Sembla que de vegades tot el vent bufa a la contra , no hi ha res que s'endrece i per contra tot el que t'envolta comença a ficar-se tort. Comentava un parell d'entrades a baix que avui aniria al Palau de les Arts a vorer La Walkiria , doncs no , no vaig a poder anar-hi perquè tot s'ha capgirat d'última hora i s'ha ensorrat el plan.
No se que passa ,les arrels del meu arbre han perdut força , no busca l'aigua com avanç. Les fulles cauen al maig com si arribara la tardor; pense que es trist. Son les decisions mal preses al hivern , coses que ara es poden vorer clares al cel blau de la primavera i que aleshores s'ocultaven darrere de núvols grisos. Per un moment , vaig pensar que m'havia adonat del error a temps , i va reviscolar , va traure forces i les fulles verdes que van mirar al mon a les hores son les que ara estan a terra. Al menys ara puc vorer quin va ser el error , soc menys neci , i estic en pau amb el mon , per molt que aquest intente donar-me guerra amb els colps demolidors del destí que em fan pagar per tot això , que carreguen damunt de la meua esquena un pes infinitament superior al que pensava que podria aguantar , però aguante !!! , i aguantaré , i continuaré Somniant i continuaré Lluitant. I si he de morir per a tornar a nàixer , així serà.
Només se que no em puc llevar del cap una mirada , una paraula , un adeu ,amb sinceritat.
No hi ha demà - Obrint Pas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada