bufa , bufa el vent

El vent que corre tot el dia al meu voltant , que juga amb qualsevol cosa que troba pel camí , s'enreda a les branques del arbres i fa pessigolles a les fulles , el vent que gira per els meus genolls i puja fins a fer-me sentir volar ,el vent que m'aïlla del mon i de vegades em porta a llocs de soledat absoluta , lluny de tot , i a la vegada tan prop. Per que un pot aïllar-se voluntàriament per a no sentir el soroll del mon ;però de vegades es el mon qui t'aïlla , i et trobes al mig del no res , allà perdut , sense saber que fer , ni ven be com eixir. I tot es un so apagat , confós i llunya. Saps per que , però no saps com ni quant , saps on estàs , però no on pots trobar l'eixida. Només es qüestió d'esperar a que al girar un canto , caminant a sobre d'una esbufegada , aparega un porta , i si vols , només si vols , obrir-la i baixar de la cavalcada a lloms del vent. Però només si vols , només si vols ...

Ah , si , quasi ho oblide , no deixeu de pegar una ullada a aquest enllaç , genial , amb coses així un pensa que imaginació i tecnologia barrejades poden donar coses genials. El enllaç ... FLIP.

Aiguats

Mon Punyeta
Avui , plou , potser diluvia per moments , dia de tormenta , vent a les branques i aigua a sobre de la gespa , el monyo embolicat i ple de navegants del vent , de sediments que arrastra el corrent. El cap buit , o potser ple , amb els oïts plens de soroll i el nas batallant per extraure res respirable de tot el que passa a prop seu.Boca seca amb llengua de drap i ulls rojos i plorosos , avui fa vent , de vegades arruixa , avui estic al mig del bosc , caminant descalç entre sendes d'herba crua i banyada pels aiguats ocasionals. Avui camine , m'espolse les gotes que arriben a cobrir el meu cabell , els meus muscles i note la bategada del fred al cos , però camine , i ensume l'aire que porta mil olors de mil racons del mon , i quan tanque els ulls , viatge a tots ells a lloms de la tormenta.

Mon Punyeta

Mon Punyeta
He tornat , estic per ací de nou , i tinc certs pensaments que es poden resumir amb aquesta lletra en angles que un dia va crear en roger Waters ...

Hello.
Is there anybody in there?
Just nod if you can hear me.
Is there anyone home?

Come on, now.
I hear you're feeling down.
Well I can ease your pain,
Get you on your feet again.

Relax.
I need some information first.
Just the basic facts:
Can you show me where it hurts?

There is no pain, you are receding.
A distant ships smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I cant hear what you're say'in.
When I was a child I had a fever.
My hands felt just like two balloons.
Now I got that feeling once again.
I cant explain, you would not understand.
This is not how I am.
I have become comfortably numb.

Ok.
Just a little pinprick. [ping]
There'll be no more --aaaaaahhhhh!
But you may feel a little sick.

Can you stand up?
I do believe its working. good.
That'll keep you going for the show.
Come on its time to go.

There is no pain, you are receding.
A distant ships smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I cant hear what you're say'in.
When I was a child I caught a fleeting glimpse,
Out of the corner of my eye.
I turned to look but it was gone.
I cannot put my finger on it now.
The child is grown, the dream is gone.
I have become comfortably numb.

Com acomiadament diré que intente somriure. I que vos estime , i a tu també.

