Açó s'acaba ...

Retirada rere retirada , fugir del roig per a acabar al blau. I a casa.

Millor 2008 companys !!!

Lluna

Montilla ,Córdoba, imatge per Paco Bellido

Owned

Que cony significa 'owned'?. doncs sencillament quant la cagues i queda enregistrat en vídeo. Com a mostra un botó. Un nano puja a un armari , i crida a la seua germana per a donar-li un esglai , la resta al vídeo ...

Owned

Horitzontal

Horitzontal , pla , lineal , recte com un regle i prop de la Mar. Dessagnant els dies com qui tria les volutes del fum del fumerol , seleccionant els minuts i apreciant els segons més delicats. El temps es just , passa igual per a un ric que per a un pobre , per a un pensador o un pagès. El temps es injust en la mida en que ens consumix, amb la mirada enrere, torta, que ens diu sempre massa tard com i quan l'hem perdut i en quin moment no el varem saber perdre. Temps que ens travessa ens envolta i puja cap al cel horitzontalment , sempre a les butxaques a l'abast de la ma, sempre tan aprop que no el podem agafar.

El cap de setmana es va acomiadar Susurros - Victor de Sujeto K. Vaig fer un vídeo amb el mòbil. Vos el enllace. Justament jo recordava que Victor va ser la primera persona que em va confiar un instrument musical. Un baix Yamaha amb un contrapés a la pala. En aquell moment no vaig saber aprofitar el regal. Potser ara ...

Resujetokate.

I per a tancar una curiositat , el amic Johnny Lee Chung fent de les seues amb una Wii. El vídeo està en anglès, però no es molt complicat. En tot cas si no l'entens paciència , doncs val la pena vorer-lo tot i perdre quatre minuts i mig del teu temps doncs el tio ho mereix.

Wii 3D. Thanks for watching.

bull el brou

A la foscor bull el brou , durant hores l'aigua a poc foc va desfent la carn , entrant dins dels seus racons més secrets i traient la essència, el ale de vida que en un moment va fer que aquesta menejara una cuixa. La cuina a foc lent, el brou saborós, quant més temps estripant al objecte millor. L'aigua bullit entra per els orificis , crema orelles , nas , boca i baixa cap al interior , crema, ataca i va xuclant primer la vida i després la resta. No ens volem ficar mai allà dins , ho veiem de lluny i pensem que es una bogeria, però un dia estem amb el cap dins i fins i tot no volem sortir. Crema, però penses que lluitant resistiràs primer i canviaràs allò després. Crema, però la lluita te sentit (o no) , crema i al final t'escaldes. Crema i es dur eixir. Però ho tornaria a repetir, doncs el brou cuinat a foc lent es el més saborós, el que millor alimenta i al final, quan el prens a una vesprada freda de desembre reconforta com no res més ho pot fer. Avui classe de cuina, demà ja vorem. Cuideu-se i Salut !.

01110100 01100001 01101110 01110100 00100000 01110100 00100111 01100101 01110011 01110100 01101001 01101101 01100001 01110110 01100001 00100000 001011

