dimecres, d’octubre 31, 2007

No vídeo

Avui volia ficar el vídeo de 'Apuesta por el Rock and Roll' del concert dels 'Heroes del Silencio' , però jo, ingenu de mi, li vaig deixar al consultor que els COPIARA perquè ell no tenia cap record del concert, i el que va fer va ser MOURE-LOS, així que ara jo no els tinc , espere que amablement mels porte la propera vegada que ens veiem , al seu mòbil , a un cd , on vuiga , però que els porte.

Com no hi ha vídeo doncs no vaig a comentar res del concert , excepte que em feia falta.

Com no hi ha vídeo de música en directe del meu mòbil , doncs fique un al que he arribat des de la recomanació den Jordi. Un paio i la seua flauta. Gaudiu.


Greg Pattillo inspector gadget

dissabte, d’octubre 27, 2007

CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

Lluís Llach

dijous, d’octubre 25, 2007

Finestra màgica

Ja se que vull tindre a una paret. Sempre m'han agradat els finestrals grans , però ara n'estic enamorat. I es que via el Gadgetoblog he trobat el capritx que no faltarà a una de les meues parets. Que que es? Doncs es una finestra , però una finestra màgica. De fet estic pensant que igual la tenen al SIMO i només per això , pense que m'aproparia a Madrid. Passe d'explicar com funciona perquè hi ha un vídeo ací baix i es millor que qualsevol parida que diga jo , encara que no ho semble, no es una pantalla, es una finestra real, lo de darrere es el carrer !!!!. El fet es que ha de ser espectacular seure a a questa finestra una vesprada o nit com avui i vorer ploure durant hores amb tota la casa fosca i en silenci.
Si , potser avui estic un poquet melangiós , però es que hi han cosses que no entenc i altres que no vull entendre. Però sobretot hi han cosses que no vull oblidar. Avui plou , i això em fa feliç.

Video fet per Juan Castromil i Carolina Denia, de Clipset.

dimecres, d’octubre 24, 2007

Adeu Gala

Avui se'n ha anat Gala , no hem estat molt de temps junts , però li tenia prou d'afecte. Era una nena reservada , més be tímida i a la vegada una pilla , gens revoltosa , però si era qui millor me l'ha donat amb formatge. Collons , que estic trist , decebut amb mi mateix i a la vegada rabiós. I que açò m'ha portat a la ment cosses que son més properes del que voldria , i cosses més llunyanes però que sempre romandran. I per això , no puc evitar avui ficar la imatge que penja de la meua paret , de un moment que tinc marcat a la memòria , amb les tres nenes ballant per el meu jardí. Cadell , Menut i Milka. Borroses al meu cap , com ho estan al dibuix. Però tinc el dibuix , per a recordar com era aquell dia.


diumenge, d’octubre 21, 2007

Avui sal grossa


Per la victòria dels teus ulls.

dijous, d’octubre 18, 2007

Somriure de pluja.

Arc de San Martí , vols somniar?

Anit em vaig gitar xarrant del somriure tort de la lluna , i que potser als somnis som capaços de desentranyar el misteri que aquest amaga. Avui m'he desdejunat pluja passejant per els camins del matí. I m'he dinat un arc de San Martí que convida a somniar despert. Potser avui se que em vol dir la lluna amb aquell somriure . Per a berenar res millor que visitar una exposició , cranis adobats amb aliens i farcits de harkonnen , baix la atenta mirada de H. R. Giger. Lloc de retrobades inimaginables només 10 segons avanç de produir-se , de mística fantàstica, de ser de una ment que funciona a un altre pla. I de tornar baix una atmosfera neta com feia tant de temps , mentre la terra sua. I ara , i ací , escoltant a Frida i a Gala juganeres , pense que potser si , avui he tingut un moment en el que he somniat despert , i per un instant he sabut que volia dir-me la lluna amb aquell somriure tan tort. Es hora de somriure.

O somnies ja?

dimecres, d’octubre 17, 2007

Lluitar. Jugar. Viure.Guanyar.


I així quan el cor et martelleja el pit, la boca es resseca i els nervis s'agafen al estómac, estàs preparat.



Avui

Per molt que vivim , sempre ens queda tot per aprendre. Flexible.“She’s a Rainbow”.


La Publicitat.

dilluns, d’octubre 08, 2007

Les coses no sempre son com semblen que son

Avui res , carn i blat al mig del camp de batalla , amagat a la trinxera baix la xafogor d'una clàssica pluja de tardor. Escoltant com un poc més enllà esclaten les descarregues que tota guerra provoca. Avui estic segur , dins del meu ponxo , baix de la pluja , a sota d'un suau aiguat amb artilleria de baixa intensitat. I el menjar no es gens roin , no ...


Ahir França la va liar al mundial de rugbi. Es va desfer de la gent per a qui aquest esport no es només un esport , es una forma de vida , una religió ... i tant es així que ho mostren al principi de cada partit amb un ball tribal , la Haka , ací teniu el 'Kapa o Pango' , escrita especialment per a aquestos autèntics soldats del rugbi.

dimecres, d’octubre 03, 2007

Pluja al anima

De vegades plou. Potser he trobat al tigre , i no vaig a fugir. Avui vent i núvols , veles e vents , navegant poesia italiana. Acomiadar nits sense estels. Viatjar a lloms d'un cometa fins el meu asteroide. Escollir un color , et sembla el color del teus ulls?, doncs fica-lo a la caixa. Caminar baix de la pluja , caminar , un pas , i un altre pas , fins a la fi.



Jazz al Ivam.

diumenge, de setembre 30, 2007

Una ralla més per al tigre ...

Fins avui he procurat no eixir a cap foto de les exposades , però el que em va passar ahir , va a fer que faça una excepció. I es que a mitja vesprada , a pocs metres de la mar i a sobre d'un mant de gespa es desenvolupava un partit de rugbi , i per causes alienes em va tocar jugar de centre , i per l'atzar punyeter vaig entrar a un doble placatge , amb la mala baba que varem entrar els dos a baix , la meua cara contra el cap del meu company , resultat : jo estes a terra amb un poquet de sang al nas , per sort no es va trencar , només es va desviar un poquet. Del camp al hospital i em van atendre prou be (ja veus) , em van cosir el trau i em va dir el metge que tenia 7 punts , que jo mire la ferida i no em caven a no ser que siguen molt menuts , però be , els que siguen , que més dona. I ara les fotos ...

Al vestuari , amb un pegot de vaselina damunt de la ferida , lo de la vaselina espere no penedir-me de haver-me-la ficada.

Primer apanyo al hospital , per a poder anar a radio per a que feren la placa i vorer si tenia el nas trencat.
La placa. Després de ficar-me el nas al lloc , em van remendar , no vaig tindre ous per a dir-li al infermer que fera una foto mentre el metge em cosia.
Ja fora , baix dels 'strips' es suposa que hi han set punts , ara mateix tinc el nas del doble de tamany que a la foto i amb més colorins.

I amb això i un sopar a la italiana ( ravioli farcit d'albergina amb salsa al curri ) , i la victòria de Fiji sobre Gales vaig tancar la nit. I gracies a tots els que heu cridat , i moltes més a qui ha cridat més d'una vegada , i infinites a qui ho ha fet més de tres :).

dilluns, de setembre 24, 2007

I amb el somriure la revolta (bis)

I es que amb un somriure tot es molt més senzill. Gracies per somriure.
Avui poc que per a mi es molt , una foto :

Es genial , mireu les expressions de les cares , del xiquet i dels guàrdies. A mi em fan pensar que d'altra manera tot seria molt més senzill. Però es tan complicat. Només queda lluitar per arribar-hi.
I la segona es un enllaç , ponts del mon que es genial , hi ha imatges d'una plasticitat màgica , irreal , pura matemàtica flotant a sobre el espai , quasi son música.
I la tercera es que Setembre s'esgota , aquest mes al vell mig de tot i de res.

Bona nit.

dissabte, de setembre 22, 2007

Plou



Només escolta el so de la pluja , es màgic.

De vegades plou al cor
i no saps ben bé perquè.
De vegades plou i fa sol
plou i no vol ploure
però dol.

Plou en el teu cor i prou
sense pressa ni repòs.
De vegades plou i no fa fang.
Plou sense llamps i sense trons.

I l'anima fuig com un gos sol
que no troba aixopluc en lloc.
De vegades plou sense fer enrenou
i plou, i plou,
i plou al cor.

I hi ha llenya al foc i tall al plat
i entre el llençols dorm un somni grat.
Però res d'això es prou:
quan vol ploure plou
i plou, i plou,
i plou al cor.

Joan Manel Serrat.


divendres, de setembre 21, 2007

Canvie Pini per Güini

Aquesta nit un poquet de sexe , de luxúria tirat a terra del hall del Ivam. He dit sexe , però potser volia dir saxo , Stefano di Battista amb el seu quartet m'han retornat a les nit de JAzz al IVAM , ... i a les seues escales. Es com tornar a un oasis d'on brolla verda aigua vital , aquest espai amb aquest so. Ara només em queda somniar bonic. Per cert el concert m'ha agradat molt o més , ens veiem per allà dijous que ve si voleu vindre.


Stefano Di Battista Quartet al IVAM , es talla abrupte , 'ma non ho più memoria'. El so tampoc no es el millor :(.

dimecres, de setembre 19, 2007

Mal de Panxa


Avui estic tan cansat , amb la panxa centrifugant, que es com sentir la remor de la mar rebolicada. No estic per a moltes bambolles a l'aire i si per a la bromera que barretja dalt d'ones salades al meu cap. Però no se per que , avui tinc que escriure quatre brots que passen per les meues mans adormides. Ja tinc a la nena neta i amb menjar , dormint a sobre dels gronxadors de goma-espuma. Ja estic net per dins i suau per fora. Ja es hora d'anar a dormir. Bons somnis.

diumenge, de setembre 16, 2007

Ritornare

M1 : Sigues bona persona. Cuida de la resta al teu voltant.

M2 : T'has parat mai a pensar qui manté els àtoms del univers units ?. R1.

SORPRESA: Albalat del sorells , concert per a salvar l'horta , Tinc Ladilles , versió del Bandoler ...


Tros de la versió del Bandoler.


E1 : He tornat de Roma , falta el segon dia del FRA i mil pensaments que em recorren l'esquena amunt i avall , potser tinga una nit i emplene un post amb aquest tros de la meua vida.

F1: I a Roma , vaig passar-hi per la Via del Corso i no podia deixar de fer-me aquesta foto. Qui la reconega sabrà que es , qui no , li dire que potser li pot sonar de la segona escena d'una pel·licula de Tornatore.


Via del Corso mirant cap a la Plaça Venezia.

I vaig anar amunt i avall , i a la Via Nazionale vaig trobar açó endinsat en tot ...

Non un deserto di spalle in sordo silenzio rivolte
all'altro ma con una mano afferrare un senso
che a parole muore,
fissare l'intuizione, un paessaggio di luce
intramontabile,
mettere terra in bocca

da impastare con saliva e sangue, strappare la polpa
destinata a marcie,
scoprendo verità rifiutate,

il nocciolo sputato delle cose.


Biagio Salmeri.

Ja només em queda demanar-vos que cuideu de la tardor que ve , i que li feu un somriure tots el dies. Besets !!.

Ah si ... R1: Tu ho fas !!.

Per cert avui he dinat ,un ràpid, fàcil i sexy ... Rice to the Cuban.

dissabte, de setembre 01, 2007

Concerts !!!.

Ni si ni no , ni tot el contrari. I que passa ?? no passa res. I que bull?? , potser avui farem olla. Els ulls no enganyem , ja ho saps , i jo de vegades , veig coses als ulls. I ja saps el que dic. I avui tocava volar , i a volar s'ha dit. Soc lliure quan navegue per l'espai , menejant-me entre els estels com un cometa , con un asteroide , com un aviador recentment estavellat al desert. I em dona el mateix , que sone ... que més dona ? potser es la corxea que duc al cor , però per a mi ja es prou , i estic feliç.


Pequeño Grupo de Mierda (Anacoreta). Amb la vida de Carlitos de fons.

Avui hem tastat dos sabors , dos colors , dos festivals , el primer a Quart de Poblet , el Anacoreta Rock , Pequeño Grupo de Mierda + Cretino's Borne + M-clan. Els primers m'han agradat i m'han fet riure , i al final he tingut sorpresa inesperada. El segons ja els coneixia , i ja els coneixem , versions amb lletres plenes d'ironia i mala llet. Els dos grups no han parat de clavar-se amb M-Clan , i no m'extranya , el cantant de M-Clanes GILIPOYAS. Una cançó d'aquestos i hem plegat cap a Alaquas , al FRA amb THE CHARLATANS + THE SOUNDS + THE RAKES + ANTONOMASIA. Hem arribat als dos caps de Cartell , dos grups guiris de Popi britànic , i be , si saps el que hi ha , no esta malament , jo me ho he passat be , això si , semblava un mini FIB , no hi havia tanta concentració de Gafapasta des de el mateix FIB , però sense guiris. El curiós es que he trobat un ou de gent coneguda. Que no aniré al FIB d'enguany :P.


The Charlatans (FRA). Amb Carlitos y Toni cascant de fons.

Be xiquets , que ja clareja ... vaig al llit. Molts besets a tots. A la Mar també.

P.D.:Si vas a un concert amb Carlos , ja saps que no calla :P.

dimecres, d’agost 22, 2007

Tornar de la Muntanya i nou amic ...

Només porte dos dies ací i ja han passat un grapat de cosses , la primera es que tinc a casa un eriçó , intentàrem fer que se'n anara , però ell ha tornat fins a tres vegades , i com que no hi ha manera de que Sambori no li lladre , l'ha clavat a dins de casa. El bitxo es molt guapo , i prou divertit. I no , NO te nom , i no el tindrà fins que me'l quede , si me'l quede.


El Eriçó !!.



Per altra banda ahir per la vesprada em van convidar a un concert i anit vaig estar al Radio City a un de flamenco fusió que va estar de la ostia , o com escriu la meua estimada Inés Infante :
"¡Ámonos quillo! En las pupilas de Inés Infante zapatea un gitano, y oleee… zapatea mientras su primo da palmas y arden las pupilas de Inés sobre la boca un cuarto de luna abierta; Entre las oscuras palmas se forma una minúscula guarida donde crece romero y se bebe manzanilla, Inés se cuela cuidadosamente y se acurruca, el pecho le late al compás y el aire se le entrecorta en destellos…y oleee! Palmea el primo palmea, entre una línea y otra de su palma Inés Infante yace excedida con los zapatos negros en los ojos y un túnel en sus oídos, ¡ámonos quillo, ámonos!"

I per a que afegir res més , no?. Potser un vídeo. Podeu escoltar una flauta , i no la veieu , simplement es que la tapa una columna.



Flamenco al Radio City.

Esport rural a Otsagabia

I decidirem anar cap a Otsagabia o Otsagi com li diu Aitziber, a vorer esport rural que en euskara es Herri Kirolak, la carretera revirada com ella a soles però impressionant per els arbres que la bordejaven , es una de les carreteres més boniques per les que he conduit. Una vegada a Otsagabia , que es un poblet amb un clar regust vasc , situada al nort del Vall de Salazar, a 764 metres d'altitud, a la confluència dels rius Zatoya i Anduña, al costat del bosc d'Irati, Otsagabia es presenta com un dels pobles més típics del Pirineu Navarres. El caracteritzen, el seu pont medieval, carrers empedrats i cuidades cases situades als dos costats del riu Anduña. A la plaça del poble hi ha una tenda , que varem assaltar per a comprar des de formatge fins a fongs. L'esport rural , com li diuen per allà , es com a mínim curiós , i si , consisteix en demostrar qui es més burro de tots.


Esport Rural.

Tot va començar amb una prova combinada que si no recorde malament consistia , en córrer , córrer amb un sac de 40 kg a l'esquena , replegar panotxes de blat de terra i clavar-les dins d'una cistella , serrar un tronc en llesques i crec que ja està. Després ja vingueren les individuals , que si partir un tronc amb destral , que si pujar fardos a 7 metres d'alçada , portar dos lleteres de 50 kg. , o com diu Aitziber que es diuen txingas, el més lluny possible ... i en aquesta última prova , hi havia concurs popular , i qui es va apuntar ?? , doncs Edu i Edgar , si si , Gozilla i Gamera de nou cara a cara , i amb premi , un pernil !!!. El resultat va ser victòria absoluta d'Edgar amb el guany del pernil. Encara que tenim el vídeo que permet impugnar la prova , no ho farem :P , doncs es pot vorer com no xafa la línia.


Vídeo de Edgar no xafant la línia.Per a nosaltres es el campió.

Després del esport rural i com la colla no parava de parlar de la truita de fongs , vam decidir comprar uns pots de fongs i fer el sopar a casa. El que en certa manera va ser un error , doncs el plan d'eixir a acomiadar-se de Iruñea va quedar malferit al sofà ... que ens va portar directes al llit.
Al dia següent , l'únic que vam fer va ser conduir per a tornar fins a casa , aixó nosaltres , als altres encara els va donar temps de visitar Olite i vorer al expresident de USA Jimmy Carter , que coses.
De tornada vam parar a Albarracín a una fosa comuna de la guerra civil espanyola.

Monument republicà a Albarracín.

El nostre més sentit homenatge a tota la gent que va perdre la vida per defensar la causa republicana.

dilluns, d’agost 20, 2007

Tercer dia a Pirineus , Lakora.


El so del Pirineu Navarres.

Com pujar i baixar del Perdut ens va semblar be , doncs al dia següent vam fer descans actiu. Matinarem i agafarem carretera cap al vall de Roncal , al final agafarem una senda cap a dalt per pujar fins a Lakora. Es una pujada sense massa exigències, però te una vista espectacular , i una senda que va fent cresta una estona que es brutal. Pujarem fins a dalt de tres pics propers , ballant per les crestes que fan de nexe entre elles, i veien de prop la ovella que dona la llet per al formatge del Roncal, la 'Ardi Latxa' (ovella peluda?). Que anaven pintades de colors. Per suposat també vam vore vaques. Al pic de Lakora hi ha una bústia en forma de caseta , on es tradició que l'últim que puja agafe el paper que ha deixat el penúltim i li envie una carta a la direcció, deixant aquest el seu paper amb la seua direcció per a que el proper faça el mateix.

Vistes des de el camí cap a Lakora.

Jo de pujar no tenia problema , però al baixar , els bessons es van fer de fusta i patia més que un gos. Fins que vaig descobrir que si els calfava un poquet i feia petjades menys dures no em feien mal , així que vaig començar a baixar corrent , carlitos es va unir a mi , i anàvem per les crestes fent marxa com si de la 'comunitat del anell' es tractara :P. Ara seriosament , pujar a Lakora es una excursió molt recomanable. Una passada.


Al cim de Lakora.

Una vegada baix , vam buscar un lloc on dinar , però no va haver-hi forma. I ens conformarem amb uns gelats i unes gominoles. La 'excusa' per a no donar-nos de dinar va ser que feia deu minus que el menjador estava tancat i que si no ens donaven ben be de menjar , no ens en donaven. Lo curiós , que vam visitar uns 10 restaurants i a cap ens van donar de dinar.

Ardi Latxa

La vesprada es tan particular que la vaig a deixar per a un proper post , ja veureu ...

Cim a Mont Perdut

Amaneix a Ordesa.

Avui es el dia , jo he dormit prou malament , els veis tenien una 'jarana' important fins a les dos del matí i desprès Juanma ha començat a menejar-se. Si , ja ho se , soc un ploró . El fet es que ens fiquem la roba , eixim de la tenda , a la que li llevem les varetes per a que caiga terra i a les 7 comencem a pujar. Son uns 4 km. de pujada fins al cim , amb un desnivell de uns 1200 m. que poden costar de 3 a 3 hores i mitja.
Hi han dos grups més que comencen a pujar amb nosaltres , un xic i una xica que jo pense que son Polonesos i un pare (Aita) i un fill amb uniforme del Athlelic de Bilbao. La pujada al principi no es molt complicada , prou pedra , camí , alguna escaleta i un parell d'eixumeneres de pedra. Primer des de el refugi anem cap a la dreta per a una vegada superat el primer espoló , trencar cap a la esquerra per anar cap a la gelera que hi ha entre el Cilindre i Mont Perdut. Anem pujant amb calma , parant un parell de minuts cada 30 per prendre aigua. A mitja pujada es poden vorer ja trossos de gel amb aigua acabada de fer , a la gelera. Finalment arribem al 'Llac Gelat' i podem vorer tota la 'escupidera' , pujant directament cap al cel. Es cresteja un poquet i comencem la pujada per les pedres , aquest tram es fa llarg , molt llarg , tot es pedra menuda i esvara molt , però quan ja començava a desesperar-me vaig trobar una mena de senda que em facilità la resta de pujada , finalment pujava la escupidera , desprès continuar pujant per l'esquerra un tros que encara tenia gel i on vaig patir molt de fred , i ja estàs al cim.

La 'Escupidera' , la taca negra es Juanma.

I al cim toques el cel , al teu voltant tots els Pirineus , els núvols als teus peus. I al cim , curiosament ,poc vent , i poc fred. Al rato arribava Juanma , que va pujar en menys de 4 hores, i es que ja el tenim en forma.
Ara tocava baixar , i tocava baixar fins a Iruñea , uns 15 km. de baixada fins a la pradera d'Ordesa . La baixada del Perdut a mi em va costar , a Juanma més :P (Lentooooo !!!). Una vegada a Goriz , replegarem tenda i trastos , menjarem barretes , xocolata ... per a poder baixar el més raid posible. Arrearem cap a baix , baixarem per les clavilles , aquesta vegada si. I cap a la pradera. Ordesa baixant es va fer interminable , una vegada a l'alçada del riu continua i continua , i amb 12 hores de camí a la esquena estàvem prou cansats. A les 7 de la vesprada agafarem per fi el bus. Ens vam canviar i carretera fins a Iruñae , sopar per el camí i al arribar tast de bacalao al Pil Pil de Aitzi , que encara que ella diga que no , estava molt bo. Una dutxadeta , un got de patxaran i dormir , que demà matinem per anar a un altre pic , Lakora.



Acó es el cim del Mont Perdut.Una pena el so, això si.


P.D. : Agrair , com no , a Edgar i a Aitzi la seua paciencia amb nosaltres :).

Primer dia Pirinueus

Al camí de baix d'Ordesa.

Groooooooaaarrrrr , son les 5 a.m. el telefon ha fet acte de presencia en forma d'alarma , i jo ja estic eixint de la caserna general de Iruñea. A les 5:32 a.m. Juanma baixa del tren i camí cap Torla amb cotxe. Per el camí només ens vam perdre dins d'Iruñea i acabarem al cementeri. Un cafè amb llet i croissant a Jaca , llarg , prou llarg.Finalment a les 10 ja estem envoltats de natura i un fum de turistes,som pocs amb moxilla gran, tras deixar el cotxe a Torla i agafar el bus (Per si algú va, al bus no venes bitllets , els heu de comprar avanç!!). Amb no molta pressa comencem a pujar per Ordesa cap a Goriz. L'última vegada pujarem per Caçadors , però avui volem arribar el més aviat i descansats que siga possible , que jo he dormit 3 horetes i Juanma ha passat tota la nit al tren.