Dorm que somnie

Mon Punyeta
A la foto un exemplar acavat de naixer del "Loris esbelt". (Foto: ZSL). A més de ser merünet , te una pinta d'indefensió que porta al observador a voler adoptarlo d'inmediat. De vegades m'gradaria ser com ell , agafarme al dit d'algú , i mirarlo amb eixa cara , i poder deixar que tot fluira al meu voltant. Perque jo veig en aquest menut que realment està preparat per a tot , al fons de la seua mirada es pot vore que sap cap a on va.
De vegades , i avui m'he sorpres fent-ho , recorde un estiu a Menorca. Va ser un estiu prou genial , tinc familia , molt llunyana aixó si , per l'illa i van facilitar certes coses. Vam llogar un apartament a la vora d'una caleta a Es Castells , molt prop de Maó , moltes vesprades simplement eixa de casa amb la canya de peixcar caminava 50 metres i m'asentava a la pedra , la tirava i deixava pasar el temps mirant el cel blau , el mar tranquil ,la bromera de les ones contra la pedra , l'olor a sal , el vent del mar , i els vaixells que anaven amunt i avall , mentre el sol caia a poc a poc a l'aigua. No se exactament l'edat que tindria , potser uns 9 o 10 anys , peró pense que en aquell moment , potser , vaig tindre per moments un destell al cap , una concepció de l'univers que mai he tornat a sentir , i que he de segur he olvidat. En moments com ara , que tot es un maleït encreguament de camins , que no se per on tirar , m'agradaria poder obrir la porta amb la canya a la má i caminar eixos 50 metres.

Per cert , tinc el blog complentament de banda , i potser continue així , o potser no , qui sap. Simplement que cap dels 3 lectors que tinc , si encara passeu 3 per ací , espere molt de mi.
Besets i bones nits.

Dies horribilis

Mon Punyeta
De vegades el vent bufa gelat , de costat i a més et pilla sense res d'abric , el mugrons es fiquen com a pedres , un apreta el cul tot el que pot , pero aixó no evita que tinga fred. Porte uns dies que sempre em pilla el vent amb el peu esquerre , incomode , sense capacitat per a reaccionar i clar , apretant el cul no anem a cap lloc.
Un dia perque et troves , de repent en un lloc que t'es alié , on no tens punt de repos i el més prop que tens a açó juga a tot el contrari , perque de repent la incomoditat es suprema i damunt s'et congelen les pilotes , resultat , desastre , mort per congelació.
Un altre dia , les coses no encaixen , el trencaclosques sembla no tindre cap peça que puga anar amb la que tu tens a la mà , et desesperes , pero sempre et queda la certidumbre de que es un trencaclosques i si no es avui , demà trovaras la maleïda peça. Resultat , hipotermia , pero fluixeta , de la que es cura amb un cola-cao.
El dia següent es més de tormenta repentina , et troves en mig d'un no saps que , fins i tot el vent no sap cap on va ni d'on ve i no para de canviar de direcció , i tu al mig , més que perdut , en una travesa de camins mirant cap a tots el costats amb cara de bobo i finalment tirant per on el teu nas et diu que sembla olorar a senglar rostit. Resultat , posible congelació , pot ser hi haura que amputar.
Un dia més , i torne'm a patir fred , pero per contrast , fred-calor , fred-calor , fred -calor. Resultat , el nas ple de mocs , mal menor i fins i tot somriure.
I finalment avui , matí de voltar , de pluja i fred , de carrer i oficines , i quan ja torne cap al cau , un despistat deixa el cotxe en mig d'un mal lloc , un camió passa , s'enganxa , tots parats , no pode'm moure , aprofite i deixant el coxe parat en mig del carrer puc fer una visita a un lloc proper , increible. Despres s'obliden de mi , per a plorar , i finalment dic adeu a un virus que no te nom , clavat a una nevera que be conec. Resultat , sembla que només tinc els peus un poquet gelats , no està mal , potser demà siga millor ...

Molts beset al tres , pq només tinc conciencia de vosaltres ací.I gracies per postejar Dorothy.