01100110 01100001 01101001 01100111 00100000 01100100 01100101 00100000 01101101 01100101 01101110 01111001 01110011 00100000 00101100 00100000 01101001 00100000 01101110 01101111 00100000 01110000 01110101 01100011 00100000 01100110 01100101 01110010 00100000 01110010 01100101 01110011 00101110 00100000 01000001 01110100 01100001 01100011 00100000 01100100 01100101 00100000 01110010 01100101 01100001 01101100 01101001 01110100 01100001 01110100 00101110 00100000 01001010 01100001 00100000 01101110 01101111 00100000 01101000 01101001 00100000 01101000 01100001 00100000 01110010 01100101 01110011 00100000 01101101 11101001 01110011 00100000 01100101 01101110 01101100 01101100 01100001 00100000 01100100 01100101 01101100 01110011 00100000 01100101 01110011 01110100 01100101 01101100 01110011 00101110 00100000 01000010 01110101 01101001 01110100 00101110 00100000 01010000 01101111 01110100 01110011 01100101 01110010 00100000 01110001 01110101 01100101 01100100 01100001 01110010 01100001 00100000 01101110 01100101 01110100 00100000 01110000 01100101 01110010 01101111 00100000 01100001 01110010 01100001 00100000 01100101 01110011 00100000 01100010 01110010 01110101 01110100 00101110 00100000 01001000 01100101 00100000 01110000 01100001 01110100 01101001 01110100 00101110 00100000 01001110 01101111 00100000 01110011 01100101 00100000 01110011 01101001 00100000 01110000 01101111 01100100 01110010 01100101 00100000 01110000 01100101 01110010 01100100 01101111 01101110 01100001 01110010 00100000 01100001 01101100 01100111 01110101 01101110 00100000 01100100 01101001 01100001 00101110 00100000 01001101 00100111 01100101 01101110 00100000 01110110 01100001 01101001 01100111 00100000 00101100 00100000 01101001 00100000 01110000 01100101 01101110 01110011 01100101 00100000 01110001 01110101 01100101 00100000 01100001 01110010 01100001 00100000 01110011 01101001 00100000 01110001 01110101 01100101 00100000 01100101 01110011 00100000 01100100 01100101 01100110 01101001 01101110 01101001 01110100 01101001 01110101 00101100 00100000 01000101 01110011 01110000 01100101 01110010 01100101 00100000 01110001 01110101 01100101 00100000 01110011 01101001 01100111 01100001 00100000 01100100 01100101 01100110 01101001 01101110 01101001 01110100 01101001 01110101 00101100 00100000 01001010 01100001 00100000 01101110 01101111 00100000 01101000 01101001 00100000 01101000 01100001 00100000 01100110 01110101 01110100 01110101 01110010 00100000 01100001 01101000 01101001 00101110

sona música ...

Per sort , a la vida les coses no son blanques o negres. Però hi ha que tindre els ulls i sobretot la ment per a vorer certes coses, valor per a tastar-les i gust per a jugar amb elles. I si som capaços de fer-ho, a més de ser més complets, possiblement serem més feliços.
El problema es que de vegades un ix ferit al jugar-se-la , surt rebotat amb la mateixa força amb la que entra al colp, però les ferides cicatritzen, les blaures passen i el dolor ens fa més forts a la llarga.
Les ferides , independentment de la seua gravetat poden sanar avanç o desprès, millor o pitjor, amb o sense medicina, be açò últim es més discutible, doncs es poden entendre moltes cosses per medicina :). La qüestió es que si un vol, sana.
El pensament es que no hi ha que tindre por, hi ha que fer, jugar, arriscar, experimentar, tastar ... i no perdre mai la por, que es la que finalment ens arrela a la vida. Si aconseguim un equilibri viurem més, serem més i sobretot contarem millor contes. I qui vulga escoltar un conte que s'arrime i es fique les orelles de xiquet, i si ja no pots, potser es perquè has perdut massa temps.

Una Aurora Boreal , el meu proper projecte. Qui s'apunta??

Sensacions

Setmana trèmula, atzarosa, viatge a una muntanya russa. Dies de fúria , d'arrapar el aire amb la mirada, de ulls perduts a l'horitzó de verd i plata. Feina, fred i temps per a estar a soles, pensaments creuant, creuats, contradictoris i contraindicats.
Fred que no hi es, potser ha entrat per la meua esquena i s'ha quedat un parell de dies donant pel cul. Sembla que ja no hi es, que demà podré anar en pantaló curt per el mon i decorar el meu cos amb nous dibuixos de forma indefinida.
I ara, i ara?. Avui tranquil , repòs preventiu, solució de conflicte. Demà toca rematar, polir i netejar, si tot quadra, dijous tranquil.

