Camí D'Itaca

I vinc , d'un dia de pluja , d'una setmana de pluja , d'un temps de mel amb terra , de dolça amargura , de terra verda i aire humit , de vorer els estels.

Primer , com es habitual , els deures , que ja era hora ...

PIEDRA NEGRA SOBRE UNA PIEDRA BLANCA

Me moriré en París con aguacero,
un día del cual tengo ya el recuerdo.
Me moriré en París -y no me corro-
talvez un jueves, como es hoy de otoño.

Jueves será, porque hoy, jueves, que proso
estos versos, los húmeros me he puesto
a la mala y,
jamas como hoy, me he vuelto,
con todo mi camino, a verme solo.

César Vallejo ha muerto, le pegaban
todos sin que él les haga nada;
le daban duro con un palo y duro

también con una soga; son testigos
los días jueves y los huesos húmeros,
la soledad, la lluvia, los caminos…

César Vallejo

Quatre parts , una idea.
Primera:
No se en quin moment de la seua vida escriu açò , però per a mi la imatge es un escriptor en soledat ,a París , un dia de pluja , i veient passar els últims instants de la seua vida , pot ser queden un parell de mesos , de dies , de hores , qui sap. Simplement ell ja es mort , avui mateix.
Segona:
Avui ha decidit que ja es mort , mort per a lo que a ell li importa , ja no hi ha res al mon que li valga la pena , ja no val la pena continuar vivint
Tercera:
L'unic que li queda es el record de la pena , de lo dur de la vida , de la gent que l'ha maltractat , que s'ha aprofitat d'ell ...
Quarta:
Només li queda el que l'envolta , inanimat , lúgubre , només li queda la mort.

La idea:
Ja no li queda res realment valuós , només la mort , per que no avui ?

Curiosament , va morir un dia de pluja a Paris , un dia del que ja tenia el record.

I ara , les banalitats ...
Puc resumir-ho tot amb una setmana intensa d'anada i tornada , de pluja , de sang , i sobretot de força per a mi. He estat al 'Vinya Rock' , finalment , i ha sigut el Vinya de la pluja , el Vinya per el qual , a partir de l'any que ve , un escenari s'anomenarà 2007. Jo podré dir allò tan clàsic de 'Jo vaig estar allà' . De fet vaig pujar i baixar , i tres dies a remulla. Però valuosos , de vorer concerts potser irrepetibles , com el de 'Obrint Pas' , amb 30000 goles corejant cançons del País Valencià , o el de 'Manu Chao' que va ser el millor de tots , sense oblidar el de 'Macaco' o el de 'Los Delinqünetes' on ho vaig passar de por. També vaig vorer grups als que tenia ganes , com 'Hora zulú' , que em van pareixer una mica justos en directe , 'S.A.' , potser es el de sempre , a mi no em va fascinar , però hi ha gent que diu va ser el millor , i la gran pena que tinc va ser no vorer a 'Solufly' , ja que estava fugint de la tempestat.
I més dies d'anar i tornar al meu cap , d'estimar amb força i no rendir-me de somniar , de somniar dur i fort.I finalment d'oferir , d'oferir el que em demane el mon , soc generós perquè ho dec tot. Així que aprofiteu-vos de mi , que estic d'oferta ;) !!!!.
Somniaré amb fàbriques de cafè , màquines de te i passarel·les de xocolata , somniaré , perquè hi ha que somniar. Així , que tots , somnieu , somnieu fort. I per damunt de tot , somnia tu , ma Meru.

Doneu-li al Play i gaudiu del viatge com ho faig jo.



Viatge a Itaca - Lluís Llach