Nice to Know You

Mon Punyeta
I cada persona que coneixes , o millor dit que t'abeix coneixer , es un mon , no , millor un univers ignot pel que hi ha que trepitjar en cura , endinsarse amb cautela i procurar no fer massa soroll ; però es tan apasionant de vegades que entrem com elefant a caxarreria , tractem de obrir portes tancades , mirar en racons que estàn foscos per raons , que com no coneixem no done'm importancia , i fiquem de vegades el nas allà on tenim clar que no hem de fer-ho pero que no podem resistir.
Altre cas son amics de sempre , que deambulen per les nostres vides , i que un dia , una llum als seus ulls , una frase dita de manera diferent , una paraula que els fà la mirada esquiva , alló en alerta , fiquem les orelles de punta i comencem a indagar , potser es ell que realment ens ho vol dir , pero potser no es així , i pese a tot clave'm les mans a la farni a vore si dins de tot podem trovar quelcom .
Jo tinc la maledicció de vore un poquet més enlla del que deuria , i he apress , encara que no ho parega , a no obrir massa els forats , o al menys a intentar no donar a entendre el que puc haver arrivat a vore ; però de vegades , el meu esperit joganer , de xiquet menut i crüel , com tots el xiquets supose , perque mai ho faig a mal sino amb tota la inocencia , em porta a jugar cartes que maï deuria jugar , furgar on se que pot fer mal , be sempre m'en adone despres de les consequencies ... , i a sorprendre amb afirmacions que no s'esperen de mi. A qualsevol que puga llegir açó , i que jo he fet sentir així , no diré que ho sentixc , perque no tenia mala fe , només puc dir , que vos estime.
Molt besets de Nut.

Setmana en salmura

Mon Punyeta
9 dies. 9 dies , més llargs , més curts , més grans i més menuts que qualsevol altre dia de l'any. Podria escriure una agenda i pense que ho faré. Podria resumir-ho en tres linies , i potser finalment també ho faça ... nem per feina.
Dissabte : Llit , son , pasta amb tonyina , carregar piles , por a la mà , adrenalina (en exces) , sorpresa , victoria ,somriure , vos estime , corre a sopar , benicadell.
Diumenge : Llit , son , noooooooooooo , tractor , gasolina , arbres , fang , cel ras i calor , feina , calor , feina , arros al forn , més feina , no puc més , per que? , ahí , un punt , devindre temporal ...
Dilluns : Llit , dolor , café , fred , matraca , feina , esperança , feina , impaciencia , sol , gasolina , terra , fulles , oli , esperant , mala llet i dit en alt , soc més feliç ara , ja no , per que? , que passa? , que ha passat? , que va passar? , que passarà? ... el sostre es tan aprop ...
Dimarts : Botar , somriure , subtil punyeteria , no saps el que t'espera , kilos de roba , el pont , fang , al fons , pesat , calor , dolor , sona el timbal de la galera , mica de vergonya al altre costat del arbre , cel ras , samarreta de mango , fotos , tractor , 997 + terra , no puc més , vuig ... no puc ... vuig dormir.
Dimecres : Et quedes , ho se , m'en vaig , a correr , plou , garbell , mans terroses , boca de fang , et veig i olivaret , l'odie , ací hi han de més de 200 anys , enfeinat , t'en vas , no vuig , t'en vas , bancal , marge.
Dijous : La llum , fred , nuvols envoltant la penya , pressa , resistencia , plou , banyarse m'encanta , fulles rosades per aigua de pluja , olor a terra i punt i final. M'en vaig ... tornaré. Sambori , truïta i espera. Somnis verds.
Divendres : T'en vas , a soles , temps , solitud , desesperança , festa , horror verd , madalena , estudi , son , t'estime , em rendixc.
Dissabte: malestar , maleït verd tóxic ,dinar xines , boira mental , no se , el que? , migdiada vespradera , sopar , gollum , retrovada ,coloretto , no puc més , me'n vaig , 4 ºC , no tinc calefacció !! , xandall , somnis de fusta.
Diumenge : Jo dine ahí ? , extrany Wok , creïlles , m'adoptes, PES , micro-machines ,PES , no podria cantar pitjor , somriure , exaltat ninnya russia, Que pasa? ,segrest , pizza , nit extranya pero fins i tot així m'agrada , l'adriatic mira mig trist mig confós, descampat , cap abraçada , sorpresa , fred , llit ... vos estime , sobretot a tu , que dorms als braços de la terra.