La famosa 'Cua de Cavall' desde el camí que puja a Goriz.

Al arribar al 'Circ de Soaso' hi han dues possibilitats per a pujar , el camí de les clavilles o un camí que puja per la dreta. Agafarem el camí , es mig hora més , però anem be de temps i prou carregats. Una vegada dalt , Goriz està a una passejada d'una horeta. A les 15:00 estem ja a Goriz , però no podem plantar la tenda fins d'ací unes hores doncs només es permet la pernocta, el tema es que s'acampa a una mena de terrasses a una vessant , i com es aviat podem escollir una còmoda i propera al refugi , així que la busquem i quan ja la hem escollit , ens tirem a fer una migdiada damunt del lloc que ens agrada , així passa el temps , mirant al cel i fent forat als núvols , xarrant del plan de demà i del mon en particular , i dormint a estones. Sopem lleuger , i ens fiquem al sac avanç de les nou de la nit , fa fred , prou fred. Quan ja es de nit tancada obrim la porta de la tenda i agraïm la nostra sort d'una nit en la que els núvols han escampat i no hi ha lluna , el celt es PLE d'estreles , hi ha tantes , tan juntes , tan màgiques que un se sent menut , menut , insignificant. Es veu la 'Via Lactea' com un camí que creua el cel , a pesar del fred tenim el cap fora de la tenda i mirem al cel un bon rato. Sempre val la pena pujar fins ací.




Açò es el refugi de Goriz.


P.D.: En nits com aquesta es fa de menys a Mario contant quina es cada constel·lació :P. També es fa de menys a gent que no va vindre , a la que no va poder i al a que no va voler. Jo vaig recordar amb un somriure la gent que ja havia estat a Goriz amb mi.

dijous, d’agost 16, 2007

Coneguent Iruña

Carlos y Edgar veient Monty Phyton
Avui dia de conèixer Iruñea , de passejar per els seus carrers , trepitjar les seues muralles i respirar la seua historia. Continuem alterant la tranquil·la vida d'Edgar i Aitziber , que com a premi ens ensenyen aquesta ciutat que a mi personalment m'està agradant prou , no es massa gran , ni es menuda , no es sorollosa i de fet te un fum de jardinds , verd i muralla i fortificacions al vell mig de la ciutat , l'ambient polític es respirable , vibrant ... el fet es que no me la imagine a San Fermín.

Cérvols a un dels parcs (La Taconera)

El dia ha consistit en dormir prou pel matí i voltar per la vesprada , canviant el 'pintxos' per el gelat , que no podia fallar al juntar a 'Gozilla Edu' amb 'Gamera Edgar' , la curiositat el mig litre de gelat de quallada que m'he empassat tranquil·lament. I poc més , perquè demà anem a la muntanya , aixo , dividim grup. Uns van a Irati i altres , es a dir jo , replegue a Juanma a les 5 del matí i arreem cap al Mont Perdut. Si , a les 5 del matí , i si , ja es quasi la una. així que vaig a tancar ràpid açò i pensar en buscar un lloc on clucar el cap. Ja vos contaré quan tornem.


Pas de peatons a Iruñea


I ja contaré més cosetes , bona nit !!! i besets. Muxus de Aitzi.

dimecres, d’agost 15, 2007

Rice to the Cuban.

En la carretera , delante el "guia".

Y llegó agosto ,y la compañía se desmoronó , o más bien se desperdigó. Algunos se fueron a la playa (cobardes) y otros emigramos a tierras más inhospitas , aunque a los aborígenes de éstas les pareciera mal que las llamaramos así. En resumen que hemos venido a las dicotomicas tierras de Navarra , y hemos aterrizao en Pamplona , asolando la casa de Aitziber y Edgar , que no saben lo que les ha caido encima. Para llegar, ni Ulises en su odisea , 21 horas para llegar desde Valencia a Pamplona , pasando por Albalat dels tarongers , durmiendo en una gasolinera perdida en medio de Teruel por que a Edu se le olvidó que NO tenia gasolina , llegando luego a dormir en un pueblo pedido , 'Cascante del Rio', con su pedazo de comilona asociada , o apagar un movil y luego no recordar el pin. Una vez llegados a Zaragoza , pues como decirlo , darle vueltas y vueltas a una rotonda , hasta darnos cuenta de que no disponiamos de mapa de carreteras en ninguno de los coches , tras solucionar estos temas y conseguir un mapa , conseguir escapar de Zaragoza por la puerta de atras , conseguimos enfilar hacia Pamplona , hasta llegar a Tafalla , donde de repente estabamos metidos con los coches en un encierro , literal, pero claro como en 'Tafalla , si te joden , calla ... ' pues arreando y para adelante.

Futbolo.

Por fin hemos llegado a Pamplona , y bueno , hemos hecho de todo menos tomarnos un patxaran ... hemos estado de pintxos y vino, algo altamente recomendable , despues de 4 o 5 vasos de vino , pues a buscar garitos locales a ver que tal las pintan por aquí , y la verdad es que no está mal , excepto el futbolín que es rarote , aunque eso si , los jugadores tienen pies , y donde Carlitos y Edu , al final hasta han triunfado sobre los aborigenes en el empeño de hacerse con el futbolín. Ah si , por cierto , el Calimotxo de aquí es de profesionales , en un garito nos lo han puesto directamente de un tirador que sacaba cola y vino a la vez , y en el otro el vino era de botella de VIDRIO :O !!!!. Bueno y para cerrar un video que os puede dar a entender que se hace en Pamplona un martes de Agosto.


Carlos canta en Iruñea.

P.D.: Que per que en castellà ?, doncs perquè estic amb gent amb qui parle en aquesta llengua i ja està ;).

divendres, d’agost 10, 2007

Tornar del Mar i mirar a la Muntanya (ara SI )



Amo el Amor de los marineros

Para que nada nos amarre,
que no nos una nada.
Ni la palabra que aromó tu boca,
ni lo que no dijeron las palabras.

Ni la fiesta de amor que no tuvimos,
ni tus sollozos junto a la ventana.
Para que nada nos amarre,
que no nos una nada.

Amo el amor de los marineros que besan y se van.
Dejan una promesa, no vuelven nunca más.
En cada puerto una mujer espera;
los marineros besan y se van.
Una noche se acuestan con la muerte en el lecho del mar.

Desde el fondo de ti y arrodillado,
un niño triste como yo nos mira.
Por esa vida que arderá en sus venas
tendrían que amarrarse nuestras vidas.

Por esas manos, hijas de tus manos,
tendrían que matar las manos mías.
Por sus ojos abiertos en la tierra,
veré en los tuyos lágrimas un día.

Amo el amor de los marineros que besan y se van.
Amor que puede ser eterno y puede ser fugaz.
En cada puerto una mujer espera;
los marineros besan y se van.
Una noche se acuestan con la muerte en el lecho del mar.

Pablo Neruda

P.D.: Mai he sigut molt de Sabina , però no he pogut evitar incrustar aquest vídeo amb el que he ensopegat per pura casualitat. De tota manera , pot ser , avui soc un poc més de Sabina que ahir :$.

dimarts, d’agost 07, 2007

Recordar velles cançons

Un poquet d'Ella no vindrà mal a un matí com el d'avui ... "Stormy Weather" amb Joe Pass, Hannover 1975 , crec que es una elecció correcta , besets i a volar.

El vuit


Que tindrà el vuit que dir-me?
No ho se , no ho se , però... .
Per que nassos dic el vuit?
No estic segur , però ho es.
Potser una quimera mental?
Probablement , però mai es sap
Que tindrà que dir-me el vuit?
Qui sap , ja ho sabré.
Es el vuit i no altre ,
m'ho ha dit , m'ho ha dit
El cel , l'aigua , la terra ,
fins i tot la 'matriculologia'.
El vuit esperaré segut ,
per a eixir a córrer darrere ,
darrere de la meua sort.


