amb un ball tribal , la Haka , ací teniu el 'Kapa o Pango' , escrita especialment per a aquestos autèntics soldats del rugbi.

Pluja al anima

De vegades plou. Potser he trobat al tigre , i no vaig a fugir. Avui vent i núvols , veles e vents , navegant poesia italiana. Acomiadar nits sense estels. Viatjar a lloms d'un cometa fins el meu asteroide. Escollir un color , et sembla el color del teus ulls?, doncs fica-lo a la caixa. Caminar baix de la pluja , caminar , un pas , i un altre pas , fins a la fi.

Jazz al Ivam.