I amb tres frases quedaria així :
* Rugbi , per fi , amb espectadors de luxe.
* Oliva i feina , amb fang i calor , pluja i fred , i amb una visita genial , encara em dura la cansera , pero potser fins i tot em fà feliç anar-hi.
* Cap de setmana d'amics , de raje , de ser i estar , de pasar-ho i jugar a ser qui soc , de que vos estime a tots i a totes , i a la cama de be.

Bona nit , i somnieu amb nuvols de fusta que suren a l'aire.

Verd i sorra

Mon Punyeta
Avui no tinc molt a dir. Només que estic un poquet cansat , que demà es un dia d'aquells interesants pero posiblement intrancendents , que la linea es massa recta i potser voldria poder baixar i caminar un bon rato per l'herva , a poder ser sense calcer. Que no se que fer , que tinc locura transitoria i que veig els colors canviats. Estic cansat. Voldria sentir la fredor suau baix els meus peus , però només trove la sensació del calcer , que es comode , pero no es el que m'abeix. Potser es perque estic cansat. Només vuig un poc de pau. Un somriure. Somriure. Fes-me riure perque estic cansat.

A tree Full Of Secrets

Mon Punyeta
I es que en el fons jo soc així , un arbre ple de secrets. Poca gent pot dir realment que em coneix o pot jugar a encertar que passa per el meu cap , i molta menys , potser ningú , ho faria respecte a la meua anima. De vegades un pensa que el seu blog es un linea que pot descriure el estat vital d'un en un interval de temps concret , de fet en certa manera jo ho pensava , però realment no es cert. Avui vaig a parlar de coses que han passat els últims quatre o cinc dies , però el meu estat d'ànim es el del moment el d'ara mateix , influït per la bestial música de Pink Floyd , que em torna a temps d'inocencia tant personal com musical. Així es marca irremisiblement el rumb d'aquestes linies.
Doncs porte uns dies que no se com descriure , potser son dolços , amargs de cacao 100% , amb dubtes , rialles , somriures , mirades melancòliques , closques defensives , sorpreses increïbles , felicitat , carreres, amistat i més amistat.
El diumenge va ser molt especial , com venen últimament els diumenges es cert , però aquest especialment , per alçar-me rialler , encara que de presa , per dinar al sol baix els meus pins , per la batalla valinor , per la cagada que vaig ficar a la sorpresa :$ , per la il·lusió de les dues xiquetes més sorprenents que vos podeu trobar si vos perdeu al bosc, val la pena l'esglai si les trobeu , per els cavallers mica inútils :P. Per els somriures , per tornar a la vora del riu fins a les tres del matí ,per oblidar les claus de casa , per la meua poca capacitat per fer una miserable perduda :$ , per les bones nits. Per tot , que collons. Molts besets a tot el que trobe aquest racó semi-públic de la meua anima.

Fang.

Mon Punyeta
Hi ha vegades que sembla que camines a sobre de fang , amb el peus ficats fins als turmells , notes que no pots moure't amb soltura , com t'agradaria , notes que vas lent i pesant a qualsevol lloc on vols arribar. Manca la alegria , i encara que vols volar , no pots , estàs atrapat !!!.
Doncs en aquest just moment tinc eixa punyetera sensació. Voldria volar , voldria canviar mil coses , però no puc , tot son periodes de temps que he d'esperar per a poder resoldre els meus problemes , els meus dubtes i el que es el pitjor , les meues il·lusions . Voldria poder volar , agafar carrereta botar i volar. El Fang , el maleït fang , que fa que no puga ni començar la carrera i molt menys botar , potser demà eixira el sol , i endurirà el terra , potser; però mai mai es sap el que pot passar. Bona nit.