P.D.: Continue buscant algú que vinga amb mi a Pirineus 4 o 5 dies , objectiu pujar el Perdut. Viatge ràpid. Voluntaris cridar-me. Dates , negociables :P. Transport , el fique jo. I poc més a dir. Potser el vuit algú em diga de vindre amb mi :).

P.D.2: Aquest cap de setmana he matat i he mort a 'mansalva' i 'cascoporro' , gracies nens per el cap de setmana de conya , però no oblideu pagar els 5€ de xines i el 6€ de Mercadona. Morosos !!! :).

P.D.3: Un adieu petite, bon viage et beaucoup de sort, je te regarde déjà depuis là-haut de la montée.

dimarts, de juliol 31, 2007

A la merda.


I un poquet de NAPALM al matí no fa tant de mal , no?. Ho sents?, sents la pudor?, doncs acostuma't , es així. I no es tan roin , només es el que es , desinfecció(deforestació). I ara , un poc d'alè de vida extret al matí baix un sol abrasador i barrejat amb la terra que ens dona vida i on retornem a la mort. I a córrer.

Ay voz secreta del amor oscuro
¡ay balido sin lanas! ¡ay herida!
¡ay aguja de hiel, camelia hundida!
¡ay corriente sin mar, ciudad sin muro!

¡Ay noche inmensa de perfil seguro,
montaña celestial de angustia erguida!
¡ay perro en corazón, voz perseguida!
¡silencio sin confín, lirio maduro!

Huye de mí, caliente voz de hielo,
no me quieras perder en la maleza
donde sin fruto gimen carne y cielo.

Deja el duro marfil de mi cabeza,
apiádate de mí, ¡rompe mi duelo!
¡que soy amor, que soy naturaleza!

Federico García Lorca, 1935-1936

dimecres, de juliol 25, 2007

Crida'm 'avui'



Avui només un supositori de música. Es en vídeo que vaig capturar amb el mòbil el 4 de Juliol al concert 'Dos Pájaros de un Tiro' , Serrat i Sabina , amb els seus dos estils antagònics de captivadors , barrejats i barrejant. I ací teniu un retall del que van fer amb les seves cançons. Un beset de bones nits.

dilluns, de juliol 16, 2007

Pluja acida.



Farem ploure aquesta nit que la lluna passarà per davant de la porta de Saturn. Aquesta nit de lluna creixent i mancant 12 dies per a que s'emplene del tot.
Plourà a sobre del meu llençol , i el meu mon viurà la catarsi que anhela. Plourà al voltant dels meus somnis , mentre el so de les gotes estavellant-se a la alçada del meu cap seran com un bressol per a la meua anima. Pluja purificadora , que baixarà la xafogor fins a terra alçant una fresca melodia de l'herba que creix al meu voltant. Me'n vaig a peu a recórrer el cau fins tocar la Mar , i descobrir per que el riu ja no canta.

dimecres, de juliol 11, 2007

Qui li te por a la Mar ?


Qui es deixa acaronar els cabells per un llevant juganer, temperar la pell per la sal i escolta amb atenció el que li xiuxiueja totes les nits, però juga amb les ones només amb els dits dels peus. Mirant a l'horitzó amb una barreja de por , rancúnia , tendresa i amor. Potser la Mar li ha llevat alguna cosa important , i tot vell mariner sap que la Mar no torna el que es queda , però només a la Mar es pot recuperar.

dimarts, de juliol 10, 2007

M'ha dit la Mar


Avui sorra , sorra i sal,
sorra i carbó , sorra i vent,
sorra als ulls , sorra a les butxaques,
sorra amb sorra , sorra en definitiva.

Avui Mar , Mar que canta,
Mar que escolta i parla,
Mar als oïts i Mar als ulls,al nas i a la boca,
La Mar que es la Mare en definitiva.

Avui sal i un colp al pòmul,
Avui vent i foc als pulmons,
Avui núvols a dalt al cel,
Avui m'ha parlat la Mar.

dissabte, de juliol 07, 2007

Pentagrama amalgamat

Jerry Gonzalez

No se on es el cable , ni tinc bluetooth a cap dels meus trastos , així que les fotos i els dos vídeos que tinc enmagatzemats al trastet o trastot , depenent de la perspectiva , han d'esperar. Que son ? Doncs dimecres la barreja màgica de Serrat i Sabina , i dijous , la barreja salvatge de Eddie Palmieri i Jerry Gonzalez . Només puc dir GRACIES , oh GRACIES , per haver-hi estat. Perquè 'orgasmic' es queda curt :).
I dimarts ? dimarts de tres anys enrere , puta vida , com els feia de menys i jo sense saber-ho.
I gracies per estar-hi , i per compartir-ho amb mi als de dimarts , dimecres i dijous.

Pense que ja es hora de jubilar a Saurius , be , realment de donar-li una feina millor qualificada.

I ja que vaig trepitjar la zona de la 'America's Cup' (llegir-ho amb retintí ) , que menys que recuperar el poema d'Ausias March que espere sia la raó del nom del edifici emblema.

Veles e vents.
  1. Veles e vents han mos desigs complir,
  2. ffahent camins duptosos per la mar.
  3. Mestre y ponent contra d'ells veig armar;
  4. xaloch, levant los deuen subvenir
  5. ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
  6. ffent humils prechs al vent tremuntanal
  7. qu·en son bufar los sia parcial
  8. e que tots cinch complesquen mon retorn.
  1. Bullirà ·l mar com la caçola ·n forn,
  2. mudant color e l'estat natural,
  3. e mostrarà voler tota res mal
  4. que sobre si atur hun punt al jorn;
  5. grans e pochs peixs a recors correran
  6. e cerquaran amaguatalls secrets:
  7. ffugint al mar, hon són nudrits e fets,
  8. per gran remey en terra exiran.
  1. Los pelegrins tots ensemps votaran
  2. e prometran molts dons de cera fets;
  3. la gran paor traurà ·l lum los secrets
  4. que al confés descuberts no seran.
  5. En lo perill no·m caureu del esment,
  6. ans votaré hal Déu qui·ns ha ligats,
  7. de no minvar mes fermes voluntats
  8. e que tots temps me sereu de present.
  1. Yo tem la mort per no sser-vos absent,
  2. per què Amor per mort és anul·lats;
  3. mas yo no creu que mon voler sobrats
  4. pusqua esser per tal departiment.
  5. Yo só gelós de vostr· escàs voler,
  6. que, yo morint, no meta mi ·n oblit;
  7. sol est penssar me tol del món delit
  8. --car nós vivint, no creu se pusqua fer--:
  1. aprés ma mort, d'amar perdau poder,
  2. e sia tots en ira convertit,
  3. e, yo forçat d'aquest món ser exit,
  4. tot lo meu mal serà vós no veher.
  5. O Déu!, ¿per què terme no·y à ·n amor,
  6. car prop d'aquell yo·m trobara tot sol?
  7. Vostre voler sabera quant me vol,
  8. tement, fiant de tot l'avenidor.
  1. Yo són aquell pus estrem amador,
  2. aprés d'aquell a qui Déu vida tol:
  3. puys yo són viu, mon cor no mostra dol
  4. tant com la mort per sa strema dolor.
  5. A bé o mal d'amor yo só dispost,
  6. mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;
  7. tot esvetlat, ab desbarrada porta,
  8. me trobarà faent humil respost.
  1. Yo desig ço que·m porà sser gran cost,
  2. y aquest esper de molts mals m'aconorta;
  3. a mi no plau ma vida sser estorta
  4. d'un cas molt fér, qual prech Déu sia tost.
  5. Ladonchs les gents no·ls calrrà donar fe
  6. al que amor fora mi obrarà;
  7. lo seu poder en acte ·s mostrarà
  8. e los meus dits ab los fets provaré.
  1. Amor, de vós yo·n sent més que no·n sé,
  2. de què la part pijor me'n romandrà;
  3. e de vós sab lo qui sens vós està.
  4. A joch de daus vos acompararé.
Ausias March

