La cosa più importante.

Gotes de metall pensant cauen ,
sorgides del temps cremant etapes,
lacerant la meua pell sense pietat,
omplint-me la vida de cicatrius.

Vaig ser agosarat , potser massa
i la partida es com es ,
no hi ha 'farol' , un error?
no se jugar d'un altra manera.

De nit la lluna em mira
i tinc converses amb ella
però mai em sap dir el nom dels estels
son massa per a recordar-los sembla.

Que puc fer per conèixer el nom
del únic estel que m'interessa ,
si no em deixa preguntar-li ,
i la lluna ja no se'n recorda?.

No vull que la foscor em prenga ,
però l'anima ja es morta ,
ni rel , ni fulles , només fusta,
deixe'm córrer el vent.