P.D.: I potser tot es producte de la meua © imaginació i de la meua mà.

Kafre

Mon Punyeta
Fa temps , ni molt ni poc , simplement temps. Recorde de vegades , en moments puntuals , supose que quan s'alineen una mosca , una panderola i una puça respecte al marc de la meua finestra , en eixe exacte moment , una espurna brolla al meu cap i recorde un comic que es deia , que es diu (espere) KAFRE. Potser tothom el coneix , potser a ningú li sone , però era genial. Jo el recorde amb afecte , i sobretot el recorde al water , així que supose que el llegia a “El Jueves” , però potser no. No estic gens segur.
Estic segur , aixó si , de que Diumenge va ser un bon dia , van ser dotze hores blanques , blaves , verdes , violacies , genials , fraternals , fins a última hora quan vaig plegar pese a que volia allargar tot el posible el dia , exprimir-ho , allí en mig de la ferralla amb converses de got de vi , amb cautela trencada , a la llum de quatre estels i mil faroles , a la vora del riu. En el lloc menys imaginat , pero el més improvisat , conversa de mitja nit , rialla fácil i abraçada forçada. Va ser divertit , Diumenge per a recordar. Diumenge de “ChupaChups”.

Underground Tango

Cada cert temps hi ha que reinventarse , només que fer-ho a sovint es prou complicat , així que només queda variar certs aspectes , si no de la vida d'un mateix , si de la forma en com mires aquesta. Crec que l'últim mes ha sigut per a mi un temps de trontollar , voltar i jugar. Crec que han canviat algunes coses i he redescobert unes altres , però a sobre de tot he retrobat un parell de coses que estaven ai , al meu costat i que ara son més importants. Encara que el més gran ha sigut la casualitat , el mirar a un cantó i trobar un ale nou , un somriure gegant , i moltes ganes de rialla. He trobat una força nova que em fa mirar les coses d'un altra manera , repensar unes altres , refrescar les antigues. Així que a tu , si a tu , gracies per el teu somriure. I a la resta , per estar. I al mon per ser. Ara se que jo soc. Esteu tots convidats a vindre al meu lloc.

UnLink

95 actualitzats, 0 nous a instal·lar, 0 a eliminar i 15 no actualitzats.
Es necessita obtenir 48,1MB d'arxius.
Després de desempaquetar s'usaran 2447kB d'espai en disc addicional.
Voleu continuar [S/n]? s

Des:1 http://ftp.fi.debian.org etch/main bsdutils 1:2.12r-12 [67,8kB]
Des:2 http://ftp.fi.debian.org etch/main mount 2.12r-12 [156kB]
Des:3 http://ftp.fi.debian.org etch/main ncurses-bin 5.5-5 [214kB]
Des:4 http://ftp.fi.debian.org etch/main util-linux 2.12r-12 [372kB]
Des:5 http://ftp.fi.debian.org etch/main libncurses5 5.5-5 [300kB]
Des:6 http://ftp.fi.debian.org etch/main ncurses-base 5.5-5 [13,0kB]
Des:7 http://ftp.fi.debian.org etch/main console-common 0.7.66 [123kB]
Des:8 http://ftp.fi.debian.org etch/main libx11-data 2:1.0.3-2 [154kB]
Des:9 http://ftp.fi.debian.org etch/main libx11-6 2:1.0.3-2 [567kB]
3% [9 libx11-6 369097/567kB 65%] 6989B/s 1h50m26s
Err http://ftp.fi.debian.org etch/main x11-common 1:7.1.0-5
No es pot iniciar la connexió amb ftp.fi.debian.org:80 (2001:708:310:54::99). - connect (101 La xarxa és inabastable) [IP: 2001:708:310:54::99 80]
0% [S'està connectant amb ftp.fi.debian.org (130.230.54.99)]
connect to host ftp.fi.debian.org port 21: Connection timed out


Fred a les mans , suor a la front , foscor als ulls , travese la polseguera i continue per el camí que no trove , no conecte , i jugue a fer formes amb el meu alé al fred de la nit , mentre observe els estels.