P.D. Preferiré tornar a Menton.

dilluns, de juliol 02, 2007

Subtil melangia


Llums , estels , punts de color que s'allunyen i s'apropen , que passen a ser formes groguenques amb regust verdós al fer-ho amb força. Tanque els ulls , no es un bon dia , sembla que he errat un pensament i la muntanya ha deixat de minvar . Distancia estable , ho se , encara que avui em semble que la maleïda ha guanyat uns metres , com si tinguera uns escocesos treballant-hi de valent.
De tota manera el més dur ja està fet , ja he perdut l'alè a un parell d'il·lusions i se que darrere del proper colze trobaré Goritz , i si no , serà al següent , i si no serà al següent , ... .
Torne a les meues llums que de vegades venen del exterior a implantar-se al meu conscient i altres sorgixen del subconscient buscant brega i portant a la banda de darrere dels meus ulls vaixells de fusta vella navegant amb direcció a Grècia.
El més dur del camí ja està fet , això no lleva que encara dubte , del que fa només unes setmanes era per a mi una certesa i ara es tot el contrari. Que dubte dels dubtes , de les realitats ,encara que siguen tan obvies que si les mires fixament puguen deixar-me cec. Que , de vegades , planege damunt de mi un corb amb una rama d'olivera al bec o que tinga ganes de compartir un viatge a Folegandros.
Avui no es un bon dia ,i no se perque avui , però avui només es un indicador que demà serà millor.

divendres, de juny 29, 2007

Reflex


Reflex de foscor a l'aigua clara ,el punt roig del laser em travessa la banyega.
A diari demostrem que som cecs ,que no mirem la mirada de la gent, miops de sentiments dels demés.
I si mirem cap endins ... ,no som conscients de que un no es el que pot fer ,es el que fa, i que el verdader somni ,es poder somniar.
Així caminem per la vida , com el que som ...un grapat d'idiotes !!!

Quasi totes les ferides son més profundes del que pensem , i aleshores et planteges , qui vols/imagines al teu costat si estàs malalt? i si tot t'ix mal? i si tens un fill ? i si eres feliç? i si eres feliç , a qui li ho voldràs contar ? . Som un grapat d'idiotes !!!

Última : GRACIES per l'evasió i la constitució. Infinita il·lusió , i demà més.

dimecres, de juny 27, 2007

Maleïts tots , amb un somriure.



"El més difícil, doncs, es sobreviure ..."


El més difícil, doncs, és sobreviure
amb escates de vidre a les entranyes,
amb plom, en lloc de sang, a dins les venes.
Sobreviure: cordar-se les sabates,
treballar, fer l'amor, llegir poemes,
veure envellir la gent, cantar en veu alta,
amb escates de vidre a les entranyes
i plom, en lloc de sang, a dins les venes,
sense treure's els ulls, sense fer a miques
els subtilíssims mirallets del somni,
i esgüellar com un porc, de por o d'enveja.


Miquel Martí i Pol.


Dimecres de juny , a trenc d'alba el meu somni ha sigut sacsejat per el cant d'un pardal , goig de poder romandre encara al llit. Avui es(era) un dia d'aquells que la gent passa mitja vida mirant cap a ell , potser amb temor , i finalment arriba , i es un dia més , però no ho es. Portava temps darrere de la meua nuca , jo sentia el seu alè i al final ja està ací , i no passa res. Be si que passa , maleïts tots, amb un somriure , i es que hi han coses que fan que un sia més feliç avui que ahir. Hi han sms que et fan somriure i altres que et fiquen humida la mirada , hi ha gent que saps que et somriu , GRACIES. Hi ha gent que et crida i que saps que s'ha preocupat per tu , per buscar el teu somriure , i el troba ... i hi ha gent que es capaç de dir-te-ho en persona , considerar que ha sigut molt fugaç i cridar-te per a refermar-lo , GRACIES MESTRE. Finalment hi ha gent que saps que t'estima un grau més i t'ho demostra , a la seua manera , això si , però ja ens coneixem ... i fan que jo els estime un poquet més , en cas de que puga.

Tot açò et mostra les constel·lacions que hi han al voltant de l'univers que es un. I com m'han dit avui , pots mossegar tranquil·lament l'horitzó per a trencar la maleïda línia continua que el descriu. Així ho farem !!! Gracies a tots , i un vos estime , cadascú ja sap quant i com . Bona nit.

Dia D , la hora H son les 9:00 a.m.

IRAM 30-m telescopi al 'Pico Veleta' , encara el recorde de quan vaig estar per allà.

Dia marcat al almanac, qui em coneix ja sap de que parle. Del número 22 evidentment , i per a que aquesta quantitat entre en correspondència astral , per a que les estreles i el Sol ,(doncs el Sol es una d'elles , només que més prop , encara que això es el que el fa especial , lo prop que està , i es que a qui més estimem es a qui sentim més prop , mesurant en estima , evidentment), es senten part de la mateixa família, per a que la Lluna continue fent ballar el tango etern de les marees a la Mar , i el vent esborrant les petjades a les dunes mentre les reordena com si fos el seu ... ara mateix tinc un 'Déjà vu' salvatge , com si el temps hi hagués botat 6 mesos endarrere i jo continuara ací , apegat a la cadira ... talle i tanque amb el vídeo del gos de la pradera (V. Sparta).


dimarts, de juny 26, 2007

I jo tenia 4'99 anys ...


"Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orió. He vist rajos C brillar a la foscor prop de la porta de Tannhäuser. Tots eixos moments es perdran en el temps, com llàgrimes a la pluja. Es hora de morir."

divendres, de juny 22, 2007

I a volar ...

Avui he sentit que ' No hi ha ningú que estime com un boig '.estic quasi d'acord; però pense que no es correcte ,només el boig d'un xiquet.

Avui deixe enrere la llarga seqüència de passes que he anat dibuixant damunt del desert , es una serp que camina darrere de mi , rítmica i implacable. Paradoxalment neix en mi , doncs te un origen conegut , marcat al roig en un punt in/determinat de la meua anima , però amb un destí completament desconegut ,perquè la meua brúixola balla al son de la Lluna , com fa la Mar a diari. I això que te tant de sublim com la vida o la mort , es el que m'impulsa a continuar caminat , a pintar un quadre que només el ocells i potser un amic , que tindrà que fer un aterrament forçós a sobre de la sorra, puguen interpretar. Ni jo mateix soc capaç d'abastir amb la meua mirada el complex dibuix que em vigila , que tenaç em segueix , i que com tot a la vida , desembocarà a la Mar.

Anit , ella , la que acostuma a emmascarar la seva mirada neta darrere d'ombres fosques , amagant el ulls , fugint de mostrar-se a possibles intrusos , em va dir , oh sorpresa , meravellosa sorpresa , que llegirà aquestes línies , o millor dit , com em va assenyalar , les devorarà , i amb això em va fer brollar un riu d'il·lusió , i ara , així de torpement , li ho agraïxc.

Anit vam projectar a un pub , una part de la il·lusió de la vida d'uns quants de nosaltres , hem fet el més difícil , moure , caminar , i ha sigut genial. Alè de vida per a tots nosaltres que necessitem d'aquesta droga per a sentir que som i que no només ens dediquem a ser.

Avui només vos puc agrair a tots el que em mimeu com ho feu. I ja sabeu qui sou tots ..

dimarts, de juny 19, 2007

diumenge, de juny 17, 2007

Himne amb lletra ...