No, no passa res, simplement que he estrenat la temporada de camperol, de treball a la terra, d'arrels. M'he passat el cap de setmana fent oliva, el que assegura tindre oli la resta del any. Es dur per a mi, però més dur ha de ser per a qui ho fa tot l'any , dic jo. Es fotut , sobretot si la colla de marietes de doingthegamb agafen just el cap de setmana per a liar-la (fills de copula de conill i goril·la). Però ací, en petit comitè , he de reconèixer que m'estimula, que em dona vida i que recupera una part de mi que si no fos per açò, supose estaria soterrada per a sempre , com potser molta gent la te tan amagada que ni sap que hi es. I només per això, jo pense que tots hauríem de treballar la terra uns dies al any.

Al bancal , assegut al tractor.

Per cert , m'ha arribat la factura de la Lluna , i sembla que aquest mes m'he passat xarrant amb ella. Potser deuria canviar de companyia per a aquestes coses. El que no puc fer, es deixar de parlar amb ella si la veig amb el somriure tort.

Aiguat.

Avui un glop de pluja , un glop de vida , una mirada llarga de blau intens , vent a la cara , sal als llavis.
Avui un glop de pluja , sang a les venes, vida als ulls, alè dur a la boca.
Avui , si, avui , un glop de pluja , un got de patxaran i mos al cul. Mel a la boca.
Avui es un dia qualsevol, feina fosca, fum negre i follí. Però amb un glop de pluja.

In-justicia. Sempre hi ha classes ... i les de sang son les pitjors.

Feia uns dies que volia fer aquesta entrada , però per unes cosses i altres no ho havia fet. Resulta que han multat als dibuixants de "El Jueves" amb 3000€ per la famosa caricatura de Felip i Letitzia al llit. Em sembla tan injust , em dona tanta ràbia i tanta impotència el tema , i a la vegada el fet es que si passa res al final son 3000€ , que he decidit afegir-me al tema. Evidentment no soc caricaturista, ni vinyetista ni res semblant , he fet el dibuix en 10 minuts amb el ratolí i no accepte que comenceu a recordar cert dibuix de Sauron que deuria haver guanyat el tercer premi de cert concurs (només hi havien 3 dibuixos , el meu va ser desqualificat perquè el jurat em tenia mania :P).



AGENCIAS 13-11-2007

El juez ha impuesto hoy una multa de 3.000 euros para cada uno de los dibujantes de la portada de El Jueves, en la que se caricaturizaba a los Príncipes de Asturias, al considerarles "responsables de un delito de injurias al Príncipe" contemplado en el artículo 491.1 del Código Penal. El juez, que ha adelantado el fallo al final de la vista oral, que se ha celebrado hoy, ha considerado que tanto el dibujo como el texto de la viñeta realizada por el dibujante Guillermo Torres y el guionista Manel Fontdevilla es "objetivamente injurioso".

hi ha dies

Edvard Munch, Melangia (1891)

De sobte hi ha un dia que m'abeix plorar però ni puc , ni vull ,ni m'ho vaig a permetre. Aleshores simplement passa a ser un dia amb traces de melangia.Però son dies de sensacions contradictòries voltant el meu cap , alçant els meus peus , buidant la meua panxa. Se el que se , el que saps i saps el que se, i es així. Però no lleva que de tant en tant i de sobte uns pardals volen voltant el meu cap , que els mire , amb sorpresa , melangia i sorpresa , i no puc més que esbossar un somriure mirant cap als estels, perquè son moments en els que no se si estimar o enviar a la merda.

m'encanta conduir

Lagrimes negres

Hi ha dies que sembla que vius a un quadre ...

Hi ha dies de la foscor del Greco ...


O potser dies del surrealisme de Dalí ...

Hi ha molts altres dies dins d'altres quadres però aquest son els meus últims dies.

Contant estels.