Alfil a torre

Potser s'apropa la jugada , la partida està en un moment vital.El alfil mira de costat a la torre , i aquesta està pensant en coses molt més grans , o potser molt menudes , depen de la mirada , com tot. De vegades pareix que la partida es juga a soles i d'altres que dos ments estàn darrere de les jugades , pensades minuciosament. Potser hi ha un "Escac" prop , un altre , potser es un "Escac i mat" , potser no , la veritat no se per quin camí va la táctica de la partida , estic perdut en mig de la meua própia batalla , només se que ara per ara vuig continuar jugant , pero qui sap que ens depararà el proper moviment. Potser siga el que em coloque de nou a la partida , potser no ..

Enllaçar

Avui el dia ha començat , podria dir que be , era un dia d'alló més incert , un dia amb un milió de dubtes , pero ha naixcut per a mi amb plutja , com havia promes i aixó era una garantia.
Tot era borros a primera hora , no tenia respostes , pero a mida que ha avançat el dia baix el sostre de nuvols d'avui tot agafava , potser , sentit. I al migdia curios , i al entrar la vesprada , sorpresa , i al entrar en ella un reencontre prou agradable , despres un parell de bucles i a brincar. Finalment uns malabarismes al fil que brolla pel mig de la sabana del Serengheti , i un poquet de filosofia. Si afegim que la banda sonora ha sigut el millor Jazz de Marcus Miller , tenim un cocktail prou saboros i amb un colp de pebre. Un bon dia , encara que avui m'ha mancat poder creuar una mirada amb la vida , pero potser demà ho podré fer , potser demà. Bones nits de part d'un xiquet feliç.

Arrapant un nuvol

Al arrapar un nuvol pot pasar que et quedes amb ell ficat a les ungles , que el disemines per el cel o que dibuixes esteles blanques a la estratosfera , pero de tota manera no deixa de ser un gran joc al que jugue amb la meua imaginació quant vuig netejar la ment de tot el que es capfica ahí dins a lo llarg de setmanes com la actual , en la que no he tingut temps de quasi res , mentre la resta del mon ha tingut temps de quasi tot.
Setmana ocupada en mig de vacances universals , setmana de "pren que nosaltres se'n anem" i finalment cap de setmana de queda't que tots van a jugar , estic un poquet baixet amb el tema , precisament , necessitava aquest maleït cap de setmana , espere que per un avatar del univers , encaixe un peça al altre costat d'on siga i al menys tinga una compensació en aquella altra part. L'enhorabona a qui li vaja be :P. Bona nit a tothom.

Disabte , vaig a vore la mar.

Es per a mi d'un efecte balsamic , renovador i espiritual , el simple fet de vore la mar. Si en la meua vida guanye prou diners , viuré a la vore de la mar , i si pot ser trevallaré amb un finestral INMENS que mire al horitzo semicircular per on asoma el sol tots el matins , eixa estació de transit de nuvols , aus migrants i persones inmigrants. La mar per a mi es com una mare , silent , pero que se que està ahí , estiga jo on estiga.
Avuí voré la mar perque he d'aproparme a ella quasi fins a tocarla per a fer un poquet d'esport , un poquet de companyerisme , un poquet de mala llet , un poquet de sacrifici , una mica de somriure i al final prou felicitat , i a més al costat de la mar. Potser siga molt feliç durant uns minuts , que potser ja em toca , o potser no , pero que em fà una falta inimaginable.
La resta com sempre , com si navegara el atlantic en un barqueta , amunt i avall depenent de les ones , un poquet mane jo i l'altre mana la mar.
El meu gran problema es que tinc molt clares unes coses i molt difuses unes altres. Només se que no vaig a aceptar una cosa ...i el problema es que cada dia la veig més accentuada i aixó em mata per dins , es verí del de morir lentament.
L'altra resta , podria dir que be , pareix que veiem el tunel al final de la llum , que per que es bo açó i no el contrari? , doncs perque fins ara anaven un poquet perduts en mig de molta llum i per fi pareix que sabem per qui cony de forat hem de clavarse , i jo pense que eixir del tunel serà molt menys costos que pegar tombs contra opinions contraposades i decisions d'última hora. Ja vore'm que pasa i ja et contaré. Bon DIA.