Macià proclamant la República catalana com a Estat de la Federació Ibèrica.

Li busquen lletra al actual himne de espanya , un himne que molts no setim nostre al igual que no ho fem amb la actual bandera. I no ho fem perquè son dos símbols de victòria de una gent sobre altra , el que implica que també ho son de derrota , de la meua derrota. Ara al himne que va representar a una espanya 'Grande y Libre' li volen ficar lletra per a que la gent puga cantar quan sona.
Si volen cantar un himne que adopten el himne , i de pas la bandera , de la república , que a més d'acceptar millor que avui la plurinacionalitat , representava a tots , i si filem prim , a mi m'encantaria desfer-me de espanya i recuperar la romàntica idea de la Federació Ibèrica , així em sentiria part d'aquest tot. Els punts podrien ser ...

a) D'aquí a pocs anys Catalunya, Euskal-Herria i Galiza asoleixen un lloc destacat de sobirania.

b) Ha arribat el moment de fer la Confederació Ibèrica (República) i proposar a Portugal que ingrese. Com es fa per engrescar a Portugal?, fàcil, se li concedeix a Lisboa la capital administrativa de la Confederació. Ciutats polico-financeres, Madrid, Barcelona, Bilbao, etc, etc. Lisboa versus América i la resta de territoris versus Europa i Àsia.

Així , jo si em sentiria part del conjunt. Part d'un tot , però cadascú amb la seva identitat , la seva llengua , i tots respectant a tots.




El Himne de Riego , cantat.


dissabte, de juny 16, 2007

El que espera ...

DESESPERA.



Avui m'he despertat de sobte , he mirat el despertador i m'he adonat. Res no havia trencat el meu somni , la primera punxada a la panxa no arriba a durar un segon , ja ho se , ja estic assumint-ho i el següent es una mirada cap al fons, resignació i cap endavant , tinc dret a perdre'm al País Petit, encara que de sobte, em sembla un error. Intente girar i dormir , doncs dormint viatge a llocs onírics on es més fàcil perdre's , relativitzar la meua pressió interna. Però alguna cosa ja m'ha tret del llit , envie una marca d'aigua , escarida i fins i tot preocupada , però no hi ha resposta. Avui es un dia estrany, ja no espere res, però soc incapaç de fer la bugada i traure la roba neta. Ahir va ser , potser, la primera vegada que vaig tornar a vorer la lluita que tan poc entenc i no vaig plantar batalla , em vaig limitar a observar , amb gest trist i resignat a la PUTA realitat. I ara , amb tot el risc que comporta , torne a deixar ací nua la meua anima. Trepitja-la , trepitgeu-la si voleu , possiblement comença a estar adormida i insensible. Ja no espere res de demà , només que siga demà , un indicador de temps transcorregut.


Com de tota manera la vida corre , bota i fins i tot fa cabrioles al nostre voltant , vaig a penjar un parell de vídeos , un es un curt que m'he trobat per la red , exactament a delacrew.net



Es molt interessant com gasten 3 textures al llarg del curt per a explicar el moment i como es pot contar una història en 3 minuts i amb només dos actors , a vorer si a DoingtheGamb agafem consciència :P.


I l'altre es un que fins i tot pensava que ja l'havia pujat , es de fa mil anys , un concert a la sala Wha Wha del Cedro dels gandules , ho vaig gravar amb el movil , així que no espereu gens de qualitat , però pense que s'entén i te la seua gracia ...



Si pareu be l'orella podeu sentir a Cosa comentant la jugada :P.



diumenge, de juny 10, 2007

dimarts, de juny 05, 2007

Avui no.


Avui no tinc ganes d'escriure , però vaig a obligar-me a vorer si m'ajuda a parar el run run que m'envolta.
Avui no tinc ganes , estic cansat , massa sol , molt de riure i un projecte ple d'il·lusió , tela roja , i cascos d'agranar sostres.
Avui es avui i demà , òbviament, serà demà.
I confie en demà , confie amb tot el meu cor i el que em resta de ment en demà , en demà mateix , dimecres , es a dir , el avui i fins i tot el ahir de tu , aquell que repassa aquestos renglons torts que possiblement no signifiquen res per a tu , i si no ho fan , es que no valen.
Avui els he d'escriure , m'obligue a fer-ho , i deixar-los a terra i desfer-me d'ells , i pensar en demà.
Demà faré ploure , banyaré els carrers i els camins , oloraré a terra humida , serà demà.
Avui , si puc , dormiré a dalt d'un núvol , i plegaré i desplegaré les meus ales , demà ja em deixaré caure.

Així que només puc dir fins demà ... i sort.

dijous, de maig 31, 2007

I'm not a Superman


Avui vaig a fer una entrada molt multimèdia , supose que en part perquè així els meus remecs passaran més desapercebuts. I es que la sensació que em gaste es curiosa , encara que no irracional ,, fins i tot es pot dir que es coherent , que de que parle?? es cert , anem per feina. Resulta que aquesta el la setmana NO , o NO TINC.
1. Doncs no tinc pasta , encara que mai la he tinguda i no es una cosa que em lleve la son , en els 2 duros que tinc soc prou feliç.
2. No tinc sort , gens diria jo , Dimarts la grua va enganxar el meu cotxe i se'l va endur d'un lloc on es pot aparcar , no hi ha senyal que indique el contrari , fa un any que aparquen ... em tocara recórrer , avui el meu motor ha dit prou i basicament ha deixat de funcionar be , com soc pobre con una rata , ho he apanyat amb masilla , ja veurem quin resultat dona la MacGyverada que he fet ...
3. Si no tens sort ni diners , seràs afortunat amb l'amor , no?. Doncs No , no ho soc , més be al contrari , últimament la cosa es desfà del tot , i es que no m'agrada gens el plantejament , així que d'amor poquet poquet.

Que quina es la paradoxa ?? , doncs que estic prou be , pese a tot això veig les coses de colors i amb optimisme , que per que es raonable?? Doncs crec , i dic crec perquè segur del tot no puc estar , dimarts vaig entendre certes coses i m'he llevat un pes de damunt , perquè el que no pot ser ,no pot ser , i més si es impossible.

I al final la reflexió , de vegades el que volem es el que necessitem , però altres hi ha que agafar un plan alternatiu.

I ara la multimèdia , primer un tango que m'ha passat una xiqueta amb un somriure de boba enamorada que tira d'esquenes , un beset ;).




I ara un vídeo dels Monthy Phyton , extret d'aci.



'Graham Chapman, miembro de los Monty Python, murió en 1989 y hace unos días me topé con esta grabación tomada en su funeral. Merece la pena verla entera no sólo por la divertida elegía de Cleese o porque el numero musical final (que no desvelaré, pero que los lectores pueden imaginarse) levante el espíritu a cualquiera. '

(Podria ficar només l'enllaç , però no puc resistir penjar-ho ací , la frase de dalt també es copiada del lloc.)

Un dia em pillen els continguts i em cau una multa :P.

dilluns, de maig 28, 2007

Una miserable Pizza


Avui he guanyat una pizza , això si , no la menjaré amb gana , la he guanyada per pronosticar que Rita tornaria a ser alcaldessa. Que gustós la hauria pagat !! Hi ha moments socials que un no pot entendre , i aquest es un fins i tot radical , ha guanyat el Pp amb majoria absoluta , cara de tonto , nas de clown. I es que la legislatura anterior s'han dedicat a fer cosses grans , a més tamany , més gasto absurd i més parafernalia millor , i els nanos fent classe a barracons , els centres de salut plens de cues , la policia local que unicament fica multes de transit i tanca garitos a les dues del matí ... però valència està tan bonica ... Boniatos !! I si no tenim prou amb una setmana de falles , he dit setmana?? , no no ... que ja es un mes de absolutisme faller al any !!, doncs ara menjarem un altre amb un circuit urbà de F1 , ens hem tornat bojos o que ??? .
La gent sacrifica benestar en cosses bàsiques com educació o sanitat per tindre tres moles de ciment blanc i faroles de ferro ?? Doncs la resposta es SI , i per a comprovar-ho empíricament , només has de pensar en la gent que veus a una boda o una comunió , i que es capaç de malviure una temporada per a portar un vestit de nosequi que val una ronyonada per a aparentar i ser més que el familiar que ha fet el mateix , doncs dos i dos , quatre . Som així de tristos , i ara tenim quatre anys més de blaverisme ,fallerisme i faraonisme . I per a mi , de merdisme. I el que no vaig a fer avui es parlar de la llengua , que això em mata , només dir que la imposició política de la denominació de la llengua es equivalent a que imposaren que dos i dos son cinc , i la gent damunt aplaudint. Apa a fer la ma ja , ostia...