M'ha cridat , i la he pogut sentir com el vent a través de les fulles d'un arbre , un murmuri, un moviment suau, i la llum del sol. Si , es per ací i sembla que vol parlar amb mi.
M'agafa la panxa i fa jocs malabars amb ella , puja a la gola amb espirals impossibles i peta com una carcassa al meu cap. Se que la resposta es a prop, tan propera que al voler agafar-la els dits em cremen com si els tinguera dins de neu, i el vent talla el meu rostre com mil agulles de vidre trencant contra la meua pell.
Un glop puja a la meua boca , sembla que ja només queda una última costera i podré refugiar-me darrere de la pared de pedra. I allà dalt , em quedaré a soles contant estels , i esperant que ells em conten a mi com puc escoltar la veu que em murmura.
Dormint.
Al cim.
Fa fred.
Potser aquesta nit nevarà.
Deuria trencar a ploure.

temps ...

Feia temps que no dic açò ... 'Fes el que degues ... ' , amb un somriure, ja era hora , no?

i es que el mon no es tan rodó com l'imaginem.

Capvespre.

Vespreja , son eixes hores on la llum va minvant i sembla que fuig cap als estels. On els racons comencen a amagar més secrets i fins i tot el so camina de puntetes sonant més amortit. Els ocells comencen a buscar una branca. Es el moment en que l'aigua comença a deixar de ser en si mateixa per a fondre's en un tot al paisatge. Vespreja , i la manca de llum dona serenitat , lleva velocitat i convida a mirar al fons, a la filosofia, als ulls, a les mirades que amague dalt de més amunt del cap. D'estimar per dins i no per fora. Vespreja i Frida ensuma l'aire. Surt la lluna de tort somriure, i jo li pregunte per els dubtes dels meus secrets. Avui deuria trencar a ploure.

Dona i ocell

No vídeo

Avui volia ficar el vídeo de 'Apuesta por el Rock and Roll' del concert dels 'Heroes del Silencio' , però jo, ingenu de mi, li vaig deixar al consultor que els COPIARA perquè ell no tenia cap record del concert, i el que va fer va ser MOURE-LOS, així que ara jo no els tinc , espere que amablement mels porte la propera vegada que ens veiem , al seu mòbil , a un cd , on vuiga , però que els porte.

Com no hi ha vídeo doncs no vaig a comentar res del concert , excepte que em feia falta.

Com no hi ha vídeo de música en directe del meu mòbil , doncs fique un al que he arribat des de la recomanació den Jordi. Un paio i la seua flauta. Gaudiu.

Greg Pattillo inspector gadget

CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

Lluís Llach

Finestra màgica

Ja se que vull tindre a una paret. Sempre m'han agradat els finestrals grans , però ara n'estic enamorat. I es que via el Gadgetoblog he trobat el capritx que no faltarà a una de les meues parets. Que que es? Doncs es una finestra , però una finestra màgica. De fet estic pensant que igual la tenen al SIMO i només per això , pense que m'aproparia a Madrid. Passe d'explicar com funciona perquè hi ha un vídeo ací baix i es millor que qualsevol parida que diga jo , encara que no ho semble, no es una pantalla, es una finestra real, lo de darrere es el carrer !!!!. El fet es que ha de ser espectacular seure a a questa finestra una vesprada o nit com avui i vorer ploure durant hores amb tota la casa fosca i en silenci.
Si , potser avui estic un poquet melangiós , però es que hi han cosses que no entenc i altres que no vull entendre. Però sobretot hi han cosses que no vull oblidar. Avui plou , i això em fa feliç.

Video fet per Juan Castromil i Carolina Denia, de Clipset.

Adeu Gala

Avui se'n ha anat Gala , no hem estat molt de temps junts , però li tenia prou d'afecte. Era una nena reservada , més be tímida i a la vegada una pilla , gens revoltosa , però si era qui millor me l'ha donat amb formatge. Collons , que estic trist , decebut amb mi mateix i a la vegada rabiós. I que açò m'ha portat a la ment cosses que son més properes del que voldria , i cosses més llunyanes però que sempre romandran. I per això , no puc evitar avui ficar la imatge que penja de la meua paret , de un moment que tinc marcat a la memòria , amb les tres nenes ballant per el meu jardí. Cadell , Menut i Milka. Borroses al meu cap , com ho estan al dibuix. Però tinc el dibuix , per a recordar com era aquell dia.