Ou dur

I tot es com un ou dur , blanc per fora , groc per dins , amb corfà , pero saps que es blanet , tendre i que amb un raig d'oli, una mica de sal i una molta ràpida de pebre-negre per damunt està de la ostia , i així es com tinc la nit , d'ou dur.
Espere que demà no m'entere de que tenia salmonelosis , tincs els analisis en camí , encara que he menjat l'ou avanç de coneixer els resultats , creuem els dits , juguem , que si guanyem , guanyarem prou.
Besets i bona nit.

Caminante no hay camino ...

Caminant per la vora dels nuvols , amb una mà davant i un altra darrere , de vegades desplegades als costats com si d'un funambulista es tractara , vaig fent equilibri , i si sentixc eixa seguretat fins i tot , potser , una cabriola . I es que estime als meus amics , se quins son , encara que no se si ells ho saben , i els respecte i els puteje amistosament a parts iguals. Potser tu si saps qui son , son aquells que se que d'alguna manera m'estimen , pero que m'estimen de forma sana , que ho veus als seus ulls , i et poden estar cridant , esbroncante , pero veus als seus ulls que t'estimen.
I amb el cap de setmana la revolta , de repent soc Testrolero , l'horitzo amenaza amb portar mil i una oportunitats , i els nuvols per els que passetge passen del gris fosc a un un color indeterminat , més agradable pero probablement mès perillos , encara i aixó , preferixc el risc i m'endinse al nuvol fent cabrioles. Bona nit.

Fanatics

tindre idees es saludable , tindre diferencies amb la resta del mon està molt be , i protestar i manifestar el que penses es el millor que pots fer. Pero agredir , censurar o violentar a latres per fer açó es increible que pase amb la educació que he rebut. no entra al meu cap que li monten al rubianes la historia que li han montat per dir el que pensa , siga el que siga , no entra al meu cap que existixca gent que mate altra gent per el que pensa , o gent que mataria a la gent que mata perque mata per el que pensa. Ja que en fique'm en aquestes tesitures , i tenint en conte que ja conte'm amb la infraestructura que ens proporcien les places de bous , eliminem el tema taurí , i deixem descansar els pobres animals , i aprofitem les plaçes per a recuperar el circ romà. Fiquem un ultra nacionalista feixista com els de la foto , contra un ultranacionalista independentista , ambdos d'ixos que es dediquen a la violencia , i que es maten , i de pas donen espectacle. Podem recuperar les reproduccions de batalles historiques que feien el romans amb grups d'aquesta gent , així ells es queden tranquils i saciats de sang i la resta de la gent més tranquila. Respecte a la autodeterminació , que pareix que es la pedra angular de tot açó , es sencill , referedum incremental , es a dir , es fà un referendum cada X anys , i depenent dels resultats SI o NO , es va donant més independencia o es lleva el referendum. Perque al final la democracia es aixó , i no anar escupint la paraula com una ametralladora amb la intenció de ferir , com fà habitualment certa porció de politcs.

Altre dia que tinga ganes , explicaré que pense de la autodeterminació , del estat espanyol i de lo fàcil que resultaria ficar d'acord a molta gent si no fos perque als maleïts politics els interesa la confrontació.