Per cert , he recuperat els videos de 'Los Gandules' del 'wha wha' a vore si demà els puc pujar al youtube i els escanyote ací ... Bona nit xiquets i xiquetes.

Espurnes de felicitat.


Hi han caps de setmana i caps de setmana , i aquest es pot qualificar. Tota historia te un inici i en aquesta es un Dijous a la nit. Nit de relats , mal cridats contes , amb companyia inesperada al sopar , no van arribar a 3 hores , però em van deixar amb intriga , hi ha alguna cosa al fons d'eixa mirada ; nit que va finalitzar amb el record d'un matí a la plaça de Hondarribia menjant boles de formatge arrebossat tornat de la cel·la que tant ens va costar trobar. Divendres dia d'anada i tornada , de morir damunt la gespa amb foc als pulmons i llums als ulls , de donar fins l'últim alè a la vora del mar ; no entendre mai per que 'YeiSi' (així el crida Julica) no te una cohort més nombrosa d'admiradors/admiradores ; salvar a un grapat de xiques de les mans de la màfia russa , i de no tindre celles. Dissabte , evidencia que em costa un mon comprar , que soc un desastre emplenant la cistella , de sentir i assentir , d'escoltar i envejar poder errar , dia de no , de sopar xines i galeta de la sort , 'Amor es la única medicina para un corazón dolorido' , cara de poker , hi havia que anar a fer-se una Voll-Damm , o dos ... matem la nit al futbolin del 'Darkness' . Diumenge , 'de oca a oca i tire perquè em toca' , expulsats de la 'casa del amor' sense ser nominats ni res , cotxe i per un gelat , lluny , tan lluny que trobem a 'Gatonidas' fent la vesprada com un gran fill , si xiquet , una enhorabona de la meua part , i tanquem amb una peli que millor no esmentaré.
El resum es que tinc gent que m'estima i a la que estime , que està ahi , que em demana que menge més i m'abraça al veure'm els ulls. que sap qui soc i m'estima així.I que els he tingut quatre dies seguits tots per a mi.

I després de la nyonyada apegue un article de 'Perez Reverte' que em va pasar Marta, la xiqueta que més fàcil s'enamora a aquest costat del Turia ... un beset xiqueta.

'Oye, chaval

Oye, chaval. Me dice tu hermana que estás cada vez más para allá, y que has perdido el curso, cacho cabrón. Y que encima te estas metiendo de todo. Y digo todo, colega. Alcohol y pastillas, y pastillas y alcohol, y dos paquetes diarios de tabaco a tus diez y nueve tacos. Y que has dejado a tu novia, o en realidad es ella la que te ha dejado porque no te aguanta. Y que vuelves a las tantas saltándote semáforos en rojo con una castaña que te cagas, y que las broncas con tu viejo son de órdago, y que pasas de todo. Que pasas de verdad, con los ojos de estar allí lejos sin la menor intención de darte de nuevo una vuelta por aquí en el resto de tu puta vida. Suponiendo, dice tu hermana, que te quede mucha puta vida por delante.

Dice que te diga algo, que me lees los domingos y me haces caso. No sé en que carajo podrías hacerme caso tú a mí; pero si lo dice ella, que es la Bambi de la familia, sus motivos tendrá. En fin, que te diga algo, escribe la pava, como si yo fuera la virgen de Lourdes. Y no sé qué decirte, la verdad. De finales felices me creo lo justo, y la última varita mágica que vi la tenía clavada en el coño un hada a la que violaron en Sarajevo. No sé si me explico.

Pero en fin. Me sentiría raro si hoy no te dedicara esta página. No por ti, que no te conozco, sino por la Bambi. Se quedaría decepcionada, y a lo mejor ya no se leía más novelas mías, ni soñaba con ligarse al padre Quart o a Lucas Corso. Así que mira, voy a decirte que acabo de apuntar que no te conozco, pero es mentira. No es difícil conocerte si uno mira alrededor y se fija en el país en el que vives, y la tele que ves, y los perros que planifican tu vida y tu futuro, y los políticos a los que votan tu padre y tu madre. No es difícil si uno piensa en esa empresa donde estuviste trabajando este verano, y en el trabajo donde explotan a tu ex novia, y en la desesperación de tus amigos. No es difícil y me hago cargo, te lo juro. Esto es una mierda, y la palabra futuro es como para colgársela de los huevos. ¿Ves como en realidad sí te conozco?

Hay, sin embargo, algo que puedo decirte. Estás aquí, en el mundo que te ha tocado. Sería estupendo que hubiera revoluciones por hacer y sueños por alcanzar, cosas que te pusieran caliente y con ganas de echarte a la calle. Pero sabes, o lo intuyes, que todas las revoluciones se hicieron, y una vez hechas se las apropiaron los de siempre. Que los buenos se quedan afuera, bajo la lluvia, y que esta película la ganan siempre los malos. Sé todo eso porque lo he visto en todas las lenguas y colores. Lo he visto allí y lo veo aquí. Y sé que las grandes aventuras colectivas, la solidaridad, los mecheritos, yupi, yupi, todo eso se fue a tomar por saco hace mucho tiempo.

Pero quedan cosas, te doy mi palabra. Cuando ya no son posibles los héroes solidarios, llega la vez de los héroes solitarios. A lo mejor, ahora que han muerto los dioses y los héroes con mayúscula, la salvación está en el heroísmo con minúscula. En el peón de ajedrez olvidado en un rincón del tablero que mira alrededor y ve al rey corrupto, a la reina hecha una zorra, al caballo de cartón y a la torre inmóvil, haciendo dinero. Pero el peón está allí de pie, en su frágil casilla. Y esa casilla se convierte de pronto en una razón para luchar, en una trinchera para resistir y abrigarse del frío que hace afuera. Ésta es mi casilla, aquí estoy, aquí lucho, aquí muero. Las armas dependen de cada uno. Amigos fieles, una mujer a la que amas, un sueño personal, una causa, un libro. Cómo reconforta, colega, mirar a un lado y ver en otra casilla a otro peón tan solo y asqueado como tú, pero que se mantiene erguido y, tal vez, tiene un libro en las manos. Hay aventuras maravillosas, vidas riquísimas, sueños increíbles que empezaron de la forma más tonta, con solo pasar la primera página de un libro.

Ya sé que no es gran cosa, colega, No soluciona nada, y lo único que te permite es comprender. Pero eso no está nada mal. Me refiero a comprender que nacemos, vivimos y morimos en un mundo absurdo, que a lo más que podemos aspirar es a asumirlo mirándolo de frente, con orgullo de quien se sabe peleando solo, hasta el final, solidario con aquellos otros peones que, como tú, libran su pequeña y pobre batalla en casillas olvidadas. Y al final descubres que no es tan grave. Los hombres vagan perdidos hace miles de años, y siempre fue la misma historia. Lo único que los diferencia es cómo viven y cómo mueren'


Arturo Perez Reverte


Bona nit , i si demà veus una espurna de felicitat als meus ulls , no serà un miratge.